96 159 05 94 — 638 828 797 — info@escolagavina.cat — clickedu

El Simposi d’educació plurilingüe (2)

El Simposi d’educació plurilingüe (2)
07/07/2017 albert

(by Empar Martínez)

La segona conferència: La introducció de la llengua estrangera en sistemes plurilingües (David Lasagabaster)

La conferència comença en el macrocontext, Europa, i baixa al mesocontext, l’estat espanyol, i aterra a Euskadi. L’anàlisi de les actituds front a les llengües té una importància cabdal.

—24 llengües oficials, moltes de minoritzades i les migrants.

—Dels 20 milions de parlants de LM a Europa, el 50% són a Espanya.

—El 41% de la població espanyola viu en comunitats bilingües.

—Les variables afectives tenen un paper bàsic

—Quan parlem d’actituds hem de tenir en compte els parlants de les llengües minoritzades i els de les minoritzadores.

—El treball amb els nouparlants adults és bàsic quan parlem d’actituds.

A Euskadi, el 50% de la població és monolingüe i malgrat que estan definits els perfils lingüístics de l’administració, això no suposa l’ús de l’euskera.

-El sistema educatiu basc té tres models: A, B i D

A: el castellà és la llengua vehicular, la L1 i només s’ensenya euskera 3 o 4 hores a la setmana

B: cada llengua té un 50% de presència

D: l’euskera és la llengua vehicular, la L1 en l’ensenyament (no necessàriament a casa) i només s’ensenya castellà 3 o 4 hores a la setmana

Conclusions: els estudis evidencien que el model D afavoreix una millor competència dels alumnes en anglès i millors actituds. En canvi, amb el model A les actituds són pèssimes cap a l’euskera. Respecte del castellà, els models A i B desenvolupen bones actituds. Cal dir que de vegades el model D desenvolupa una actitud búnker de defensa front a la LE.

Què afecta a les actituds: la llengua materna i el model lingüístic. Si L1 és l’euskera i el model és l’A o el D, les actituds són més positives.

Cal dir, això sí, que amb qualsevol model, l’ús de l’euskera fora de l’aula baixa considerablement, i és major el descens en secundària. L’ús del castellà no baixa.

Davant la pregunta “t’agraden les llengües?”, respecte del castellà les valoracions són en general positives amb independència del model, quant a l’anglés es mantenen i amb l’euskera va a menys

—Què passa amb la immigració i les actituds?

-l’alumnat es concentra en zones castellanoparlants més poblades

-trien el model no bilingüe

-es creen escoles gueto

-el nivell socioeconòmic és més baix

-actitud positiva envers el castellà: els qui la tenen com a L1, els llatins, els que tenen un nivell socioeconòmic alt.

-actitud envers l’euskera, mol millorable: és difícil i l’aprenentatge es percep com negatiu.

-per als llatins els sitemes B i D són negatius; però si se’ls valora l’esforç, l’actitud és positiva.

Anglés i AICLE

Un estudi fet des d’Europa sobre el coneixement de la LE, en 2012, té els següents resultats. Pregunta: pots fer una conversa en LE? Espanya, el 22 de 27 països. Davant d’això hi ha dues mesures: la introducció primerenca, que no té tants bons beneficis, i l’AICLE. Aquest model educatiu té objectius educatius, econòmics, culturals i lingüístics, i millora l’actitud, estimula la comunicació i millora l’expressió oral.

Interessant la bicicleta de CUMMINS

Després de 10 anys, un estudi fet amb alumnes de 1r a 2n d’eso a Euskadi aporta la següent informació:

-Què passa amb la competència de castellà i de l’euskera?

-Hipòtesi de partida: no canviarà negativament el domini de les matèries ni de les altres dues llengües

-Resultats (comprensió i expressió escrita): AICLE no té cap efecte negatiu.

L’estudi amb alumnes de 3r a 4t sobre les actituds evidencia que la valoració i la percepció de totes tres llengües és millor.

Conclusions

-Més coneixement amb el model D.

-Hi ha desequilibris a tenir en compte quant a “saber vs ús”, territori, els sectors (administracions diferents, empreses…), migració, les actituds lingüístiques són de dos tipus: coexistència, majoritàriament; búnker (l’anglés li lleva a l’euskera i l’anglés té menys pes al B), allò evident és que des de determinats sectors cultes s’ha desenvolupat una valoració parcial i particular dels beneficis del bilingüisme: el de “prestigi”, anglés-castellà sí que és beneficiós; el “plebeu” és negatiu i li posen pals a les rodes. Allò cert és que els beneficis del bilingüisme ho són per a totes les llengües i tots els parlants. Reptes: construir l’escola multilingüe, cal millores per a l’AICLE (formació, materials, implementació lògica i raonable, avaluació.

Segons Darquennes (Ecologia de les llengües, 2010), el conflicte existeix, per això cal tractar-lo.