Sambori-Mice: Jordi i Adrià són futbolers

sambroi_mice_16

Som a punt de tancar aquesta quarta edició de la MICE. Divendres tingué lloc un nou moment per trobar-nos el professorat per l’audiovisual i en breu publicarem algunes notes d’una trobada que va resultar estimulant per les persones i les paraules. Al mateix temps tenim idea de continuar publicant aquelles presentacions que encara ens arriben tot inclús després de finalitzada la mostra.

Jordi i Adrià són futbolers

L’any passat vàrem fer un curtmetratge i el vàrem presentar a la MICE d’una forma gairebé fortuïta, però aquesta experiència ens va servir per veure el potencial que tenia aquesta activitat per a treballar diverses competències d’una manera molt contextualitzada i s’hi vàrem ficar de ple.

Un alumne de l’aula  havia guanyat el premi Sambori comarcal 2015 en la categoria de n.e.e. contant un poc el seu dia a dia i el que ell havia viscut quan va ser escolaritzat a aquest col·legi després de passar la primària en un centre ordinari, i vàrem decidir que fent unes xicotetes variacions podríem tindre el guió del curt. S’hi vàrem posar i entre tots, vàrem canviar els noms dels personatges, vàrem triar els actors, vàrem separar les diferents escenes que hi havien, vàrem buscar localitzacions, vàrem veure la temporalització… D’altra banda vàrem aprendre el que era i per a que aprofitava una claqueta i en vàrem fer una. També vàrem aprendre com utilitzar les diferents funcions de la càmera de l’iPhone i de l’iPad, i vàrem començar a aprendre com funcionava l’app d’edició de vídeo d’aquests dispositius.

jordi_adria

Els 3 dies de gravació varen ser molt intensos, moltes preses, diversos canvis de roba, un baló que va explotar… i molts bons records. El fet que ells entengueren perfectament les emocions que estàvem intentant representar va ajudar molt a l’hora d’interpretar i saber el que volíem gravar i des d’on havíem fer-ho. Sabem que el curtmetratge té moltes errades (a nivell de so, d’il·luminació…) però hem aprés moltes coses fent-ho, així com acudint als tallers que es varen realitzar el cap de setmana passat a la MICE Alacant.

El vàrem començar a promocionar després d’aquest esdeveniment MICE Alacant) i en a penes dos dies hem tingut més 2500 visualitzacions i sabem que ha sigut utilitzat en diverses aules de gent que no ens coneix directament, per a explicar diferents temes (treball cooperatiu, diversitat funcional…). L’objectiu està més que aconseguit per totes bandes. Hi continuarem treballant.

Mariola Reig
CPEE Sanchis Banús | Ibi

L’educació audiovisual… en una cruïlla

north_by_northwest

E pur si muove… sintetitzaria el sentit que per nosaltres té la publicació de l’apunt de hui. Entre la trobada de Conselleria i el Mirem i fem Cinema la nostra companya Pilar Alfonso ens remet aquest article que és exercici de mestra, de bona mestra: ordrenar i escriure les idees per compartir-les i avançar junts en la reflexió de les nostres accions pedagògiques. I si anem una mica més lluny, la rebel·lia crítica necessària front les convencions no tan autoritàries com subtilment acceptades. Gràcies Pilar!

L’educació audiovisual… en una cruïlla

Començaré afirmant allò més obvi: hi ha moltes manera de veureu-ho. Consolidar en tots els nivells educatius una educació en comunicació audiovisual universal i significativa reclama un canvi legislatiu imprescindible, però també un esforç del professorat per tal d’aprofondir en les diferents visions i d’aprofitar-les dins i fora de l’aula. De vegades, explicitar des d’on parla cadascú pot ajudar a entendre’ns. Breument, diré que sóc professora de Secundària en un centre públic, i que els darrers quinze anys he impartit l’optativa Comunicació Audiovisual i Tallers d’Audiovisuals en 1r, 3r i 4t d’ESO, a més de Llengua i Imatge en 1r de Batxillerat. He realitzat una quinzena de curtmetratges de ficció amb els meus alumnes els quals han estat seleccionats (i, de vegades, premiats) en diferents festivals i concursos escolars.

Ací –en aquesta Comunitat, en aquesta ciutat– l’educació audiovisual va començar, si més no, als anys noranta del segle XX. Ací, fins l’arribada de la LOMQE, s’han impartit optatives d’audiovisuals en molts centres durant molts cursos i amb molt bona acceptació per part de l’alumnat. Ací Cinema Jove Escolar ha complert els trenta anys, i a finals dels noranta va organitzar unes jornades, pioneres, de Comunicació Audiovisual a l’aula. Per què resulta tan difícil traçar línies de continuïtat eficaces i duradores? Quantes vegades es pot descobrir Amèrica en una dècada?

Diria que l’evolució de la societat i de l’escola en aquestes darreres dècades ens ha portat fins una cruïlla on s’entrecreuen moltes oportunitats i alguns riscos. Tot seguit, m’agradaria plantejar obertament els cinc riscos que considero determinants.

1. EL RISC DE CONFONDRE PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL AMB EDUCACIÓ AUDIOVISUAL

Al meu parer, en els darrers anys s’està produint la sobrevaloració de les produccions audiovisuals en detriment de l’anàlisi i coneixement de treballs audiovisuals en qualsevol format. La confusió té a veure, sens dubte, amb la pantallització de la nostra societat. Les produccions audiovisuals –amb o sense qualitat visual/narrativa/estètica–  resulten cada vegada més fàcils de produir i més fàcils de compartir en la societat de les pantalles i la hiperconnectivitat. La producció i els festivals escolars (del passat: Inquiet, Mira’m, ForoImatge; o del present: Mice) han jugat i juguen un paper decisiu com a estímul, mostra i punt de trobada. Tanmateix, goso afirmar clarament que em pareix tan important realitzar un curtmetratge/treball audiovisual amb alumnes com donar a conèixer i analitzar els múltiples relats audiovisuals i fenòmens comunicatius de la societat actual. Hi estem d’acord: Mirar i fer. Fer i mirar. Totes dues experiències de manera complementària i continuada al llarg dels dies, de les setmanes, dels mesos, dels cursos.

2. EL RISC DE CONFONDRE PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL AMB EDUCACIÓ CRÍTICA

El conegut terme “parany del tècnic” fou utilitzat per Len Masterman –mestre i pioner a Europa en la introducció dels mitjans de comunicació a l’aula. Masterman volia advertir-nos que amb el treball pràctic no és prou i que  no garanteix per se el pensament crític. Si volem evitar la reproducció en els treballs escolars dels models dominants, cal un treball d’anàlisi paral·lel. Pilar Aguilar ha escrit també pàgines ben interessants al respecte. Què volem dir quan diem educació en comunicació audiovisual? Intentaré aportar una resposta al llarg dels punts següents.

3. EL RISC DE CONFONDRE TRANSVERSALITAT I ÚS INSTRUMENTAL DE LES TECNOLOGIES ACTUALS AMB EDUCACIÓ (i cultura) AUDIOVISUAL

Algunes veus insisteixen a dir que no s’hauria de demanar una nova assignatura sinó eliminar les ja existents. Hi estic d’acord! Però, mentre construïm eixa escola ideal, mentre no s’elimien totes les altres, l’escola del segle XXI pot prescindir de l’educació audiovisual?

L’audiovisual és vist encara com ‘quelcom al servei de…’, de la literatura, de la filosofia, del canvi climàtic, de l’educació per al desenvolupament, de l’educació en valors… És hora de reivindicar i donar valor a l’educació en comunicació com a saber escolar clau en el món actual i, per tant,  amb objectius propis, amb continguts propis. Ningú discuteix que l’audiovisual s’ha d’utilitzar de manera transversal i instrumental, però, a més:

hi ha el cinema com a art
hi ha la (post)publicitat: els espots, el màrqueting de carrer, la publicitat de contingut…
hi ha eixe edufotògraf anomenat Joan Fontcuberta, i tants d’altres
hi ha les marques sempre tan atentes per a educar… consumidors, clar. I els seus relats per explorar
hi ha els videocreadors
hi ha els falsos documentals i les seues pistes d’alt contingut pedagògic
hi ha la hiperconnectivitat
hi ha la desconnexió
hi ha… un llarg etcètera.

En una societat en què els agents educadors es multipliquen dia a dia, hauria d’haver també la mirada compromesa i crítica de l’escola, dels mestres i professors. L’any 2009 la Unió Europea difongué una recomanació per tal d’introduir una assignatura anomenada “Educació mediàtica” en l’ensenyament obligatori, per què el que “recomana” Brussel·les és tan determinant en alguns assumptes i tan insignificant en uns altres?

4. EL RISC DE CONFONDRE ELS RESULTATS AMB PROCESSOS PEDAGÒGICS I CREATIUS

Què és una producció audiovisual escolar? Una producció feta amb alumnes o una producció feta per alumnes, dirigits un professor? Parle de Secundària que és el que conec. Vull defensar el dret dels alumnes a viure complet un procés creatiu: a fer i refer el guió, a buscar actors i localitzacions, a sentir-se responsables de la gravació, a experimentar les possibilitats de l’edició. I, sobretot, el seu dret a equivocar-se, i a aprendre dels errors. Nosaltres col·laborem a educar ciutadans que després seran lampistes, o forners, o biòlegs, o periodistes o directors de cinema. Tant se val. El contacte amb els professionals és important, necessari. Tanmateix, l’externalització (això és: la producció audiovisual des de fora de l’escola a través de productores o associacions), al meu parer, és un error per dos motius: perquè mina l’educació audiovisual dels alumnes en nom de l’acabat professional o de la competitivitat; i perquè representa un pas cap a la mercantilització de l’educació, com en les darreres dècades hem vist en molts altres àmbits.

5. EL RISC DE CONFONDRE L’EDUCACIÓ AUDIOVISUAL AMB UN CROMO (no, no he dit croma; he escrit cromo).

L’educació en comunicació audiovisual compromesa i crítica reclama professorat especialitzat. No pot ser un cromo a l’espera d’un departament o d’algun professor que s’haja quedat sense hores en alguna temible reforma educativa. Tant fa si és de valencià, de grec, de filosofia o de tecnologia. L’educació en comunicació audiovisual reclama continuïtat del professorat, i vies d’accés dels nous titulats universitaris en comunicació a les aules de secundària.

Fet i fet, l’educació en comunicació audiovisual compromesa i crítica hauria d’ajudar a pensar els fenòmens culturals i comunicatius actuals més enllà de les opinions immediates i espontànies, en la teoria i en la pràctica. És la nostra responsabilitat docent i ciutadana.

I ara disculpeu tot el que, per les limitacions d’espai que l’ocasió exigeix o per oblit, he deixat fora d’aquest text escrit apressadament. Com acostuma a dir l’administrador d’aquest bloc: Seguim!

Pilar Alfonso Escuder
IES Doctor Faustí Barberà (Alaquàs)

cruilla

Açò no és una cruïlla | 35.759886°, -119.576569°

Trobada d’educació audiovisual

mesquita

El passat dimecres 10 de febrer tingué lloc a València un fet que va moure sustancialment els paràmetres de la nostra relació amb l’administració educativa. Per primera vegada, un grup nombrós de professorat per l’audiovisual d’aquest país vàrem estar convidats per la Conselleria d’educació a participar d’una trobada per posar en comú els nostres interessos i necessitats així com començar a pensar plegats com poder articular una educació per l’audiovisual. La sessió, intensa, va girar al voltant de quatre preguntes treballades en grups xicotets primer i posades en comú posteriorment en grup gran. A partir de tot allò comentat s’ha generat un document que arreplega les aportacions fetes als grups. El document és el primer intent de sistematitzar la informació i per tal de millorar-lo es poden continuar aportant aclariments.

Tota aquesta informació ens vindrà molt bé per, tal i com vàrem explicar, donar-li continuïtat a la sessió d’aquest divendres al Mirem i fem cinema: espai d’intercanvi del professorat per l’audiovisual (18.00 h. al MuVIM). Vos la deixem ací en estat inicial, si voleu fer-nos aportacions no dubteu en escriure’ns a 400colps[at]escolagavina.cat i animeu-vos a participar al Mirem i fem.

1. Per què treballar els llenguatges audiovisuals en l’educació?

_ El món actual és audiovisual.
_ És motivador per a l’alumnat potenciar la seua creativitat, cooperació i expressió.
_ És el llenguatge en què es mouen en la vida quotidiana i que els aplega millor perquè està molt present socialment.
_ Afavoreix eixir fora de l’aula.
_ L’audiovisual els ajuda a comprendre el món i a actuar sobre ell.
_ Dóna per treballar totes les àrees però cal començar des del principi de l’escolaritat i ajudar-los a decodificar la informació.
_ És interdisciplinari i ha d’estar dins de la programació.
_ En primària és necessari l’aprenentatge de la lectura i escriptura d’imatges.

2. Com heu desenvolupat als vostres centres l’educació audiovisual?

_ Al principi del teatre es passà al vídeo. Actualment fan un projecte global on treballen totes les matèries, ja que no porten llibres. Aquest es concreta en un informatiu local on prèviament s’ha fet un estudi d’anuncis i que els ha fet implicar-se socialment i treballar la intel·ligència emocional i els valors.
_ A partir de Jornades culturals, es varen editar lip-dubs, flashmob i vídeos musicals.
_ Fora d’horari escolar es va encetar un cine-forum.
_ Es centralitza en el blog LLIMA el treball de ràdio, teatre, cinema i premsa. Es munten tallers amb alumnat de diferents batxillers no sols l’artístic.
_ Des de l’assignatura de llengua, es fan booktrailers o guions.
_ A partir de la realitat del centre multicultural es fa un guió i entre tots creen la pel·lícula musical.
_ Es fan curtmetratges per treballar la música.
_ Es treballa en col·laboració i es té suport de pares i mares.
_ S’oferta com a extraescolar, treballant la creativitat, la cultura i l’ert.
_ En primària, fora del currículum o en educació artística.
_ En secundària, a través d’assignatures optatives com EPV.
_ Cal tenir un espai específic per treballar la cultura audiovisual: fotografia, televisió, cinema, publicitat, vídeo-art…

3. Com coordinaries: creació, formació del professorat, potenciació del plurilingüisme, valors, visualització dels treballs, per crear una línia de treball conjunta.

_ Interessar al professorat en el potencial del treball audiovisual perquè ara està angoixat pel currículum a més d’insegur. Implicar a tot el centre o almenys a un grup i també a les famílies.
_ Caldria caviar el currículum perquè l’educació audiovisual s’incloguera en el PEC. Fer un projecte interdisciplinari.
_ Respecte a la formació del professorat caldria:
_ Tindre un assessor dinamitzador des de Cefire als centres.
_ Modalitats de formació entre professorat: Professor/a en actiu quedara alliberat per unes hores o jornades i es poguera desplaçar als centres que li ho sol·licitaren per impartir una formació més pràctica de com portar endavant determinades accions.
_ Poder anar durant un dia, una setmana, com a docent observadora a un altre centre per vore com treballa determinat aspecte un professor o un centre en global.
_ Formació Professional i Universitat: potenciar i articular xarxes de col·laboració i formació des de la Formació Professional en l’àmbit audiovisual cap a la formació secundària, sobretot l’obligatòria. Si ho deixem per a una assignatura en batxillerat, s’ho perdrà molta població que no hi arriba a estos nivells. Seria molt interessant que alumnes dels estudis d’Imatge i So, i també de la carrera de Comunicació Audiovisual pogueren impartir formació a alumnat de secundària. Hi hauria la motivació extra que es tracta d’iguals (alumnes), i que a més a més connectaran més per la proximitat d’edat a tots els nivells educatius. S’utilitzaria ací la metodologia d’Aprenentatge-servei.
_ Formar als equips directius per conscienciar-los del valor de la cultura audiovisual i de com potenciar-la i dinamitza-la als seus centres.
_ Un canvi de metodologia del professorat.
_ Treballar amb una productora que formara al professorat.
_ Caldria que començara en la Facultat de Magisteri.
_ Un assessor professional que, a banda de plantejar els continguts específics de l’àrea que dominen, aportaren supòsits pràctics d’aplicació a les aules dels diferents nivells. I que formara tant en aspectes tècnics, com també en els artístics: ensenyar-nos al professorat a descobrir la bellesa audiovisual, per a poder “desvetllar” aquesta bellesa artística (visual, sonora, expressiva…) al nostre alumnat. Si tenim una preparació més global també els podem anar formant a ells i elles perquè siguen autònoms i arriben a fer creacions per ells mateixos, en àmbits no necessàriament acadèmics.
_ L’educació audiovisual s’hauria d’oferir des de principi i apreciar el seu poder engrescador per tot tipus d’alumnat com potenciador del plurilingüisme i els valors.
_ Visualització: utilitzar tots els mitjans, MICE, You Tube, Cinema Jove, premis, blogs, DVD pels pares i mares, webs, estrenes amb photocall, jornades per treballar en xarxa…
_ Caldria treballar tant el resultat com el procés, fer més reflexió.
_ Crèdit comú audiovisual que es cursaria a final de cada cicle es podrien traçar com uns eixos temàtics que estarien a la base dels projectes audiovisuals, i treballarien els valors. Per exemple: igualtat entre dones i homes, inclusió social, els habitants del món (altres cultures, països, continents, …), educació per a la pau i la convivència, solidaritat i cooperació, ciutadans: drets i deures – herència històrica, cultural, social i econòmica, el món dels esports, l’univers, el canvi climàtic, ecologia per a la vida, eres el que menges…
_ Quant al plurilingüisme, independentment de la llengua en la qual es vehicule l’educació audiovisual té la versatilitat i la riquesa de poder combinar llenguatges verbals i no verbals. Així un mateix projecte es pot doblar a diverses llengües -inclosa la de signes o les indicacions per a invidents- i subtitular a quantes llengües es vulga o es puga (perquè tenim una riquesa multicultural que ens permetria fer-ho i fer arribar les nostres creacions arreu del món sencer!).

4. Com es pot potenciar l’educació audiovisual des de la Conselleria?

_ Tindre un assessor dinamitzador des de Cefire als centres.
_ Un assessor professional de productores qualificades en educació audiovisual, pagades per la Conselleria mitjançant convocatòries d’innovació…
_ Autoformació on-line mitjançant una aula virtual.
_ Facilitar formació i projectes dins de l’escola que involucre a gran part del professorat.
_ En secundària: ampliar l’espai d’optatives per a treballar continguts i projectes audiovisuals.
_ Treballar l’audiovisual de manera transversal i per projectes en el que participaren diferents àmbits i àrees.
_ Caviar el currículum per a que l’educació audiovisual s’incloguera en el PEC i tinguera un temps i un espai propi.
_ Possibilitat d’un crèdit de síntesi, que podria estar a final de cada cicle. Al cas de secundària podria ser 2n i 4t d’ESO, que com ja he dit més amunt, ens asseguraria que tota la població queda coberta –també comptant que a Primària s’hauria fet en fi de cicle o similar- . Fer-ho a nivell de centre també estaria molt bé, però dependrà de les dimensions del mateix. Després ja quedaria l’assignatura de batxillerat de Comunicació Audiovisual, on ja arribarien amb gran formació i experiència.
_ Aquest marc perquè siga possible en hores, dotació, etc, l’ha de donar la Llei al primer nivell de concreció. Aleshores, no quedarà més remei que aplicar-ho a la resta de nivells de concreció del currículum.
_ N’hi ha mancança de materials: càmeres, micros, ordinadors, etc. moltes vegades el professorat utilitza els seus propis recursos.
_ Flexibilitat horària i d’espais als centres.
_ Trobades i espais d’intercanvis d’experiències amb regularitat per compartir bones pràctiques amb companys i companyes que les han realitzat i els han funcionat, que han tingut èxit en un projecte determinat, que treballen bé, que han aconseguit muntar una ràdio, una televisió al seu centre … Aquesta gent ha de mostrar de primera mà com ho han fet a la resta de companys d’altres llocs, però pot ser en un àmbit formatiu més pròxim i concret com el mateix centre.
_ Avaluació per rúbriques, i en que, per als projectes, Itaca ens oferisca plantilles adequades per poder introduir indicadors d’avaluació consensuats per l’equip docent que du a terme el projecte, o també, amb l’alumnat avaluar les competències claus. Que després puga emetre un informe. Ens cal formació sobre com coordinar un informe global i consensuat del projecte acord amb el CC, i un software que ens permetera introduir totes les variables, marcadors, etc i que poguera fer un informe qualitatiu de forma més sistemàtica.
_ Utilitzar a la filmoteca en Valencià.
_ Programari lliure per editar.
_ Crear un canal oficial i un servidor on-line.
_ Potenciar les estructures que ja estan: MICE, Cinema Jove etc.
_ Suport institucional.

Sambori-Mice: Sempre amb tu

sambroi_mice_16

Sempre amb tu

El nostre alumnat sempre ha demostrat moltíssim interés per les activitats artístiques i musicals en particular. A l’escola, s’ha format des de fa anys un gran cor (Som Artistes) i un grup instrumental (Perkuasiafinats) que cada curs van creixent. Estan integrats per tota la gran diversitat del nostre alumnat. Som una escola multicultural (Caes segon l’Administració). L’any 2013,  tinguerem l’oportunitat de crear la nostra primera pel.lícula Som Artistes, (inventat, guió, vestuari, ball, música,  decorats, etc) on mostràvem al món, la nostra manera de ser, la nostra plural singularitat. L’any 2014 s’il.usionà tot el centre i gravàrem Al ritme d’un somni. Mostràvem els nostres somnis escolars,  amb ritme i llibertat. L’any 2015, continuàrem emocionats i rodàrem  el curt Sempre amb tu.

sempre_amb_tu

Pretén ser un  homenatge al nostre alumnat. Tots els curts estan gravats amb making of, per a que es puga comprovar clarament l’esforç i la il.lusió del nostre treball. Actualment estem preparant la quarta pel.lícula I ara què… imagina.  Sempre la música, el ball, la imaginació i un gran cor… són elements importants  del  nostre cinema.

Plàcido Gallego
CEIP Ciutat Artista Faller | València

Sambori-Mice: Jaume I en el parque.com

sambroi_mice_16

Jaume I en elparque.com

Aquest va ser el primer vídeo realitzat per a un projecte d’innovació educativa que té com finalitat treballar les competències clau a través de la realització de vídeos, i al mateix temps, apropar l´escola a tota la comunitat educativa. El vídeo comença amb la  presentació del programa elparque.com, i a continuació, una introducció a la celebració del 9 d´Octubre. Finalment, els alumnes dramatitzen la conquista de València per Jaume I utilitzant com escenari els espais naturals del centre. El vídeo està realitzat fonamentalment per alumnes de 6é de Primària amb la col·laboració d’un grup d’alumnes de 2n de Primària i diferents alumnes d’altres cursos.

Possiblement, la part més important del vídeo és la que ha quedat oculta en les imatges. Tots els moments de preparació, de rodatge, de repeticions, de rialles i, fins i tot, de batalles que no es veuen, però que formen part de la nostra pel·lícula. Per a il·lustrar aquesta idea vaig a contar la seqüència en la que Jaume I nomena cavallers als seus soldats.

jaume_parc

Seguidament, els dos exèrcits desfilen al pati. I allà va tindre lloc una dura batalla. Aquestes escenes es van realitzar durant la vesprada en que es celebrava el 9 d’Octubre a la nostra escola. El grup d’alumnes de 6é va dramatitzar la història de Jaume I als alumnes de 2n de Primària i aquests van participar en l’obra amb el rol de soldats cristians i musulmans. Va ser una vesprada inoblidable. Els alumnes recrearen la història de València, i a més a més, s’ho passaren d’allò més bé.

Després d’aquest vídeo hem realitzat nou vídeos més al llarg del curs: “Projecte E.F“, “La pilota valenciana”, “Bots d’ alçada”, “Projecte el caqui“ (Educació Infantil), The very hungry caterpillar (Anglès), Circuits elèctrics (Medi), Catifa de Sierpinski (Matemàtiques), La Pau, Teatre El drac i la princesa i Tomes falses. Tots ells es poden veure en la pàgina web del nostre centre: “mestreacasajuanvicentemora“elparque.com”. Pròximament es podran veure: L’oratge a la Comunitat Valenciana, Cor Clau de Sol, Consell Municipal de la Joventut i La Pau 2016.

La flama de l’audiovisual ha quedat encesa en el CEIP Juan Vicente Mora. És el nostre desig continuar creant experiències al voltant del nostre món, l’escola.

Luisa Rodríguez-Moldes
CEIP Juan Vicente Mora | Carlet

Sambori-Mice: La flauta màgica 2.0

sambroi_mice_16

La flauta màgica 2.0

L’art, el teatre, el cinema, utilitzat com a eina per aprendre el que no està en els llibres. Són carícies educatives que ajuden a enfortir vincles, a conèixer-nos millor i a mostrar capacitats ocultes que valen el seu pes en or. Per a mi com a educador, el cinema és una eina per integrar els xiquets i xiquetees amb necessitats educatives especials. El CEIP Santa Bàrbera produeix un film que promou l’educació inclusiva. El professorat aconsegueix treure habilitats en els xiquets que ‘no s’avaluen en el pupitre’.

El sistema públic d’educació evoluciona pas a pas cap a una concepció inclusiva i cooperativa de l’ensenyament. I a La Ribera, on proliferen els centres que apliquen innovacions pedagògiques -alguns de referència-, hi ha sobrades mostres d’això. Aquest cop és el cinema el mètode emprat per a la integració. Els 21 alunnes de 2n A de Primària del CEIP Santa Bàrbara de Benifaió el passat curs van començar les vacances i de forma més que merescuda, guanyades a pols. El colofó ​​que vam posar al dur curs 2015-16 va ser el rodatge d’una versió lliure de La flauta màgica de Mozart, un projecte didàctic transversal en el qual s’ha involucrat bona part de la comunitat educativa que constitueix el centre i que han rodat en Valencià. La Flauta Màgica2.0.

flauta_magica_01

L’ànima mater de la iniciativa ha estat l’educador d’educació especial, Wilfrid Pelló, en col·laboració amb el tutor del grup, Miguel Dorce i amb la pedagoga musical Paula López. També han estat al seu costat els pares i mares de l’alumnat. Entre tots, han dut a terme el rodatge i producció del film que dura 20 minuts. Tot un rècord si es té en compte la dificultat de dur a terme produccions audiovisuals amb nens de set anys i els escassos recursos amb què s’ha muntat. No hi havia pressupost, la càmera emprada casolana, la decoració dels DVD s’ha fet de forma manual i així pràcticament tot. L’activitat ha ajudat a fomentar el prestigi dels alumnes i impulsat valors com el respecte i la paciència. Els nens afirmen sentir-se feliços per treballar en equip i aconseguir implicar a tota la comunitat educativa.

El treball en conjunt ha estat el primer resultat d’èxit que ha comportat el projecte audiovisual. Els pares s’han bolcat en l’elaboració de vestuari, el professorat en decorats i attrezzo, aportant així el seu granet de sorra. Ho han fet en temps rècord perquè la idea va sorgir a la fi del període lectiu. Però sens dubte els aspectes més positius s’han vist reflectits en el propi alumnat. Pelló pretenia que en l’activitat s’integraran aquells petits amb alguna necessitat especial com un més. I així ha estat. Tots han treballat braç a braç, sense diferències, demostrant que les barreres només estan en la ment de qui les tracta de posar. Hem educat en paciència, respecte, cooperació i coordinació, assenyala el director de la producció audiovisual. I no és per menys. L’esforç que requereix un enregistrament de esatas característiques és colossal i má per als que no estan familiaritzats amb el sector. Estrès, imprevistos d’última hora i conflictes de diversa índole solen sorgir enmig d’aquesta classe de treballs. No obstant això, entre els petits de Santa Bàrbara ha regnat l’harmonia durant el mes que ha durat l’experiència. Els ha agradat treballar en equip. No en va, en concloure l’activitat se’ls presguntaba a tots què és el que més valoraven de la mateixa. La resposta era contundent: ‘hem passat molt temps junts i això ens ha fet feliços perquè teníem un objectiu comú’. ‘Venien a classe molt motivats’ ressalta l’educador d’educació especial. Es va trencar la monotonia dels horaris en un mes calurós -l’activitat es va desenvolupar des del 13 de maig fins al 16 de juny- i es va omplir d’un contingut especial el tram final de l’any acadèmic.

flauta_magica_02

Habilitats ocultes.
A banda, s’ha percebut una evolució especialment positiva en alguns alumnes en fomentar el seu ‘prestigi’ entre els companys. Amb el seu paper en aquest joc de rol han aconseguit fer-se valer. Pelló argumenta que amb aquesta mena d’activitats el professorat aconsegueix treure a la llum moltes habilitats positives que d’alguna manera estan ocultes en l’estudiant. ‘És una forma de veure les capacitats que no s’avaluen sobre la taula’ exemplifica. L’estrena es va dur a terme al festival de final de curs en pantalla gran. Les llàgrimes d’emoció per la feina ben feta van caure de manera inevitable. La flauta màgica 2.0 és la tercera pel·lícula que roda el centre després de L’extra-terrestre i La fàtua humana. Tota una cartellera d’èxit pedagògic mereixedora de l’aplaudiment de la crítica més mordaç.

CEIP Santa Bàrbara | Benifaió

Sambori-Mice: Projecte del caqui

sambroi_mice_16

Projecte del caqui

El CEIP Juan Vicente Mora és un centre de titularitat pública ubicat en Carlet, població que pertany a la Comarca de la Ribera Alta. Donat que l’entorn físic del poble és de regadiu, el que condiciona l’activitat econòmica basada en l’agricultura, fonamentalment els cítrics fins fa uns anys, ha estat una tradició el treballar per projectes les fruites de la tardor en el cicle d’Educació Infantil. L’origen del projecte sorgeix del desig d’incorporar a la nostra programació el treball d’una fruita que, tot i que és coneguda des de fa anys a la nostra zona, s’ha convertit amb una nova varietat en la fruita autòctona de referència a la Comarca de la Ribera Alta, el Caqui Persimon D.O Ribera del Xúquer.

projecte_caqui_01

El vídeo es va pensar per a documentar de manera gràfica tot el procés de realització del projecte i s’estructurà en cinc fases. En primer lloc es mostra la visita a un camp de Caquis seguit d’una excursió a la Cooperativa San Bernat de Carlet on s’explicà el procés de la fruita des de la seua collida fins a la seua comercialització. Una següent fase que incorpora un taller d’elaboració de melmelada i broquetes de Caqui per donar a conèixer als xiquets les diferents sabors i textures d’aquesta fruita. A continuació es presenta la fase de la cloenda on les famílies participaren preparant diferents receptes amb el caqui com a ingredient estrella. En aquesta part els xiquets cantaren la cançó que una companya de l’equip de mestres d’Infantil havia composat expressament per amenitzar el projecte amb una vertent més lírica. I per finalitzar el vídeo mostra tot el treball escrit realitzat pels alumnes al voltant del Caqui.

Com que va ser una experiència enriquidora i divertida per a tots decidirem repetir-la en un nou projecte “The Very Hungry Caterpillar” a l’àrea d’anglés amb els alumnes d’Infantil 5 anys. Després d’aquestes dues experiències hem constatat que utilitzar el vídeo com a ferramenta didàctica constitueix un recurs excelent per a treballar les competències clau. Aquest treballs junt a altres realitzats per companys de primària dintre del projecte d’innovació educativa es poden veure a mestreacasajuanvicentemora.

Maria Teresa Ros Hereu
CEIP Juan Vicente Mora | Carlet

26a eacn

trailer

Ja som de nou embarcats en una nova edició, i en van 26, de l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina. En aquesta d’hivern mirem de treballar propostes de menys complexitat que el rodatge d’un curt. Pràctiques cinematogràfiques de vegades amb un caràcter més lúdic o experiemental, d’altres exercicis cinematogràfics al voltant d’algun concepte o fomat concrets. Com veníem de treballar a l’estiu l’anàlisi de la narrativa publicitària mitjançant el vídeoclip, hem decidit provar amb el format trailer per poder entendre els mecanismes de persuasió en la narrativa audiovisual i de construcció d’un relat específic. No deixarem de costat altres pràctiques habituals com el nostre microfestival de vídeocreacions o la visita d’un convidat més que interessant, Miguel Serrano, que ens donarà a conéixer el seu treball en diferents àmbits de la creació audiovisual (actor, director de fotografia…). Tot adobat amb els moments que sempre es generen en la convivència amb un grup d’adolescents tres dies i mig en una casa de poble. En tornar, contarem.

Sambori-Mice: De mans… d’avions

sambroi_mice_16

De mans…

Durant el curs 14-15 amb els alumnes de les classes de 5é B i 6é B del CEIP SAN JUAN DE RIBERA de Burjassot treballàrem en un projecte comú en el que vàrem conéixer part de l’obra poètica de Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés. Durant el primer trimestre coneguérem part de les seues poesies i com a cloenda es va fer un recital d’ambdós poetes. A partir d’aquesta experiència, elaboràrem un guió cinematogràfic mitjançant el qual treballàrem com els alumnes podien anar transmetent el gust per la poesia d’uns a altres. Per a dur a terme aquest projecte rodàrem dos curtmetratges, De mans… i D’avions… on els protagonistes varen ser els alumnes i la poesia.

El rodatge es va fer íntegrament en espais de Burjassot i aprofitàrem qualsevol moment disponible per a gravar. Cadascú dels curts va estar dedicat a un poema emblemàtic de cada autor; Aquestos van ser  Dóna’m la mà de Miquel Martí i Pol i Assumiràs la veu d’un poble de Vicent Andrés Estellés. Vàrem rebre el suport de moltes persones, entre elles, aquells cantautors que ens prestaren les seues cançons, la lletra de les quals corresponen a aquestos dos poemes, com Lluís Llach, Borja Penalba, Francesc Anyó i Tomàs de los Santos. Al temps que rebérem també el suport de la vídua de Martí i Pol (Mercè Sans) i la família de V.A. Estellés.

… d’avions

Al mes de maig de 2015 vam fer l’estrena dels curts a l’escola, amb gran acollida per part dels pares i dels alumnes, i un recital de poesia a l’ Institut Vicent Andrés Estellés on els alumnes han passat i uns altres passaran a cursar els estudis secundaris.

Josep Anton i Dori Palencia
CEIP Sant Joan de Ribera | Burjassot

Sambori-Mice: Viatge a la lluna

sambroi_mice_16

Viatge a la lluna

Aquesta aventura va tindre lloc a la classe de Comunicació Audiovisual de 1r ESO, a l’IES el Quint de Riba-roja de Túria, durant el curs passat. Assignatura, per cert, que la benvolguda LOMQE ha eliminat. Vaig decidir treballar amb els alumnes la tècnica de l’stop-motion. Era una forma útil de passar del treball de la imatge i la fotografia a la imatge en moviment i el cinema. Vam començar dedicant una sessió a explicar en què consisitia, veure’n alguns exemples i fer-ne una prova ràpida amb l’ajuda d’un iPad connectat a un projector. Els alumnes quedaren bocabadats i amb ganes de més. Abans de posar-nos amb el projecte, dedicàrem un parell de dies a treballar la tècnica amb nosaltres com a figures, el que es coneix com a pixilació. Tot seguit ens vam posar a preparar el nostre projecte: un curt d’animació utilitzant la tècnica de l’stop-motion.

Guió
El primer pas va ser buscar la idea i escriure el guió. Després d’una pluja d’idees, vam acordar basar el nostre curt en la pel·lícula Viatge a la lluna de George Méliès. Les setmanes anteriors les havíem dedicat a fer un repàs als inicis del cinema, havíem comentat i vist fragments dels germans Lumière, Méliès i Segundo de Chomón. Als alumnes els encantaren els efectes i trucatges d’aquests directors i fins i tot els havíem posat en pràctica fent alguns vídeos curts. Així doncs, decidírem que el nostre curt començaria fent un homenatge a la famosa escena del coet arribant a la lluna. A partir d’ací, de manera col·laborativa vam escriure el guió, que també va estar condicionat per un altre element clau: la cançó “Melonar en la lluna” del grup valencià Bajoqueta Rock (el fill d’un dels components del grup era alumne de l’assignatura). Posteriorment, dos alumnes, Joan i Alexandra, es posaren a dibuixar l’storyboard.

viatge_lluna_01

Disseny
El segon pas del projecte va ser el disseny i construcció de personatges i escenografia. Després de fer un inventari de tot el que necessitaríem ens vam posar mans a l’obra. En aquesta fase comptàrem amb el suport imprescindible del Departament de Dibuix, i molt especialment de la companya Carmen Gimeno, sense la qual tot això hauria estat impossible. Després de decidir l’aspecte que volíem per a la pel·lícula i dissenyar personatges i escenografia, els alumnes, distribuïts per grups es van posar a construir-los, principalment amb plastilina, però també vam utilitzar altres materials per a la construcció de la superfície lunar i el coet. Al mateix temps començàrem a posar a preparar la part tècnica. Vam construir, amb ajuda d’un company del Departament de Tecnologia, el suport que ens serviria de base-escenari per a l’animació. També vam buscar solucions per al tema de la il·luminació.

Animació i gravació
Finalment, arribàrem a la part més delicada, l’animació i la gravació, foto a foto, del curt. Aquesta part la vam realitzar en grups de dos o tres alumnes, ja que, a banda que més ja no hi podien intervenir, era necessària molta concentració i calia evitar les distraccions. És per això que no el vam gravar en hores de la nostra assignatura, sinó fora de classe. En aquest procés d’animació hem de destacar la implicació d’un dels alumnes, Joan B., gràcies al qual vam aconseguir acabar el rodatge abans que no acabara el curs.

Muntatge
Finalment vam fer el muntatge del curt. Aquesta va ser l’única part en la qual no participaren els alumnes perquè a l’institut no disposem d’ordinadors amb la suficient potència com poder moure amb fluïdesa aquest tipus de programari.

viatge_lluna_02

L’aventura continua
L’experiència va ser totalment gratificant i va suposar un vertader treball col·laboratiu en el qual tots els membres tenien la seua funció. El curt es va estrenar a l’institut el passat 29 d’octubre de 2015, amb l’assistència de pares i mares, alumnat i professorat del centre, en una de les sessions del nostre cinefòrum. Va completar la sessió la projecció de la pel·lícula Pesadilla antes de Navidad de Tim Burton, obra que va suposar un avanç important en la tècnica de l’stop-motion. Per a alegria nostra, el treball va ser recompensat amb el premi Tirant Avant Escolar 2015. La participació, ara, en els premis Sambori-MiCE i en la secció oficial de la MiCE és, en si mateix, ja un premi. Estem ben contents que el curt puga ser projectat i difós.

Natxo Moral Reig @imoralr
IES el Quint | Riba-roja de Túria

Next Page →