7a comparTIC

unentretants_logo

Al costat teniu el cartell penjat: TIC, TAC, TAP. 1entretants, la xarxa cooperativa d’experiències TIC per l’ensenyament en valencià, convida a reflexionar sobre el canvi educatiu que implica la tecnologia, conéixer les experiències que s’estan realitzant en diversos centres i participar als tallers que s’han organitzat la vesprada del divendres, 8 de maig, a l’Octubre, Centre de Cultura Contemporània, i el matí del dissabte, 9 de maig, a l’IES Jordi de Sant Jordi.Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement, Tecnologies de l’Apoderament i la Participació.

La tecnologia ens obre un gran ventall de possibilitats, i una qüestió bàsica és si sabem aprofitar-la. A la 7a comparTIC d’1entretants ens preguntem quins models didàctics hi ha darrere de les TIC, i mostarem  pràctiques innovadores en l’ús de les tauletes a classe, experiències audiovisuals o l’ús d’altres elements com els blogs o les  xarxes socials. També us proposem uns tallers on aprendre a utilitzar algunes d’aqueixes tecnologies. Finalment, parlarem dels projectes de futur d’una experiència, la valencianada, en què han participat 16 instituts i vora 800 alumnes. Una jornada en què parlarem, compartirem i aprendrem entre tots i a la que no podem faltar si volem participar del canvi educatiu.

València, 8 i 9 de maig del 2015   |   Octubre CCC i IES Jordi de Sant Jordi

Inscripció _ http://goo.gl/forms/bSVX6meji0  |  cartell

http://1entretants.ning.com

Ens sumem al futur

25_abril_15

suma’t al futur!

23 d’abril

santjordi_10

IX Jornades de cinema i gastronomia

cinema_gastronomia_15

És una de les fites clàssiques de la nodrida programació del Club Cinema Alzira.  Es tracta de les Jornades de Cinema i Gastronomia que enguany arriben a la novena edició:

divendres 17 d’abril
20.00 h. The Hundred-Foot Journey

dissabte 18 d’abril
19.00 h. Xerrada Cultius ecològics, salut i medi ambient a càrrec de Verd de Terra (Xàtiva).
20.00 h. Projecció del documental Nous enfants nous accuseront

A més, la programació del cineclub continua fins el juny amb propostes força interessants:

dijous 30 d’abril  20.00 h. Boyhood
divendres 29 de maig 20.00 i 23.00 h. Loreak
divendres 5 de juny 20.00 i 23.00 h. Huidas (a la sessió de les 20.00 h. es contarà amb la presència de la directora Mercedes Gaspar).
divendres 12 de juny Cloenda de la temporada Jazz i Cinema amb  “COTTON CLUB” a les 20.00 h. una picaeta i l’actuació a les 23.00 h. de Julián Sánchez Quartet inclosa en la Mostra de Jazz al carrer organitzat per Aljazzira Jazz Club).

Cinema Jove amplia el termini d’inscripció a la Trobada audiovisual de joves

cinema_jove_15_01

Passada la mice podem posar el focus d’atenció en l’altre certamen, clàssic doncs arriba a la 30a edició, que dóna cabuda i estimula la producció aduiovisual de centres educatius, ací de tot l’estat. Com no, parlem de Cinema Jove i la secció Trobada Audiovisual de Joves. Ens arriba a les oïdes certa sensació de buits en l’organització. De fet web i blog encara estan ancorats en l’edició passada i pot ser per aquest motiu també han decidit ampliar el termini d’inscripcions fins el 30 d’abril. Així que encara vos podeu animar a participar. Ho poden fer els grups de jóves de fins 24 anys d’edat, que residisquen a l’Estat espanyol i que pertanyen a centres educatius, d’EPA, associacions juvenils, tallers d’imatge, etc. S’estableixen les diferents categories

Categoria A: fins 12 anys (alumnes de Infantil i de Primària)
Categoria B: de 13 a 20 anys (alumnes de l‘ESO i de Batxillerat)
Categoria C: de 16 a 24 anys (alumnes de Cicles Formatius d’Imatge, d’altres centres de formació i d’ associacions juvenils)
Premi i accèsit per a cadascuna de les tres categories; es composa d’un lot de material audiovisual, trofeu i diploma acreditatiu.
Termini d’inscripció: 30 d’abril de 2015

www.cinemajove.com

Conversa amb Bleda i Rosa

bleda_rosa_eacc

Ja seguíem amb interés el seu treball quan en 2008, any de posada en marxa de 400 colps, van ser guardonats amb el Premi Nacional de Fotografia. Ara hi ha l’ocasió de poder conversar amb ells en una trobada organitzada pel EACC · Espai d’Art Contemporani de Castelló. María Bleda (Castelló, 1969) i José María Rosa (Albacete, 1970) treballen en equip des de principis dels anys 90. El nucli fonamental del seu treball és la representació del territori, amb el qual busquen ressaltar el complex encreuament de cultures i temps que el conformen. També fotografiar els marges de la memòria i el temps en el qual transiten els paisatges de la infantesa, de la història o de l’origen de l’home.El solatge del temps, l’empremta i la memòria són els elements tangibles que construeixen les seues obres.

Al llarg de compactes i destacades sèries com Camps de futbol, Camps de batalla, Ciutats i Origen, Bleda i Rosa han consolidat una proposta que registra la història latent que habita en els espais, un passat que ells exploren activant el nostre imaginari i la nostra memòria. Ells mateix declaren que treballen sempre amb l’objectiu d’acostar-nos a les coses que els interessen. Hi ha conceptes bàsics en la història, amb majúscules i minúscules, en la memòria, el pas del temps, amb el registre del temps… sempre amb diferents nivells d’interès o profunditat, però no és tracta de fer un arxiu ni llarg ni exclusivament documental. La seua obra es troba en col·leccions de museus com MNCARS, Musée d’Art Moderne de Céret-EPCC, CGAC, MUSAC i ARTIUM, entre d’altres.

17.04.15 | 20.00 h. | EACC

http://www.bledayrosa.com

Mirem i fem cinema: possibilitats des de lo col·lectiu

Iniciem el tercer trimestre on ho deixàrem el segon. Precisament des d’AulaMèdia ens demanaven un article sobre la segona edició del Mirem i fem cinema · Espai d’intercanvi del professorat per l’audiovisual. No volien tant un resum del que es va tractar com unes línies d’opinió i valoració. I acaben de publicar-lo; així que no trobàvem millor manera de tornar a escola que repensar en les possibilitats de lo col·lectiu i compartir-les.

espai

Entre els dies 27 i 29 de març va tenir lloc a València la 3a edició de la MICE · Mostra Internacional de Cinema Educatiu. Des de 400 colps i ACICOM i per segon any consecutiu, aprofitàrem la trobada per activar un espai d’intercanvi del professorat per l’audiovisual. El grup era obert a docents que fem audiovisual en alguna de les diferents etapes educatives o senzillament per aquelles persones amb interés per l’educació mediàtica i l’ús de les pantalles. En aquesta nova edició proposàvem actualitzar algunes de les propostes que sorgiren l’any passat  i avançar en la consolidació d’una xarxa de docents per l’educomunicació.

La sessió tenia una estructura ben clara amb tres moments diferenciats: primer, una dinàmica de presentació que ja introduïa alguns temes per una posterior posada en comú; segon, la presentació resumida del treball que la secció d’audiovisuals del CEFIRE (Centre de recursos per al professorat) de Torrent (València) acaba de fer sobre la presència de l’audiovisual en el nou currículum de la LOMQE i tercer, deixar un espai obert per a reflexions i propostes sobre com articular un possible grup estable de professorat per l’audiovisual.

En finalitzar la sessió, la valoració immediata sigué ben positiva. No tant per qüestions resoltes sinó per comprovar que ens aplegàvem un bon grup de docents compromesos i amb ganes d’avançar en aquesta xarxa. A partir d’ací tocarà redefinir les reflexions compartides, matissar-les i ordenar-les per aunar criteris i convertir-nos en referent necessari. Ens situem front possibles canvis sustancials i ens pertoca assumir el protagonisme de l’educomunicació al nostre territori. D’una banda, el canvi cap a un nou paradigma en el model pedagògic és l’oportunitat per fer el camí amb un alumnat que necessita models, no tant en lo tecnològic (sovint van per davant) com en l’anàlisi crític i la producció audiovisual com a forma d’art i de cultura. D’altra banda albirem un més que desitjat canvi de govern i pot ser el moment de, plegats, dir la nostra pel que fa a l’escola que volem. I és que amb LOMQE, de dubtós recorregut, els canvis en el currículum venen a acomplir la màxima gattopardiana de canviar alguna cosa per no canviar-ne res. Rendir-se a l’evidència de la importància de l’audiovisual en l’educació es tradueix pobrement en canvis de nomenclatura, insuficiència horària i falta d’un abordatge global que supere la mediocritat de blocs temàtics en una assignatura específica, obligatòria uns cursos i optativa d’altres. Perquè de metodologies amb projectes col·laboratius, interdisciplinarietat i del paper de les famílies poca cosa als decrets.

Mirem i fem cinema ens va permetere comprovar que encara en bona part dels centres, el vèrtex de les propostes és la voluntat d’un professorat ‘francotirador’ que empeny per portar endavant projectes de qualitat tot i la contrarietat d’estar sostenint el simulacre. En altres casos hi trobem docents amb interés i ganes però desorientats. Particularment pense que és des de lo col·lectiu que podem avançar. Més enllà de donar respostes a necessitats concretes del professorat pel que fa a formació i assessorament (que també) el grup ens ha de permetre en un primer moment, gestionar les ansietats que encara es generen en l’encontre entre l’ideal, amb un alumnat prosumer, noves metodologies, major autonomia dels centres… i una realitat faltant amb necessitats de formació, entrebancs de l’administració, ús de programari molt limitat, rigideses organitzatives… I superat aquest punt, podrem anar més enllà si som capaços d’articular un pensament propi que es traduisca en projectes concrets en favor d’una pedagogia de la pantalla en l’escola del segle XXI.

L’educació mediàtica. El poder dels mitjans

poder_mitjans

Del grup Mirem i fem cinema · Espai d’Intercanvi del Professorat per l’Audiovisual sobre el qual preparem un resum precisament per AulaMèdia, en traguérem vàries conclusions. Una és que entre aquest col·lecitu hi ha necessitat de formació. Així doncs continuem intentant posar a l’abast de tot aquell que estiga interessat, informació sobre tallers, cursos o jornades com aquestes ben interessants.

Sota el títol L’educació mediàtica. El poder dels mitjans, AulaMèdia organitza del 6 al 9 de juliol de 2015 (en horari de 9.00 h. a 14.00 h.) la novena edició de les Jornades d’Educació en Comunicació. El lema de les jornades recull la doble intenció de la trobada d’enguany: per una banda vol mostrar el poder motivador que té per a l’alumnat el fet de treballar amb els mitjans audiovisuals a l’aula i, per altra banda, vol reflexionar sobre el poder social dels mitjans de comunicació.

Així, en les sessions d’aquestes Jornades d’Educació en Comunicació es mostraran experiències de producció audiovisual, d’anàlisi dels mitjans i també hi ha previstos espais de reflexió sobre els continguts dels mitjans i el seu poder de transformació social. Com els altres anys, aquestes jornades també serviran per mostrar els darrers materials didàctics audiovisuals sobre Educació en Comunicació que s’han elaborat des d’AulaMèdia.

- Matrícula reduïda: 40 € (per pagaments realitzats abans del 31 de maig)
- Matrícula: 50 € (per pagament realitzats a partir de l’1 de juny)
- Matrícula especial per a “protectors” i “protectores” d’AulaMèdia-eduCOM: 20 €

L’organització compta amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya i del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Les hores certificades en seran 20 i com a material es lliurarà als assistents 4 DVDs.

Sambori-Mice: Full de ruta

sambori_mice_15

Full de ruta

Full de ruta és un curt que neix a partir d’un projecte que oferta l’Escola Gavina anomenat EACN (escola d’activitats culturals a la natura). Aquesta és una activitat en la que els alumnes que hi acudim som introduïts tant teòricament com en la pràctica al món del cinema. La proposta central és el rodatge d’un curtmetratge  però no només ens centrem en la gran proposta, sinó que també acudeix gent que està cap ficada en el món del cinema o de la fotografia i ens expliquen quin és el seu treball, com funciona, com desenvolupen la part creativa… I és que l’EACN també és un espai on es fomenta la creativitat d’un mateix, tant a l’hora de donar personalitat a un personatge, com en fer un vídeo (més o menys d’un minut de duració), tenint com a punt de partida un tros d’una cançó. Per tant es tracta d’una activitat en la qual exercites la imaginació i l’eficiència en treballar front a la càmera.

full_de_ruta

El curt Full de ruta és la proposta central de l’EACN 2013 en la qual varem participar 16 alumnes del centre i en el que varem esplaiar-se durat tota una setmana d’estiu. Haver pogut participar en aquest projecte ha siginificat molt per a mi perquè no només hem pogut vore finalitzat el treball realitzat, també perquè ens hem pogut enriquir d’experiències que varem viure junts i que ens han ajudat a formar-nos com a persones. Aquesta setmana va ser més que un simple rodatge, tots vàrem participar com si fórem més que companys, vàrem aprendre a coordinar-nos, a escoltar les propostes que cadascú aportava i també a ser crítics amb el nostre treball.

Pel que fa a les experiències, són records d’uns dies intensos en els que ens oblidem que som companys d’escola i ens convertim en germans del cinema, dies en els quals desconnectem del món i la nostra capacitat d’imaginació es dispara per poder superar els reptes que ens van sorgint a mesura que avancen els dies. És cert que hi ha estones en les que et tornes boja al vore que ens bloquegem en una escena, que passen els minuts, la il·luminació canvia per complet i el que havies gravat al principi ja no té continuïtat amb el final de la escena; o que estàs gravant escenes curtes pels carrers de Xelva (el poble on està enregistrat Full de ruta) en les que es veu un grup de turistes passejant, i quan et dones compte falta gent que hi hauria d’estar en el plànol i veus com el treball ja no és de qualitat i has de tornar a començar.

Però tot açò forma part de les experiències que em vaig endur d’aquest projecte, són experiències que m’aporten una visió diferent del que és el cinema.No penseu que per aquest fet he deixat de voler fer cine, tot el contrari, he volgut continuar en aquest món, perquè mai saps amb qui et vas a topar, topes amb qui topes sempre serà gent que et vaja aportant peces per formar-te i adquirir experiència, que et faran vore que cada rodatge és diferent i que et donaran motius per seguint actuant davant la càmera.

Així que només he de dir que participar en Full de ruta va ser un goig, que els companys varen fer del rodatge una feina prou divertida, que vore la progressió en el treball realitzat, vore com va evolucionar el rodatge al llarg dels dies i vore el resultat final varen fer que tota l’energia que varem ficar per dur-ho a terme pagara la pena.

Clara Ferrández (3r d’eso · 2103)
escolagavina | Picanya

Sambori-Mice: Desamor a primera vista

sambori_mice_15

Passada la 3a MICE, sabem que també des Premis Audiovisuals Sambori-Mice hi ha elements a revisar. De la nostra banda hi ha satisfacció per les iniciatives de les quals en som rsponsables en el marc de la mostra. Entre aquestes les presentacions del curtematratges en clau més personal. I d’aquestes encara en teníem pendent la publicació de dues. De Desamor a primera vista ens hem quedat a l’espera de rebre la imatge, així que ací la teniu només amb format text.

Desamor a primera vista

Evidentment,el títol és de caire al·lusiu, ja que fa referència al tòpic que, si és de veres que qualsevol es pot enamorar en un primer cop d’ull, no és menys cert que (de vegades i paradoxalment) pot ocòrrer tot el contrari: desenamorar-se d’una persona abans de conéixer-la.

Des de sempre, en moltes de les nostres produccions intentem explorar les possibilitats expressives del món de la imatge, ja siga arran d’un codi narratiu, ja fent servir un codi poètic. Per a aquesta ocasió, després de visionar molts curts aliens i aprendre’n (el primer precepte de l’aprenentatge és buscar referents paradigmàtics), ens va sorprendre gratament el curtmetratge del francés Vincent Primault titolat Coup de foudre, que tractava en clau d’humor què passaria si un s’imaginara una futura relació sentimental amb una persona molt atractiva. Així, sorgeix la tècnica narrativa del flashforward (escenes del futur), que, alternant-se amb les escenes del present, crea un joc d’accions paral·leles tan curioses com desconcertants. Aquest repte narratiu obliga a l’espectador a un esforç suplementari de destriar present i futur, fins al punt sovint de confondre’l o despistar-lo deliberadament. El resultat és el d’un exercici audiovisual per a aprendre i posar en pràctica la relativitat del temps narratiu, alentint o accelerant el ritme en funció del subjecte de la narració.

La gravació del curt ens va portar un treball de quasi tres mesos, a raó de quatre hores setmanals, les destinades al currículum de l’optativa de Cultura Audiovisual, impartida al 1r de Batxillerat. Els alumnes van fer una tasca impressionant tant en la preproducció (localitzant escenaris, preparant l’atrezzo, col·laborant en la guionització i el repartiment de tasques artístiques i tècniques..) com en la realització (assumint la responsabilitat de la interpretació, malgrat les seues limitacions, i fent-se càrrec d l’enregistrament del so i la imatge). Evidentment, les errades tècniques són nombroses, atés que una mateixa seqüència la gravàvem al llarg de diferents dies i a diverses hores (amb canvis de llum inevitables). Però ens quedem amb allò que de veritat ha valgut la pena: fer una història pròpia (arran d’una adaptació força lliure), fomentar l’ús valencià a nivell creatiu, tractar el sempitern tema de la complexitat de les relacions humanes, aprendre llenguatge audiovisual, potenciar la socialització i el treball en equip… i, en definitiva, passat-ho d’allò més bé.

Gonçal Garcia
IES Blasco Ibáñez | Cullera

Next Page →