The clock

El canvi d’hora ens ha portat a obrir la setmana amb aquest apunt sobre el rellotge. Guanyadora del Lleó d’Or a la Biennal de Venècia de 2011, The clock, (Christian Marclay, 2010) és un tour de force cinematogràfic que es desplega en la pantalla en temps real a través de milers de fragments procedents de la televisió i el cinema que ensamblen un muntatge de 24 hores. En un exercici proper a l’orfebreria la peça, pensada per ser mostrada principalment com a vídeo instal·lació en gal·leries, incorpora escenes de tot tipus: persecucions en cotxe, sales de reunions, les sales d’emergència, atracaments a bancs, cites…

Malgrat estar construïda a partir d’imatges que pertanyen a una vertiginosa varietat d’èpoques, contextos i gèneres fílmics, les trames semblen haver esclatat en multitud de fragments narratius, The clock té un ritme sorprenentment uniforme, com si la pròpia narrativa latent en el temps hagués reordenat aquests retalls. L’obra es podrà veure fins el 18 de maig al museu Guggenheim de Bilbao que ha habilitat quatre dies especials de projecció per tal de facilitar el visionat complet de l’obra de 24 hores. Sense dubte pot ser tota una experiència (seria possible portar-la a escola?). Mentres, si voleu llegir-ne més, vos recomanem aquesta ressenya.

6a #comparTIC per aquesttapluja

La màgia de saber contar passa sovint per saber buidar. Els exercicis de síntesi no són fàcils i hui vos presentem un resolt amb prestància i intel·ligència, elegància i un llenguatge audivisual modern ben necessari entre el professorat. En temps rècord tenim el vídeo de la 6a jornada #comparTIC d’Unentretants Eines digitals i aprenentatge col·laboratiu. La peça afegeix valor a una proposta formativa que és fita obligada per aquells docents del país que pensem que els canvis de pes no ens vindran donats i hauran de passar per la xarxa col·laborativa.  L’autora del treball és Mar Gutiérrez, responsable d’aquesttapluja, jove i prometedor valor del panorama audiovisual valencià. A gaudir-ho.

400 colps a #comparTIC

Els passats 21 i 22 de març, es va celebrar a l’OCCC de València la 6a edició de la jornada formativa #comparTIC d’Unentretants · Xarxa Cooperativa d’Experiènces TIC per a l’ensenyament en valencià. I la primera sessió de divendres de vesprada tenia color 400 colps per tots els costats. D’una banda, cartell i programa dissenyats pel nostre admin, així com les xapes ben lluidores a les solapes i jerseis o la pancarta que presidia la taula. D’altra, obria la jornada a proposta nostra Mercè Mas amb una magnífica ponència sobre Avaluació formadora. I finalment es tancava la jornada inicial amb la presentació mateix de 400 colps en un dels blocs de comunicacions que cmpartírem amb Pep Fuster. Ací vos deixem la presentació en format vídeo i la transcripció del text preparat (algunes de les coses que quedaren en el tinter les podreu llegir). En negreta s’indica el moment concret a les diferents diapositives.

400 colps (Jordi Orts, audiovisuals)

Començaré amb una pregunta que no és certament intel·ligent (per allò de trobar preguntes intel·ligents en la línia de l’avaluació formadora) però que per mi és pràctica. Quants de vosaltres coneixeu 400 colps? M’agrada saber alguna cosa de l’interlocutor, saber quines són les referències què teniu en relació al que vos vaig a dir. Bé, la idea de hui és contar-vos què és 400 colps i apuntar algunes idees sobre educació que estan al darrere d’aquest projecte. Un projecte que a mi m’agrada pensar que és work in progress, en evolució constant de manera viva i dinàmica. De fet, en aquestos 6 anys que és a punt de complir (el proper 1 d’abril), hi ha moments i fites que no estaven gens previstos que passarien. Com ha dit Natxo en la meua presentació, sóc psicòleg-orientador i per tant 400 colps és un projecte paral·lel de caràcter particular, lliure i possiblement massa personal (ja mire de canviar aquesta qüestió com després vos contaré). En definitiva no deixa de ser la meua pel·lícula personal la que vos contaré, que per a aquestes hores d’un divendres laboral pense que pot estar bé.

Command + C perquè si bé m’agrada pensar que allò que he fet amb 400 colps és original (observar un escenari i crear un element nou) les idees que el sustenten i que hui apuntaré, no són majoritàriament meues. Vos convide a que copieu, que copieu bé o pot ser millor, que vos apropieu, interpreteu, remescleu… No dubte que si algun dia parlaré d’avalaució, copiaré a Mercè Mas. El mateix títol de 400 colps és una reapropiació.

Elaborant la presentació feia una repassada de moments i aconseguiments amb 400 colps (tota la gent amb la qual he col·laborat, els reconeixments, la participació en esdeveniments…) i m’adonava que no m’abellia repassar-ho en els 15 minuts dels quals dispose. Així que he preferit cenyir-me al ací i ara del títol de la jornada: eines digitals i aprenentatge col·laboratiu. I d’entre les idees llegides entre tants documents revisats, rescatar aquesta frase de @mestresbcn: Allò important no és crear plataformes creatives sinó decidir què volem ser. És una frase que vaig llegir de passada però que de seguida em va fer pensar. Perquè sovint he pensat 400 colps com a plataforma, però trobe important no perdre de vista i revisar què volem ser. Com no anem a poder decidir què volem ser! Quin sentit tindria la mateixa orientació a secundària? Precisament ara mateix a la secundària d’escolagavina repensem què volem ser. I a partir d’aquesta idea he associat per un costat 400 colps com a plataforma, com a eina digital, i, què volem ser? doncs l’altra part del títol de la jornada: aprenentatge col·laboratiu.

Sí recuperaré l’inici de 400 colps que té la seua matriu en un altre projecte: l’eacn · escola d’actvitats culturals a la naturalesa d’escolagavina. Es tracta d’una proposta complementària que posàrem en marxa altre professor, Francesc Raga, i jo mateix ja fa 11 anys. En fem dues edicions a l’any, una d’hivern i una d’estiu, (en van 22, no molts projects pedagògics es sostenen d’aquesta manera en el temps i açò per nosaltres té molt de valor, a més dels aconseguiments). Dissenyada per a un grup d’entre 16 i 20 alumnes d’eso, l’activitat és molt més que una introducció teòrico-pràctica al cinema. A nosaltres ens agrada pensar que té un caràcter de laboratori pedagògic. Alejandro Piscitelli, altres dels referents que faré servir, diu que tota escola hauria de tenir un laboratori d’art i ciència. I tot, sobre dos pilars irrenunciables que són la llengua i el territori. [amb les imatges] El cinema per tot allò que aporta com a eina pedagògica: treball en equip, saber esperar, dinàmiques relacionals, conceptes… un laboratori on l’alumnat s’amera d’una experiència vital (el riu com a metàfora), llengua i llenguatges (haver guanyat Cinema Jove amb un curt en valencià és certament un aconseguiment) i territori perquè cal ubicar l’alumnat en el seu entorn i en relació amb el nostre patrimoni culrural i natural.

Així, va ser a partir de l’eacn que vàrem començar a moure les produccions per festivals (hem tingut reconeixments a l’Inquiet, als Premis Tirant, a Cinema Jove…) i a contactar amb professorat relacionat amb l’audivosiaul. I en aquestes trobades vaig començar a sentir, sempre des de la meua percepció, una sèrie de tics entre el professorat, no relacionats precisament amb les tecnologies de la informació i la comunicació. I aquestos n’eren: la primacia del producte sobre els processos d’aprenentatge en complicitat amb certes dinàmiques competitives, un discurs moltes vegades lligat a la queixa o a posicionaments reactius (l’administració, la manca d’horari, recursos…) i la figura del llanero solitario, el professor o la prfoessora que tira endavant a soles en el centre aquestos projectes però que a més té poques ocasions per compartir allò que fa. És a partir d’ací que vaig decidir posar en marxa 400 colps amb la idea d’omplir un buit i facilitar la creació de sinèrgies, xarxa i poder saber més dels processos creatius dels altres. 400 colps com a plataforma però també com a dispositiu per a diferents accions. Inicialment té forma de blog (així continua) però també coordina altres accions com el cicle de cinema en V.O. d’escolagavina, recentment la creació d’un espai d’intercanvi per al professorat d’audiovisual (mirem i fem cinema) i la construcció d’una identitat digital via xarxa (twitter….) que m’ha permés amplificar significativament l’alcanç de les iniciatives portades a terme i col·laborar amb persones (Susana Rey, Mara Balestrini, tants i tants col·laboradors a l’eacn…) que en altre moment haguera resultat impensable.

Pel que fa a la segona part del títol, aprenentatge col·laboratiu: en la primera presentació que vaig fer de 400 colps ja fa uns anys vaig obrir amb aquesta imatge de la pel·lícula. Què està passant amb aquesta interfaç educativa? És una qüestió recorrent en reflexions sobre educació d’un temps ençà, però continua com a vàlida l’afirmació que estem ensenyant a alumnes del segle XXI en aules del IXX? Jo pense que han canviat bona quantitat d’aspectes i que fem una diversitat de coses ben interessants. Però també crec que és cert que part del distanciament que estem observant respecte a un alumnat al qual li costa cada vegada més apropiar-se d’allò que l’escola li proposa (generalitzant), té a veure amb l’obsolescència d’aquesta interfaç educativa. I en part també en que, parlem principalment de secundària, continuem en la pedagogia de l’enunciació. A mi mateix em passa que sovint entre a les aules i m’escolte emetent constantment, diguent què han de fer els alumnes, enunciant propostes, intentar conduir… i possiblement hem de propiciar molt més una pedagogia de la sorpresa sense tantes qüestions prèvies tancades amb una actitud més oberta. Fa poc assistia a un consell escolar en el qual es feia balanç del primer i segon trimestre en les tres etapes i què diferents eren els comentaris entre infantil, primària i secundària. Secundària es remetia ja d’entrada a percentatges i notes. En què ens perdem en aquest trànsit entre les etapes? Què podem incorporar encara d’infantil a secundària?

Perquè, en què pensa aquest alumne que mira fora de camp? Per cert, treballeu el fora de camp. De manera senzilla, amb un pla fixe, que els alumnes puguen experimentar la importància en el cinema d’allò que no es veu. A classe també passa, que de vegades té més pes allò que no veiem que allò que veiem. I ahí radica moltes vegades l’èxit d’una activitat, amb el mateix disseny una proposta de vegades és un èxit i d’altres un fracàs. Bé, és possible que l’alumne estiga ubicat en un nous escenari transmèdia en el qual sense dubte es troba hiperconnectat. Però també sabem ja que la incorporació de les noves tecnolgies no aporta necessàriament millora en els processos d’ensenyament-aprenentatge. Pot ser teníem expectatives molt altes? Jo he descobert fa poc que els alumnes es copien els deures enviant-se imatges per wathsapp. wathsapp és una eina fantàstica però està fent estragos a les aules. Aleshores? Doncs una altra frase que he trobat: tot allò que fa falta per exercitar el coneixement és conversa, de J. Wagensberg, fundador del Cosmocaixa de Barcelona. 400 colps pretén també ser conversa. En els darrers Premis Tirant escolar vàrem anar presentant els curtmetratges que hi participaven, en primera persona pels seus responsables (mestres, alumnes…). De fet Cuadernos de Pedagogia va fer servir aquestos apunts per tenir més criteri a l’hora d’atorgar el seu premi. D’aquesta manera doncs 400 colps facilitava conéixer els processos creatius dels altres. Conversa així per construir-nos en l’alteritat; per generar empatia -vaig anar acompanyat d’alumnes a les projeccions de secundària i unes alumnes comentaven què hi havia un parell de curts que eren molt cutres; jo vaig fer l’observació de que pot ser aquella proposta tenia molt de sentit i molta potencialitat en un context i en unes circunstàncies que desconeixíem-, i conversa per facilitar una millor comprensió del món.

El que sí crec que hem de tenir clar és que en aquesta nova ecologia de l’aprenentatge haurem d’atendre nous escenaris i noves temporalitats. Crec, com diu César Coll (UAB) que l’escola ha d’ocupar un lloc central en els processos de socialització i aprenentatge, però que serà molt desajustat pensar, planificar i actuar com si fóra l’únic espai. Educar en la diversitat per tat també ho serà de moments i espais. Cal centrar-nos més en l’empoderament de l’alumnat que en el currículum i per això aprendre en l’acció, en el fer. I és que com ha dit altra de les persones referents per Unentretants, Laura Borràs, les noves possibilitats de la cultura digital estan oferint noves formes de representació, noves cartografies de la creativitat. Google ho sap bé, mireu el doodle que va fer fa dos anys amb motiu del 80é aniversari de Truffaut. I com ho fem? Doncs DIY, do it your self. Hui mateix entrava en un aula de primària i en veure el fenòmen de les polseres fetes amb gomes pensava que el seu èxit es basav precisament en el seu caràcter DIY. Els les pensen, les dissenyen, les fan ells i per a ells mateix. Però a més si fem DIWO, do it with others millor, amb l’ajuda d’altres hi ha qui ha aconseguit una major sofistificació en el disseny de les seues polseres que per si mateix no hauria aconseguit. Els docents no hem d’esperar que ens ho faça l’administració altres, fem-ho nosaltres mateix com jo he fet 400 colps. Però si a més ho fem amb altres millor, com aquesta jornada sobre aprenentatge col·laboratiu.

En aquest sentit la darrera acció que estic portant a terme, l’#equip400colps amb alumnat. Una proposta lliure llançada amb cartells a l’institut per a qui volguera apuntar-se. M’ha cosat quasi 6 anys però ja compte amb cinc alumnes de moment i d’entrada tenim dos objectius: descentralitzar la publicació d’apunts i cobrir a mode d’equip de realització, alguns esdeveniments d’interés relacionats amb l’audiovisual i l’educació. En definitiva, conformar una banda creativa per aprendre mútuament i qui sap si amb capacitat per anar transformant poc a poc i per contagi les inèrcies comentades abans. Però el resultat d’açò ja vos ho contaré més endavant.

Gràcies per la vostra atenció i bona nit.

Taller de fotografia amb Monika Anselment

anselment

Com podem fer-nos una imatge d’un lloc o d’una situació en el/la qual no estem? Monika Anselment sobretot fa servir documents, treballa sobre els mass-mèdia i analitza la història. En aquests tres aspectes no s’esgoten totes les implicacions de la seua obra però són aquelles que més m’interessen. Per Roland Barthes el grau zero de l’escriptura seria un text on l’autor està absent, on per tant tota manipulació per la seua banda nega i on el document roman en un estat pur, inalterat. Però això és un impossible, un simple horitzó ideal: Anselment mai està més present que precisament a través dels documents. Dir de la seua obra que és el grau zero del document potser vol dir que podria ser un document pur i no una altra cosa. No obstant això les seues fotografies de la pantalla de la TV no ​​són televisió, ni el producte de l’objectiu d’un fotoreporter in-situ. És clar el que són i ens apareixen a més, no en les pàgines de notícies sinó en el context de les obres d’art, amb tot el parengon que impliquen: paper fotogràfic, marcs i vidres, parets de galeries mencions en els textos sobre art. Són en definitiva massa obres d’art i per tant no podem passar per alt la voluntat d’un autor de mostrar un esdeveniment real, no una posada en escena, ni un efecte de la fantasia. (Simeón Saiz Ruiz)

Amb motiu de la presentació a la galeria Espai Visor de la seua exposició “Fern Sehen“, l’artista alemanya Monika Anselment impartirà a l’Octubre CCC un taller de fotografia organitzat per l’Associació d’Artistes Visuals de València, Alacant i Castelló (AVVAC).  El curs, enmarcat en un cicle de tallers amb artistes internacionals, està pensat per a 20 places amb un preu de 30 euros i el 100% de descompte per als socis d’AVVAC.

Sol, solet

#TrieValencià

Mirar, escoltar… crear!

cara

Hem fet un descans faller i tornem amb la publicació d’apunts. Entre d’altres, tenim davant la presentació de 400 colps a la 6a jornada #comparTIC d’1entretants. Ens vindrà bé per aprofitar la inèrcia creada a partir de la trobada Mirem i fem cinema. I hui precisament en una línia similar, presentem altres jornades en les quals ens hauríem de deixar caure (ho tenim més que complicat) per l’interés del programa i l’experiència dels organitzadors.

Sota el títol Mirar, escoltar… crear!, AulaMèdia organitza -entre l’1 i el 4 de juliol de 2014- l’octava edició de les Jornades d’Educació en Comunicació. Com els altres anys aquestes jornades volen ser una trobada anual de tot el professorat interessat en l’Educació Mediàtica. Un espai pel debat sobre com implementar l’Educació en Comunicació a les aules i amb quins continguts. Un encontre per l’intercanvi d’experiències de producció audiovisual i una reflexió sobre els continguts dels mitjans i el seu anàlisi. Per aprendre a mirar i escoltar els mitjans, però també per saber com crear missatges audiovisuals. Les Jornades també serviran per mostrar els darrers materials didàctics sobre Educació en Comunicació que hem elaborat des d’AulaMèdia.

programa

Fotoneta 2014

foto_neta_14

I continuem amb fotografia i joves, xarxa i oportunitats, propostes i acció. Un any més la xarxa Joves.net organitza, dins un ampli programa d’activitats de coneixement, millora i conservació del medi ambient, el concurs foto-neta:

1. Participants: Podran participar joves que tinguen entre 12 i 35 anys (ambdós inclosos) presentant fotografies pròpies. L’edat es comprovarà mitjançant la presentació d’una còpia del DNI o NIE amb el formulari d’inscripció al concurs. No es podran presentar al concurs els guanyadors/es de les edicions anteriors.

2. Temàtica del concurs: La temàtica del concurs és: “El patrimoni natural/cultural on es realitzen les accions de la campanya horta neta i/o la sensibilització mediambiental”. S’hi valorarà el caràcter innovador i creatiu de la tècnica utilitzada, així com la naturalesa creativa i original a l’hora de plantejar el missatge mediambiental que arreplega la fotografia.

3. Procediment de participació i selecció: Per a participar al concurs Fotoneta cal omplir el pertinent formulari per a cada modalitat segons les indicacions:

- Modalitat A: foto digital. S’han d’aportar les dades personals que demana el formulari, còpia del DNI/NIE en format digital, i enviar un màxim de 3 fotografies per participant, en format digital JPG, de 1.500 píxels el costat més llarg i un pes de l’arxiu inferior a 3MB per fotografia. Cada fotografia tindrà un títol o lema identificatiu que relacione la foto amb la temàtica del concurs, així com una breu descripció, el lloc i el dia que es fa la foto. Formulari Foto Digital
- Modalitat B: Instagram. S’han d’aportar les dades personals que demana el formulari, còpia del DNI/NIE en format digital i es podran presentar tantes fotografies com es desitge i amb qualsevol filtre, però sempre amb el Hashtag #HortaNeta2014. S’hauran de compartir les imatges de forma pública, podent-se fer també a Facebook i Twitter. Formulari Instagram

L’organització podrà revisar i descartar les imatges que no tinguen relació amb la temàtica, que no reunisquen un mínim de qualitat o que puguen resultar de mal gust o ofensives. Totes les fotografies seleccionades d’ambdues modalitats es pujaran a una galeria fotogràfica accessible des del web de la campanya i a commons.wikimedia.org.

4. Premis i acte de lliurament: Les fotografies guanyadores s’anunciaran en la web de la campanya i en altres mitjans de comunicació. Els premis consisteixen en una bicicleta plegable pera cada modalitat, valorades en uns 300€ cadascuna, que s’arreplegaran a l’acte de lliurament de premis el dia i hora que es prèviament es comunicarà a les persones guanyadores. El Consorci es reserva la possibilitat d’organitzar una exposició amb totes o part de les fotografies presentades al concurs.

5. Termini d’inscripció i presentació al concurs: El termini per a la presentació de fotografies al concurs finalitzarà el dia 15 de Juny de 2014.

9. Jurat del concurs: El jurat estarà format per especialistes en fotografia, tècnics/ques de joventut dels Ajuntaments integrants en el Consorci i la persona guanyadora de l’última edició del concurs Fotoneta.

Altres qüestions contemplades en les bases relatives a la cessió i autorització de drets, la protecció de dades o l’exoneració de responsabilitat podeu llegir-les ací. I si necessiteu resoldre dubtes relatius al concurs podeu adreçar-vos a fotoneta@joves.net.

Capturant identitats

capturant_identitats

Som a punt de tancar el segon trimestre i arriben puntuals com vent de març, les sessions d’avaluació. I a secundària, independentment dels resultats, es tornen a posar de manifest, els tics propis i les diferències sustancials amb altres etapes educatives. A escolagavina cada avaluació esdevé un punt i seguit per, també, avaluar les conseqüències de la nostra tasca docent. Treballem amb una etapa ben difícil, no exenta de particualritats complexes que sovint tenen a veure amb qüestions exteriors sobre les quals es difícil incidir. Però aquestes qüestions ni són refugi ni excusa i si l’entorn canvia, ens pertoca a nosaltres pensar les fòrmules per donar resposta. Així, pensem idees per continuar obrint la secundària a noves maneres, propostes, reflexions, entusiasmes… I no utilitzem el verb per casualitat, doncs pensem que precisament, hem d’obrir les parets de l’institut i els horitzons de la nostra acció educativa. A 400 colps, continuem explorant a la xarxa en la recerca d’experiències, propostes, que poden esdevindre referents més que vàlids per a tals propòsits.

Hui us presentem un altre projecte coordinat pels Serveis Educatius de la Filmoteca: es tracta de “Capturant Identitats” (Capturing Identities), una iniciativa duta a terme per un grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’INS Miquel Tarradell,  al barri del Raval de Barcelona, i un altre grup de joves del barri de Gàlata, al centre d’Istambul, vinculat a la Photography Foundation.

El projecte pretén fer èmfasi en el valor de la imatge per expressar emocions, mitjançant una sèrie d’intercanvis de fotografies i textos que reflexionen entorn el concepte de la identitat. Els participants van començar a treballar l’octubre passat, i acabaran presentant una exposició paral.lela a Barcelona i Istambul el proper mes de juny. Si voleu seguir el dia a dia del projecte podeu fer-ho al seu bloc.

Capturing identities: tracing self-perception and assumptions through image” és un projecte finançat per TANDEM, un programa de coproducció de projectes culturals i d’intercanvi de gestors culturals que aporta finançament per impulsar l’establiment de col·laboracions entre organitzacions culturals de Turquia i la UE.  El programa facilita el marc per a la coproducció d’un projecte comú de llarga durada, i per a una estada de treball (work placement) dels gestors culturals en ambdues organitzacions per implementar el projecte i conèixer les dinàmiques de treball respectives. Paral·lelament, forma part d’ “Apadrina el teu equipament cultural“, una proposta de la Fundació Tot Raval  que impulsa les col·laboracions de llarga durada entre les institucions culturals i els centres educatius del barri del Raval.

Per a prendre bona nota.

#rojaafabra

roja_al_moniato

#rojaafabra  |  #moniato

#comparTIC

6a_comparTIC_14

Els propers 21 i 22 de març tindrà lloc una nova edició, la 6a, de #comparTIC, la jornada formativa anual d’Unentretants · xarxa cooperativa d’experiències TIC per a l’ensenyament en valencià. Fa poc, en una reunió de junta, es qualificava 400 colps com a element exòtic al mig d’un grup principalment format per mestres de llengua. Però si seguim compromesos amb aquesta xarxa, és més per les complicitats trobades que no per les distàncies suposades. Unentretants és un col·lectiu de professionals implicades per l’educació, la cultura i la llengua, de ment i cor oberts i amb molt d’entusiasme per continuar indagant i creant en pos d’una millora contínua de la seua tasca docent. Des d’ací no podem més que seguir aportant els nostres grans de sorra que en aquesta ocasió, com en altres, cobren forma de cartell i programa.

A més, contribuirem a enriquir el programa, exòticament?, amb una comunicació que servirà de presentació de 400 colps adobada amb algunes reflexions. eines digitals i aprenentatge col·laboratiu recull un programa ben suggerent (conferència, comunicacions, tallers, sopar, converses…) que remarca la idea de que la innovació passa necessàriament per la col·laboració. Inscripció i programa:

http://1entretants.ning.com/

Next Page →