X Jornades de cinema i gastronomia

Aquest cap de setmana tindrà lloc una nova edició, la desena, de les Jornades de cinema i gastronomia. del Cine-Club Alzira, amb la següent programació:

divendres 22 d’abril. 20.00 h. i 23.00 h.
AN (Una pastisseria a Tokio · Naomi Kawase, 2015)
El passe serà en versió original, subtitulada en castellà i amb un preu de 3€.

dissabte 23 d’abril 20.00 h.
L’horta al costat de casa (Vicent Tamarit, 2013)
Produïda pel taller d’audiovisuals de la Universiat de València, a través de la seua narració es plantegen quines són les postures dels diferents agents reguladors que intervenen en l’ordenació d’aquest sòl agrícola d’altíssim valor i gran capacitat de rendiment, així com la inclusió dels diferents agents econòmics i socials que intervenen activament en el territori.
L’entrada serà lliure i després de la projecció hi haurà una xarrada col·loqui a càrrec de Xavier Ròdenas Mayor amb el títol El paisatge de cultius, diversitat i sostenibilitat. A més s’oferirà una degustació de productes de Terra Valenciana.

Totes dues projeccions tindran lloc a la sala de Cultura.

Nova crítica

nova_crítica_16

Teniu alumnat cinèfil en cursos avançats? Doncs atenció. El FIC-CAT · Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada presenta una de les moltes novetats que formaran part de l’edició d’aquest 2016: la iniciativa Nova Crítica. Una activitat que té com a objectius oferir una experiència professional als seus participants, contribuir a donar importància a la crítica cinematogràfica i teixir xarxes dins del sector .

Consisteix en que quatre crítics i crítiques joves, seleccionats per l’equip del FIC-CAT, cobriran tot el Festival. Acompanyats pel reconegut periodista cinematogràfic Alfons Gorina, faran crítiques de les obres projectades, entrevistes als protagonistes, resums de les jornades i altres continguts que considerEn interessants per al bloc digital del festival. Finalment, emetran un veredicte per concedir el Premi Nova Crítica, premi afegit en aquesta novena edició.

Per participar cal enviar un correu a premsa@fic-cat.cat adjuntant un currículum i la crítica d’una pel·lícula. Més informació al web del festival. 
Les inscripcions romandran obertes fins el 21 d’abril i el 25 d’abril es donaran a conèixer les persones seleccionades. Amb aquesta iniciativa, el Festival vol oferir una oportunitat als futurs crítics i cercar la complicitat professional de l’àmbit cinematogràfic. Animeu-vos!

Demà

Què passaria si mostrar solucions o explicar històries que fan el bé fos la millor manera de resoldre els problemes ecològics, econòmics i socials? Seguint la publicació d’un estudi que anunciava la possible desaparició de part de la humanitat d’ací a 2100, Cyril Dion i Mélanie Laurent es van proposar, al costat d’un equip de quatre persones, iniciar la seua pròpia investigació en deu països per esbrinar què podria estar provocant tal catàstrofe i, sobretot, com es podria evitar. Durant el seu viatge van conèixer a pioners que estaven reinventant l’agricultura, l’energia, l’economia, la democràcia i l’educació. Posant en pràctica aquestes iniciatives, concretes, positives i que ja estan en marxa en alguns llocs i demostrant que funcionen, els directors van començar a donar-se compte com podria ser el món del demà. I el resultat de tot el treball és Demain (Demà), vist ja a França per un milió d’espectadors i guardonat amb el premi César com a millor dicumental de 2015.

I per presentar-lo Karma Films en col·laboració amb Screenly ha creat un esdeveniment especial simultani perquè pugam veure aquest film a la nostra ciutat abans de la seua estrena a la resta de sales. A València, la projecció tindrà lloc el proper dijous 21 d’abril a les 20.00 h. als Cinemes Babel. Més enllà de la curiositat de la proposta i de recordar l’opció de Screenly com a interessant per poder crear algun esdeveniment cinèfil concret, ens porta a publicar l’apunt tenir present un material documental que de nou pot resultar suggerent per treballar a les aules. I és que ells i elles són el demà.

L’educació audiovisual… en una cruïlla (II)

north_by_northwest_shots

Crisi, externalització i (moltes) preguntes.

En el primer apunt d’aquesta sèrie (24 de febrer de 2016) vaig compartir amb vosaltres els cinc riscos que, al meu parer, ronden a hores d’ara l’educació audiovisual en Secundària. Bàsicament, tenen a veure amb qüestions de contingut i de metodologia. El darrer es refereix però, a l’organització i regulació escolar. En aquest nou apunt, miraré d’ampliar-lo i concretar aquella exposició inicial.

Crisi
Haurem d’atendre les indicacions dels psicòlegs més en voga i pensar que tota crisi és l’oportunitat que no hauríem de desaprofitar per aturar-nos i mirar amb una certa perspectiva. Aquest primer curs d’aplicació parcial de la LOMQE ens ha permés copsar la magnitud de la crisi sobrevinguda a l’educació audiovisual en l’ensenyament secundari. Curt i ras:

- Curs 2014-2015 (i els anteriors, des de 2008): Els alumnes de secundària podien accedir a un Taller d’Audiovisuals en 1r d’ESO; a una optativa de Comunicació Audiovisual en 3r d’ESO; a algun Taller Monogràfic d’Investigació relacionat amb l’audiovisual en 4t d’ESO; i, finalment, a una optativa de 1r de Batxillerat anomenada “LLengua i Imatge” que, a més a més, s’impartia en valencià.

- Curs 2015-2016: En els centres de la nostra Comunitat han desaparegut totes les opcions anteriors. Totes. Enguany en 1r i 3r d’ESO, i en 1r de Batxillerat. El proper curs en 4t d’ESO. En alguns casos, després de més d’una dècada de treball d’alumnes i professors. Sobre la inclusió de continguts audiovisuals en l’assignatura Educació Plàstica i Visual, vegeu per favor el risc 3 de l’apunt anterior.

A canvi,  en els centres amb Batxillerat Artístic hi ha la possibilitat de l’optativa Cultura Audiovisual,  i s’ha creat una optativa en 2n de Batxillerat, anomenada “Imatge i so” que s’ha assignat al Departament de Tecnologia. ¿Algú s’ha aturat a mirar ni que siga per damunt damunt el contingut d’aquesta assignatura? Em vénen ganes de citar aquella inoblidable filòsofa argentina de nom breu i harmoniós, Mafalda: “Tots som iguals, però… uns més iguals que els altres”. Tots podem explicar un doble enquadrament, un pla-seqüència, les regles de la postpublicitat, un fals documental o com perseguir una història amb un guió tècnic, però… uns més que uns altres. S’entén de què parlem?

Fet i fet, no puc deixar de preguntar-me: Per què s’ha desposseït els alumnes de secundària obligatòria d’un espai i un temps per a l’educació audiovisual i mediàtica? Quin sentit té desmantellar tan bruscament l’experiència i l’esforç de tants anys?

Externalització
Darrerament, s’escolten veus que em desconcerten, i que tanmateix agraïsc perquè m’obliguen a repensar qüestions fonamentals. Es pressuposa, per exemple, la manca de competència i de preparació audiovisual de mestres i professors. I s’aporta com a possible solució l’entrada a l’escola de pares, associacions, productores… per tal de suplir les mancances i el desconeixement dels docents. Ens hem de conformar amb impressions subjectives i parcials? O podem confiar que algú farà l’esforç de conèixer quin és realment l’estat de la qüestió? Fins i tot, amb les millors intencions (ai, les bones intencions!) es va alimentant el descrèdit del professorat i, de pas, de l’escola pública. I s’obri la porta a un pràctica que no és nova, que té nom: externalització. Nom i una llarga trajectòria en molts àmbits, tants que ni ens adonem. Si els mestres i professors no sabem “ensenyar-ho”, cal buscar algú de fora que (previ pagament?) ho “ensenye”. Tanmateix, si del que es tracta és d’educar la mirada, ¿el plantejament no hauria de ser un altre? Per exemple:

1. Activar un pla de formació real i unes condicions de realització adequades. Amb totes les col·laboracions “externes” que vulgueu. Enfortir el teixit escolar.

2. Disssenyar l’accés dels titulats en matèria audiovisual a l’ensenyament secundari. ¿Cal recordar que la Universitat de València fou pionera en la introducció d’estudis relacionats amb la cultura i la comunicació audiovisual? ¿Cal recordar que aquesta Comunitat fou pionera en la introducció de l’educació audiovisual en secundària?

3. Actualitzar els materials i recursos d’anàlisi i de producció existents, i crear-ne de nous.

Fins i tot, es podria fer un pas endavant. ¿Tan extravagant resultaria que, en la societat anomenada de la comunicació, s’introduira una assignatura obligatòria d’educació audiovisual i mediàtica en algun dels quatre cursos de l’educació secundària obligatòria?

Més preguntes
No sabria dir on ho vaig llegir, fa poc: recursos i confiança en el professorat. Recursos vol dir també plans d’estudis coherents amb la realitat social i escolar, des d’infantil fins a la universitat. I saber aprofitar la formació i l’especialització dels docents de manera racional i lògica. Confiança vol dir coneixement i reconeixement de la complexitat del món i de l’escola actual. Les aules de secundària avui han de ser una escola de prosumer, que és la manera pedant (disculpeu-me!) de dir d’espectadors/consumidors i de creadors de missatges audiovisuals en una societat audiovisual caracteritzada per fenòmens comunicatius d’una enorme complexitat. Això és: una escola de ciutadans responsables i conscients. Tan responsables, conscients i crítics com puguem. Primer, els docents. Després, els alumnes.

Acabo amb una pregunta final per seguir pensant: Si els models que dominen aclapadorament el món són la competitivitat i la desigualtat d’oportunitats, la ideologia de l’èxit i l’individualisme, l’espectacularització banal, la mercantilització de les relacions i la retòrica de les xifres (crèixer fins a morir!)… quin ha de ser el paper de l’escola pública? Quin ha de ser el paper del professorat d’audiovisuals?

Pilar Alfonso Escuder
IES Doctor Faustí Barberà (Alaquàs)

PS: per a la imatge que acompanya l’apunt hem seguit el joc de l’anterior.

Un regal de cinema

abonament

Ens hem aturat un temps però afortunadament el cinema no para. En aquest parèntesi hem passat per alt alguns temes d’interés com el propi aniversari de 400 colps. Ep, n’hem fet vuit anys! I de ser que l’administrador tinguera açò, més temps, de segur que s’autoregalaria un regal com aquest de cinema.

Aragó Cinema es complau a presentar als seus clients els nous abonaments recarregables que fan encara més atractius els seus preus per tal de fomentar el cinema. Aquesta primera edició, que es pot adquirir a les taquilles sota dues modalitats, es presenta de forma ben acurada i cinèfila, en un sobre hand made decorat amb autèntiques entrades recuperades dels antics Cinemes Aragó i amb la impressió d’un famós fotograma de la pel·lícula Lost highway (David Lynch, 1997).

Hem anat una mica perduts, esperem tornar a la carretera. Salut i cinema!