Mirem i fem cinema: resum

Posted on març 1, 2017 
Filed Under cinema, educació, formació

mirem-i-fem-17-a

Tan sols havíem demanat a l’organització de la MICE una sala diàfana amb la possbilitat de moure les cadires per disposar el grup en rogle. No esperàvem però trobar-nos amb la pantalla com element simbòlic, totèmic i central, que ens convocava precisament a pensar què fem amb ella. Així, puntuals a la cita, com cada any i ja en van quatre, divendres passat celebràrem una nova edició del Mirem i fem cinema · espai de trobada al voltant de l’educació audiovisual. I ens agrada molt treballar amb aquesta disposició, despullada d’artificis i amb la tele apagada, que possibilita l’encontre amb un altre per poder pensar junts.

Va ser curiosa la procedència més diversa que mai pel que fa a geografies i etapes educatives de les gairebé una trentena de mestres (s’hi afegirien al grup inicial de la imatge) que fan servir l’audiovisual o persones amb interés: de Barcelona a Alacant passant pel Baix Llobregat, Castellò, Alaquàs o València entre d’altres, i d’infantil a futurs doctorants passant per primària, eso, batxillerats i fins i tot formacions professionals vairades. De Barcelona precisament comptàrem amb l’afectuosa i compromesa presència del nostre company Francesc Deó, coordinador d’AulaMèdia. Afectuosa perquè des d’un primer va mostrar molt d’interés en participar-hi (no dubtaria en baixar una altra ocasió) i les seues aportacions sigueren un element clau en la dinamització del debat. Compromesa perquè des de fa 15 anys coordina a AulaMèdia un treball constant, ric i de vegades feixuc, no absent de debats interns de calat però sempre amb la mirada posada en contribuir a dibuixar un horitzó millor també des de l’anàlisis crítica dels mitjans i les propostes pràctiques el voltant de l’educació audiovisual.

mirem-i-fem-17-c

La introducció pot ser massa senzilla no acabava d’ubicar un gruix de presents que hi arribaven via l’oferta que va llançar el Cefire per certificar la presència com a curs, junt amb les ponències de dissabte de matí. De fet, de l’anterior Mirem i fem només repetíem només tres persones. I és aquesta una qüestió que ens remet a la dificultat que comporta aconseguir una continuïtat com a grup, un dels objectius inicials. I entusiasme no en va faltar. Disposats ara en grup menuts, les intervencions animoses eren estimulades per dues preguntes proposades: per què o per a què fem cinema a les escoles i, formació? quina formació hem de tenir els mestres i en mans de qui deixem la formació audiovisual dels nostres alumnes?

La primera qüestió ens va portar a llocs comuns que subratllen la importància i la necessitat de treballar l’audiovisual a les aules: les possibilitats d’inclusió, motivació, descobriment de noves competències en l’alumnat, la síntesi del seu llenguatge, l’acostament al cinema com a forma d’art i cultura, la transmissió de valors, les dinàmiques de treball que permet, l’educació de ciutadans crítics, potenciador de la creativitat… La segona ens situava al mig d’aquella dicotomia plantejada en anteriors ocasions: entre l’audiovisual com a assignatura consolidada, de recorregut i amb professorat format, i la formació audiovisual externalitzada en propostes possiblement interessants però fora dels centres i amb interessos propis. Hi havia un acord: cal recuperar l’espai propi en el currículum, cal l’assignatura en diversos cursos i no aquell contigut quasi residual, plàstic o tecnlògic, pendent de les ganes i l’interés del professorat de torn. Però, i l’administració? La trobàrem a faltar. Pot ser nosaltres badàrem en no avisar-la però, que queda d’aquell impuls inicial des del qual se’ns va convocar per posar en comú necessitats i suggeriments? Volem pensar que no ho tenen fàcil i mirarem de construir ponts. De fet es va a comentar al Mirem i fem que aniria bé emetre un comunicat per advertir de la situació en que està l’educació audiovisual a les etapes obligatòries i oferir-ne la nostra col·laboració, que de casa ja hem de vindre plorats, com algú va assenyalar oportunament. És qüestió de seguir el camí traçat per exemple al Manifest per l’educació en comunicació publicat a AulaMèdia el 2004, o més recentment per l’Associació de Periodistes de les Illes Balears amb la Proposta de formació en educació mediàtica (2016).

mirem-i-fem-17-b

I la Filmoteca, és externalització? Doncs no hauria de ser-ho perquè l’Ivac és una institució pública. Raquel Zapater dels servei d’arxiu i docuemntació de la filmo i que també acudeix puntual als encontres, es va alinear amb aquesta idea i va recordar la tasca didàctica que han posat en marxa. Els Cefires també hi juguen un paper però cal anar més enllà de la formació puntual de cursos al voltant de temàtiques concretes per armar una formació completa. I és que a la Universitat no li fa el pes en la pròpia formació dels mestres. O passa també que hi ha molta gent formada en cinema, audiovisuals, però no tenen les vies d’accés per a l’ensenyament en secundària. Si més no, apuntava Francesc Deó, la formació dels mestres en audiovisuals hauria de tenir quatre vessants: la tècnica, no aprendre només l’ús de determinades tecnologies sinó entendre les implicacions fins i tot ideològiques que comporten; expressiva, diadàctica i analítica. Però clar, s’hi imaginem a tots els alumnes de l’estat formats per ser ciutadans crítics també en la lectura de les imatges i els mitjans?

Evidentment amb trenta mestres raonant se superaren els limits de les dues qüestions formulades i n’aparegueren d’altres ben suggerents. Hi ha massa premis i poques mostres, va dir algú. Es fa molta producció, però, se sap llegir allò que es fa? Es poden trobar propostes de creació audiovisual que donen molt bon resultat sense haver de fer-ne un curt necessàriament. Tot açò de la formació del professorat s’haurà de veure com es porta a comarques. Aniria bé implementar quelcom semblant sl servei d’acompanyament i assessorament audiovisual per a docents d’Andalucia a través del seu Consejo Audiovisual. I si a les escoles tenim un Pla de foment de la lectura, perquè no hauríem de tenir el Pla de foment de l’audiovisual?

mirem-i-fem-17-d

Bé doncs, superada aquella síndrome de les primeres edicions (primeres jornades de, primera mostra de…) el treball és obert i les possibilitats múltiples. De moment nosaltres hi aportem el nostre gra de sorra amb aquest apunt i facilitant nous Mirem i fem. Vos esperem amb els vostres comentaris, suggeriments i les vostres iniciatives. Seguim!

Comentaris

Leave a Reply