96 159 05 94 — 638 828 797 — info@escolagavina.cat — clickedu

El simposi d’educació plurilingüe (4)

El simposi d’educació plurilingüe (4)
07/07/2017 albert

SIMPOSI D’EDUACIÓ PLURILINGÜE – 6 DE JULIOL 2017 [by Empar Martínez]

Com crear un clima d’aprenentatge que done suport a l’adquisició de la llegua escolar (Elisabeth Coelho)

Estratègies per facilitar la comprensió i fomentar la participació

1r. La mestra dóna molt de suport, els alumnes no són inicialment en l’aula ordinària, fan pocs errors d’aprenentatge, el nivell d’exigència és baix, però també hi ha pocs errors, i posen en marxa estratègies de la L1. Nivell: A1-B1

2n. La mestra adapta el lèxic, inicialment no són a l’aula ordinària i si ho són, amb adaptació. Fan més errors però parlen més fluid. Nivell A2-B2.

Input per facilitar la comprensió

-connexió amb experiències pròpies

-inputs comprensibles, llenguatge modificat, repetició de paraules clau, escriptura del que diu la mestra.

-ús de la L1.

-gestos, pronunciació clara, contracció

-defineix les paraules acadèmiques mitjançant de col·loquials

-diagrama de Venn i taula T com a recursos gràfics.

Bon clima d’aprenentatge

-la correcció directa i contínua no motiva, genera ansietat, suposa massa aspectes a tenir en compte.

-feedback positiu, mitjançant la repetició sense error

-resposta als errors escrits sense omplir el full de marques als marges; podem donar-los a corregir i seguim revisant.

 

L’ENSENYAMENT DEL GAL·LÉS I EL SEU SISTEMA D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE (Patrick Carlin)

Gal·les gaudeix d’autonomia des de fa 15 anys. Aquesta situació no és un fet, és un procés. Hi entra en joc en concepte d’identitat, que Carlin defineix no com un contingut sinó com un contenidor. El gal·lés és una llengua celta minoritzada, que des de sempre ha tingut en la família el principal mitjà de transmissió. Ara ja no és així. En els darrers 20 anys hi ha més suport institucional i popular. Té, potser, major possibilitat de futur que no l’irlandés, malgrat que a Irlanda és la llengua oficial (el fet de ser-ho no sempre és sinònim de futur). Té un molt baix grau d’intercomprensió amb l’anglés i hi ha dos motius pels quals “sobreviu”: l’estandarització a partir de la Bíblia i la industrialització del sud de Gal·lés que potencia la llengua. Des de fa 150 anys hi ha hagut un increment en el nombre de gal·lesoparlants, a causa dels canvis en l’ensenyament. Ara bé, el coneixement no suposa l’ús. Aquest coneixement baixa de primària a secundària. Açò també passa amb l’euskera i el català, que si foren llengües estatals no tindrien aquest problema. En l’elaboració de la llei d’educació de 1944 (en plena II Guerra Mundial i feta a Londres), s’inclogué l’opció que els pares triaren com ensenyar els fills. Un 20% de la població rep l’ensenyament en gal·lés en primària i menys en secundària. Quant a l’ús del gal·lés en l’administració, depèn de la zona: al nord tot és en gal·lés, però al sud només l’ensenyament; en l’administració es fan traduccions des de l’anglés.

 

REPTES METODOLÒGICS DEL TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES (Olga Esteve)

La clau rau a fer servir tot el nostre repertori lingüístic per tal de construir significats en l’aprenentatge de llengües. Per aconseguir-ho, el joc és una bona estratègia. D’altra banda, hem de fer servir gèneres textuals pròxims, la qual cosa facilita l’aprenentatge i l’establiment de ponts. Per poder treballar TIL cal: organitzar, compatir la concepció metodològica, tenir un concepte holístic de la llengua, segons el qual el text és la unitat mínima, un enfocament orientat a l’acció reflexiva, mitjançant les seqüències que permeten que hi haja un procés, una progressió,entendre l’ús pedagògic de la traducció i de la conceptualització translingüística, la qual cosa suposa fer un treball sincrònic de semblances i diferències entre les llengües i així establir ponts, en qualsevol cas contextualitzar, perquè hi haja un objectiu funcional

Recursos: teachersreseachers.wordpress.com

Olga Esteve planteja l’exemple de demanar l’elaboració d’una guia multilingüística, per a la qual cosa prèviament a la tasca contextualitza això que cal fer. Per tal que hi haja un enfocament metodològic comunicatiu competencial cal un objectiu funcional comú:

-català: vídeo documental de la ciutat

-castellà: retrat de la ciutat

-anglés: guia turística multimodal

-francès: traducció per a francòfons

Aquesta manera d’enfocar l’ensenyament de llengües permet que malgrat el nivell baix d’anglés, isquen continguts que serien de nivells més alts. A més, trenca el monolingüisme de la classe i promou un ús positiu de totes les llengües, en què L1 serveix per a aprendre L2, L3.., i hi ha transferència metalingüística. D’altra banda, es genera un clima de respecte i d’estima per totes les llengües. Al remat, una cosa que els alumnes valoren és que comprenen com funcionen les llengües. Al remat, la visió integrada posa en marxa un bagatge lingüístic, suposa un canvi metodològic i implica professorat i projectes. Si férem una proposta de formació en un centre, caldria sessions al llarg de tres setmanes i en 2 o 3 cursos hi veuríem els canvis. Com ho fa: demana en les primeres sessions una mostra d’activitats i comentaris, i demana el contrast amb la seqüència didàctica integrada. El professorat analitza com ha construït la pròpia i l’altra, i en trauen conclusions i les diferències. Finalment, en grups de tres, construeixen una seqüència simbiosi de la que es fa a l’aula i la nova. Olga forma assessors que formen en centres el professorat. Tenen elaborat un protocol molt clar d’intervenció -que ens passarà- en què el pes i la implicació de l’equip directiu i del coordinador de formació són claus. I per acabar, cal dir que l’ús comunicatiu de les llengües a l’escola és clau: han d’estar presents no només a l’aula. Les activitats, les propostes, les seqüències no s’apliquen, es construeixen

 

PER UNA DIDÀCTICA DEL PLURILINGÜISME (Anna Marzà)

Anna Marzà fa xarrades, sessions de formació i ensenyament integrat de llengües. En la seua ponència parlarà de la competència plurilingüe i de les conseqüències didàctiques.

-competència plurilingüe. La competència plurilingüe és una xarxa de relacions complexa, d’usos, que suposen coneixements i experiències. Didàcticament, la primera conseqüència és l’establiment de ponts entre llengües i la importància de les experiències lingüístiques viscudes i que proporcionem. La xarxa de relacions i dels usos té un caràcter fortament individualitzat. D’altra banda, aquesta xarxa de relacions és gradual, evolutiva, transitòria, és a dir, que es reconfigura. Això didàcticament suposa rendibilitzar i potenciar les llengües, fer avaluació conjunta i que el plurilingüisme és un trampolí d’aprenentatge. Aquesta competència plurilingüe té un caràcter global i integrador, que també té conseqüències didàctiques: l’organització s’ha de fer atenent al context i la importància de l’estatus i l’ús contextual de les llengües. Cal tenir prensent que segons l’administració l’escola ha d’omplir el got.

 

  1. Didàctica del plurilingüisme
  2. atenció als repertoris. Són les llengües que coneixem, les que hem vist, les que hem llegit, com ens fan sentir. Tot repertori està contextualitzat, és individual i col·lectiu i s’ha de treballar mitjançant activitats didàctiques.
  3. Atenció als fenòmens de contacte. Cal normalitzar-los, dedicar-hi temps, ensenyar-los, són un estímul i un recurs cognitiu.
  4. Atenció a les llengües individuals, que es poden treballar en espais multilingües i d’altres monolingües.
  5. Les llengües com a objecte i com a mitjà, és a dir, com a camp particular i com a vector.

 

Pràctiques i recursos

-Històries de vida lingüística (repertoris). Exemples: autoretrat lingüístic, la flor a infantil, l’audiovisual

-possibles focus d’actuació.

-tendir ponts: avaluar en conjunt i ús de la traducció didàctica (per exemple el doblatge)

-llengües familiars: són una necessitat i un recurs. Exemple: projecte de producció a infantil, 2n i 6è de primària, textos identitaris.

-intercomprensió: euromania

-una eina a conèixer i a aprofitar: MAREP / CARAP / FREPA

(Marc de Referència per als Enfocaments Plurals de les llengües i les cultures. Hi ha descriptors plurilingües per a programar. Cal un treball conjunt de mestres, assessors i investigadors)