De les millors imatges d’acció i aventura

red-bull-illume-16

Sense dubte Red Bull ha sabut com construir un imaginari ric i particular i associar-ho a la seua marca. En aquest terreny l’aposta clara ha sigut pels esports d’acció i aventura en qualsevol format i medi; en moviment o fixes, per terra, mar, aigua o aire, amb rodes o sense, amb ales o sense, o senzillament amb el cos com a objecte de tantes mirades com de tants fotògrafs que han generat imatges de gran impacte sobre les nostres retines. I les millors imatges de les 34.624 presentades per 5.646 fotògrafs procedents de 120 països, han estat ja guardonades amb els premis, en diverses categories, Red Bull Illume 2016. No deixeu de visitar la web i les diferents gal·leries per gaudir d’imatges com la del fotògraf alemany Lorenz Holder que va rebre el primer premi amb el suport d’un jurat compost per 53 editors gràfics dels mitjans internacionals més prestigiosos.

Ara bé, altra qüestió és que de nou -i ací Pilar Alfonso ens ajudaria molt- la bellesa de les imatges i l’efecte d’una narrativa i uns relats molt ben construïts, no ens ha de deixar de veure que al darrere d’aquest fascinant desplegament visual, hi ha interessos econòmics de pes. I és que als centres educatius, especialment a partir de secundària, constatem que allò que era una qüestió molt tangencial -el consum de les anomenades begudes energètiques entre els joves- s’ha capgirat cap a un increment notable com a símptoma de l’empeny d’un mercat potenciat i en expansió que darrerament augmenta els ingressos de manera considerable. El propi relat verbal ja fa servir eufemismes enganyosos doncs en si, aquestes begudes no aporten energia sinó que són estimulants amb un alt contingut en cafeïna (una llauna equivaldria a tres o quatre tasses de cafè). El tema no és menor i bé pot ser pensat junt amb l’alumnat, almenys per fer-los conscients de que són objecte, de les dinàmiques del mercat i d’aspectes tan concrets com que associades al consum d’alcohol, han provocat casos de reaccions adverses com ara insomni, hipertensió, ansietat, deshidratació, convulsions, arrítmia i trastorns cardíacs greus arreu del món, i que molt millor en seria no prendre’n a la seua edat.

Bé, les imatges sempre presenten un caleidoscopi de lectures. La triada ací ens convida a desitjar-vos un bon cap de setmana de tardor i el text més motius i elements pel treball dins i fora de l’aula.

http://www.redbullillume.com/

Més que publicitat sobre ONGD

presentacio_marques_ongd

Aquest és un apunt que ja hauríem d’haver publicat. Però el ritme va com va i ves per on que, a bou passat, trobem motius encara més ferms per presentar-vos el material que, ara sí, ens ocupa. I és que ahir tingué lloc la presentació en públic de Les marques ONGD
 · del relat de la culpa al relat del consum i la redempció aldea global, la darrera publicació de la nostra companya i amiga Pilar Alfonso, mestra de llengua i mitjans audiovisuals a l’IES Faustí Barberà d’Alaquàs.

La comunicació publicitària de les grans organitzacions no governamentals per al desenvolupament, és una manifestació més de l’expansió social de la marca en les societats postmodernes? Tot partint d’aquesta pregunta, aquest volum descriu i analitza els principals relats construïts pels anuncis de televisió de nou ONGD (Cruz Roja, Unicef, lntermón Oxfam, Médicos Sin Fronteras, Manos Unidas, Ayuda en Acción, lntervida, Anesvad i Africa Directo) al llarg de dues dècades. A més, s’hi caracteritza el neorelat solidari com la narrativa que permet explicar bona part dels errors comunicatius de tota una època. L’objectiu fonamental del llibre és el d’analitzar la rellevància social i comunicativa de la publicitat neosolidària, i palesar la utilitat i la urgència de (re)pensar-la. Es tracta d’una proposta que obri noves vies d’investigació acadèmica i de reflexió ciutadana.

Més enllà de la resenya del llibre podem dir que l’acte de presentació sigué la mostra d’un més que interessant teixit d’implicacions que s’hi donen en treballs com aquest, l’adaptació excelsa de la tesi doctoral de Pilar. Implicacions editorials (Maite Simon ens donà la seua suggerent visió com a editora), biogràfiques (moderà la taula Sònia López Blanes, periodista i antiga alumna de Pilar), professionals (apuntà sobre el sentit del llibre Rafael Currás, professor de Màrqueting de la Universitat de València) i de causa (amb l’anàlisi crític però òmplice de Carles X. López Benedí, expresident de la Coordinadora Valenciana d’ONG). L’assistència de públic sigué un èxit i la mesura dels ponents d’aquelles que deixen respirar i pensar doncs no s’abusà gens del temps dels assistents. Però això no llevà que en eixa agradable estona de conversa i reflexió compartida s’apuntaren idees molt interessants per al debat. I és que Pilar sempre fa passes més enllà per captar el sentit d’allò que tenim davant, molt especialment dels discursos audiovisuals. L’anàlisi acurat de 180 anuncis de grans ONGD (les multinacionals del sector que tene accés a la tele) l’ha permés afirmar sense pudor (o és que no és pot fer anàlisi crític de les ONGD?) que a l’igual que les marques de moda han utilitzat la cultura per legitimar el consum, les ONGD han fet servir la solidaritat. I el mecanisme narratiu emprat ha estat principalment l’ús de relats efectistes però simples, enganyosos, culpògens i ineficaços. Aquestos es sostenen sobre certs recursos de cuplabilització (i la vegada desculpabilitzadors cap agents de més de pes com governs o institucions) tals com la representació del cos, les mirades a càmera o la repetició d’expressions concretes com ‘depén de tu’. En definitiva, entendre que no només és publicitat, és una manera d’entendre el món i de com contar-lo.

Pilar, ahir et llançaren diverses propostes per continuar escrivint, però ja saps que totes estan a la cua després de la redacció per 400 colps. Enhorabona pel treball!

Cap a la MICE 2017

Ja està en marxa una nova edició de la MICE Film Festival que tindrà lloc a València, altres ciutats valencianes i Madrid del 19 al 26 febrer 2017 amb la projecció dels curtmetratges seleccionats en les diverses categories competitives i amb seccions fora de concurs. En l’actualitat no hi ha cap altre festival de cinema educatiu internacional amb seccions ‘professional/adult’ i ‘feta pels xiquet-es/joves’ a tot l’estat. La MICE és un festival de cinema orientat a xiquet-es i joves, la qual cosa esdevé un gran repte donades les circunstàncies econòmiques actuals on la cultura i l’educació són els grans afectats. Al voltant de 13.000 persones van assistir als esdeveniments de la MICE el 2016 i en aquesta propera edició el festival posarà el foco sobre la Índia com a país convidat. De moment preneu nota de les condicions de participació.

Categories
• Animació Curt. PROFESSIONAL/ADULT. Pel·lícules per a xiquet-es i joves
• Curt de ficció. PROFESSIONAL/ADULT. Pel·lícules per a xiquet-es i joves
• Curts realitzats pels xiquet-es de fins a 12 anys d’edat. ESCOLA PRIMÀRIA.
• Curt fet per joves de fins a 18 anys d’edat. ESCOLA SECUNDÀRIA/BATXILLERAT
• Curt fet per joves de fins a 22 anys d’edat. UNIVERSITAT.

Condicions
1. La durada de les pel·lícules no pot superar els 15 minuts a causa del temps limitat de projecció. El nombre d’entrades per autor no es limita.
2. Els idiomes de la MICE Film Festival són valencià (català), anglès i castellà.
SUBTÍTOLS OBLIGATORIS.
Els subtítols són obligatoris; sent preferible enviar còpia amb subtítols en català-valencià o castellà o subtítols en anglès (o tots dos …)
Quan les pel·lícules siguin en català-valencià o castellà, han de tenir subtítols en anglès també.
Quan les pel·lícules siguin en anglès, han de tenir subtítols en català-valencià o castellà.
3. Assegureu-vos de presentar una versió HD de la pel·lícula. Aquestes còpies s’utilitzaran per a la vista prèvia i la projecció. No acceptem DVD.
4. Només les pel·lícules realitzades en 2014, 2015 i 2016 són elegibles.
5. Hi ha quota d’inscripció per a la secció professional/adult. Hi ha quota d’inscripció per a la secció fet per joves i xiquet-es
6. Només pot presentar la seua pel·lícula, per Filmfreeway. No hi haurà cap excepció.
7. La data límit de presentació és el 28 novembre 2016.
8. La MICE no pot pagar quotes per projecció dels curts seleccionats.
9. Cada pel·lícula serà vista primer pel jurat previ, que seleccionarà les pel·lícules que es mostren a la MICE Film Festival
10. La seua entrada autoritza a la MICE Film Festival a utilitzar clips de la pel·lícula amb fins de comercialització i promoció a la televisió, en línia, en la publicitat, les notícies i/o en altres mitjans.
11. Abans de l’esdeveniment tots els peticionaris seran informats per correu electrònic sobre les pel·lícules seleccionades per a la MICE Film Festival.
12. Les pel·lícules seleccionades per a la MICE Film Festival 2017 seran (amb l’acord de l’autor) preses en consideració per a la seua projecció en esdeveniments educatius sense ànim de lucre.
12. Les pel·lícules presentades en anteriors edicions no poden ser presentades de nou a la MICE Film Festival
13. El Festival es reserva la facultat de decidir sobre totes les matèries no regulades específicament en el present reglament.
14. La participació implica el reconeixement d’aquestes regulacions. En qualsevol disputa, les decisions del Festival seran inapel·lables.

Dates i Terminis
• 27 d’octubre de 2016, plaç regular
• 28 de novembre de 2016, plaç final
• 1 de desembre de 2016, data de notificació
• 19 a 26 de febrer de 2016, data de l’esdeveniment

www.micevalencia.com

Versió postal

Ara que ens fiquem en cap de setmana i alguns passarem pel vídeoclub @#!*… un moment, vídeoquè? Sí, sí, podria passar ja que molts dels nostres alumnes, per exemple, no hagen xafat mai un vídeoclub. De vídeoclubs, aquells locals on periòdicament congregàvem els amants del cinema de tot tipus cada vegada en queden menys, fruit dels canvits produïts per la xarxa pel que fa a la distribució i consum del cinema. Però com sempre hi ha qui sap llegir els canvis i generar-ne oportunitats. És el cas d’aquesta plataforma que sense dubte pot ser un inmillorable recurs per donar amb aquelles pel·lícules que tant ens poden servir a l’escola i que alhora era molt difícil trobar als blocksbusters supervivents*.

Versió Postal és un servei de lloguer de pel·lícules en format dvd i blu-ray per correu postal. Aquest sistema busca una major comoditat, evitant desplaçaments, ja que reps les pel·lícules a la bústia de la teua casa i elimina la data límit de devolució que existeix en els lloguers convencionals.

Al la plataforma s’explica molt clarament com funciona aquest servei que comptem amb un catàleg curosament triat de més de 2.950 títols, procedents de més de 70 països i que va augmentant cada dia. Entre aquests hi trobareu pel·lícules que van des del orígens del cinema amb el mestre Meliès passant per totes les dècades del segle passat fins arribar als nostres dies. Apostem pel bon cinema, pel·lícules que han passat a la història, però també aquelles que s’han convertit en títols de culte per un sector determinat. Aquelles pel·lícules que no et fa res tornar a veure, aquelles que no has vist però te n’han parlat i aquelles de les que no en saps res però fan bona pinta. Intenten evitar que els diguen el que s’ha de mirar, no vole fer cas només a les cartelleres, als anuncis de les parades de bus, a la promoció de les grans estrelles… És més, a Versió Postal els interessa molt els títols que precisament no han pogut estar a les cartelleres i així poder-vos donar l’oportunitat que en pugueu gaudir.

Versió postal

*als vídeclubs especialitzats que encara resisteixen més que un apunt els hauríem de dedicar un documental.

La fotografia com antidepressiu

walker-evans

En l’àmbit de la fotografia quin dubte cap que les imatges que millor van il·lustrar les seqüeles socials de la Gran Depressió van ser les realitzades pels fotògrafs americans Walker Evans (imatge), Dorothea Lange, Carl Mydans, Arthur Rothstein, Jack Delano, Marion Post, Gordon Parks, Rusell Lee, que van participar en el programa de la Farm Security Administration (FSA. 1935-1944). Afavorida pel govern de la nació per a documentar gràficament el programa de reforma agrària promogut pel New Deal, el projecte va propiciar la construcció del major relat coral sobre la desolació, la misèria i l’emancipació del llaurador americà de l’època.

A través d’una cuidada selecció de fotografies, revistes, llibres i documentals, l’exposició Cas d’estudi. Fotografia Documental als Estats Units. Anys 30 revisa el context històric de l’obra dels fotògrafs de la FSA, així com els treballs d’alguns dels màxims exponents de la fotografia social nord-americana com Lewis Hine, Paul Strand o Ralph Steiner presents en la Col·lecció de l’IVAM. I sobre aquest recorregut audiovisual Horacio Fernández filarà la conferència La fotografia com antidepressiu. Horacio Fernández és historiador de la fotografia, comissari d’exposicions i autor de nombrosos llibres. Professor d’Història de la Fotografia en la facultat de Belles arts de Conca des de 1988, entre 2004 i 2006 va ser comissari general de PHotoEspaña. Sense dubte bon material interàrees per a cursos superiors.

divendres 16 de setembre | 19.00 h. | saló d’actes de l’IVAM
exposició

Nou curs, nova proposta a l’IVAC

projector

L’accés del públic infantil i adolescent a l’univers cultural i simbòlic constitueix un element fonamental de formació de la sensibilitat, l’expressivitat, la convivència i la construcció de ciutadania. I l’escola és el camí més curt per tal d’arribar a tots aquests públics i sense distincions. Amb aquesta premisa inicial es torna posar en contacte amb nosaltres Raquel Zapater qui des de fa uns mesos treballa en un projecte d’activitats didàctiques per a centres escolars de tots els nivells a la Filmoteca de València per informar-nos d’aquesta nova proposta formativa.

En explica Raquel que és la primera vegada que hi ha pròpiament una programació didàctica pròpiament com a fruit d’entendre la necessitat de realitzar activitats per a les escoles al voltant de l’audiovisual. Ja es pot realitzar la inscripció a les diferents activitats (preu indicat a la web). A València les projeccions tindran lloc a la sala Luis García Berlanga (Edifici Rialto) i els tallers es realitzaran a l’Aula de Didàctica de l’Institut Valencià de la Música. A Alacant les activitats es faran al Teatre Arniches i a Castelló cal consultar prèviament la web. Cal destcar per últim que les sessions didàctiques, a més d’incloure material didàctic per al professorat, seran dinamitzades per entitats especialitzades en cultura cinematogràfica i diferents professionals. Baix teniu l’enllaç a la programació didàctica de l’IVAC per al curs 16-17 i les dades de contacte per si vos interessa participar amb el vostre alumnat.

Programació

Informació i inscripcions:
didactica_ivac@gva.es
963 89 03 62/ 963 53 93 11
http://ivac.gva.es/

Save

Save

Setembre

El la llum i el color comencen a virar, també ho fa a poc a poc 400 colps. És bon moment per revisar l’obra del mestre del color William Eggleston [enllaç a la imatge lateral]; som a setembre. Dijous comença el curs i obrirem una nova temporada posant la mirada sobre l’audiovisual escolar del nostre territori i la nostra particular selecció de l’actualitat més suggerent. Però previ a açò és possible que trobeu algun moment en que tingau certa dificultat per accedir al bloc; només és una qüestió temporal doncs ens trobem em migració de servidor. De moment i per rebre a l’alumnat amb optimisme i una dosi de psicodèlia, September!