400 colps a #comparTIC

Posted on març 24, 2014 
Filed Under educació, formació, xarrades

Els passats 21 i 22 de març, es va celebrar a l’OCCC de València la 6a edició de la jornada formativa #comparTIC d’Unentretants · Xarxa Cooperativa d’Experiènces TIC per a l’ensenyament en valencià. I la primera sessió de divendres de vesprada tenia color 400 colps per tots els costats. D’una banda, cartell i programa dissenyats pel nostre admin, així com les xapes ben lluidores a les solapes i jerseis o la pancarta que presidia la taula. D’altra, obria la jornada a proposta nostra Mercè Mas amb una magnífica ponència sobre Avaluació formadora. I finalment es tancava la jornada inicial amb la presentació mateix de 400 colps en un dels blocs de comunicacions que cmpartírem amb Pep Fuster. Ací vos deixem la presentació en format vídeo i la transcripció del text preparat (algunes de les coses que quedaren en el tinter les podreu llegir). En negreta s’indica el moment concret a les diferents diapositives.

400 colps (Jordi Orts, audiovisuals)

Començaré amb una pregunta que no és certament intel·ligent (per allò de trobar preguntes intel·ligents en la línia de l’avaluació formadora) però que per mi és pràctica. Quants de vosaltres coneixeu 400 colps? M’agrada saber alguna cosa de l’interlocutor, saber quines són les referències què teniu en relació al que vos vaig a dir. Bé, la idea de hui és contar-vos què és 400 colps i apuntar algunes idees sobre educació que estan al darrere d’aquest projecte. Un projecte que a mi m’agrada pensar que és work in progress, en evolució constant de manera viva i dinàmica. De fet, en aquestos 6 anys que és a punt de complir (el proper 1 d’abril), hi ha moments i fites que no estaven gens previstos que passarien. Com ha dit Natxo en la meua presentació, sóc psicòleg-orientador i per tant 400 colps és un projecte paral·lel de caràcter particular, lliure i possiblement massa personal (ja mire de canviar aquesta qüestió com després vos contaré). En definitiva no deixa de ser la meua pel·lícula personal la que vos contaré, que per a aquestes hores d’un divendres laboral pense que pot estar bé.

Command + C perquè si bé m’agrada pensar que allò que he fet amb 400 colps és original (observar un escenari i crear un element nou) les idees que el sustenten i que hui apuntaré, no són majoritàriament meues. Vos convide a que copieu, que copieu bé o pot ser millor, que vos apropieu, interpreteu, remescleu… No dubte que si algun dia parlaré d’avalaució, copiaré a Mercè Mas. El mateix títol de 400 colps és una reapropiació.

Elaborant la presentació feia una repassada de moments i aconseguiments amb 400 colps (tota la gent amb la qual he col·laborat, els reconeixments, la participació en esdeveniments…) i m’adonava que no m’abellia repassar-ho en els 15 minuts dels quals dispose. Així que he preferit cenyir-me al ací i ara del títol de la jornada: eines digitals i aprenentatge col·laboratiu. I d’entre les idees llegides entre tants documents revisats, rescatar aquesta frase de @mestresbcn: Allò important no és crear plataformes creatives sinó decidir què volem ser. És una frase que vaig llegir de passada però que de seguida em va fer pensar. Perquè sovint he pensat 400 colps com a plataforma, però trobe important no perdre de vista i revisar què volem ser. Com no anem a poder decidir què volem ser! Quin sentit tindria la mateixa orientació a secundària? Precisament ara mateix a la secundària d’escolagavina repensem què volem ser. I a partir d’aquesta idea he associat per un costat 400 colps com a plataforma, com a eina digital, i, què volem ser? doncs l’altra part del títol de la jornada: aprenentatge col·laboratiu.

Sí recuperaré l’inici de 400 colps que té la seua matriu en un altre projecte: l’eacn · escola d’actvitats culturals a la naturalesa d’escolagavina. Es tracta d’una proposta complementària que posàrem en marxa altre professor, Francesc Raga, i jo mateix ja fa 11 anys. En fem dues edicions a l’any, una d’hivern i una d’estiu, (en van 22, no molts projects pedagògics es sostenen d’aquesta manera en el temps i açò per nosaltres té molt de valor, a més dels aconseguiments). Dissenyada per a un grup d’entre 16 i 20 alumnes d’eso, l’activitat és molt més que una introducció teòrico-pràctica al cinema. A nosaltres ens agrada pensar que té un caràcter de laboratori pedagògic. Alejandro Piscitelli, altres dels referents que faré servir, diu que tota escola hauria de tenir un laboratori d’art i ciència. I tot, sobre dos pilars irrenunciables que són la llengua i el territori. [amb les imatges] El cinema per tot allò que aporta com a eina pedagògica: treball en equip, saber esperar, dinàmiques relacionals, conceptes… un laboratori on l’alumnat s’amera d’una experiència vital (el riu com a metàfora), llengua i llenguatges (haver guanyat Cinema Jove amb un curt en valencià és certament un aconseguiment) i territori perquè cal ubicar l’alumnat en el seu entorn i en relació amb el nostre patrimoni culrural i natural.

Així, va ser a partir de l’eacn que vàrem començar a moure les produccions per festivals (hem tingut reconeixments a l’Inquiet, als Premis Tirant, a Cinema Jove…) i a contactar amb professorat relacionat amb l’audivosiaul. I en aquestes trobades vaig començar a sentir, sempre des de la meua percepció, una sèrie de tics entre el professorat, no relacionats precisament amb les tecnologies de la informació i la comunicació. I aquestos n’eren: la primacia del producte sobre els processos d’aprenentatge en complicitat amb certes dinàmiques competitives, un discurs moltes vegades lligat a la queixa o a posicionaments reactius (l’administració, la manca d’horari, recursos…) i la figura del llanero solitario, el professor o la prfoessora que tira endavant a soles en el centre aquestos projectes però que a més té poques ocasions per compartir allò que fa. És a partir d’ací que vaig decidir posar en marxa 400 colps amb la idea d’omplir un buit i facilitar la creació de sinèrgies, xarxa i poder saber més dels processos creatius dels altres. 400 colps com a plataforma però també com a dispositiu per a diferents accions. Inicialment té forma de blog (així continua) però també coordina altres accions com el cicle de cinema en V.O. d’escolagavina, recentment la creació d’un espai d’intercanvi per al professorat d’audiovisual (mirem i fem cinema) i la construcció d’una identitat digital via xarxa (twitter….) que m’ha permés amplificar significativament l’alcanç de les iniciatives portades a terme i col·laborar amb persones (Susana Rey, Mara Balestrini, tants i tants col·laboradors a l’eacn…) que en altre moment haguera resultat impensable.

Pel que fa a la segona part del títol, aprenentatge col·laboratiu: en la primera presentació que vaig fer de 400 colps ja fa uns anys vaig obrir amb aquesta imatge de la pel·lícula. Què està passant amb aquesta interfaç educativa? És una qüestió recorrent en reflexions sobre educació d’un temps ençà, però continua com a vàlida l’afirmació que estem ensenyant a alumnes del segle XXI en aules del IXX? Jo pense que han canviat bona quantitat d’aspectes i que fem una diversitat de coses ben interessants. Però també crec que és cert que part del distanciament que estem observant respecte a un alumnat al qual li costa cada vegada més apropiar-se d’allò que l’escola li proposa (generalitzant), té a veure amb l’obsolescència d’aquesta interfaç educativa. I en part també en que, parlem principalment de secundària, continuem en la pedagogia de l’enunciació. A mi mateix em passa que sovint entre a les aules i m’escolte emetent constantment, diguent què han de fer els alumnes, enunciant propostes, intentar conduir… i possiblement hem de propiciar molt més una pedagogia de la sorpresa sense tantes qüestions prèvies tancades amb una actitud més oberta. Fa poc assistia a un consell escolar en el qual es feia balanç del primer i segon trimestre en les tres etapes i què diferents eren els comentaris entre infantil, primària i secundària. Secundària es remetia ja d’entrada a percentatges i notes. En què ens perdem en aquest trànsit entre les etapes? Què podem incorporar encara d’infantil a secundària?

Perquè, en què pensa aquest alumne que mira fora de camp? Per cert, treballeu el fora de camp. De manera senzilla, amb un pla fixe, que els alumnes puguen experimentar la importància en el cinema d’allò que no es veu. A classe també passa, que de vegades té més pes allò que no veiem que allò que veiem. I ahí radica moltes vegades l’èxit d’una activitat, amb el mateix disseny una proposta de vegades és un èxit i d’altres un fracàs. Bé, és possible que l’alumne estiga ubicat en un nous escenari transmèdia en el qual sense dubte es troba hiperconnectat. Però també sabem ja que la incorporació de les noves tecnolgies no aporta necessàriament millora en els processos d’ensenyament-aprenentatge. Pot ser teníem expectatives molt altes? Jo he descobert fa poc que els alumnes es copien els deures enviant-se imatges per wathsapp. wathsapp és una eina fantàstica però està fent estragos a les aules. Aleshores? Doncs una altra frase que he trobat: tot allò que fa falta per exercitar el coneixement és conversa, de J. Wagensberg, fundador del Cosmocaixa de Barcelona. 400 colps pretén també ser conversa. En els darrers Premis Tirant escolar vàrem anar presentant els curtmetratges que hi participaven, en primera persona pels seus responsables (mestres, alumnes…). De fet Cuadernos de Pedagogia va fer servir aquestos apunts per tenir més criteri a l’hora d’atorgar el seu premi. D’aquesta manera doncs 400 colps facilitava conéixer els processos creatius dels altres. Conversa així per construir-nos en l’alteritat; per generar empatia -vaig anar acompanyat d’alumnes a les projeccions de secundària i unes alumnes comentaven què hi havia un parell de curts que eren molt cutres; jo vaig fer l’observació de que pot ser aquella proposta tenia molt de sentit i molta potencialitat en un context i en unes circunstàncies que desconeixíem-, i conversa per facilitar una millor comprensió del món.

El que sí crec que hem de tenir clar és que en aquesta nova ecologia de l’aprenentatge haurem d’atendre nous escenaris i noves temporalitats. Crec, com diu César Coll (UAB) que l’escola ha d’ocupar un lloc central en els processos de socialització i aprenentatge, però que serà molt desajustat pensar, planificar i actuar com si fóra l’únic espai. Educar en la diversitat per tat també ho serà de moments i espais. Cal centrar-nos més en l’empoderament de l’alumnat que en el currículum i per això aprendre en l’acció, en el fer. I és que com ha dit altra de les persones referents per Unentretants, Laura Borràs, les noves possibilitats de la cultura digital estan oferint noves formes de representació, noves cartografies de la creativitat. Google ho sap bé, mireu el doodle que va fer fa dos anys amb motiu del 80é aniversari de Truffaut. I com ho fem? Doncs DIY, do it your self. Hui mateix entrava en un aula de primària i en veure el fenòmen de les polseres fetes amb gomes pensava que el seu èxit es basav precisament en el seu caràcter DIY. Els les pensen, les dissenyen, les fan ells i per a ells mateix. Però a més si fem DIWO, do it with others millor, amb l’ajuda d’altres hi ha qui ha aconseguit una major sofistificació en el disseny de les seues polseres que per si mateix no hauria aconseguit. Els docents no hem d’esperar que ens ho faça l’administració altres, fem-ho nosaltres mateix com jo he fet 400 colps. Però si a més ho fem amb altres millor, com aquesta jornada sobre aprenentatge col·laboratiu.

En aquest sentit la darrera acció que estic portant a terme, l’#equip400colps amb alumnat. Una proposta lliure llançada amb cartells a l’institut per a qui volguera apuntar-se. M’ha cosat quasi 6 anys però ja compte amb cinc alumnes de moment i d’entrada tenim dos objectius: descentralitzar la publicació d’apunts i cobrir a mode d’equip de realització, alguns esdeveniments d’interés relacionats amb l’audiovisual i l’educació. En definitiva, conformar una banda creativa per aprendre mútuament i qui sap si amb capacitat per anar transformant poc a poc i per contagi les inèrcies comentades abans. Però el resultat d’açò ja vos ho contaré més endavant.

Gràcies per la vostra atenció i bona nit.

Comentaris

One Response to “400 colps a #comparTIC”

  1. Paco Raga on març 25th, 2014 12:49 am

    Enhorabona. GRAN apunt!

Leave a Reply