Aprendre a llegir i a escriure imatges

futura

La revista Futura, publicació de divulgació educativa de la Universitat de València, dedica un complet article a contar la importància de la 2a edició de la MICE · Mostra Internacional de Cinema Educatiu com a proposta dinamitzadora de l’educació mediàtica al País Valencià. I ens complau que la nostra aportació també és recollida en aquest text referent per als interessats i que comença així:

El nostre dia a dia és ple, com més va més, del llenguatge audiovisual. Les pantalles omplen la nostra vida i, en les societats occidentals, és ja impossible entendre el món sense conèixer aquest codi. Tanmateix, el sistema educatiu no integra l’educació audiovisual, i des de les institucions no es promou l’alfabetització en aquest àmbit. Són les iniciatives ciutadanes i particulars, una vegada més, les que assumeixen aquest paper. La Mostra Internacional de Cinema Educatiu celebrada a València n’és un exemple.

L’audiovisual forma part de la nostra vida com a forma de reflexió, d’aprenentatge, d’entreteniment i de comunicació. Aquest llenguatge, canviant i diferent dels que havíem conegut fins ara, però alhora accessible per a la majoria dels ciutadans de les societats occidentals, és cada vegada més imprescindible perquè les persones puguen desenvolupar-se lliurement i siguen capaces de comprendre el món en què viuen. Malgrat això, l’alfabetització audiovisual és encara una assignatura pendent a molts països, al capdavant dels quals hi ha el nostre. A l’altre costat de la balança, d’altres com ara Corea del Sud o els Estats Units ja tenen aquesta qüestió molt integrada en la seua educació. Amb motiu de posar sobre la taula les deficiències del sistema educatiu espanyol en aquest sentit i de fer un intercanvi d’idees sobre el tema, va nàixer l’any passat a València la Mostra Internacional de Cinema Educatiu, coneguda com la MiCe [...]

> continuar llegint

Mirades

mirades

Un nou apunt per la categoria de recursos. I és que, de recursos, els companys d’AulaMèdia no defalleixen en l’afany d’abastir-nos de material interessant per a la tasca docent al voltant de l’Educació en comunicació. Mirades, el nou DVD d’AulaMèdia, tracta diferents aspectes de l’Educomunicació: des de la seua necessària implementació a les aules, fins a la reflexió sobre alguns dels continguts dels mitjans de comunicació (com el racisme o el masclisme), passant per la importància de l’aprenentatge del llenguatge audiovisual o els nous hàbits de consum que implicarà la televisió del futur.

http://www.aulamedia.org/espai/mirades

Kogonada

Obrim la setmana amb el treball cinèfil, fi i meticulós de Kogonada, un cineasta de Seul (Corea del Sud). Poc conegut com a realitzador de gran pantalla els seus treballs a mode d’assajos visuals obtenen gran resó a la xarxa i més concretament al seu canal de Vimeo. Kogonada disecciona visualment el treball de reconeguts directors per mostrar-nos els tics recurrents que acaben per conformar la marca visual i identitària de cadascú d’ells. Esmicolant la completa filmografia ens acosta d’aquesta manera tan particular a les obres de Aronofsky, Tarantino, Kubrik o Wes Anderson, en el vídeo, de qui analitza l’obsessiva simetria amb la qual calcula els plànols de pel·lícules com Moonrise Kingdom, The Life Aquatic With Steve Zizou o The Darjeling Limited entre d’altres.

http://kogonada.com/

Fotografia i cinema

the_unknown

Aquest dissabte, a les 10 hores, espai d’art fotogràfic organitza una sèrie de ponències sobre fotografia i cinema. En l’activitat participaran el nominat al Goya Álex Montoya, el director de fotografia Paco Belda i la productora valenciana Joana Chilet. Els directors de fotografia són, en moltes ocasions, els grans oblidats pel públic. Quan observem una pel·lícula oblidem que darrere de tot moment cinematogràfic hi ha una persona que ha decidit on ha d’aparèixer cada element. En aquest sentit i amb l’objectiu de mostrar la relació entre fotografia i cinema, espai d’art fotogràfic ha organitzat aquesta sèrie de conferències.

Álex Montoya s’ha centrat en el sector audiovisual, realitzant espots, documentals i curtmetratges. També ha treballat en televisió com a editor i guionista. Els seus curtmetratges li han atorgat diferents premis en festivals, entre els quals hi ha el premi al millor curt espanyol en Cinema Jove 2009 per Cómo conocí a tu padre. Amb el seu últim treball titulat Lucas, va ser nominat al Goya al millor curt de ficció espanyol el 2014. El director de fotografia Paco Belda ha treballat en diferents llargmetratges, curtmetratges i anuncis de televisió. Amb el cineasta Carlos Saura va dissenyar la il·luminació de l’òpera Carmen (València 2010, Trieste 2013) i l’espectacle musical Flamenco hoy ( Madrid 2009, Nova York 2011). Joana Chilet és productora independent i ha treballat en la RTVV com a responsable de coproduccions i drets d’antena i com a analista de coproduccions. Des del seu punt de vista, parlarà sobre la situació actual del sector audiovisual valencià, sobre les subvencions existents per a treballs audiovisuals i sobre la seua nova empresa Nautilus Audiovisual .

Encara que les conferències són obertes al públic en general, aquesta activitat s’emmarca dins de l’assignatura Fotografia i cinema del Diploma d’Estudis Fotogràfics de l’escola espai d’art fotogràfic de València. L’acte, que començarà a les 10 hores, tindrà lloc a l’escola situada a C/ Torn de l’Hospital, 19 i serà obert al públic fins a completar l’aforament. [imatge: The Unknow · Sandra Sasera Cano]

CinemadaMare 2014

cinemadamare_14

No deixem de sorprendre’ns cada vegada que ens arriba una informació, alguna notificació, alguna invitació… des d’àmbits similars al nostre però que no hem buscat. I més encara si la procedència és internacional, el que ens permet comprovar amb satisfacció l’alcanç de 400 colps. En aquesta ocasió, l’organització del festival CinemadaMare ens escriu per recordar que és fins el proper 31 de maig que continuen obertes les inscripcions per a l’edició d’enguany.

CinemadaMare va néixer el 2003 i expliquen a la seua web que s’ha convertit en la major trobada de joves cineastes procedents de tot el món. Té com a curiositat que és tracta d’un festival itinerant que comença a Roma i viatja a través de diferents regions italianes. La seua última parada té lloc al Lido de Venècia per celebrar la final durant el Festival de Cinema de Venècia. Per tant té una durada de 75 dies i es desplaça durant uns 4.000 km. La participació es nodreix de joves creadors que van a rodar les seues pel·lícules in-situ durant el festival. Però es compta amb la col·laboració puntual de cineastes reconeguts que van sumant-se per oferir la seua experiència pedagògica i professional. A més, el festival organitza diverses activitats paral·leles com cinema a l’aire lliure per a tothom, cadascuna de les 75 nits en les principals places de la ciutat o poble petit que l’acollieix.

CinemadaMare arriba en aquest 2014 a la seua 12a edició entre juny i setembre. Es poden enviar pel·lícules en diferents formats i característiques o assistir personalment per participar del concurs de rodatge i muntatge d’un curt. En tot cas, es peces es poden enviar fins el 31 de maig i i per més detall sobre com partiipar podeu visitar la seua web

CinemadaMare

BLUE pels protagonistes

Hem baixat un poc en la intensitat de la publicació d’apunts doncs la setmana passada sigué pròpia del periode sobre el qual ja estem al damunt; és a dir, la recta final de curs. La magnífica festa de la primavera d’escolagavina o la trobada d’escoles en valencià de l’Horta Sud han sigut dues de les fites que amb marcada puntualitat i intensitat ja ens indiquen l’entrada en el tram final. Però continuem aprofitant l’impuls no tant de l’obra -el vídeoclip d’Antoni Sendra- com de l’experiència viscuda en aquest cas pels dos protagonistes de BLUE, Víctor i Pau. Ells han volgut també aportar en primera persona unes breus impressions de la pròpia experiència.

victor

Buff espere haver-ho fet molt bé, vaig dir-li a Joan quan vaig eixir de l’aula d’informàtica un cop havia finalitzat la meua prova de selecció per a aquesta entranyable  experiència. Bó, prompte vaig saber que éremPau i  jo  els vertaders afortunats de poder dur-la a terme. Qui sap quantes vegades em tremolaven les cames, em feia aquell mal de panxa pel corresponent nerviosisme que em provocava estar junt a aquells profesionals, perquè ho eren. Allò cert és que poc a poc, gràcies a l’involucrament de tot l’equip meravellós em vaig sentir com a casa. No us puc descriure amb paraules  tot allò que vaig sentir allà on grabàvem, ni tampoc el meravellós tracte que tingueren amb nosaltres. Només som uns simples estudiants d’ESO sense experiència. Em porte de tot, l’aprenentage, que hi fou dens; l’amistat; i les ganes de tots per voler treure el màxim de cadascú. No sóc qui, per jutjar ni avaluar el treball d’Antoni, però em sembla un treball magnífic, extraordinari i meravellós que es mereix tota la meua admiració i respecte.

Víctor Rosen
4t d’eso · escolagavina

pau

Aquesta ha sigut la meua primera experiència en el món del cinema professional i encara que no fóra el personatge que més m’haguera agradat representar, crec que l’experiència ha valgut moltíssim la pena. Després d’anar a l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturales d’escolagavina ja et pots fer una petita idea de què és el món del cinema. Però no és res comparat en un rodatge de veritat. També m’ha servit per orientara-me un poquet en l’audiovisual valencià i veure com està afectant la crisi a aquest mitjà de comunicació. M’ha agradat molt l’experiència i m’agradaria repetir.

Pau Marina
3r d’eso · escolagavina

Antoni Sendra ens conta de BLUE

blue_05

Quan vaig rebre la proposta dʼun grup de rock irlandés per fer un vídeoclip, no vaig dubtar: el faria. La cançò Blue començà a sonar al meu reproductor una vegada rere una altra i cada volta em semblava més inspiradora. Darrere dʼaquella veu un tant histèrica i cridada, sʼentreveia un sentiment de caiguda lliure, una mena de confessió atropellada i brutal dʼun condemnat a mort.

Després dʼun intercanvi de mails en els què posàrem en comú els nostres gustos i barallàrem algunes idees inicials, isqué a la llum lʼassumpte econòmic. Jo havia volgut creure que afrontaria un projecte internacional amb un pressupost internacional però, per contra, el grup disposava de molts pocs recursos econòmics. En aquell moment vaig dubtar uns instants i aparegueren les primeres pors que acompanyen i muten durant qualsevol procés creatiu… Seria capaç dʼafrontar amb garanties el projecte amb aquella quantitat de diners? Em poguéren les ganes i em vaig posar mans a lʼobra.

blue_02

Sʼobrí aleshores una etapa dura i creativa en la què vaig haver de desenvolupar diverses idees que es topetaven contínuament amb dos condicionants: el temps i els diners. Fer quadrar estes dues variables en una producció audiovisual resulta un autèntic mal de cap. Fins que poc a poc sʼanaren constel·lant els astres, lʼinconscient projectà les ombres al conscient i i les idees prenguéren forma sota un nexe comú: lʼadolescència. La història giraria al voltant del desig permanentment insatisfet que caracteritza eixa etapa de la vida. A lʼhora de desenvolupar el guió, vaig comptar amb lʼajuda del meu amic i col·laborador habitual Carles Chiner. Així fou com vam arribar a la història dʼun triangle amorós protagonitzat per personatges amb desitjos creuats i impossibles.

blue_03

Com que el que més li agradava al grup del meu estil era la utilització de diferents técniques als meus vídeos, els vaig proposar la idea de barrejar imatge real amb animació stop-motion. Sabia que el càsting era lʼelement més important en la consecució satisfactòria del projecte i des del principi la primera opció fou lʼEscola Gavina. Recordí que a lʼescola es desenvolupaven activitats relacionades amb la interpretació. Ja quan jo era alumne a principis dels noranta, exisitia el grup de teatre i les representacions conduïdes per Paco Raga. Més tard també vaig conèixer la interessant proposta de l’eacn amb Jordi Orts en la coordinació tècnica. Així fou com vaig contactar amb ell i li vaig parlar del projecte i de la possibilitat dʼorganitzar un càsting amb alguns dels alumnes. Accedí encantat i tot foren facilitats.

El càsting fou una experiència extraordinària. Amb lʼajuda de lʼactriu Marta Chiner vam proposar un càsting que constava dʼuna breu presentació i un xicotet exercici. Jordi havia prese·leccionat a 7 xavals, Adrià Arcos, Pau Marina, Joan Belló, Víctor Rosen, Pau Alemany, Joan Savall i Toni Garcia. El nivell fou extraordinari i els xavals tinguéren una actitut i una predisposició sorprenents. Sabia que lʼelecció final era una qüestió de mirades i de xicotets gestos, ja que tots i cadascún dʼells tenien el que demandaven els personatges. Finalment fou lʼexpressiva mirada de Pau Marina i lʼactitut desperta i resolta de Víctor.

blue_04

El rodatge tingué lloc durant dos dies entre els exteriors naturals de la Pobla de Farnals i la casa de ma mare a Quart de Poblet. Per a la part animada vaig estar un cap de setmana de treballs manuals i dos dies per a animar. Amb aquest treball pretenia explorar les capacitats narratives del gènere del vídeoclip, interpretant la cançò per tractar de donar-li una nova significació. Trobe que ho hem aconseguit. Hem segut capaços de narrar una xicoteta història en poc menys de 3 minuts.

blue_01

BLUE

Si la setmana passada obríem amb l’estrena d’una obra audiovisual amb la qual sentim una afectuosa afinitat, iniciem aquesta amb altra on aquesta relació s’estreta encara un poc més. I és que hem tingut l’oportunitat de col·laborar, posant el nostre gra de sorra, en el darrer treball del realitzador Antoni Sendra, el vídeoclip del tema Blue del duo dublinés We Cut Corners. Amb Antoni ja havíem coincidit en l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa i en aquesta ocasió, ens va demanar ajuda en el procés de selecció dels joves protagonistes de la peça. Motivats especialment per correspondre a l’entrega d’Antoni quan vingué a l’eacn, vàrem preseleccionar els candidats i organitzar una sessió de càsting a la secundària de l’escolagavina. Finalment Pau Marina i Víctor Rosén, dos alumnes compromesos amb l’escola i que sovint aporten en positiu, protagonitzen Blue.

Blue ens ha entusiasmat des del primer visionat. Antoni mostra una vegada més la seua increïble capacitat narrativa en temps reduït amb un àgil i econòmic exercici de síntesi. Al mateix temps, té una acurada posada en escena amb detall i gust tant per la fotografia com per la diversitat d’elements plàstics, d’art i localització. Sense dubte, les actuacions captiven i la part visual arrodoneix el tema musical.

Ja poden estar contents amb el resultat els irlandesos We Cut Corners (Conall Ó Breacháin i John Duignan) que comptaven amb un pressupost ben minso. El treball ha estat realitzat a distància sense la necessitat de que s’hagen vist en persona l’equip de realització i els músics. Aquestos, escriuen cançons curtes a la bateria i la guitarra. El seu primer àlbum Today I Realised I Could Go Home Backwards va ser aclamat per la crítica i nominat com a millor l’àlbum irlandès l’any. El segon àlbum de la banda Think Nothing s’acaba de llançar i Blue n’és un dels singles insígnia.

Tot plegat també estem pagats del fet, una vegada més, d’haver facilitat que el món entre a l’escola i l’escola isca al món. Sense dubte una experiència tan positiva però tan concreta per a un parell d’alumnes, no pot ser generalitzable com a pràctica pedagògica. Però ens pertoca, almenys a 400 colps, continuant sent nexe facilitador per experiencies d’aprenentatge al marge.

Fitxa tècnica
: realització i animació: Antoni Sendra | repart: Pau Marina, Víctor Rosen, Marta Chiner i Héctor Fuster | guió: Carles Chiner i Antoni Sendra | DOP: Jano Sempere | art: Dolo Chanzá | càmera: Carles Chiner | producció: Jara Barrachina | càtering: Raquel Sánchez

http://www.theskinny.co.uk/video/musicvideos/307872-music_video_premiere_we_cut_corners_blue
http://www.delphilabel.com/home/news/we-cut-corners-new-video-blue
@wecutcorners

blue_wecutcorners

El casc mola

Des de hui mateix ha entrat en vigor la nova Llei de trànsit. Un dels aspectes que més comentaris ha suscitat, especialment en contextos escolars, és el de l’obligatorietat de portar casc a les vies urbanes per als ciclistes que siguen menors de 16 anys. Al seu efecte, tot l’alumnat fins a 4t d’eso haurà de venir amb casc a escola si és que ve amb bicicleta. Nosaltres, que ho tenim clar en favor del seu ús, no afegirem més arguments per al debat però sí, donada la circunstància, voldríem aportar una visió creativa.

I per això portem aquest vídeo el qual mostra la suggerent proposta decorativa que l’artista Skratch realitza sobre el complement protector. Fent servir res més que la fermesa de nivell cirurgià, làser de precisió i un pinzell, Skratch pot pintar un casc de bicicleta en tan sols uns 10 minuts. Ara tenim encara més motiu per pensar que el casc mola; ja heu pensat com el decorareu vosaltres?

Mirar al cel

sky_art

Ja hem explicat amb anterioritat que ens agrada prestar atenció a aquestes propostes perquè pensem que poden ser inspiradores tant per a professorat de l’àrea plàstica i visual com per al mateix alumnat amb vena artística pròpia. L’artista francès Thomas Lamadieu ha sabut mirar al cel i trobar entre els edificis, el seu bloc on gargotejar aquestos dibuixos de cert caràcter naïf al temps que molt personals. Amb capacitat per llegir i adaptar-se al llenç generat en aquestos paisatges urbans verticals, jugant amb l’arquitectura de manera intel·ligent i peculiar Lamadieu delinea personatges capritxosos i extravagants que redimensionen la mirada anodina.

El mateix artista confesa, ‘el meu objectiu artístic és mostrar una percepció diferent de l’arquitectura urbana i el medi ambient cada dia al nostre voltant, el que es pot construir amb una imaginació sense límits’. Gaudiu-los!

http://tlamadieu.wix.com/roots-art

mirar_al_cel

Next Page →