De Mans… D’avions

Ens repetim però no ens cansem per necessari. Rebre un mail, un apunt, on es presenta el treball audiovisual d’altre centre, és per nosaltres paradigma d’allò que volem ser. La conversa a l’ombra de l’om, a la plaça del poble, la del cinema a la fresca. I ens posem poètics doncs no és per menys. Ens escriu Josep Antón (recordeu el Superheroi, premi Wolters Kluwer atrogat Cuadernos de pedagogía en els Tirant de Mice 2014?) per continuar amb aquesta conversa en la qual cada dia sabem un poc més dels altres, d’aquells que fem cinema a l’escola.

De Mans… D’avions

Vos torne a escriure per fer-vos saber que el passat 22 de juny els meus alumnes i jo vàrem guanyar el 1er Premi de la Trobada Audiovisual de Joves a Cinema Jove. Aquest cop el curtmetratge tracta el món de la poesia i en concret, la de Miquel Martí i Pol. Al llarg del curs que ara acaba i junt a la meua companya Dori Palencia, hem portat endavant un projecte poètic amb l’alumnat de les nostres tutories, els alumnes de 5é i 6é de primària del CEIP Sant Joan de Ribera de Burjassot. Al primer trimestre del curs vàrem presentar als alumnes les figures dels dos poetes a treballar: Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés. En aquest trimestre els xiquets varen treballar les poesies i per Nadal, es va fer un recital d’una selecció dels poemes dels autors.

Al segon trimestre, el projecte va continuar amb la realització de dos curtmetratges on es dotava d’una història a dos poemes dels autors treballats. De mans… [dalt], guanyador del premi a Cinema Jove, ret homenatge a Miquel Martí i Pol. Enllaçar les mans, els gestos i els versos, una visió particular de la seua poesia a través d’una breu passejada pel seu poema Dona’m la mà. D’avions [baix]la segona part del projecte, és un vol per la poesia d’Estellés mitjançant el qual els alumnes han anant descobrint-se uns a altres els versos d’aquest autor del nostre poble.

El rodatge dels dos curts es va perllongar fins el mes de març i es va fer íntegrament en horari lectiu. També en aquest segon trimestre, vàrem repetir el recital de poesia amb el repertori dels poetes, però aquesta vegada a l’institut del nostre poble, l’IES Vicent Andrés Estellés on els nostres alumnes recitaren per a l’alumnat de secundària i batxillerat del centre. Finalment, el 20 de maig, els vàrem estrenar a l’escola. No vull deixar d’esmentar que hem rebut el suport de tanta gent per fer els curts: els músics Lluís Llach, Borja Penalba, Tomàs de los Santos i d’altres, varen cedir la seua música perquè formés part del projecte i tantes persones de l’escola i el nostre voltant.

Josep Anton
Mestre del 3er cicle de primària. CEIP Sant Joan de Ribera. Burjassot

Ús encara limitat dels audiovisuals a les escoles

cinema_escola

Aquest divendres ha tingut lloc a escolagavina el segon dels claustres de tancament de curs. El primer és per fer memòria i balanç del curs i en el segon, diversos mestres han donat a conéixer a la resta de l’equip, projectes de molt d’interés desenvolupats al llarg del curs. Nosaltres hem pogut contrastar que augmenta l’ús, ric i motivador, de l’audiovisual tant en projectes com en les exposicions. Quan som a poc més d’una setmana per trobar-nos immersos en la 25a edició de l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina, activitat que gira en bona mesura també al voltant de l’audiovisual com a eina de creació per també com a mobilitzador de la relació entre els participants, reproduïm el text íntegre que s’acaba de publicar en el diari de l’educació que ens ve al pèl per seguir pensant la qüestió.

L’ús encara limitat dels audiovisuals a les escoles depèn sovint de la iniciativa dels mestres

A tota Europa l’ús dels materials audiovisuals a les aules encara és ocasional. No és per la manca d’infraestructures, que la majoria de mestres consideren correctes, però sí que té a veure amb què l’alfabetització audiovisual, el cinema i els documentals no apareixen als currículums, sinó que el seu ús depèn en la majoria de casos de la iniciativa dels docents. Aquestes són algunes de les principals conclusions d’un extens estudi sobre l’ús de pel·lícules i altres materials audiovisuals a l’aula, impulsat per la Comissió Europea.

Quants mestres posen un clàssic del cinema per abordar alguna etapa històrica? Quants recorren als vídeos per il·lustrar processos científics complexos? O qui opta per YouTube per completar els continguts impartits a classe? La meitat ho fa de manera ocasional (un 53,8% a Primària i un 43,6% a Secundària), mentre que de manera freqüent ho fan un 24,6 i un 37,9%, respectivament. Es tracta encara d’una implementació encara limitada, segons l’estudi. Els experts que hi participen consideren que promoure “les competències crítiques i les habilitats personals en relació als continguts audiovisuals és un objectiu molt rellevant en un món on els continguts multimèdia són arreu”. Pel que fa a Espanya, l’ús dels audiovisuals es troba cinc punts per sobre la mitjana.

Amb més detall, l’informe constata que en el 60% dels mestres que recorren a aquests materials utilitzen documentals, mentre que un 46% empra continguts audiovisuals educatius i un 36% vídeos de YouTube i plataformes similars. La ficció queda reduïda a un 34%. A Espanya, en canvi, la prioritat dels qui opten per l’audiovisual és en un 75% l’ús de material educatiu en aquest format.

Font: Comissió Europea

Font: Comissió Europea

En aquest sentit, destaca també que l’objectiu dels mestres és sobretot el de complementar amb vídeos i pel·lícules les seves classes, no tant el de fomentar que els seus alumnes aprenguin a consumir i valorar el cinema i els documentals. “Poques vegades el contingut audiovisual és l’objecte de l’estudi a les aules europees”, constata l’informe. El 63% dels mestres enquestats han respost que l’ús és efectivament per “complementar l’aprenentatge de les assignatures”, mentre que només un 44% pensa en promoure les habilitats i competències audiovisuals dels alumnes -com la capacitat crítica o la creativitat-, i un 24% aposta per ensenyar les tècniques cinematogràfiques. Aquesta conclusió evidencia que l’alfabetització audiovisual està entrant poc a poc a les escoles del continent.

Hi ha qui aposta també per dur els alumnes al cinema, encara que no és el cas particularment de les escoles espanyoles. A França el 98% dels docents duen els seus alumnes al cinema, una xifra molt elevada i seguida de Polònia (90,3%), Eslovènia (85,2%) o la República Txeca (79,8%). El gruix dels països es troba al voltant del 50%, però en el cas d’Espanya només el 31,4% dels docents s’hi animen. Els alumnes espanyols són els que menys trepitgen els seus cinemes, només seguits de Portugal i Letònia.

Aquesta propensió d’alguns països, segons l’estudi, té a veure amb “tradicions més arrelades de preservar la seva herència cinematogràfica i de visionar produccions nacionals”. De fet, en aquest sentit Espanya és dels països més reacis a passar a classe filmografia de producció local. Només un 37% dels docents s’ho planteja. Això sí, per contra, tot i que els alumnes espanyols van poc al cine, sí que és cert que és un dels països a les aules del qual es fan més cinefòrums, segons l’informe.

Els principals impediments? Soledat, pocs materials i fora de currículum

Què impedeix als professors d’escoles i instituts recórrer amb més freqüència al material audiovisual? D’entrada, és evident que les instal·lacions no són un obstacle. Més del 80% dels mestres consultats considera que el seu centre està ben equipat, ja sigui amb projectors de vídeo (74,7%), amb reproductors de DVD (73%) o amb accés a internet (67%). Ara bé, malgrat tenir la capacitat de projectar audiovisuals, sí que a les escoles els falten els materials. La majoria docents dels països europeus (a Espanya un 74%) acostumen a fer servir materials propis. Això s’explica perquè més de dos terços dels centres educatius europeus tenen disponibles només 50 pel·lícules o menys. Tot i que, segons accepta l’estudi, el banc audiovisual serà cada cop menys necessari amb l’auge dels reproductors en línea. També influeix, segons la majoria dels enquestats, el cost que suposa adquirir els materials d’acord amb els drets d’autor

Però la falta de materials sí que és un símptoma de que el mestre està sol a l’hora d’impulsar l’alfabetització audiovisual dels seus alumnes. El 47% dels professors està convençut que aquest ensenyament depèn fonamentalment de la seva iniciativa. Només un 31% considera que la iniciativa ha sorgit de l’escola, i un pobre 25% ho duu a terme perquè consta al currículum del país. “La manca de polítiques nacionals que orientin en la inclusió de l’alfabetització audiovisual als currículums és evident”, constata l’informe.

Aquest escenari lliga amb el de l’escassa formació docent. Malgrat que l’estudi està basat en la percepció dels mestres -i no en dades contrastades- més del 50% dels enquestats considera que no hi ha formació per a l’alfabetització docent. El 82% dels que ho implementen a classe es considera autodidacta.

‘Abril al Cabanyal’ en Picanya

abril_cabanyal

Atenem a lo local i més quan hi ha persones implicades que en alguna o altra ocasió ens han ajudat en temes com l’edició, com és el cas de la nostra companya Esther Albert. És ella qui ens fa arribar la informació sobre la projecció-col·loqui d’Abril al Cabanyal. Crònica viva d’una resistència que tindrà lloc en Picanya aquest dijous 25 en un acte organitzat per les dones progressistes de Picanya.

A les 21.00 h. estem convidats a sopar d’enfaixat a la fresca del pati de la Casa de la Cultura (cal dur l’entrepà i l’associació convidarà a beguda i picadeta). I a les 22.00 h la projecció amb la presència del seu director, el periodista valencià Sergi Tarín, que des de l’estiu de 2010 viu al Cabanyal.

El documental, de 69 minuts, es centra en els convulsos dies del 6 i 8 d’abril de 2010, quan policies nacionals i locals carregaren contra els veïns que s’oposaven a la demolició d’una desena de cases. Aquells fets foren portada dels principals mitjans estatals per la brutalitat policial i la més que dubtosa legalitat de les actuacions. El treball ha estat possible gràcies a la contribució de 200 mecenes a través d’una campanya de crowdfunding realitzada durant la primavera de 2013. A més, ha comptat amb el suport de Salvem el Cabanyal, l’Associació de Veïns del Cabanyal-Canyamelar, l’editorial Media Vaca i la productora Info Televisió. De esta última, Toni Arnau i Esther Albert s’han encarregat de la postproducció i el grafisme, respectivament. També hi han col•laborat el digital La Veu del País Valencià, Salvem el Botànic, el bloc d’Info Libre “Al revés y al derecho”, l’associació Matraz i l’editorial Números Sueltos.

Formació a l’inici de l’estiu

formacio

El mes de juny invoca el final de curs, amb tot el que comporta, però de fa un temps l’inici de l’estiu també és sinònim de formació. Amb el curs tancat, són múltiples les ofertes formatives que n’aprofiten aquestos dies, també al juliol, per aplegar a un bon nombre de mestres al voltant d’interessants temes pedagògics. Ací vos deixem tres propostes ben suggerents.

Des del Servei de Formació Permanent de la Universitat de València (SFPIE) amb la col·laboració de CRIE-UV i ADIESPV s’ha organitzat la I Jornada. Desregulació dels continguts curriculars en la societat digital adreçada als professors i professores d’educació secundària. Aquesta Jornada es celebrarà el dia 26 de Juny de 2015 a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València. L’activitat clourà amb una conferència a càrrec de César Bona, mestre aragonés candidat als Global Teacher Prize (Premi Nobel d’Educació). Més informació i programa a http://www.uv.es/sfpie/formacio/Formacio_no_universitaria/Secundaria_2015/IJornada.pdf

D’altra banda el CEFIRE de València i la Facultat de Magisteri han organitzat per segona vegada unes Jornades d’investigació, experimentació i bones pràctiques en educació. El propòsit és que aquest siga un espai per a facilitar l’intercanvi d’experiències i coneixements entre el professorat en actiu i la comunitat de la Facultat de Magisteri. Les jornades, amb una durada de 15 hores, tindran lloc l’1, 2 i 3 de juliol en horari de 9h a 14.30 h. a la Facultat de Magisteri (Universitat de València)

Per últim la ja consolidada Escola de mestres d’Akoe Educació arriba a la seua tercera edició d’estiu. Sota el títol Escola, creativitat, emoció més de 400 mestres s’aplegaran els dies 7, 8 i 9 de juliol per poder aprendre de Fernando Trujillo (noves tecnologies), Enric Queralt (deures), Carme Timoneda (dificultats d’aprenentatge), Angélica Sátiro (creativitat) i Ramón Grau (aprenentatge basat en projectes).

En aquesta tercera edició, es donarà més importància a les presentacions tant de mestres com d’alumnes, augmentant el temps de les exposicions. Es deixarà el dimarts 7 per a les presentacions de les bones pràctiques de mestres i el dimecres 8 per a les exposicions d’alumnat. També hi haurà parades de llibres i espais de conversa i reflexió. Ací, informació completa.

Pantalla Jove

screenly

S’acosta Cinema Jove, festival que sempre obre un marc interessant de possibilitats cinèfiles. I entre d’aquestes destaca enguany per primera vegada Pantalla Jove, on es troba implicat el nostre company i amic Álvaro Yebra. Aquesta nova activitat sorgeix amb la voluntat d’acostar la programació del festival als més joves, en sessions especials en les quals poder compartir i comentar el cinema. Pantalla Jove és un projecte didàctic per a l’educació audiovisual, que inclou curts de la secció oficial, d’enguany i d’edicions anteriors, escollits per la qualitat i l’interés formatiu. Històries emocionants i variades, que van des de l’animació al documental, amb protagonistes majoritàriament infantils i adolescents. Així, els més joves poden pensar el cinema i mirar també el seu reflex en aquesta pantalla que és seua, la Pantalla Jove.

- On: Sala José Sancho de l’Edifici Rialto-IVAC (4a planta)
- Quan: dimarts 23 i dimecres 24 de juny, 10.00 h.
- Durada sessió aproximada: 100 minuts.

De cada curt es farà un presentació i es comentarà després amb els participants. La inscripció per a la sessió es realitzarà amb reserva prèvia per correu a info@cinemajove.com i el preu per persona és de 3 euros.

Curts inclosos en la sessió:

Alex (Laura Garcia, Espanya, 2014, 16’)
Zepo (César Meléndez, Espanya, 2014, 3’)
Escolta (Pablo García, Espanya, 2014, 27’)
El empleo (Santiago ‘Bou’ Grasso, Argentina, 2008, 6’)
El vendedor de humo (Jaime Maestro, Espanya, 2012, 6’)
Meu amigo Nietzsche (Fáuston da Silva, Brasil, 2013, 15’)

Presentació de ‘Paraules de terra i fang’

canal

Temps d’Aigua era una obra ficció-documental que indagava en les relacions entre la identitat i la desaparició. Magnífic material etnogràfic construït a força de multitud de notes cinematogràfiques sobre formes de vida en perill d’extinció. De les resonàncies d’aquella producció neix ara Paraules de terra i fang, un dels projectes en els quals, junt a Alejandro Ramon, ha participat el nostre company i amic Josep Lluís Peris, de l’IES Ravatxol. Tant el llibre que es presenta en públic aquest divendres com els diferents registres audiovisuals generats, donen veu a través del gènere a un grup d’homes i dones que encara són memòria viva d’un paisatges tan propers com l’Albufera, Castellar o el canal del Tremolar, mèdula espinal que ací articula imatges i relats.

Paraules de terra i fang recopila la tradició oral a través de vuit personatges octogenaris que ens conten les vivències d’infantesa i juventut. Des de la seua visio del seu entorn de marjal, horta i albufera, ens acosten a una época passada, de guerra civil i posguerra. Amb els seus records vius ens faciliten recrear una manera de viure que s’esta perdent. El llibre es la basse i guió d’una  propera pel·lícula on els entrevistats despullen la seua memòria davant la càmera. Els joves de hui podran reviure amb ells el nostre passat i el futur incert del paisatge d’horta i marjal.

La presentació tindrà lloc aquest divendres 12, a les 19.30 h al Saló d’actes de la Cooperativa Elèctrica de Castellar-Oliveral i a més dels autors, es comptarà amb la presència d’Empar Puchades (presidenta de l’Associació de veïns de Castellar-Oliveral) i Juan José Baixauli (professora de la UPV i ex-alcalde d’Alfafar).

Els alumnes de l’IES Càrcer estrenen el curt musical ‘Invencibles’

invencibles

Ens complau rebre la invitacioó del Departament de música de IES Càrcer que nosaltres fem extensiva per tractar-se de l’oportunitat per conéixer el treball audiovisual protagonitzat i realitzat per alumnat del nostre territori. Aquest dimarts 9 de juny, a les 12.30h, al Centre Cultural Rodríguez Castellano de Càrcer tindrà lloc l’estrena del curt musical Invencibles, fruit d’un projecte inspirat en la cançò del grup valencià Mai Mai, que actuarà en directe en l’estrena.

L’alumnat del centre IES Càrcer va participar en la gravació d’aquest videoclip durant Jornades Culturals dels passats dies 30, 31 de març i 1 d’abril. Aquest videoclip és el resultat del projecte Invencibles, que integra un treball multidisciplinar partint de la cançó del mateix nom del grup valencià Mai Mai (Mario Sancho, el vocalista és de la localitat de Canals). La cançó ha servit de pretext per a filar aprenentatges diversos que van des del treball lingüístic i literari de la cançó (traducció, adaptació, lèxic, sintàctic, …), passant per les TIC, el ball col·lectiu, edició de vídeo i so, rodatge, el tractament de textos (l’entrevista, la crònica, el guió literari, …), treball plàstic, disseny, així com el treball en equip i el foment de la iniciativa i l’autonomia personal.

Aquesta activitat forma part del programa d’Innovació per a la lluita contra el fracàs escolar a través de la realització d’activitats per a la promoció de la música per als centres educatius. El projecte va començar al mes de setembre i ha implicat als alumnes en diferents tasques segons els seus interessos i preferències, de forma que han pogut destacar en algun àmbit i vore’s reconegut/da per la comunitat educativa, projectant aquesta positivitat cap a la resta de la seua vida acadèmica…

Invitació a experimentar

Sovint hem expressat el nostre interés perquè es trasllade a l’alumnat pràctiques de caràcter més experimental que els permetisquen desencorsetar-se de narratives clàssiques en les quals pot ser es troben més condicionats. El Festival international des cinémas différents et expérimentaux de Paris obre per primera vegada un concurs per als cineastes menors de 15 anys. El cinema experimental és primerament el plaer d’inventar imatges i sons originals; lliure per crear pel·lícules que no necessàriament expliquen històries, jugar amb les formes, els colors, la música, les mescles de tècniques i imatges de qualsevol tipus.

Les pel·lícules seleccionades seran projectades en el 17è Festival de Paris De Diferents i experimentals Cinemes que se celebrarà a París del 14 al 18 d’octubre de 2015. Va bé fer una ullada a algunes pel·lícules experimentals distribuïdes pel Collectif Jeune Cinéma visitant https://vimeo.com/album/3373334 (contrasenya: 15ANS). Però va millor encara animar-se a participar.

http://www.cjcinema.org/