Estem de vacances

Després de la 25a eacn havíem deixat de publicar. Encara assistírem al curs de Cinema en entorns educatius que haguera donat per alguna que atra reflexió en forma d’apunt. Però el cos i altres affaires ens demanaven el que ara certifiquem: estem de vacances.

Tornarem l’1 de setembre en un nou curs que promet canvis i novetats.
Que gaudiu de l’estiu!

25a eacn

Sempre les coses són en funció de la perspectiva. Per això, haver-hi arribat a la 25a edició i mirar cap enrere va generar un component emocional que ha travesat les nostres pells cada dia d’aquesta setmana passada. Entre el 6 i l’11 de juliol, a Xelva una vegada més, va tenir lloc la 25a edició de l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina. Dues edicions cada curs i 12 anys i mig de trajectòria d’un projecte que volem pensar, aconsegueix l’objectiu primer: transformar en positiu el nostre alumnat. Indicadors? els somriures dels alumnes, les paraules en boca de les famílies, les imatges generades per tots, ara, 18 alumnes de secundària dels quatre cursos més tres mestres.

Dilluns els alumnes arriben i després d’acomodar-se a la casa comencen amb la feina cinematogràfica. Primerament amb una xarrada introductòria sobre conceptes bàsics del cinema i algunes pautes de planifiació i realització. I és que a continuació planifiquen amb guió tècnic i story board, el guió d’un fragment d’una seqüència real, en aquest cas de la magnífica comèdia dels Marx, Una nit a l’òpera. De vesprada, realització amb la intensitat del rodatge per equips i l’edició en paral·lel. A la nit fem el visionat comentat i comprovem les diferents eleccions dels equips, moment que resulta molt enriquidor. És una pràctica aquesta que permet l’alumnat trencar ma de rodatge, plantejar-se eleccions personals per abordar la realització i incorporar conceptes vistos anteriorment (el raccord, la pauta de l’eix, la tipologia de plans…). Seguidament i abans de donar descans al cos, presentàrem les altres dues propostes de treball: el projecte central i la proposta de vídeocreacions a partir d’un fragment musical.

Dimarts va ser dia complet de cinema. Encetàrem el rodatge del projecte central i ens va visitar el primer convidat. En aquesta edició la proposta central tenia forma de vídeo-clip. El format era excusa per abordar la temàtica del poder de les imatges i com aquestes poden arribar a modelar la nostra realitat. La Dolce Vita era el tema musical triat i per acompanyar un vídeo clarament diferenciat en dues parts. Una primera amb format, textures i maneres al més pur estil publicitari com si d’una anunci d’Estrella Damm es tractara. Prèviament n’havíem analitzat alguns exemples i reflexionàrem junts sobre com els anuncis acaben per configurar un imaginari col·lectiu d’una realitat editada, possible però llunyana, on s’elideix allò que després acaba per generar frustració. Ja ho sabem, als anuncis i sovint al cinema, l’aigua de la dutxa ix a temperatura, el café i les torrades ja estan preparats i no cal escurar, els cossos són tant bonics com impostats… De vesprada comptàrem amb la particiàció d’un convidat excepcional, Vicent Monsonís. Monso és exemple de constància, capacitat de treball i resistència en un panorama audiovisual valencià que ha viscut moments desoladors. Ens va contar els seus plantejaments, la seua trajectòria, va mostrar-nos en què està capficat ara mateix, donar-nos algunes orientacions de treball ben valuoses i va deixar en l’aire algunes idees de gran interés. Així, va encoratjar l’alumnat a aprendre les eines i les maneres per contrarrestar tanta invasió i manipulació mediàtica a la qual estem sotmesos. Sempre he volgut fer cinema a casa meua i d’alguna manera, tornant-lo a convidar, nosaltres volíem dir-li que l’eacn també és casa seua doncs va ser, ja fa 12 anys, el primer convidat de la nostra proposta. Un retrobament d’allò més emocionant. A la nit, contacte de nou amb la proposta gastronòmica de la Segona nit de la tapa. Per rebre les orientacions adients, comptàrem amb la excel·lent col·laboració de Lluc Teodor, ex-alumne i cuiner professional.

Dimecres fem la primera de les dues grans excursions, la marxa Xelva-Calles-Xelva. L’oratge de calor infernal ens furtava la possibilitat d’una de les imatges tan carismàtiques de tantes edicions d’estiu, la de l’alumnat a l’aqüeducte de la Penya Tallada. I és que optàrem per fer la ruta curta i evitar l’exposició a tant de sol. De camí al blau de la piscina de Calles, converses i càntics al mig del paisatge i la natura, i l’únic incident de la setmana, que finalment va quedar només en un intent d’esquinç. L’alumnat a la muntanya opta per fer el cabra però paradòxicament qui va baixar amb serenitat va ser qui va tenir mala pata. Siga com siga els alumnes necessiten del contacte amb la natura i del coneixement del territori. De vesprada teníem la segona de les visites, també carregada d’emoció. Ens visitaven dos dels components del grup musical Tardor, Àlex Martínez i Cesc Doménech. Però la seua tarja de visita amagava un detall més revelador. Tots dos sigueren alumnes de la primera edició de l’eacn i protagonistes del primer curt que aconseguírem realitzar al complet, Trobada amb el vampir. El seu visionat més les explicacions de l’Àlex sobre a seua experiència audiovisual amb la direcció d’un curt i diversos vídeoclips era només l’antesala a un dels moment més màgics de tantes edicions. La interpretació en directe i acústic d’un parell de temes, va deixar l’alumnat bocabadat i alguna llàgrima a punt de vesar ulls emocionats.

Dijous, passat ja l’equador, va ser segon dia de rodatge dedicat al vídeo-clip però també a tancar les vídeocreacions per parelles. Així que per primera vegada teníem totes les peces tancades un dia abans del nostre microfestival que sempre té lloc la darrera nit. El tema triat per a la vídeocreació era el primer fragment de 16 segons de Vcr del grup The XX. A la nit tornàvem a la gastronomia amb un consolidat concurs de pizzes preparades pels alumnes. Recuperar la fresca del carrer per sopar també sigué un encert.

Divendres, la segona de les grans excursions, la reservada per al tram final per la seua càrrega simbòlica: l’excursió del riu. Remuntar el riu Chelva-Tuéjar sempre amb el component iniciàtic, quasi et gradua quan l’has acabada i has sentit els arraps de canyes i esbarzers però també la ma amiga que t’ajuda a passar o la força d’una aigua que mai és la mateixa, com un mateix quan deixa l’eacn.

Dissabte és tancament. Cada acció porta l’alumnat allà on no vol arribar. Malgrat que estan començant l’estiu, els invaeix una sensació de final perquè, especialment per l’alumnat de 4t, acaben moltes coses. El rodatge dels últims plans, la paella final després de les últimes arruixades sota la mànega, apretar la maleta desordrenada o els darrers moments de jocs intenten mitigar un vuit també necessari de viure.

Sempre queden coses per explicar; les pel·lícules visonades, anècdotes, jocs, converses… Sempre hi haurà coses per millorar, forma part del nostre adn mirar de redissenyar per la millora. Però, al solatge final, queda la satisfacció d’haver aconseguit aquell primer objectius, transformar en positiu els alumnes, amb aprenentatge, rigor i afecte. Viscuda la 25a edició tornem a posar la mirada en les futures edicions.
Per molts anys!