Cinema per bastir la igualtat

Posted on març 6, 2017 
Filed Under cinema, educació | Leave a Comment

sufragistes

Sota el títol Bastim la igualtat, Escola Valenciana ha encetat la col·lecció Coeduquem, una iniciativa que recollirà produccions audiovisuals amb un marcat caràcter social per sensibilitzar la ciutadania sobre les relacions humanes en condicions d’explotació i la lluita per assolir drets i llibertats. Amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de les Dones, ens conviden a la projecció de la pel·lícula Sufragistes, que tindrà lloc hui dilluns 6 de març a les 19.30 hores a l’Aragó Cinema (Avinguda del Port, 1, València). La iniciativa està organitzada per la CAPPEPV – Coordinadora d’Alumnes, Professorat, Pares i Mares per l’Ensenyament Públic en Valèncià, la Coordinadora pel Valencià Horta Nord i el Guaix – Coordinadora pel Valencià de l’Horta Sud. Escola Valenciana proposa als ajuntaments i als instituts incloure en els actes culturals de commemoració del Dia de les Dones la projecció de Sufragistes, (Sarah Gavron, 2015), a fi de rememorar la lluita de les dones per aconseguir el dret a vot en la Gran Bretanya de 1914. A més s’ofereix una guia didàctica per treballar a l’aula la importància d’aquest moment històric.

Per tal d’assistir cal que envieu un correu a cinema@fev.org

Mirem i fem cinema: resum

Posted on març 1, 2017 
Filed Under cinema, educació, formació | Leave a Comment

mirem-i-fem-17-a

Tan sols havíem demanat a l’organització de la MICE una sala diàfana amb la possbilitat de moure les cadires per disposar el grup en rogle. No esperàvem però trobar-nos amb la pantalla com element simbòlic, totèmic i central, que ens convocava precisament a pensar què fem amb ella. Així, puntuals a la cita, com cada any i ja en van quatre, divendres passat celebràrem una nova edició del Mirem i fem cinema · espai de trobada al voltant de l’educació audiovisual. I ens agrada molt treballar amb aquesta disposició, despullada d’artificis i amb la tele apagada, que possibilita l’encontre amb un altre per poder pensar junts.

Va ser curiosa la procedència més diversa que mai pel que fa a geografies i etapes educatives de les gairebé una trentena de mestres (s’hi afegirien al grup inicial de la imatge) que fan servir l’audiovisual o persones amb interés: de Barcelona a Alacant passant pel Baix Llobregat, Castellò, Alaquàs o València entre d’altres, i d’infantil a futurs doctorants passant per primària, eso, batxillerats i fins i tot formacions professionals vairades. De Barcelona precisament comptàrem amb l’afectuosa i compromesa presència del nostre company Francesc Deó, coordinador d’AulaMèdia. Afectuosa perquè des d’un primer va mostrar molt d’interés en participar-hi (no dubtaria en baixar una altra ocasió) i les seues aportacions sigueren un element clau en la dinamització del debat. Compromesa perquè des de fa 15 anys coordina a AulaMèdia un treball constant, ric i de vegades feixuc, no absent de debats interns de calat però sempre amb la mirada posada en contribuir a dibuixar un horitzó millor també des de l’anàlisis crítica dels mitjans i les propostes pràctiques el voltant de l’educació audiovisual.

mirem-i-fem-17-c

La introducció pot ser massa senzilla no acabava d’ubicar un gruix de presents que hi arribaven via l’oferta que va llançar el Cefire per certificar la presència com a curs, junt amb les ponències de dissabte de matí. De fet, de l’anterior Mirem i fem només repetíem només tres persones. I és aquesta una qüestió que ens remet a la dificultat que comporta aconseguir una continuïtat com a grup, un dels objectius inicials. I entusiasme no en va faltar. Disposats ara en grup menuts, les intervencions animoses eren estimulades per dues preguntes proposades: per què o per a què fem cinema a les escoles i, formació? quina formació hem de tenir els mestres i en mans de qui deixem la formació audiovisual dels nostres alumnes?

La primera qüestió ens va portar a llocs comuns que subratllen la importància i la necessitat de treballar l’audiovisual a les aules: les possibilitats d’inclusió, motivació, descobriment de noves competències en l’alumnat, la síntesi del seu llenguatge, l’acostament al cinema com a forma d’art i cultura, la transmissió de valors, les dinàmiques de treball que permet, l’educació de ciutadans crítics, potenciador de la creativitat… La segona ens situava al mig d’aquella dicotomia plantejada en anteriors ocasions: entre l’audiovisual com a assignatura consolidada, de recorregut i amb professorat format, i la formació audiovisual externalitzada en propostes possiblement interessants però fora dels centres i amb interessos propis. Hi havia un acord: cal recuperar l’espai propi en el currículum, cal l’assignatura en diversos cursos i no aquell contigut quasi residual, plàstic o tecnlògic, pendent de les ganes i l’interés del professorat de torn. Però, i l’administració? La trobàrem a faltar. Pot ser nosaltres badàrem en no avisar-la però, que queda d’aquell impuls inicial des del qual se’ns va convocar per posar en comú necessitats i suggeriments? Volem pensar que no ho tenen fàcil i mirarem de construir ponts. De fet es va a comentar al Mirem i fem que aniria bé emetre un comunicat per advertir de la situació en que està l’educació audiovisual a les etapes obligatòries i oferir-ne la nostra col·laboració, que de casa ja hem de vindre plorats, com algú va assenyalar oportunament. És qüestió de seguir el camí traçat per exemple al Manifest per l’educació en comunicació publicat a AulaMèdia el 2004, o més recentment per l’Associació de Periodistes de les Illes Balears amb la Proposta de formació en educació mediàtica (2016).

mirem-i-fem-17-b

I la Filmoteca, és externalització? Doncs no hauria de ser-ho perquè l’Ivac és una institució pública. Raquel Zapater dels servei d’arxiu i docuemntació de la filmo i que també acudeix puntual als encontres, es va alinear amb aquesta idea i va recordar la tasca didàctica que han posat en marxa. Els Cefires també hi juguen un paper però cal anar més enllà de la formació puntual de cursos al voltant de temàtiques concretes per armar una formació completa. I és que a la Universitat no li fa el pes en la pròpia formació dels mestres. O passa també que hi ha molta gent formada en cinema, audiovisuals, però no tenen les vies d’accés per a l’ensenyament en secundària. Si més no, apuntava Francesc Deó, la formació dels mestres en audiovisuals hauria de tenir quatre vessants: la tècnica, no aprendre només l’ús de determinades tecnologies sinó entendre les implicacions fins i tot ideològiques que comporten; expressiva, diadàctica i analítica. Però clar, s’hi imaginem a tots els alumnes de l’estat formats per ser ciutadans crítics també en la lectura de les imatges i els mitjans?

Evidentment amb trenta mestres raonant se superaren els limits de les dues qüestions formulades i n’aparegueren d’altres ben suggerents. Hi ha massa premis i poques mostres, va dir algú. Es fa molta producció, però, se sap llegir allò que es fa? Es poden trobar propostes de creació audiovisual que donen molt bon resultat sense haver de fer-ne un curt necessàriament. Tot açò de la formació del professorat s’haurà de veure com es porta a comarques. Aniria bé implementar quelcom semblant sl servei d’acompanyament i assessorament audiovisual per a docents d’Andalucia a través del seu Consejo Audiovisual. I si a les escoles tenim un Pla de foment de la lectura, perquè no hauríem de tenir el Pla de foment de l’audiovisual?

mirem-i-fem-17-d

Bé doncs, superada aquella síndrome de les primeres edicions (primeres jornades de, primera mostra de…) el treball és obert i les possibilitats múltiples. De moment nosaltres hi aportem el nostre gra de sorra amb aquest apunt i facilitant nous Mirem i fem. Vos esperem amb els vostres comentaris, suggeriments i les vostres iniciatives. Seguim!

Mirem i fem cinema

Posted on febrer 23, 2017 
Filed Under cinema, educació | Leave a Comment

mirem-i-fem-17-a

Si la producció de subjectivitat és un component fort de la socialització, evidentment ha sigut regulada al llarg de la història pels centres de poder que defineixen el tipus d’inidividu necessari per conservar el sistema i conservar-se a si mateix.

Silvia Bleichmar

Per què fem cinema a les escoles i instituts? Mirem i fem cinema · espai de trobada al voltant de l’educació audiovisual.

Sambori-Mice: tres produccions de l’IES La Sènia

Posted on febrer 22, 2017 
Filed Under cinema, educació, Sambori · Mice | Leave a Comment

sambori_mice_17

Per una d’aquelles el mail de la companya Glòria Llàcer de l’IES La Sènia de Paiporta havia anat a parar literalment a la brossa. Ara recuperat, ens serveix per tancar les presentacions rebudes als Premis Audiovisuals Sambori-Mice d’aquesta 5a MICE. Gràcies a tots i totes que heu participat de la proposta.

València per a les amigues

A partir d’una activitat interdisciplinar. El departament de valencià i el de geografia i història vam decidir visitar el casc històric de la ciutat de València. Vam passejar pels carrers medievals de la nostra ciutat i hem observat in situ com han anat superposant-se les diferents civilitzacions: la romana, l’àrab i la cristiana.
Ens convertírem en turistes, férem fotos i després a classe un poc més de recerca per completar el projecte.

Els alumnes duien un plànol i unes  “preguntes-guia orientativa” (que es poden descarregar a  http://somlasenia.blogspot.com.es/search/label/1r%20BATXILLERAT) i al llarg de la passejada la professora Ester Montañana els feia indicacions i afegia informació. Cada grup d’alumnes va optar per fer un treball en diferents formats i enfocaments. Maria Escrich, Marta Hernando i Carla Molero van realitzar el documental València per a les amigues on fan un recorregut pel casc antic de  la ciutat de València partint de l’argument on una amiga explica a les altres quasi com una guia turística tot el que van veient. Aquest documental el van realitzar en el segon trimestre del curs 2015-2016.

L’edat mitjana i la poesia trobadoresca

L’Edat Mitjana, la literatura medieval poden ser poc atractives per als adolescents a priori i contar-los-ho pot ser un avorriment per tant el plantejament va ser: que ho investiguen! Aleshores l’alumnat de 1r de batxillerat del curs 2015-2016 es va posar a treballar, això sí, va ser necessari l’ús de l’aula d’informàtica i el projecte  es va dividir en quatre fases prèvies d’investigació:

- Estudiar alguns conceptes bàsics en els llibres de text com una introducció a la romanització, L’Edat Mitjana, el 9 d’octubre, la figura de Jaume I…
- La romanització l’hem estudiada en la pàgina LINGUAMON, dins de l’apartat Mapes predefinits, una pàgina quemalauradament ha caigut de la xarxa.
- En els llibres de text les escriptores són tractades de manera marginal per això en el bloc de Rosa Sanchis hem treballat una webquest sobre les trobairitzs.
- Finalment els alumnes han vist un video La crisis de Siria bien contada en 10 minutos y 15 mapas.És un vídeo interessant perquè es pot observar com els conflictes de hui es remonten segles enrere i com es pot explicar la història d’una manera senzilla i creativa i que ens serviria de referent per al treball audiovisual.

Després de fer molts esquemes i molts mapes el resultat és el documental, L’Edat mitjana i la poesia trobadoresca, un viatge històric i literari a aquesta època on les alumnes Rosa Collado, Maria Escrich, Ana Domingo i Rosa Segarra reivindiquen la importància de les trobairitzs unes dames lletrades i cultes de l’època medieval que al contrari que els seus coetanis varons van escriure un tipus de poesia menys convencional i molt més agosarada a l’hora de tractar el tema amorós.

Tal i com em reconeix l’alumnat han aprés i s’han divertit bona cosa. La idea inicial era penjar els vídeos al nostre bloc http://somlasenia.blogspot.com.es/search/label/1r%20BATXILLERAT per compartir-los però aquest curs quan ens va arribar la convocatòria dels Sambori MicE 2017 ens va semblar interessant poder compartir aquesta producció audiovisual.

Eiximenis, una història real

El currículum de tercer d’ESO inclou l’estudi dels principals escriptors medievals del nostre Segle d’Or de la Literatura. El documental Eiximenis, una història real realitzat pels alumnes Raul Caballero, Blanca Mallen, Quique Rubio, Raquel Tomás, Paula Zamora es va realitzar durant el curs 2015-2016 mentre cursaven 3r d’ESO.

Aquesta producció que emulant el gènere documental sorprén tant pel seu contingut com per l’ús simultani de diferents aplicacions informàtiques. El guió desenvolupa aspectes com l’obra d’ Eiximenis, la seua trajectòria vital i una contextualització històrica que contempla fets tan importants com el Cisma d’Occident o el Compromís de Casp. Ens expliquen què és l’Humanisme i a més s’inclou la narració d’alguns dels contes d’Eiximenis. Un treball que ha suposat unes fases prèvies de documentació i selecció de continguts a més de la recerca del material gràfic i la tria de la música.

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Alba Texas, immensa alegria

Posted on febrer 20, 2017 
Filed Under cinema | 1 Comment

ventura-pons

Sembla mentida però fa ja quasi set anys que ens féiem ressó del tancament dels cinemes Albatros a València. Si en aquell moment vàrem qualificar de trist impacte la notícia, hui no podem dir menys que immensa alegria sobre la seua reobertura amb el nom d’AlbaTexas. I a més perquè el model de projecció i difusió aquell que a nosaltres sempre ens ha semblat el més idoni, versió original i subtitulat en valencià.

L’èxit dels cinemes Texas a Barcelona ha engrescat Ventura Pons que ha decidit portar la fórmula a València. La inauguració, anunciada ja com a festa grossa, tindrà lloc el proper 3 de març. ‘Els Albatros eren uns cinemes molt estimats i els AlbaTexas són molt esperats. I ho farem tot en valencià”, afirma el cineasta, que està immers en la recta final de les obres. ‘Hem reduït l’aforament un centenar de butaques, i ens hem quedat en gairebé 500 –afegeix–, perquè la gent puga veure les pel·lícules amb comoditat i hem instal·lat un nou sistema de projecció digital’.

Com les sales barcelonines, els AlbaTexas presentaran pel·lícules estrenades unes setmanes abans a un preu econòmic, 3 euros. ‘El Texas va de nassos, el projecte funciona molt bé. Vam obrir el setembre de 2014 i en menys d’un any la revista Europa Cinemas ja ens van premiar com el millor cinema de l’estat. La gent ve perquè l’hem fidelitzat’, subratlla el cineasta. Els cinemes s’inauguraran amb Sabates grosses, del mateix Pons. ‘És la més valenciana de les que he fet’ diu el director.

Com es poden fer fotos amb una llauna?

Posted on febrer 14, 2017 
Filed Under formació, fotografia | Leave a Comment

fotolateras-vaixell

No és la primera vegada que portem el treball tan suggerent en temps que corren de les fotolateras. El motiu d’ara és que ofereixen un nou taller a la UJI de Castelló on a més de conéixer la tècnica, es poroposa anar més enllà per pensar junts a partir d’una altra manera de veure i acostar-se a l’objecte. Aprendre a fer fotos dins d’una llauna tornant al principi de la fotografia. Es tracta d’una visió general del fenomen de la formació de la imatge dins d’una cambra fosca, la seua història i desenvolupament i una part pràctica en què construirem la pròpia càmera estenopeica a partir d’una llauna metàl·lica i mitjançant exercicis i dinàmiques s’arribarà a dominar aquesta tècnica fotogràfica

Els objectius del taller són:

Conèixer el fenomen de la formació de la imatge dins d’una llauna.
Entendre el desenvolupament tecnològic que desemboca en la tecnologia actual.
Recorregut a través de la història.
Assaborir el pas del temps a través d’exposicions llargues en contraposició a la immediatesa del tret fotogràfic.
Treballar el moment previ a la foto: estudiar l’enquadrament.
Transmetre el valor de la ‘peça única’.
Tornar a la tècnica del revelatge fotogràfic amb químics.
Reciclatge de productes: donar importància a l’ús d’una llauna com a càmera de fotos.

I si voleu conéixer amb més detall les dates, el programa i com fer la inscripció aneu al següent enllaç.

Vídeopèsols

Posted on febrer 3, 2017 
Filed Under cinema, concursos, educació | Leave a Comment

Aquest certamen audiovisual està emmarcat en la 23a Pesolada a Caldes d’Estrac , amb la qual es convoca a creadors i creadores perquè realitzen obres en vídeo que tinguen com a element comú el pèsol i, al mateix temps, s’inspiren en la població i l’entorn de Caldes d’Estrac. Des de l’Àrea de Turisme de l’Ajuntament es vol continuar potenciant la visibilitat de la Pesolada , fer poble i donar-lo a conèixer, i promoure la interrelació de la gastronomia amb la creativitat audiovisual.

El concurs no està delimitat a cap àmbit territorial i, atenció, estableix una categoria per als joves talents, creadors i creadores de l’audiovisual, d’edats compreses entre els 14 als 17 anys, totes dues incloses, Premi Jove Pèsol de la floreta amb un regal valorat en 150 €. També hi ha la categoria general per creadors a partir de 18 anys, Premi General Pesolada, amb 750 € de premi i un premi del públic on no podran ser gaurdonades les obres guanyadores de les dues categories anteriors. Això sí, si voleu participar haureu d’afanyar perquè el termini de presentació finalitza el 21 de febrer de 2017.

De nou doncs la possibilitat de treballar sota un encàrreg determinat pot esdevindre una proposta suggerent per incoporar-lo al treball amb l’alumnat. O no penseu que els pèsols poden donar joc?

https://videopesols.cat/

Spot mice 2017

Posted on febrer 1, 2017 
Filed Under cinema, educació, festivals | Leave a Comment

Febrer és Mice. I Mice és celebar el cinema per a xiquets i joves, el cinema fet a escoles i instituts, o senzillament el cinema. La Mice es projecta sobre el món amb un marc ben proper d’encontres, xarrades, projeccions, tallers, intercanvi d’idees i tot allò que una organització encoratjada posa al nostre abast. I per arrancar el mes, ací teniu l’spot d’enguany que és una invitació a sumar-nos-hi: no vos la podeu perdre!

http://www.micevalencia.com/

Sambori-Mice 2017: El misteri de la Xispa

Posted on gener 30, 2017 
Filed Under cinema, educació, festivals, Sambori · Mice | Leave a Comment

sambori_mice_17

El misteri de la Xispa

El misteri de la Xispa naix de la idea que ens dóna Dis-capacitat, el curt que presentem l’any passat també al MICE per casualitat. Aquesta participació ens deixa entrevéreu com és de gratificant per al nostre alumnat la difusió i valoració de la seua feina, però sobretot, ens val el seu argument: les capacitats dels nostres alumnes i les possibilitats que resulten de la suma de totes elles.

El treball d’El Misteri de la Xispa comença amb l’elaboració d’una història on els set membres de la nostra aula troben ràpidament el seu lloc. No vam haver de fer càstings ni assignar papers: Jose Luis seria el personatge principal per la seva capacitat d’expressió corporal (és com millor s’expressa i es fa entendre), Vicent ficaria la veu en off (és un gran cinèfil i imita a la perfecció tot tipus de registres), Xavi caracteritzaria als personatges (és un gran dibuixant de còmics i va centrar escenes i vestuaris amb els seus dibuixos ), Maeva ha sigut la tècnic de so (és una amant de la música i ha après a editar les gravacions des de zero), Pablo ha gaudit de cada gravació i sobretot de les preses falses (li agrada gravar veu i imatge de forma quotidiana), Cristian ens va fer el favor de donar-li el toc d’humor al nostre curt (es va llevar la vergonya de damunt per fer de ‘l’espontani’), i Ximo simplement es va comprometre des del principi amb la direcció (cap escena programada es quedava sense gravar i cap començava fins que ell no donava l’ordre de “accissión!!”).

misteri-xispa-02

La idea d’aquesta història a mig camí entre el cine negre i la comèdia, es converteix en un taller que dura tot un quadrimestre on ens adonem que som capaços de millorar-la de a poc amb tots els recursos que tenim al nostre abast. Els alumnes comencen a aportar i repensar a casa: efectes de so, filtres cinematogràfics, bandes sonores, trames… A més a més, aquest curs experimentem amb el croma, cosa que ens dóna molt de joc i ens documentem per tal de donar-li una forma el més ‘cinematogràfica’ possible (de aquí sorgeix la idea de digitalitzar els dibuixos del guió fets per Xavi per a l’entrada del curt.

El millor en aquest cas, el més extraordinari per a mi és l’espontaneïtat. No sé per què, ni si també ocorre amb l’alumnat del centre ordinari, però una de les grans carències dels nostres alumnes és la creativitat, ja que estan massa acostumats a què tot els vinga fet, i a partir d’ací, tractar de repetir-ho.  Aquesta ha sigut la millor part del nostre curt, que la majoria de situacions s’han resolt amb aportacions, sons i cares que han sorgit del seu cap.

Quan les gravacions comencen a rodar, trobem interessant que les famílies vegin l’atmosfera que es crea, així que els convidem a participar d’alguna sessió de gravació… i sens colen al guió! El resultat és espectacular, ja que no solament som ara nosaltres els que esperem i confiem en el resultat final… i eixies expectatives ens fan més gana de fer-ho millor!

El tema de l’edició també ha sigut tot un repte, hem necessitat tots aprendre per aconseguir el que volien, remirar-nos molts tutorials i repetir moltes tomes; el millor d’aquest aspecte, les possibilitats d’autoaprenentatge que tenen els programes d’edició més bàsics, ja que quasi tot ho pots trobar a internet!

misteri-xispa-01

Poc més queda per dir d’ElMisteri de la Xispa, saber que no ha estat elaborat pensant en la MICE, pel que hem hagut de fer un referèndum per vorer quines escenes podrien ser obviades, ja que durava 19 minuts (no va ser gens fàcil arribar a acords), i que ens queda la satisfacció d’haver despertat un ‘cuquet creatiu’ en tots els que hi hem participat, alumnes, mestres i famílies. Esperem que no sigui l’últim dels nostres curts!

Rosana Bas Belda · Tutora de l’aula de TVA
CPEE Raquel Payá (Dénia)

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Sambori-Mice 2017: Vull fer cinema!

Posted on gener 27, 2017 
Filed Under cinema, educació, festivals, Sambori · Mice | Leave a Comment

sambori_mice_17

Vull fer cinema

Un curtmetratge gravat amb alumnes de primer de primària del CEIP Santa Bàrbera de Benifaió, al maig del 2016 i que s’estrenà al Centre Cultural Enric Valor d’aquesta població el passat 8 de setembre en pantalla gran, el primer dia d’escola com a benvinguda al curs. Una festa audiovisual per entrenar logotip i presentar el blog i les plataformes que ens ajuden a difondre el nostre treball. Això si, abans de les vacances al final de curs, férem la preestrena per als protagonistes i els pares, per veure com havia estat el treball. Va ser molt emocionant omplir la classe de cadires, convidar als pares i mares i fer-los partícips d’aquesta satisfacció de ser important per a tots, de vore’ns a la pantalla digital de la classe, de formar part d’un projecte innovador, amb uns objectius a complir: Educar la mirada.

Vull fer cinema!, és una pel·lícula coral, plena de moments divertits.-Volem que els xiquets i xiquetes la recorden sempre, és per això que hem buscat que tots els alumnes pogueren aportar alguna cosa al film. -confessen Teresa Fuertes i Rosalina Benavent, que han ajudat en tot el procés del rodatge. -Hem preparat materials especials per treballar a l’aula mentre un grup rodava a la classe del costat, ja que mo és gens fàcil organitzar-se a l’escola. -Tot és ganes d’organitzar-se i tindre molta imaginació- afirmen.

vull-fer-cinema-01

Així va ser. L’equip d’Alucinemalcole Teresa Fuertes, Rosalina Benavent i Wilfrid Pelló l’educador d’educació especial, que formen una pinya, es van organitzar per poder rodar amb un grup de 21 alumnes que participaren al rodatge. Organitzant tant els assaigs, com el rodatge per escenes. Cada grup treballava per separat i el conjunt ja s’ha vist a la pantalla, el que va generar, gran expectació. Moltes coses han canviat a l’escola, ja són cinc anys fent cinema i hem anat evolucionant. -Ja som una plataforma audiovisual organitzada, amb un objectiu que a poc a poc ens ha donat nom i amb un camí per descobrir.- diu Wilfrid alma mater de les pel·lícules al centre. Amb aquest curtmetratge volíem aportar alguna cosa més, una idea didàctica que després ponguérem desglossar en projecte educatiu: conceptes de cinema, nou vocabulari, crear formació, potenciar-nos la creativitat… D’ella s’ha dit que és divertida, plena de moments màgics, que en veure-la s’aprecia la il·lusió i la tendresa en que ha estat realitzada. Fins i tot s’ha dit que és un estímul per continuar fent cinema a la nostra escola.

Vull fer cinema! Ha estat un projecte didàctic transversal en el qual s’ha involucrat bona part de la comunitat educativa. Hem rodat en valencià. En tot moment hem tingut al nostre costat els pares i mares de l’alumnat. Entre tots, hem fet possible el rodatge i la producció del film que dura 15 minuts. Tot un rècord si es té en compte la dificultat de dur a terme produccions audiovisuals amb nens i nenes de sis anys i els escassos recursos amb els quals s’ha muntat. Els nens i nenes han fet de tot, fer els decorats, vestir-se, elaborar alguns diàlegs per millorar l’estudi del guió… En definitiva tots hem aprés amb aquesta aventura.

Hi ha molts detalls i treball per part de tots, tant dels mestres que participen directament al projecte, com els que ens han ajudat a vestir, a transportar, motivar, i fer meravelles per complir amb el pla de rodatge. Des d’aci volem donar les gràcies al nostre equip directiu, als especialistes que ens han ajudat i sobretot als pares i mares de l’alumnat que han rebut aquest projecte amb els braços oberts i que a partir d’ara, ja caminen amb nosaltres per participar en la MICE 2017 a València i a Benifaió (enguany sede comarcal de la MICE). I especialment volem donar les gràcies també a  l’ajuntament de Benifaió que a hores d’ara treballa amb nosaltres per fer possible La MICE-Benifaió, que fa aquest projecte més gran donant un ressò important a la resta de la població.

Tant per als alumnes i les seues famílies, com per a tots els mestres que hem col·laborat en la realització d’aquest curt, ha estat una experiència meravellosa que ha fet que en més força tots cridem Vull fer cinema!, cinema a l’escola. I des d´ací vos convidem a tots vosaltres a cantar amb nosaltres la cançó que hem creat per als títols de crèdit de Tu vols llegir amb mi?

Moments per recordar:

La festa Story board que realitzàrem en acabar d’escriure el guió i plasmar en imatges de com seria la nostra pel·li.
L’elecció dels protagonistes i el seu vestuari, amb la seua exposició al corredor de centre.
Lectures i passes de guió, amb la mirada sempre atenta de Rosalina i Teresa, que ens ajudaren a aprendre tot el que havíem de dir; de la mà de Wilfrid que ens mostrava el sentiment que havíem de posar-hi.
El rodatge, de la mà del nostre director Wilfrid que sempre prenia cura que tot estiguera a punt i ben fet.

vull-fer-cinema-02

Vull fer cinema és la quarta pel·lícula que es roda al centre després de L’extra-terrestreLa fàtua humana i La flauta màgica. Tota una cartellera d’èxit pedagògic i com no plena d’aprenentatge emocional. Us convidem al fet que veieu el curt i gaudiu amb nosaltres de l’experiència viscuda, descobrint si finalment Natàlia, aconseguirà rodar a l’escola el seu film.

Teresa Fuertes, Rosalina Benavent i Wilfrid Pelló
CEIP Santa Bàrbera (Benifaió)

Save

← Previous PageNext Page →