Nova secció: aparador

Posted on novembre 5, 2012 
Filed Under aparador

Iniciem nou mes, nova setmana, de la manera que més ens agrada: amb novetats de pes al mateix 400 colps. Novetats que passen per sumar persones; col·laboracions que possibiliten fer d’aquest espai un lloc per l’encontre, la participació i la creació col·lectiva. I és que el nostre amic Francesc Felipe s’ha animat a obrir una nova secció que anomenarem aparador. A l’igual que amb les joies animades de paulapé, sense rigideses de calendari ni intencions doctes en la crítica, Francesc ens farà posar la mirada sobre iniciatives o treballs que trobe d’interés comentar. Especialment aquelles més properes que conformen l’aparador de l’audiovisual valencià i en valencià. La col·laboració arriba tot just quan encara digerim el debat amb Antoni Sendra sostingut a partir del seu apunt Celia & Sunrise. Via twitter Francesc també ens apuntava un parell d’idees per donar contnuïtat a un debat ben necessari i és possible que més endavant cobren forma amb alguna proposta concreta. Però ara, ací vos deixem el primer apunt que obri aquesta secció: aparador.

Els zombies també parlen valencià

És 31 d’Octubre encara que no vullguem i ens trobem celebrant festes americanes a la ciutat de València.  Què hi farem! Estem al Musical de Benimaclet convocats per Josep Pitarch director de documentals com Més enllà del Mur i de videoclips de grups com Obrint Pas i Aspencat.  La sala està de gom a gom i som una bona colla d’amics per veure el primer curt zombie del cinema en valencià. Sens dubte la vitalitat dels creadors i creadores audiovisuals valencians no pot deixar de sorprendre’ns. Feliç dia Z que es l’obra que ens presenten és més que un curt, és tota una família d’actors, músics, maquilladors, càmeres, productors fent festa i traslladant l’escena zombie a València.  A priori pot semblar un curt simpàtic, sense pretensions però entre ruire i riure no deixa d’evidenciar-se el fet que l’audiovisual valencià és ben viu, o ben zombie,  depenent de com ho vullgues vore tu mateix.

Allò que importa és que, malgrat com ens posen les coses, la manca de recursos i de tots els impediments aquells que volem un cinema en valencià ens ho pasem pipa fent-lo, veient-lo o distribuint-lo. I companyes i companys això, aquesta passió pel nostre audiovisual és el que ens fa imparables. Penseu-ho bé ja que potser els zombies són els altres. Podeu fer un tast  de l’escena zombie  valenciana amb el videoclip que han fet els Rapsodes.

Francesc Felipe

Comentaris

Leave a Reply