Un Drac ja camina solt

drac_15_01

Ens complau molt anunciar aquesta iniciativa perquè ens arriba de la ma de Pau, un ex-alumne que en el seu moment ja va col·laborar amb 400 colps. També perquè recupera aquella iniciativa, la secció A corre-cuita del Festival Inquiet que tan bons resultats va obtenir a l’hora de dinamitzar la creativitat d’estudiants de nivells superior.

Amb motiu de la setmana commemorativa del 25 d’abril, el BEA · Bloc d’Estudiants Agermanats organitza el DRAC · Direcció i Realització Audiovisual de Curtmetratges, posa en marxa un concurs de curtmetratges en valencià i a contrarellotge, per a alumnes universitaris i de cicles formatius. El termini d’inscripció dels equips (un màxim de 6 components) finalitza a l’11 d’abril, moment en què s’anunciarà un motiu secret que ha d’estar inclòs en els curtmetratges que els participants hauran de fer durant els següents 5 dies. Hi haurà només un premi, que és un pack de gravació de so amb: micròfon de canó RØDE NTG4+ amb bateria interna, una pèrtiga de tres metres, antivent de pèl i una pinça per al micròfon amb suspensió.

L’acte d’entrega de premis tindrà lloc el dimecres 22 d’abril a les 12:30 a l’Aula Magna del Campus de Gandia. L’activitat compta amb ajudes del Servei de Promoció i Normalització Lingüística i de l’Àrea de Cultura del Campus de Gandia i amb la col·laboració de la Delegació d’Alumnes de l’Escola Politècnica. Seguirem atents al Drac!

Bases | inscripció

Palmarés Sambori-Mice 2015

sambori_mice_15

Després del seguiment que hem realitzat als processos creatius que hi ha al darrere dels curtmetratges a concurs -gràcies a la calurosa resposta dels responsables-, té sentit ara que publiquem el palmarés dels que han sigut els Premis Sambori-Mice 2015. Molt possiblement encara publicarem un parell més de presentacions però de moment, enhorabona a tots i totes (alumnes, professorat, organització…) pel treball realitzat.

Premi Sambori-MICE 2015 d’Ed. Infantil: Les lletres
Col·legi Sant Cristòfol Màrtir II de Picassent (
responsable Vicenta Fortuny)
Lliurat per Maria Josep Soriano, Presidenta Escola Valenciana del Camp de Morvedre
Arrepleguen el premi Ester Sobrevela i Silvia Fortuny

Premi del Públic Sambori-MICE 2015 d’Ed. Primària: Al ritme d’un somni
CEIP Artista Faller de València (responsable Joana Martínez Talaya)
Lliurat per Jaime Millàs, periodista, membre del Consell de Gestió d’ACICOM
Arrepleguen el premi Christian Nicomedes, Ino Tomé i Joana Martínez

Premi del Jurat Sambori-MICE 2015 d’Ed.Primària: La màquina del temps
Centre Educació Infantil i Primària Heretats de l’Alcúdia (responsable Marian Gomis)
Lliurat per Francesc Fenollosa, director de l’AIFFA.
Arrepleguen el premi Manolo Morató i Susi Peirotén

Premi del Públic Sambori-MICE 2015 d’Ed. Secundària: Cosa de dos
Institut d’Educació Secundària Doctor Faustí d’Alaquàs (responsable Pilar Alfonso)
Lliurat per Laura Font Pérez, Presidenta Fundació Sambori
Arrepleguen el premi Mauro Cervera, Elena Vicente i Pilar Alfonso.

Premi del Jurat Sambori-MICE 2015 d’Ed. Secundària: Desamor a primera vista
IES Blasco Ibáñez de Cullera (responsable Gonçal Garcia i Ortega)
Lliurat per Paula Jardón, Vicedegana de Facultat de Filosof. i CC de l’Educació de la UV
Arrepleguen el premi Elice Vegas i Rocío Contreras

Premi Especial ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació): Full de ruta
IES Escola Gavina de Picanya (responsables Jordi Orts i Frances Raga)
Lliurat per Emília Bolinches Ribera , Vicepresidenta d’ACICOM
Arreplega el premi Roser Fortanya

premiats_mice_15

El cinema del CEIP Pare Català

lloyd_catala

Ja ha terminat la tercera edició de la MICE · Mostra Internacional de Cinema Educatiu. Ara és hora d’avaluacions i balanços per tancar-la de manera que avancem cap a la millora d’una proposta que, tot i no comptar amb recolzament institucional, és l’enveja d’altres organitzacions europees i mundials. Nosaltres farem en breu el resum de com anà el Mirem i fem cinema però ja podem avançar que tot i algun entrebanc logístic, estem molt satisfets. Especialment per l’oportunitat que suposen inciatives com aquestes per trobar-te amb persones, amb més o menys relació, però que són model de compromís amb l’educació.

Pilar, José Ignacio, Álvaro, Paula, Francesc… o Raquel Zapater, de la Comissió Audiovisual de Pares i Mares del CEIP Pare Català que porten endavant un interessantíssim projecte d’implementació progressiva d’un programa d’alfabetització audiovisual en tot el centre. Dins aquest programa ja ens avisen que aquest dimecres 1 d’abril, a les 18:00 hores, tindrà lloc una nova de les projeccions que conformen el seu cinefòrum però que és obert a tothom. Amb clara vocació de transformació de l’entorn, conviden a pares, mares i xicalla, del barri o no, a una sessió de cinema al Teatre Lluerna . I ahí estarà Harold Lloyd per ser descobert pels més xicotets i redescobert per els que som un poquet més grans. Enrique Martínez Salanova, un dels ponents que vàrem tenir l’oportunitat d’escoltar, expressava a la taula rodona sobre educació mediàtica, que no estava d’acord amb el terme d’alfabetització perquè sempre el remet al contacte inicial d’acostament a un llenguatge, i n’hi ha més després. Ara bé, tots estaven d’acord en la necessitat de veure cinema de tots els temps. Així que dimecres hi ha altra cita amb el cinema.

#creacinema 3 i 4

Fem un bot en el resum de les sessions del curs de Creació cinematogràfica en contextos educatius que tant ací com a twitter arrepleguem sota el hashtag #creacinema. Després de l’aturada fallera n’hem fet les sessions 3 i 4.

creacinema_04

La de dilluns sigué de format curt doncs aquestes, les del primer dia de la setmana, són només de dues hores de classe. En ella no podia faltar les referències oportunes a la gran cita del final de setmana, la MICE. Vàrem fer una ullada a les diferents i suggerents activitats del programa posant especial èmfasi en la taula rodona de dissabte sobre educació mediàtica i, com no, convidant al professorat, actual o futur, a participar del Mirem i fem cinema · Espai d’intercanvi del professorat per l’audiovisual. A partir de les aportacions de la primera edició vàrem revisar els diferents enllaços proporcionats i que constitueixen un bon panell de referents per treballar amb açò anomenat cinema educatiu. Paga la pena veure les propostes pedagògiques de Nautilus Audiovisual, o les més que útils guies didàctiques sobre un bon nombre de pel·lícules d’espaicinema de magisteri, o… Fet el tomb per la xarxa continuàrem amb l’edició i pràcticament la finalització dels haikus audiovisuals. Com a proposta i pràctica de treball a l’aula, un èxit. Especialment per la versatilitat i senzillesa que ofereix per treballar conjuntament la creació literària i audiovisual i, a #creacinema, perquè va permetre els participants trencar ma amb el programari i els entorns d’edició no lineal. En concret Pilar va poder tancar la seua primera obra audiovisual realitzada mai per ella mateix, passant pels diferents processos de la creació (escriptura, gravació i edició); genial.

creacinema_03

Dimecres tornàrem a la sessió de llarga durada, quatre hores. D’entrada recuperàrem el dispositiu de taula rodona. Veníem d’una sensació que no ens acabava d’agradar, derivada dels condicionants que genera en la comunicació estar en una disposició tan rígida com cada alumne davant de la seua pantalla. Així que recuperàrem la conversa distesa per continuar sostenint un grup mermat en la presència d’alumnat (sembla que finalment no en seran més de vuit) però actiu i afectiu. Era moment de revisar on ens trobàvem després de tres sessions (expectatives, suggeriments, interessos…) i que tindrem per davant. El feed-back sigué positiu tot i que vàrem, poder comprovar que segurament havíem sigut massa ambiciosos pel que fa a la quantitat de continguts programats.

Després passàrem a la següent proposta de realització plantejada al voltant d’un gènere concret: l’entrevista. Josep Lluís va explicar un dels projectes que porta entre mans, Paraules de terra i fang, que tant en format paper com audiovisual dóna veu a través del gènere a un grup d’homes i dones que encara són memòria viva d’un paisatges tan propers com l’Albufera, Castellar o el canal del Tremolar. Seguidament Jordi va proporcionar les primeres orientacions metodològiques per un acostament més cinematogràfic que no televisiu a un format com l’entrevista i que han de començar a servir als participants per la realització posterior de propostes més elaborades en planificació i execució.

creacinema_05

Finalment pàssarem a l’acció, aquella que passa pel brainstorming, la planificació i especialment el rodatge. I diguem especialment perquè una vegada embastit el grup de treball, és increïble com un rodatge canvia a positiu la disposició, la motivació, la relació entre els participants i el clima de treball. Aspectes aquestos que bé ens interessa fer veure als participants i que considerem tan nodridors en el treball amb alumnat de secundària. Cinema com a treball col·laboratiu, l’atenció plena en allò que fas (audio, llum, diàlegs…), els rols, la presa de decisions… Deixàrem el grup en alt i dilluns passarem l’equador del curs amb… Fins la setmana vinent.

Sambori-Mice: Deixa’ns els guants, Butxana

sambori_mice_15

Deixa’ns els guants, Butxana

Pel que fa a l’experiència de gravar un documental, no puc dir altra cosa que no siga el resultat d’una experiència positiva. En el nostre cas, tinguérem clar que volíem parlar del nostre projecte educatiu. En eixe sentit, els xiquets necessitaven la difusió ‘aquest projecte i donar-se a conéixer. Una de les coses més importants del projecte era explicar a altres persones qui era Butxana i dir que ha sigut el detectiu més important, literàriament parlant, que ha existit a la ciutat de València. A més, el fet de treballar amb un autor contemporani ha ajudat a motivat l’alumnat, per això, quan gravàrem el documental, teníem clar de què volíem parlar. Havíem estat investigant molt.

butxana

El documental, en realitat, es va gravar en dos dies, un l’empràrem per a gravar escenes exteriors (com la del bus). Els xiquets volien participar tots,no tenen vergonya, i haguérem de triar uns quants a diferent criteri, segons podien interpretar millor. El segon dia, agafàrem la resta d’alumnes i els fèiem unes preguntes. Tot, sense saber quines preguntes eren i fent-los diferents preguntes a tots ells. El que volíem era aconseguir l’efecte que es notara que els xiquets no saben res, que no està preparat, que no saben què els van a preguntar i que parlen en valencià de manera fluïda i natural.

El tercer dia l’empràrem per seleccionar les imatges del documental que volíem ensenyar. Com que havíem fet moltes eixides, els mateixos xiquets escolliren quines serien les més importants i les més gracioses. Després, muntarem totes les imatges, gràcies a l’ajuda d’un company que ens va ajudar a utilitzar el programa. Al final, un dels xiquets, va gravar la veu en off, escollit, en especial, per parlar un valencià molt correcte.  El mateix dia demanàrem la col·laboració de dos coneguts de TV, un Sonia Fernández i l’altre, Eugeni Alemany, que ens enviaren els vídeos ràpidament i gravats per ells mateixa. Va ser la cosa més “pensada i feta” i la que millor va sortir. Una vegada ells ens enviaren els vídeos, muntarem la música i realitzàrem els títols. En realitat, podríem haver millorat el só, però el fet de treballar amb diferents dispositius, complicava que les gravacions foren correctes. Amb uns dies més, podríem haver millorat però, sincerament, no ens donava temps a presentar-ho. Els alumnes col·laboraren tots encantats i no fan més que veure el documental on, ells mateixa, són els protagonistes, quina sort!

Angeles Lledó i alumnes de 1r i 2n d’ESO
Escolania de la Verge dels Desamparats | València

La cabina: projecció del palmerés 2014

namo

Quatre mesos després de la 7a edició del Festival La Cabina, aquest dóna una nova oportunitat als espectadors per visionar els migmetratges que es van alçar amb els premis principals de la darrera edició. La projecció tindrà lloc el 27 de març a les 20 h al Centre Cultural La Nau amb entrada gratuïta fins a completar l’aforament.

La iraniana Desconegut (‘Namo’. Salah Salehi, Iran, 2013), es va alçar amb el màxim guardó en la passada edició [imatge]. Les aventures d’un coronel de la policia i un soldat tractant d’enterrar el cadàver d’un suïcida varen convèncer al jurat del festival. També es projecta el guanyador del Premi del Públic, Taram Tarambola, migmetratge belga dirigit per la valenciana Maria Castillejo, que va captivar als espectadors en les seues dues projeccions al festival i al col·loqui amb la directora. La projecció es completa amb un tercer migmetratge: Jocs (‘Gry’. Maciej Marczewski, Polònia, 2013), guanyador dels premis a la millor direcció i millor actriu. En ell, dos personatges que es queden tancats en un ascensor tracten de passar el temps de la millor manera possible jugant a un estrany joc.

divendres 27 de març | 20.00 h. | Centre Cutural La Nau (Aula Magna)

Sambori-Mice: El superheroi

sambori_mice_15

El superheroi

El curtmetratge El Superheroi protagonitzat per alguns dels alumnes de 6é del col·legi Sant Joan de Ribera de Burjassot i realitzat pel seu professor-tutor Josep Antón, ha sigut premiat en la 29 edició del festival internacional de cinema de València, Cinema Jove, amb l’esment honorífic a la labor docent que atorga  Wolters-Kluwer- Quaderns de Pedagogia.

El Superheroi conta la historia de Pepe, un nou alumne  que amb la seva arribada a l’aula crearà una petita revolució entre els seus companys. Per un costat generarà admiració entre molts d’ells, sorpresos per les formidables capacitats que el xiquet, arribat de Suècia, mostra en diferents disciplines: sap tocar la flauta, fa jocs de màgia i fins i tot es un crack jugant al futbol, però també hi ha qui no acaba d’acceptar que Pepe faça tantes coses bé. Això provocarà un preocupant conflicte a la classe, on seran els mateixos alumnes els encarregats d’aconseguir solucionar-lo i cohesionar al grup-classe.

el_superheroi

El propòsit de l’activitat va ser rodar una historia sobre l’amistat, dins el marc del treball en valors realitzat a l’àrea d’Alternativa a la Religió. El guió va sorgir d’una experiència real: Pepe era un nou alumne que havia arribat a l’escola. No obstant, els alumnes van fer servir la imaginació per tal de fabular una historia amb components ficticis. Com el problema generat a la classe.
Després de realitzar el guió, vingué el procés de realització de la pel·lícula que va ser íntegrament gravada amb un telèfon mòbil (I-phone). Aquest procés va durar un parell de mesos, i si sumem el temps emprat en l’elaboració del guió i la posterior edició i muntatge, podríem dir que la totalitat del projecte va un trimestre. Concretament el curtmetratge va ser estrenat el dia del festival de nadal de l’escola.

La valoració d’aquesta activitat des del punt de vista pedagògic per part del director d’aquest curt  i a la vegada tutor de la classe de 6é del Sant Joan de Ribera, es totalment positiva, emfatitzant la importància i necessitat que recursos com el cinema i les seves “històries”  estiguen a l’abast dels docents a l’hora de poder dotar de noves experiències significatives als alumnes. Tot allò que els alumnes paguen aprendre a l’escola, en l’àmbit de les relacions socials , els serà de gran utilitat per a la resta de la seva existència. Inclús molt més que altres “continguts” vigents carents de qualsevol tipus de significativisme. Al llarg de la vida ens relacionem amb moltes persones  d’aquestes relacions depèn, en bona mida, el nostre èxit professional i personal.

D’altra banda, cal dir que aquest guardó ha posat a l’escola pública Sant Joan de Ribera de Burjassot en els mitjans de comunicació d’una manera totalment distinta a la que lamentablement darrerament l’hem vista. La felicitat i el positivisme que aquest premi han mostrat premsa y altres canals de difusió mediàtica contrasten amb la situació actual del centre, que viu ,amb angoixa, l’espera d’una reforma integral urgent, necessària i PROMESA per Conselleria però que no arriba mai, i que, poc a poc, condemna a l’escola a un futur totalment incert.

Josep Anton
Col·legi Sant Joan de Ribera de Burjassot

Sambori-Mice: Al ritme d’un somni

sambori_mice_15

Al ritme d’un somni

El nostre centre sempre ha tingut un especial interès per les activitats artístiques en general i per la musicals en particular. De fet tenim un fantàstic grup instrumental Perkuasiafinats. Sempre s’han gravat la participació dels nostres alumnes en actuacions musicals, trobades musicals, intercanvis escolars i des de fa tres anys s’han realitzat dos curts amb la participació de l’àmplia diversitat del nostre alumnat. Aquests s’han presentat en diversos Festivals de Cinema educatiu.

Tot va començar en el 2021-13, de forma tímida, amb un curt Som artsites on intentàvem reflectir el que fèiem açò és: ballar, cantar, actuar… donant a conèixer la nostra singularitat com a centre i introduint-nos en el món audiovisual que pensem tan beneficiós ha resultat per als nostres alumnes. De la participació al principi de dues classes es passa a ampliar a la resta del col·legi la col·laboració en un segon curt Al ritme d’un somni on intentem donar plasmar la il·lusió dels nostres alumnes per la seua escola somiada. 
Però es veu que no vam tenir bastant perquè ja ens trobem en ple desenvolupament del tercer curt Sempre amb tu del qual ja us informaren pròximes edicions. Gràcies per mostrar allò que fem.

ritme_somni

CEIP Ciutat Artista Faller
València

De segur ens trobem a la MICE

mice_nou_logo_1

Entrem en la setmana en que tindrà lloc la que nosaltres considerem la gran festa del cinema a l’escola. Projeccions, tallers, taules rodones, conferències, trobades de professorat… és la MICE · Mostra Internacional de Cinema Educatiu i no hi podem faltar.

Ací teniu el programa i per allò del possible interés en trobar-nos i desvirtualitzar-nos comentar que 400 colps assistirà de segur a la cerimònia d’apertura (divendres 19.00 h. Teatre el Micalet), a la taula rodona sobre media literacy amb la presentació de l’experiència del CEIP Pare Català (dissabte, 16.30 h. Col·legi Major Rector Peset), i com no al Mirem i fem cinema, espai d’intercanvi per al professorat per l’audiovisual, la presentació del Festival convidat i la Conversa amb el director (totes tres, diumenge a partir de les 10.00 h al CC. La Beneficència).

No li llevem l’ull a altres activitats com projeccions, tallers o la Mice TV però encara haurem de comprovar la disponibilitat de temps per participar-hi. Així que en algun moment, en algun espai, però a la MICE, esperem trobar-vos.

http://www.micevalencia.com/

Tal dia com hui…

cinematographe

22 de març i no volíem deixar passar data tan assenyalada. I és que tal dia com hui però de l’any 1895, va tenir lloc la primera projecció de cinema amb presentació d’aquell màgic artefacte. El 1894, Louis, Auguste i Antoine Lumiére varen assistir a una exposició del kinetoscopi de Thomas Alva Edison a l’Exposició de París. Després de veure el seu funcionament Antoine Lumière proposà als seus fills la possibilitat de crear un aparell que pogués reciclar l’invent del nord americà i fer-lo útil per a projeccions públiques. Aquell mateix hivern els dos germans començaren a treballar i investigar amb l’objectiu de superar les limitacions i problemes del kinetoscopi d’Edison, ja que havien detectat dos problemes principals. Per un costat, el pes i mesures del kinetògraf, a més del seu cost. Per l’altra banda, les limitacions del kinetoscopi per la seva única opció de veure la pel·lícula un sol espectador.

Encara que els germans van començar a treballar plegats, ben aviat, Auguste Lumière preferí fer-se càrrec de la part òptica, treballant estretament amb l’òptic Alfred Molteni, mentre Louis Lumière es centrava a trobar el sistema que pogués sincronitzar el pas de la pel·lícula pel davant l’objectiu projector, amb l’ajut del tècnic Charles Moisson. La innovació clau per la invenció del cinematògraf i per resoldre els problemes del kinetoscopi fou el disseny d’un procés de moviment intermitent basat en el sistema emprat per una màquina de cosir, en el qual dos passadors inserits en les perforacions de la tira de la pel·lícula de cel·luloide transportaven la pel·lícula.

Finalment, amb un aparell construït per Jules Carpentier, sota les instruccions del mateix Louis Lumière, el cinematògraf fou patentat el 13 de febrer de 1895. El cinematògraf fou la primera màquina capaç de gravar i projectar pel·lícules en la pantalla gran, de manera que podien ser vistes per molts espectadors simultàniament. L’invent dels Lumière fou molt més petit i lleuger que el kinetògraf (pesava més o menys 5 quilograms) i es feia servir amb una maneta accionada a mà. Podia fotografiar i projectar una pel·lícula a una velocitat de 16 fotogrames per segons, molt més lent que el dispositiu d’Edison, la qual cosa significava que era menys sorollós a l’hora de projectar i utilitzava menys pel·lícula.

El 22 de març iniciaren una sèrie de projeccions privades especialment adreçades a societats científiques fins la primera presentació pública de la projecció dels germans Lumière que es realitzà el 28 de desembre de 1895 en el Saló Indi, situat al soterrani del Grand Café al Boulevard de Capucines de París. I fins el dia de hui, 120 anys de cinema.

Next Page →