Un any en 365 segons

El 13 juny 2012 Guillem Clua va començar a documentar el seu últim any dels trenta que en té d’una manera diferent. Es va proposar gravar un vídeo d’un segon de durada cada dia fins arribar al seu següent aniversari. Així, el resultat és L’últim any de la meva vida. En 365 segons. Guillem ha estat considerat per part de la crítica especialitzada com una de les veus més innovadores i versàtils del teatre català actual i forma part d’una nova generació de creadors nascuts als anys setanta que estan transformant el panorama teatral de Barcelona amb les seues creacions.

L’augment de les possibiliats amb els nous dispositius mòbils i l’aparició d’aplicacions com Everyday ha provocat la proliferació de vídeos semblants que van des de fotografiar-se durant deu anys cada dia a les nou i nou del matí o com va fer la retratista Cory McLeod fotografiant el seu fill durant 21 anys. Més enllà del valor que li pugam atorguar a aquestes peces, sí ens fan pensar d’un costat en les possibilitats de condensació del temps en la nova narrativa mediàtica i d’altre amb la seua capacitat de difusió. A més pensem que pot inspirar propostes d’estiu inclús per aquells alumnes que ja sabem tindran alguna assigantura que recuperar al setembre. Fes una foto cada dia del estiu, tria la teua foto diària i acompanya-la d’un text senzill. Així mitjançant la competència digital es pot treballar també la competència lingüística sovint denostada precisament per aquells que més necessiten assolir-la. Algú ho provarà?.

Saps si has participat mai en una campanya publicitària?

Una de les característiques que defineix la professió publicitària és la de saber observar el món que l’envolta, saber entendre el públic i adaptar-s’hi per a fer passar el seu missatge (molt més, per cert, que altres camps, com per exemple l’educatiu). Quan es va començar a observar que l’atenció l’espectador, sobretot dels menors, es desviava (o es compartia) de la televisió tradicional cap a les noves pantalles, semblava que representarien una amenaça pels publicistes.

Però ben al contrari. La viralitat d’Internet s’ha acabat rebel·lant com un mecanisme de difusió potentíssim (només cal recordar el fenomen Gangnam Style, a prop de les 2.000.000.000 visites arreu del món) i per tant s’ha rebel·lat com una eina de primer ordre per als publicistes: aconseguir fer diana amb un vídeo viral els ofereix coses fins i tot millors que la publicitat tradicional. Per exemple aconsegueixen superar un escull tradicional com és la reacció de rebuig de l’espectador a veure uns anuncis intrusius i molestos que li tallen la pel·lícula, li tapen el titular que estava llegint o li omplen el correu de brossa. Amb un vídeo viral resulta que l’anunci ens el recomana un amic i segurament, com que “ve recomanat”,  li farem una ullada. I si ens ha convençut a més el reenviarem (qui no vol ser l’amic simpàtic o enginyós que et fa riure una estona?).

I d’altra banda estalvien molts diners: eviten les milionàries tarifes dels espais publicitaris a la televisió, ja que la difusió els la fem nosaltres gratis (en tot cas poden tenir costos al principi, per exemple pagant a algunes pàgines o alguns bloguers populars perquè els en facin difusió -en molts casos fent veure que és iniciativa pròpia). I a més normalment l’elaboració d’alguns d’aquests vídeos virals és molt més barata que la de les peces audiovisuals tradicionals. I és per això que moltes marques cada cop han apostat més per fer anuncis i campanyes divertides, sorprenents, curioses, etc., i penjar-les directament a Internet esperant que la gent se les passi de manera ràpida i massiva. Però com sempre, l’enginy dels publicistes intenta anar sempre un pas per davant dels espectadors. I en aquest cas això s’ha traduït en vídeos en què la intenció publicitària està camuflada i es fan passar per autèntics uns vídeos que estan preparats o es fa creure una cosa  quan n’és una altra.

Segurament l’exemple pioner aquí va ser Amo a Laura, que suposadament era un videoclip d’un grup de música d’una espècie d’associació religiosa i ultraconservadora que promovia una vida “sense màcula” i atacava les males influències com per exemple la MTV i que va resultar ser una campanya orquestrada per la mateixa cadena. Dos exemples d’èxit més recents vénen dels EUA i són els d’una marca de roba esportiva que va idear una campanya amb dos vídeos falsos (el que en anglès anomenen un fake). En el primer un jugador de l’NBA suposadament (està fet amb efectes especials) saltava per sobre d’un cotxe per provar unes bambes de la marca. En el segon [vídeo de dalt] una actriu de la sèrie Gossip Girl suposadament (estava fet amb una doble) escapava d’uns paparazzi saltant per les parets d’un edifici i un pàrquing. Abans de començar a fugir, “casualment” es veia un primer pla de les bambes que portava. Si ho mirem amb perspectiva l’estratègia sembla clara: un megacrack de la NBA i una protagonista de la sèrie femenina d’èxit, “enganxats” en una situació real, no preparada, i fent coses sorprenents i extraordinàries. Com es pot imaginar, el 99% dels adolescents (i no tan adolescents) a qui li caigui a les mans el mirarà i possiblement el redifondrà a les xarxes socials. I per a quan es descobreixi que tot era un muntatge ja l’haurà vist gran part del públic objectiu. I fins i tot sabent que és fals, encara fa la curiositat de veure’l.

L’element clau d’aquests fake virals és que en tot moment sembli que són vídeos amateurs, espontanis (dels que agraden per la seva autenticitat i un component de voyeurisme) fets per iniciativa pròpia d’algun desconegut i en tot moment es camufli la seva relació amb la marca. És el mateix cas que es donava al vídeo comentat aquí en un apunt, que és una espècie de recull d’una sèrie de situacions captades per càmeres públiques que “mostraven” la cara més amable de l’ésser humà i que simplement era una adaptació en format viral de l’estratègia de sempre d’aquesta marca de refrescos: lligar la seva beguda amb la felicitat, la germanor, etc.

La pregunta que queda oberta des del punt de vista ètic és: els ciutadans i especialment els menors hauríem de tenir dret a saber que quan veiem aquests vídeos en realitat estem veient un anunci? Quan l’estan penjant als seus perfils de les xarxes socials, tenen dret els nostres alumnes a saber que en realitat estan formant part d’una campanya publicitària orquestrada?

Xavier Breil · @xavierbreil

Taller de cinema per infants

taller_cinema_pedreguer

De nou Inma Jiménez ens fa arribar una proposta formativa d’interés, especialment perquè aquesta a més di girar al voltant de la creació cinematogràfica, va adreçada al públic més jove. Cert que es tracta d’un taller puntual localitzat a Pedreguer, però el detall enginyós de recuperar la infantesa dels rsotres més conneguts del cinema en la seua publicitat, és ja una invitació més que motivadora per tots i totes aquells xiquets i xiquetes de la Marina Alta d’entre 8 i 12 anys. Inma és ajudant de direcció en cinema. Va fer el màster en cinema documental de la UAB, sent seleccionada per produir el seu projecte amb TV3. Compta amb el màster en secundària i actualment centra el seu interès a introduir la producció cinematogràfica en l’ensenyament.

Els tallers tindran lloc a la Casa Municipal de Cultura (Pedreguer) des del 24 fins al 30 de juny de 2013 amb horari de les 9,30 fins les 13,30 h. La inscripció compta amb un màxim de 15 alumnes i es pot fer via Casa Municipal de Cultura fins el 21 de Juny. El cost és de 30 € amb descomptes per a aturats.

Camins per ser bons i bones mestres

escola_mestres_juliol_akoe

 

Arribar a ser un bon mestre/a passa necessàriament per una bona formació. Des d’aquesta premisa es va posar en marxa l’Escola de mestres d’Akoe, la qual ja ha realitzat un parell d’encontres de qualitat per a la reflexió pedagògica. Ara s’acaba d’obrir el plaç d’inscripció per a la següent i atractiva proposta que estarà centrada especialment en la pràctica docent. Les I Jornades Akoe Escola de Mestres tindran lloc al llarg dels matins dels dies 8, 9 i 10 de juliol al Col·legi Juan Comenius de València.

Cada dia està organitzat al voltant d’un eix temàtic diferent. El dilluns 8 es treballarà la metodologia i, en concret l’avaluació formativa, per a la qual cosa es compatrà amb la presència de Neus Sanmartí. Després es compartiran algunes pràctiques relacionades amb aquesta temàtica. El dimarts 9 estarà dedicat a intercanviar i compartir experiències pedagògiques que seran exposades tant pels mestres com per l’alumnat. I el dimecres 10 estarà dedicat a intentar construir entre tots i totes un model de futur per a l’escola de mestres en el context educatiu actual.

Podeu veure que s’aprofitarà la primera franja horària de dilluns i dimarts per a recordar quin ha estat el passat de la formació del professorat als Moviment de Renovació Pedagògic amb Àngels Martínez Bonafé, i per compartir el present amb algunes organitzacions que avui en dia treballen en la formació dels mestres. El tercer dia es dedicarà al futur. Per a ajudar en aquesta reflexió, hi participaran Mª Àngeles Llorente i Xavier Melgarejo. Aquest últim és prou conegut pel seu coneixement del model finlandès, sistema educatiu d’èxit internacional. La seua intervenció al programa Singulars de TV3 pot ajudar-nos a descobrir-lo amb major profunditat, si cal. Per a reflexionar sobre la situació de l’educació en el nostre territori, ens acompanyarà Mª Àngels Llorente de la qual us recomanem una llarga, però aclaridora i detallada compareixença, que va realitzar a la comissió del parlament autonòmic on s’abordava la problemàtica del fracàs escolar.

Si esteu interessats/des en assistir, ja espot fer la inscripció. El termini finalitzarà el dimecres 3 de juliol o en el moment en què es completen les places. Els preus són els següents: 35 € (públic en general), 20 € desocupats i estudiants (no s’acumulen els descomptes). Hi ha descomptes especials per a matrícules col·lectives mitjançant alguna organització (escola, institut, federació, associació, institució, etc.). Si esteu interessats/des, podeu consultar prèviament amb un correu a informacio@akoe.org.

Programa

On the branch

on_the_branch

Al llarg de la setmana passada haureu comprovat que anàvem inserint una sèrie d’imatges gif animades sense més explicació ni referència. No és la primera vegada que atenem a un format recent, certament atractiu i inclús un tant hipnòtic, en barrejar asombrosament imatge fixa i moviment. Hui obrim la setmana desvetllant que aquestes imategs són creacions de l’artista i fotògraf resident en Estambul Erdal Inci. Sovint amb imatges de si mateix en situacions mundanes, Inci transforma instantànies simples en fascinants bucles de vídeo a un nivell veritablement inquietant.

La troballa ens ha vingut molt bé a més per explicar visualment que entrem en uns dies on l’adminsitrador de 400 colps, Jordi Orts, recentment nomenat coordinador de secundària a escolagavina (en substiutició per baixa maternal de l’anterior coordinadora Empar Martínez) haurà de fer alguns equilibris per mantenir el ritme de publicació actual. Ja sabeu, avaluacions, memòries, informes, comiats i tancaments, i un seguit de situacions, àmbits i plans de relació que pot ser ens acosten a allò que Kenneth J. Gergen proposava en la seua obra El jo saturat: dilemes d’identitat en el món contemporani. Tot i així, res que no partisca de les eleccions personals preses des de la il·lusió i el compromís amb els projectes. Bona setmana!

Dóna’m la teva mirada: fonaments i secrets del llenguatge audiovisual

Ens entusiasma arribar a divendres d’aquesta manera, incorporant una nova col·laboració; un luxe. Xavier Breil, docent a l’Escola Sadako, formador de formadors en Educació en comunicació, col·laborador habitual d’AulaMèdia i autor de materials didàctics diversos, ens envia un apunt per recordar-nos que aquells que ens dediquem a l’educació en comunicació, no hem de perdre de vista un material que ja presentàrem ací, el DVD Dóna’m la teva mirada.

És necessari conèixer els recursos literaris i els secrets de la sintaxi, haver treballat els comentaris de textos literaris o ni tan sols tenir altres referències literàries per gaudir de la lectura d’un text? No. Però a l’escola ho ensenyem. Perquè és evident que saber tot això ens permet gaudir d’un text des d’una altra perspectiva, amb una riquesa nova plena de matisos, entenent els com i, sobretot, els per què. I exactament el mateix passa amb el llenguatge de les narracions audiovisuals, que com sabem ocupen més temps i espai en la vida dels nostres alumnes. I en canvi quasi no tenim material per ensenyar-lo .

D’aquesta idea parteix el dvd Dóna’m la teva mirada. Pretén ser una manera fàcil i amena de conèixer els fonaments més elementals i descobrir una sèrie de secrets que com a espectadors ens poden fer gaudir més del cinema i la televisió. Un manual en format vídeo per conèixer els trucs més bàsics de la màgia audiovisual, a partir d’explicacions pràctiques i tenint com a mestres a alguns dels directors més significatius de la història del cinema com Hitchcock, Coppola, Tarantino, Wong Kar-Wai, Allen o Truffaut. I, alhora, és un bon pretext per donar a conèixer a l’alumnat alguns personatges i obres mítiques potser desconeguts per a ells. En definitiva, un vídeo didàctic per a conèixer tot allò que un espectador inquiet hauria de conèixer quan es posa davant d’una pantalla.

El menú del dvd està estructurat de tal manera que es pugui veure de diferents formes: des de com un tot amb un fil conductor que ens va portant, fins a saltant només a un sol concepte particular que ens interessi. Trobareu informació més detallada aquí: http://donamlatevamirada.wordpress.com/que-es/

Xavier Breil · @xavierbreil

L’estiu més negre

Alba Forés i Rubén Soler Ferrer, autors de L’estiu més negre, traslladaven al públic en general i especialment aquells que havien participat del micromecenatge, un decàleg ben clar i compartit de motius: Volem un documental de referència. Allunyat de la superficialitat i pensat per mantindre’s vigent amb el pas del temps. Volem explicar un relat global amb marca d’autor. Una història universal des del nostre punt de vista. Volem ser conscients. Tenim i volem tenir tot el temps del món per construir el nostre discurs. Volem entendre. Volem posar-nos en la pell de l’altre. Volem conéixer els factors que converteixen aquests fets en extraordinaris. Què és un incendi de quarta generació? Què passa si s’han de cobrir altres serveis simultanis? Què és una emergència civil? Volem mirar endavant. Sentim que no n’hi ha prou amb un repàs cronològic. Volem desmuntar mites sobre els incendis forestals. Volem explicar que els incendis forestals són un fenomen cosubstancial a l’ecosistema mediterrani. Volem insistir en aspectes com la sequera i l’abandonament del medi rural. Tot plegat, amb l’ajuda d’experts didàctics i entenedors. Volem una història generosa. Sincera i compromesa, on caben les emocions. Volem una aposta estètica. Tan important és el guió, com la fotografia o la música. Tot suma i tot es té en compte. Volem expressar-nos lliurement. Amb respecte i amor per l’ofici que hem triat i el projecte que hem parit.

Ara L’éstiu més negre és ja una realitat i aquest divendres 7 de juny es podrà veure a les 20 hores a la Casa de la Cultura d’Alzira amb en entrada lliure i la presència de Rubén Soler i alguns del afectats directes.

http://lestiumesnegre.com/

Mètode posa en marxa la seua TV on-line

Pengem l’apunt tal i com ho fa la pròpia publicació, Mètode, la qual vola fer servir la xarxa i l’audiovisual per acostar el coneixment al públic en general. Així doncs, la revista Mètode estrena aquesta setmana una nova iniciativa audiovisual, un canal de televisió on-line de caràcter divulgatiu que es podrà veure a través de la pàgina web de Mètode i del nou Canal Mètode TV a YouTube. El Canal Mètode TV comença la seua emissió amb la secció Converses Metòdiques, una sèrie d’entrevistes a científics i investigadors que ens acostaran a les seues recerques o a diferents qüestions d’actualitat científica. La primera entrega, en què conversem amb els autors de la monografia Herbari Daniel Climent i Ferran Zurriaga, ja està disponible a la web de Mètode.

La revista pretén potenciar els continguts audiovisuals de caràcter divulgatiu. Amb aquest motiu, s’obre també la possibilitat d’enviar vídeos amb dubtes científics a la secció «Els Perquès de Mètode», per tal d’estimular la curiositat i fomentar la participació dels lectors, especialment entre els alumnes d’escoles i instituts. Algunes de les respostes d’«Els Perquès de Mètode» també seran gravades en vídeo, de manera que resulten més accessibles per a un públic més extens i divers. Amb la posada en marxa de Mètode TV la revista vol ampliar el seu públic per tal d’acostar a més gent els continguts científics. A través de l’ús de diferents formats que es combinen entre ells, Mètode pretén que la web de la revista esdevinga un portal multimèdia de continguts divulgatius amb una capacitat d’abast cada vegada més gran.

Videoart viral

Sovint hem destacat el caràcter viral d’alguns dels vídeos que hem portat ací, característica aquesta pròpia de l’ecosistema d’aquest blog: la xarxa. El passat cinc de maig, el ja clàssic i magnífic programa de La2, Metróplis, va estar dedicat a atendre aquest fenomen a partir d’una sèrie de peces destacades i de la premisa de que cada dia milers d’usuaris pugen a la xarxa nombrosos continguts multimèdia a tot el món. Ens arriben des de diferents mitjans i alguns es converteixen en veritables fenòmens de masses. Però entre els populars vídeos d’animals tendres i caigudes espectaculars que envaeixen les plataformes de vídeo més conegudes, i circulen a la velocitat de la llum traspassant fronteres, apareixen peces artístiques realment originals. Són interessants treballs que, utilitzant diferents tècniques i formats, han cridat especialment l’atenció del programa.

Una selecció de vídeos diferents, frescos, insòlits, i sobretot, únics, que trobats en l’univers virtual ens agradaria que suposaren una font d’inspiració per nosaltres mateix però també per eixe alumnat prosumer o cercant vies per donar forma a la seua creativitat. A gaudir-los.