Sambori-Mice 2017: Maria no té amics

Posted on gener 24, 2017 
Filed Under cinema, educació, festivals, Sambori · Mice

sambori_mice_17

Maria no té amics

Contextualització de l’experiència
L’experiència que es presenta a continuació, s’ha dut a terme en el col·legi públic Castàlia de Castelló, durant l’any 2016,  en concret a l’aula de 5 anys valencià, on hi ha un total de 14 alumnes/as amb gran diversitat.  El grup d’alumnes és molt divers, en quant a nivell cognitiu, nacionalitats, ètnia… i també hi ha una alumna amb diversitat funcional dins del grup, ja que El CEIP Castàlia és un centre de preferent escolarització d’alumnat amb discapacitat motriu.

Descripció de l’experiència
Per explicar aquesta experiència m’agradaria partir del final, de les opinions i valoracions dels protagonistes, ara que fan primer d’educació primària. Quan els pregunte a alguns d’ells què és el que més els va agradar de gravar una peli, açò és el que em contesten:
-    El que més em va agradar va ser gravar l’escena en què Maria em tirava del joc del pati de les cordes, perquè era mentida, no em tirava de veritat, però en l’escena pareixia que em queia a terra, però com vam posar un soroll tan fort per a fer un efecte especial, pareixia que me tirava de veritat (Aaron)
-    A mi el que més em va agradar va ser posar la veu de l’arbre (Gorka).
-    Fer la boca i els ulls de l’arbre amb la plastilina de diferents formes per a fer que el arbre parlés en la peli (Naira).
-    Ser Maria que era la protagonista de la peli (Balma).
-    A mi m’agrada quan Maria i jo anàvem a la cadira d’escoltar i parlar i fèiem l’escena de solucionar els problemes parlant (Bochra).
-    A mi m’agradava molt ser la mestra i fer la peli amb la meua amiga Nagore (Samai).
-    A nosaltres ens agradava quan fèiem amb la mestra els efectes especials amb l’ordinador a la classe. Vam triar per al bac de Aaron un so molt fort (Cristian i Adrian).
-    A nosaltres ens va agradar molt la cançó de l’arbre (Nora i Eva).
-    A mi m’agradava molt quan tocava gravar escenes. M’ho passava molt bé amb els meus amics (Nagore).

Després d’haver gravat el primer curtmetratge amb el grup d’alumnes de la promoció anterior d’educació infantil, “L’escola dels animals”, tenia molt clar que no podia deixar de repetir aquesta experiència tant satisfactòria amb la nova tutoria quan aquestos van tenir 5 anys, així doncs, aquesta vegada vaig ser jo com a tutora qui va motivar els xiquets per elaborar i gravar un curtmetratge quan vam estar estudiant els mitjans de comunicació.

maria-no-te-amics-01

Des del primer moment, vaig deixar que ells inventaren el guió, vam detallar les escenes (puc dir que els vaig haver de frenar perquè per ells no hagueren parat, volien que Maria fera tot el que puguem imaginar que fa un xiquet que no es porta bé, van plantejar també escena de bufetades, de furtar coses, i un llarg etcètera que vam haver de triar, per tal que el curtmetratge fóra precisament això: un curtmetratge). La temàtica que va eixir va ser el que més els preocupa als xiquets/es d’eixa edat: que algú els diga que ja no vol ser el seu amic o amiga. Com el van decidir ells, el tema els interessava molt i la creació d’escenes va ser molt més senzilla del que em vaig imaginar. El curtmetratge narra la història de Maria, una xiqueta de 5 anys que no tenia amics, ningú volia jugar amb ella perquè pegava, insultava, molestava…

Quan els xiquets es van inventar la història i van dir que hi havia un arbre que parlava, primer vaig pensar -“En quina hora els he dit que podien inventar-se el guió que vulgueren”-, perquè jo no controle molt bé la informàtica i el món de ‘audiovisual, però després vaig aplicar la tècnica del stop-motion, que vaig descobrir quan vaig assistir a les Primeres Jornades d’Audiovisuals organitzades pel CEFIRE de Torrent, per donar moviment així a objectes inanimats, i se’m va ocórrer que podíem fer una cara a l’arbre amb plastilina, anar modelant la boca i els ulls en diferents formes i posicions, fer les fotos i després fer el muntatge per tal que pareguera que l’arbre menejava la boca i parlava.  Per tant, fer projectes com aquest ens fa aprendre també als mestres i poc a poc anar ampliant tècniques i coneixements a base de necessitar-los.

El procés en sí de realitzar un curtmetratge presenta moltes potencialitats i avantatges a nivell educatiu. En primer lloc, l’alumnat s’esforça molt per expressar-se en valencià (hi ha escenes d’aquest curtmetratge que s’han hagut de repetir moltíssimes vegades pel gran esforç que suposa per a ells dirigir-se en aquesta llengua, per a alguns és una segona o tercera llengua), per vocalitzar, suposa també un esforç per perdre la timidesa i parlar clar i alt davant la càmera. A nivell de llenguatge, també cal remarcar la col·laboració de la mestra de Audició i Llenguatge del centre, que va ajudar a recolzar la pronúncia del diàleg que havien de fer els xiquets/es que assistien a la seua aula.  Així i tot, hem subtitulat el curtmetratge per poder facilitar la comprensió i que puga arribar i ser útil a aquelles persones que el vulguen veure i per la temàtica, també, treballar a l’aula per l’educació en valors que porta implícita la història (la cadira de parlar i escoltar la utilitzem molt habitualment a l’aula per resoldre els conflictes parlant, i ha sigut curiós com els xiquets l’han incorporada també al curtmetratge). De fet, saber que molts companys d’altres coles la estan utilitzant a les seues tutories per treballar el comportament, és una cosa que ens ompli d’orgull.

A més a més, també es treballa tant el desenvolupament motriu, el cognitiu, l’estètic, el socio-afectiu i l’expressiu. Mitjançant l’enregistrament de la pel·lícula l’alumnat es mou, balla, aprèn que hi ha torns de parla per comunicar, s’habitua a escoltar a qui parla, memoritza fragments de text, realitza creacions plàstiques (en aquest cas amb plastilina per fer fotos amb diferents cares), a més de treballar de forma cooperativa amb els seus iguals i amb els adults. Per tant, es cobreixen així, diverses de les necessitats dels nens i nenes d’aquesta etapa educativa.

maria-no-te-amics-02

S’ha intentat que tots tingueren un paper protagonista en cadascuna de les escenes intentant potenciar les capacitats de cada nen. El més hàbil físicament a l’escena de les cordes, a qui li costa parlar diàlegs més curts…

Per gravar les escenes contàvem amb un simple telèfon mòbil de la mestra i amb la càmera de fotos de l’escola amb el trípode. La cançó s’ha utilitzat com a recurs didàctic. En concret, fem ús de la cançó “Un arbre un amic”. El seu autor, Salvador Sánchez, gran animador i amic, ha col·laborat amb nosaltres amb aquesta cançó que hem utilitzat i que els xiquets ja coneixien de cantar-la el dia de l’arbre. L’edició d’aquest curtmetratge es va fer en algunes ocasions a l’aula amb l’alumnat, en moments de racons, quan estava la mestra de suport a l’aula, de forma que els xiquets/es venien en grupets per escoltar i decidir diferents efectes especials per a l’escena del bac i de les puntellades.

A l’estrena de la pel·lícula, al saló d’actes del centre, van participar les famílies dels xiquets i xiquetes on vam fer paperines de rosetes i també van passar per una catifa roja signant autògrafs als familiars que havien vingut al cinema. El producte final d’aquest experiència, és a dir, el propi curtmetratge, ens pot servir per avaluar tot el treball realitzat, però no podem quedar-nos sols amb això, sinó que és molt important valorar molt el procés, perquè si el resultat ens ha agradat molt a qui hem realitzat el curtmetratge, el procés ha estat molt més positiu: hi ha coses que no es veuen, però que són més importants que la pròpia pel·lícula final: l’esforç de cada nen/a perquè el curtmetratge sortís “bé”, la paciència a repetir escenes en les quals els companys/as amb n.e.e.s.e. tenien més dificultats, l’atenció posada per saber quan els tocava parlar, l’escolta atenta de l’altre, la improvisació, la motivació com a docent per aprendre coses noves com els continguts audiovisuals que eren molt desconeguts per a mi…Però sobretot la il·lusió que tenien els xiquets i xiquetes sabent que eren actors, actrius, aprenent coses del cinema com les escenes, els efectes especials…

I si voleu saber més, o voleu utilitzar el curtmetratge per si us pot ser útil en sessions de tutoria d’Infantil i 1r cicle de Primària, especialment, podeu veure el curtmetratge a l’enllaç del canal de la MICE

Miate Sos
CEIP Castàlia (Castelló de la Plana)
Centre de preferent escolarització d’alumnat amb discapacitat motriu.

Save

Save

Comentaris

Leave a Reply