Gots quan hagem marxat

A l’escola sempre hi ha fenòmens que s’escampen amb efecte viral, bé siguen polseres, baldufes o cançons i ritmes com és el cas. I fer servir el cos i els palmells per acompanyar aquesta cançó, bollia cap a final de curs a 4t de primària tant al pati com a l’aula. Ens ho miràvem amb certa gràcia de la mateixa manera que a les classes calia anar tallant-ho com a element distractor. I vàrem pensar que lo millor era canalitzar-ho per la via creativa al temps que ens servira per treballar qüestions que no li van gens malament a aquest grup i a d’altres. L’adequació al ritme, la capacitat d’escolta, saber esperar, l’aconseguiment d’un repte col·lectiu, els assajos previs i necessaris… La pronúncia i l’entesa d’allò que cantaven, amb Sònia a l’àrea d’anglés; la música, ritme i sincronia, guiats per Ferran; els assajos i la coreografia a la tutoria d’Alba i l’enregistrament i l’edició confiats a 400 colps. El resultat és un divertiment, lleuger, lúdic però que ajuda en la línia de que en grup hi ha coses que resulten millor. I a la fi, quan els alumnes ja han marxat d’estiu, queden els gots.

Dia de la música

Podreu intuir que la paternitat de l’administrador sumat a tasques de tancament de curs força encara més a trobar moments puntuals per poder publicar. Però hui, encara que siga de manera breu, no volíem deixar passar que es celebra arreu del món el Dia de la música. I per acompanyar l’apunt hem triat un altre capítol d’aquesta magnífica proposta en favor de la música en la nostra llengua que és La Barra Sonora. L’elecció no és casual. Ahir posàvem fi a aquest curs amb l’acomiadament dels alumnes de 4t d’eso d’escolagavina en un sopar senzill però emotiu que posava en valor tants moments viscuts, tants afectes. Acabava un altre curs, aquest que precisament va començar a secundària d’escolagavina amb l’actuacó dels Atupa.

Com veureu, hem farcit 400 colps de música per celebrar el dia i acompanyar amb ritme l’adéu dels alumnes. Pel que fa a la música, recordeu que estem intentant dinamitzar la finestra lateral dreta amb vídeoclips que ens resulten suggerents bé siga per les imatges o senzillament per la música; hui, pel títol. A la finestra de l’úll, també música. No deixeu de veure als Pentatonix, de vegades per explicar-la, la música, no calen paraules. Go on!

Murmur

Estàvem per enllaçar la peça a una barra lateral però ens ha cativat tant la proposta que hem decidit portar-la a pimer pla. Tal com la defineixen els seus autors, Murmur és una pròtesi arquitectònica que permet la comunicació entre els transeünts i la paret sobre la qual està connectada. La instal·lació simula el moviment de les ones sonores, la construcció d’un pont lluminós entre el món físic i el virtual. Hi ha un efecte màgic, un misteri en la forma en què les ones sonores es mouen. Murmur se centra en aquest moviment, creant així un diàleg poc convencional entre el públic i la paret.

I per Murmur Stephane Buellet i Julia Puyo, ex-alumna del Màster d’Arts Visuals i Multimèdia de la Universitat de València, han guanyat el prestigiós concurs European Design Awards 2014. Fa temps que es cocebeix l’art modern com un diàleg entre les subjectivitats de l’obra i l’espectador més enllà de significats prefixats, perquè com diu Chaplin, la vida no és significat, la vida és desig. Pau, va per tu l’apunt, la sorpresa i la curiositat, el murmur i el desig.

19 de juny: la història en espiral

felip_v

307 anys després

Ben aviat

Des que començà a alçar-se al setembre, cada dia ens reb i ens acomiada. Tant si arribem a escola com si marxem, capta la nostra mirada en travellings oposats. Es mostra més que s’imposa al temps que en les seues parets de formigó blanc es projecten molts elogis i algunes crítiques. Ens agraden les seues línies i proporcions, la seua moderna senzillesa i el diàleg que manté amb l’edifici de primària. És el nou pavelló esportiu i multiusos d’escolagavina.

Si ahir publicàvem el resultat d’un concurs de fotografia fet amb telèfon mòbil, hui vos mostrem el resultat d’un divertiment fotogràfic també fet amb mòbil i convertit en format vídeo pel nostre administrador. És ben senzill, buscar una imatge fixa i provar amb el nombrós número de filtres que ofereixen les tantes aplicacions de fotogarfia per a mòbils que hi ha a l’abast (en aquesta ocasió Mextures). La música -Nanotrees (Out In The Woods) del’anglés Kidkanevil- fa l’enllaç sonor entre uns plans en transició constant per fos que anima la sucesió de filtres. La funcionalitat i la vida que li donem dependrà d’aquells que l’habitem. Açò serà, ben aviat.

IPPAWARDS, la fotografia al mòbil

ippawards

IPPAWARDS · iPhone Photography Awards, és el concurs de fotografia realitzat amb iPhone amb més recorreregut, des de 2007. Expliquen al web que IPPAWARDS ha estat celebrant la creativitat dels usuaris d’iPhone des que el primer model va eixir al mercat,  inspirant i emocionant aquells que han pogut gaudir les fotografies arreu del món. Des de llavors, cada convocatòria anual ha seleccionat les millors fotos entre milers d’imatges presentades pels fotògrafs d’iPhone de 70 països diferents. Un jurat especialitzat selecciona els guanyadors i el passat 10 de juny es va anunciar els d’aquesta setena edició en les seues disset categories: animals, arquitectura, xiquets, flors, menjar, paisatge, estil de vida, natura, notícies/esdeveniments, gent, estacions, natura morta, s’hora baixa, viatges i arbres, i altres. Mentres gaudim de les imatges pensem, ja estimulem adequadament l’ús dels mòbils als centres?

Catacombes

El pas per la FilmEd 2014 sigué molt estimulant però junt a altres circunstàncies, ben esgotador. Tenim pendent -hi ha qui ens ho reclama- contar a què anàrem i què vàrem veure, escoltar i viure. En breu. Hui, per obrir la setmana, la possibilitat de veure sencer el fantàstic webdoc interactiu Catacombes del company Víctor Serna Monigote, estrenat recentment.

Les Catacumbes són antigues pedreres subterrànies de l’època romana de les que s’extreia pedra per construir la ciutat. Amb el pas del temps, la ciutat es va expandir i les pedreres van perdre la seua funció. La seua existència no es va tornar a tenir en compte fins 1786. La pesta negra va fer que els cementiris de París saturasen, calia buscar solucions. Va ser llavors quan per ordre municipal es van traslladar sis milions de cadàvers a les antigues galeries, abandonades durant segles, ara anomenades Catacumbes. Les pedreres romanes es van convertir en ossera, en cementiri del subsòl.

Dos segles després es va tornar a donar un ús molt diferent a les Catacumbes. A la dècada dels 80, grups punks van descobrir els accessos a aquestes galeries, van començar a explorar ia organitzar festes il·legals, utilitzant-les com a espai de trobada alternatiu i també de creació artística. A partir d’aquest moment, altres grups, espcialment de joves, van començar a baixar i crear els seus propis mapes del subsòl, noves formes d’organitzar un llenguatge propi, una nova cultura. Van ser els primers grups de cataphiles, els afeccionats a les catacumbes, els seus habitants. Acabava de néixer una altra ciutat, un món paral·lel.

http://www.lescatacombes.com/

400 colps a FilmEd Learning Experiences ’14

filmoteca_catalunya

Doncs el treball continua donant fruits i tal com deiem a l’apunt anterior, la xarxa col·laborativa s’estén i ens proporciona moments de gran satisfacció. Hui, estem convidats a presentar 400 colps i la nostra pràctica pedagògica amb l’audiovisual, a FilmEd Learning Experience 2014. Serà a les 15.00 h. a la Filmoteca de Catalunya en Barcelona [imatge] i en mig d’un programa ben interessant amb xarrades i presentacions d’unes 100 propostes didàctiques d’arreu de l’estat i d’Europa.

La trobada, organitzada conjuntament pel projecte FilmEd i la Filmoteca de Catalunya, i recolzat pel Gabinet de Comunicació i Educació (UAB), reunirà les experiències d’alfabetització de cinema i audiovisuals pràctiques desenvolupades al llarg dels anys a les escoles europees. El seu principal objectiu és compartir experiències, discutir estratègies i crear i desenvolupar vincles de cooperació internacional. Experts, pedagogs, mestres, educadors, professionals de cinema i televisió de tot el món es reuniran al taller, que informarà sobre 100 estudis i iniciatives adoptades a Europa i a la resta dels continents de casos dels coneixements cinematogràfics.

Totes aquestes accions s’inclouen en el projecte FilmEd en el marc del programa de finançament de set anys per als sectors cultural i creatiu anomenat Europa Creativa. De fet, aquest nou programa de la Comissió Europea ha donat una atenció particular en els seus objectius a l’alfabetització cinematogràfica. L’alfabetització cinematogràfica, com a subconjunt de l’alfabetització mediàtica, està destinada a proporcionar, en particular entre els joves europeus, una major consciència i coneixement sobre el nostre patrimoni cinematogràfic; augmentar l’interès en les pel·lícules europees recents i pel·lícules de patrimoni; promoure l’adquisició d’habilitats de producció i creativitat dels mitjans audiovisuals; comprendre la importància del dret d’autor des de la perspectiva dels consumidors i els creadors de contingut. En aquest sentit, l’objectiu general del projecte FilmEd és proporcionar un estudi amb dades fiables sobre la situació de l’ús educatiu d’audiovisuals contingut a les escoles i, en particular, precisant els obstacles i les bones pràctiques en el camp, tenint en compte tres punts de vista: l’educació, la legal, i la relació amb la indústria cinematogràfica.

Mitjans i Cinema Alfabetització poden contribuir a capacitar les persones per exercir decisions més informades en el mercat audiovisual i millor reaccionar i adaptar-se als reptes de la societat de la informació. No només això, sinó que, els mitjans de comunicació i l’alfabetització de cinema tenen també un paper en l’enfortiment d’un sector audiovisual fort i innovador a Europa.

Audiovisual Pare Català

comissio_pare_catala

Ara que estem a punt de presentar 400 colps a les FilmEd Learning Experience 2014, rescatem aquella idea que farem servir a la presentació, de que si alguna cosa ens ha permés 400 colps ha sigut amplificar l’alcanç de les nostres accions pedagògiques i generar una xarxa col·laborativa en la qual hem tingut l’oportunitat de conéixer companys i companyes ben interessants amb qui compartir idees i projectes. I un dels casos més recents i gratificants és el de Raquel Zapater i per extensió la Comissió Audiovisual del CEIP Pare Català de València. Raquel es va posar en contacte amb nosaltres allà pel novembre interessada en els processos d’implantació de l’alfabetització audiovisual a les diferents etapes educatives. Nosaltres li vàrem explicar la nostra experiència un tant allunyada de la seua demanda però la trobada va servir per generar idees i pensem que va motivar a continuar amb el treball. Ara, Raquel ens torna a escriure per contar-nos que efectivament el treball va endavant. Que continuen investigant i que han portat ja a terme diferents accions. Nosaltres li vàrem proposar que feren servir 400 colps com a plataforma per anar registrant i mostrant el treball però han fet una cosa millor, crear el seu blog.

Aquest blog, Audiovisual Pare Català, és part del projecte de la Comissió Audiovisual del CEIP Pare Català de València. Una comissió que naix de la voluntat i compromís d’un grup de pares i docents per col.laborar amb el centre escolar en la introducció de l’Aprenentatge Audiovisual. El bloc que ara arranquem vol ser un espai obert a docents, alumnes i famílies del centre escolar al voltant de les novetats, els esdeveniments i recursos que dinamitzem esta formació i aprenentatge. També un lloc on qualsevol pot informar-se sobre totes les propostes que naixen d’esta comissió i, com no, participar i sumar-se a elles.
Però, per què naixem? Què pretenem en esta comissió? Quins són els nostres objectius?

La realitat
Els videojocs, la publicitat, la televisió, Internet, el cine, els mòbils…l’exposició dels menors als productes audiovisuals, mitjançant diferents canals és constant i cal ser conscients que esta exposició, vulguem o no, els forma i educa, imposa i crea la seua visió i opinió del món en què viuen. El llenguatge audiovisual imposa discursos, valors i ideologies.

Què fem davant d’aquesta realitat?
Com a grup de pares i docents del centre considerem imprescindible ensenyar i oferir als menors, com més prompte millor, els coneixements i les ferramentes bàsiques perquè aprenguen a llegir i desxifrar este llenguatge, perquè aprenguen també a crear imatges per a desmitificar estos mitjans. Per esta raó ens hem organitzat en una comissió que vol col.laborar amb el centre per a introduir una nova àrea d’estudi, l’audiovisual. I amb ella ens comprometem a participar activament.
Creguem, amb sinceritat, que potenciar l’estudi i els coneixements dels nostres fills respecte d’este llenguatge audiovisual, el més poderós, universal i influent, és molt positiu per a ells.

Amb quin objectiu?
Esta proposta que fem pública té un objectiu clar: ajudar els nostres menuts a ser espectadors, consumidors i ciutadans autònoms, amb sentit crític, capaços d’interpretar, analitzar i debatre sense por ni complexos la realitat que els envolta.
En definitiva, ajudar-los en el procés d’aprenentatge per a convertir-se en ciutadans amb criteri; ciutadans més formats i, per tant, ciutadans més lliures.

Membres:
Fernanda Soriano. Llicenciada en Dret. DEA en Dret i Sociologia.
Andrés Jerez Ponce. Motion Grapher.
Alicia Arcís Villanueva. Dissenyadora, llicenciada en Belles Arts.
Raquel Zapater. Llicenciada en Comunicació Audiovisual. Tècnic de biblioteca i documentació del Centre de Documentació de l’IVAC (La Filmoteca).
Victòria Maso Reig. Periodista.
Guillermo García Ruiz. Tècnic comercial VITELSA.
Germán Segura de León. Dissenyador, llicenciat en Física.
Paco Sánchez. Professor del Departament de Psicològia Social de la UV
Beatriz Ramírez. Enginyera de Telecomunicacions.

http://audiovisualparecatala.blogspot.com.es/

València vibrant

Ens atrauen els esdeveniments que entre d’altres intenten contribuir a la dinamització de la creativitat en entorns locals. Tot i que siga com a proposta inicial -cal veure la continuïtat posterior- mirem forma i fons d’iniciatives que s’alineen amb els nostres interessos i poden aportar en positiu -idees, pensament, debat, activitats…- en aquest cas a la ciutat de València.

I València Vibrant resulta una proposta d’entrada ben suggerent. Expliquen a la web que sovint es parla de les possibilitats de València, dels seus talents. I no obstant això, res sembla que funcione. Com fer perquè València vibre? Els qui la repensen i la senten, els qui alcen negocis des d’ací, els qui l’expliquen, els qui se n’anaren i els qui van venir de fora, es reuneixen per primera vegada el divendres 13 de juny per a conversar, buscar una resposta (i divertir-se en l’intent). Un esdeveniment d’una jornada, en 9 hores, en 8 actes, a través de 25 protagonistes. València Vibrant és un lobby ciutadà impulsat per un grup obert de profesionales que tenen en comú haver triat esta ciutat per a treballar, emprendre i viure. Naix de la detecció de massa possibilitats no aprofitades en la ciutat. Fomenta la fidelitat entre l’activitat econòmica i el territori a través de les idees, el debat i l’acció. Pretén superar la dicotomia entre l’eufòria irracional i el fals victimisme.

http://valenciavibrant.es/  |  @ValenciaVibrant

Next Page →