Memoto

Ahir mateix escoltàvem a la ràdio la notícia sobre l’aparició d’aquesta càmera i de seguida li vàrem fer el seguiment. La Memoto és una xicoteta càmera i GPS que pots portar de manera incorporada a la roba o com a complement. És un tipus totalment nou de càmera digital sense controls que pren automàticament les fotos sobre la marxa. L’aplicació Memoto organitza les imatges per a l’usuari. En connectar-la per USB a l’ordinador, bolca el material a una aplicació en línia ordenant i seleccionant automàticament les fotos més interessants mitjançant paràmetres de reconeixement d’imatge (aquelles en què apareix gent, les que són nítides…). El resultat és una mena d’àlbum fotogràfic amb els millors moments del dia de qui la porta al coll o presa a la solapa. Es necessiten dues fotos georeferenciades per minut amb orientació gravada perquè l’aplicació puga mostrar en posició vertical independentment d’allò que faça la persona que la porta. A més està protegida de la intempèrie de manera que l’usuari no s’ha de preocupar de les inclemències del temps. El seu creador, Martin Kallstrom, és el CEO de Memoto.

Càmera i aplicació treballen juntes per donar fotografies de cada moment del dia, amb informació sobre en quin moment es va prendre i on era. Mesura només 36 mil·límetres d’ample per 36 d’alt i 9 de gruix, el GPS afegeix localitzacions per buscar millor entre les imatges i un acceleròmetre orienta les fotos per si la càmera no ha apuntat en la direcció correcta. Les bateries de la càmera es carreguen en connexió amb l’ordinador al mateix temps que les fotos es descarregaran automàticament i encriptades als servidors nuvol de Memoto, que ofereix servei d’emmagatzenament. Les imatges, en principi, només són visibles i modificacbles per a l’usuari. Si vols compartir una fotografia o un moment amb algú de confiança, l’usuari fa una elecció activa. Sí pensem que pot ser caldria llegir amb deteniment la lletra mendua de les llicències del servei.

Però la càmera Memoto no deixa de ser una sofistificació d’altres dispositius pensats amb finalitats més científiques com puga ser, per exemple, compensar els dèficits de memòria d’algunes persones. I si no mireu el següent reportatge explicat a la información.

Nosaltres tenim pendent el visionat de Black Mirror que amb tant d’interés ens va recomanar Ivan Martínez. A la sèrie es planteja el problema de la memòria i, recurrent en obres de ciència ficció, el de la utilització de dispositius externs per a l’ampliació de les capacitats cognitives humanes. D’altra banda ens plantegem si realment l’accés a mitjans de producció audiovisual per part de l’usuari d’a peu esdevé un fet emancipador o per contra cada vegada més certa tecnologia soft sembla al servei de potenciar els aspetes més narcisistes de la personalitat. En tot cas, el futur es fa present i nosaltres no volem perdre’ns-ho.

http://memoto.com/

Celia & Sunrise

Amb aquelles persones que han col·laborat amb 400 colps no podem més que estar sempre agraïts i fer costat quan es presenta l’ocasió. És el cas d’Antoni Sendra qui ens ha enviat un mail per a compartir l’últim vídeo que ha realitzat, Celia & Sunrise. El passat 29 de setmebre el temporal va deixar a les platges del Saler una imatge de fort impacte visual, la de dos vaixells varats a tan sols 40 metres de la costa. Nosaltres mateix ens acostàrem aquell cap de setmana per veure-ho de prop i quedàrem bocabadats front a una imatge entre surrealista i apocalíptica. Ara Antoni ens sorprén amb aquesta peça de senzilla factura narrativa però que conté elements que ens han resultat molt suggerents. Especialment l’aprofitament directe, ràpid d’un fet que de seguida esdevingué notícia per construir una narrativa, una ficció. També per l’ús i la remescla de les imatges generades als diversos medis per recolzar el relat personal. Suposem que la proposta és més un exercici estilístic sense moltes més pretensions, però llevat d’algun element no del tot resolt al relat com l’explicació de la gota freda, el vídeo ens ha seduït també pel seu muntatge àgil i molt ben embastat.

Ara bé, també hem de ser crítics. No sabem les raons últimes per les quals Antoni ha triat el castellà per contar aquesta història en primera persona. Ens sorprén realment, coneguent l’Antoni. I ens sap greu perquè en aquestos temps efectivament de naufragis hi ha coses que més que cal salvar, són el nostre salvavides. I la llengua ho és. La qüestió de l’acusada castellanització del nostre alumnat és un tema que tenim damunt la taula. Pensem ja en iniciatives creatives per abordar-ho i qualsevol referent proper és sempre postiu. A la contra, els efectes són devastadors i la suma de renúncies personals acaben per abocar-nos al naufragi col·lectiu. Bé, pot ser només el temporal ha fet sotsobrar l’Antoni i en breu ens torna a delectar amb peces tam bones com R.E.A. Una història de graffiti a València o la magnífica Cos mortal.

Ah, la preparació de l’apunt ens ha portat a cabusar-nos via google pels vídeos del succés per comprovar el nombrós material visual que ha generat; n’hem triat una altre que podeu veure al la finestra central.

http://www.antonisendra.com

Elogi del curtmetratge

La nostra companya Pilar Alfonso, a qui dediquem amb afecte aquest apunt, va publicar al setembre en la revista Articles · De Didàctica de la Llengua i de la Literatura de l’editorial Graó, la seua reflexió al voltant del curtmetratge com a eina didàctica de gran valor per a la transmissió del cinema a l’escola. L’article és un elogi del curtmetratge que arrenca d’un diàleg imaginat amb La hipótesis del cine: Pequeño tratado sobre la transmisión del cine en la escuela y fuera de ella, del crític i professor francés Alain Bergala [entrevista]. El diàleg és alhora assentiment (inclús admiració), per l’aproximació sensible al cinema des de l’escola que proposa Bergala, i dissentiment, per la desqualificació que s’hi fa del curtmetratge com a eina didàctica, tant en referir-se al visionament com a la realització de curtmetratges escolars. Les propostes de l’article sorgeixen d’aquest plantejament inicial.

Per la nostra part, pot ser en un excés conciliador, entenem Pilar però també Bergala. Entenem Pilar primerament perquè fem curtmetratges a l’escola. També en alguna ocasió hem provat de fer només seqüències de pel·lícules suposades seguint la idea de Bergala en la qual com a espectador, és fàcil fer l’experiment de comparar cinc minuts extrets d’un llargmetratge i un curtmetratge de cinc minuts i en nous de cada deu ocasions, l’expessor existencial de tot allò que construeix una pel·lícula és considerablment més ric en el fragment del llargmetratge. Com a exercici cinematogràfic no anà malament però com a acostament a les dinàmiques de treball del cinema (planificació, construcció dels espais fílmics, la no linealitat dels rodatges…) sempre trobem que funciona millor quan partim del guió d’un curt tancat. Per cert, que com a punt de partida visionàrem un fragment de Living in Oblivion que podeu veure a la finestra lateral dreta. També estem del costat de Pilar en la seua defensa del curtmetratge perquè no podem negar que n’hem gaudit del visionat de molts i de vegades n’hem trobat que ens han encisat i provocat a la creació de la manera més suggerent. Realment interessant i orientadora resulta la proposta de Pilar d’acompanyar la seua argumentació per rebatre Bergala amb tot un llistat de curtmetratges de qualitat en funció de l’aspecte cinematogràfic a comentar (actuació, tractament temporal, moviments de càmera…). De fet, ja ens sorgeix la idea d’aprofitar aquesta relació per organitzar, al cicle de Cinema en V.O. original d’escolagavina, un passe dedicat al curtmetratge (pot ser el podria presentar Pilar). Per això volíem proporcionar-li altre per a la seua llista, Foutaises, que el podeu veure a la finestra central i que sovint hem utilitzat en l’eacn.

D’altra banda és cet que no podem estar completament d’acord amb Bergala. Però el seu plantejament, si més no, ens resulta molt orientador doncs ens alerta de les pervesions en les quals podem caure quan treballem el curtmetatge i les dinàmiques que es generen al seu voltant. En ocasions, per exemple, hem tingut la sensació de que l’alumnat es despreocupa molt més d’aprofudir en els processos creatius i es preocupa tan sols de tenir un producte que acomplisca les seues expectatives. Possiblement Bergala es passa en desacreditar aquest format pràcticament en la seua totalitat, però pensem que per un bon encert pedagògic, és bo no perdre de vista els seus plantejaments.

I bé, ja posats fem servir aquest apunt per anunuciar que hui divendres comença una nova temporada del cicle de Cinema en V.O. d’escolagavina. I ho fem amb una pel·lícula triada també per continuar alimentant aquest diàleg. Es tracta de Súper 8 (J. J. Abrams, 2011), cinta de caire comercial però que ens interessa rescatar per un del seus fils argumentals, el desig dels joves protagonistes per contar una història amb imatges en moviment. Il·lustrem l’apunt amb el curtmetratge final de la pel·li, un suggerent exercici de cinema a dins del cinema qe algú ens ha comentt que té més valor que la pròpia pel·lícula en sí. Pilar, pren nota.

Elogi del curtmetratge

http://www.miradas.net/2011/08/actualidad/super-8-4.html

Le merle (Norman Mclaren, 1959)

Aprofitant que aquests dies se celebra tota una sèrie d’homenatges a Miquel Guillem (entre els quals està Ani_mar. Festival Internacional d’Animació · Premi Miquel Guillem, del qual he tingut el plaer de fer la imatge) he decidit dedicar-li també el meu apunt als 400 colps. Ell fou un dels meus primers professors d’animació a la facultat, allà pel 2005. I ell fou qui em va descobrir aquesta Joia animada, Le merle.

Acabava jo d’aterrar al món de l’animació, quasi per casualitat, i em va fascinar comprovar que, amb tan pocs elements es podia contar una història i, fins i tot, crear un joc. Són eixes coses que en el fons una ja sap, però que sempre està bé que algú et recorde; encara diria més, que te’n faça prendre consciència. No vull parlar-vos sobre Norman McLaren ni sobre el seu paper en la història de l’animació; per això hi ha, sense cap mena de dubte, fonts molt més fiables. La meua és una reflexió sobre la rotunditat d’allò més simple, que ja sabeu que m’emociona especialment. És ara un moment on hem de recordar (i de recordar-nos les unes a les altres) el potencial que portem dins i que, per molt menudes que ens sentim, no serveixen de res les grans parafernàlies i les obres faraòniques si estan buides de contingut.

El sòl trontolla cada vegada més, últimament, i la majoria ens sentim perdudes o amb temor i no sabem què ens té preparat el futur (ni tan sols el present). Per això és important que ho afrontem juntes. Perquè només així, fent-nos costat, aconseguirem eixir del clot. L’única cosa que hem estat fent per damunt de les nostres possibilitats és confiar massa en qui no s’ho mereix. I aquesta és una pràctica a erradicar.

paulapé

Codis QR per Benimaclet

La implantació dels codis QR com a recurs gràfic i de dades és un fet ja incorporat a la quotidianeïtat. Nosaltres mateix hem coordinat propostes que pretenien a més anar una mica més enllà en l’ús creatiu d’aquest element (el valor del vídeo i compartic). Ara descubrim una altra que ens ha cridat positivament l’atenció per anar vinculat a més a la fotografia. 46020 és el codi postal de Benimaclet, però també és un projecte que pretén recuperar la memòria fotogràfica d’un barri de València que ha sigut alqueria musulmana i poble independent durant el transcurs de la seua història. Un dels aspectes ben interessants del projecte és que promou la participació col·lectiva del veïnat. La forma de fer-ho és ben senzilla; si teniu alguna foto antiga del barri guardada en algun àlbum o per casa, només heu d’escannejar-la i enviar-la a l’adreça electrònica benimacletantic@gmail.com. I si no tens escanner, l’organització te’l facilita. Obviament l’organització també s’encarrega d’acreditar qui ha proporcionat la imatge. Posteriorment, a més de la consolidació del arxiu fotogràfic, s’anirà fent servir els codis QR convenientment col·locats pels carrers i places del barri per crear itineraris de la memòria in-situ. Una proposta per no perdre-la de vista!

http://46020.org/

Cinema & Jazz

Aquest divendres 19 d’octubre tindrà lloc l’inici de temporada del Club Cinema Alzira. I comencen de la manera més suggerent ja que coordiants amb l’Aljazzira Jazz Club barrejaran les que algú ha consideat les arts més importants del segle XX i que tantes vegades han anat de la ma com són el propi cinema i el jazz. Per començar, a les 20.00 h. projectaran en versió original subtitulada la vitalista Hellzapoppin’, en la qual dues estreles del vodevil estan rodant una pel·lícula, però el director no està satisfet amb ella. Per a acontentar-lo, decideixen contractar un guionista jove d’imaginació desbordant. A les 23.00 h. sonarà el jazz en directe amb el concert de la Spirit Rhythm Band que es mourà pels terrenys de l’spirit of Saint Louis i el lyndy hop.

Tot tindrà lloc a la Casa de Cultura d’Alzira i sapigau que després de la pel·lícula i abans del concert, se servirà un vi d’honor. Bé que necessitem en aquestos temps, espais i moments pel gaudi i per recarregar l’espirit. Hellzapoppin’!!!

Colors

Ja fa un temps que coneixem Josep Arbiol. Era intevitable doncs és d’aquelles compromeses amb allò que fa i com que es dedica a l’educació i l’audiovisual doncs les connexions estaven servides. A més és una persona entusiasta i motor de propostes pedagògiques no menys suggerents i provocadores. Com que tots anem atrafegats els encontres són puntuals però la xarxa facilita un contacte en el qual ens manté informats de la seua activitat i que en altre moment de segur ha de propiciar alguna col·laboració. Ara ens ha fet saber del seu darrer treball i, convidat a fer un apunt sobre el mateix, ens ha contat el seu periple per tot un seguit d’encontres que esdevenen un llistat molt ric d’enllaços a tenir en compte. Passats pel sedàs de Josep cobren forma en Colors i ací teniu la seua explicació:

A l’estiu i després d’una breu i poc fructífera estada a la Universitat de Ciego de Àvila a Cuba per tal de compartir projectes de comunicació, audiovisual i pedagogia, vam ser convidats pel 7th Busan Kids Film Festival a Corea del Sud. Allí vam tenir la sort de compartir una setmana amb gent molt interessant del panorama mundial del treball de la imatge amb xiquets i xiquetes. Gent de Taiwan, els EUA, Regne Unit, Japó i Corea. Més tard convidats per una de les escoles més impòrtants de cinema d’Àsia, la DIMA, vam participar en el DINFAC 2012 event per a universitaris tot i compartint els dies amb gent de Thailandia, Vietnam, Anglaterra els EUA, Grècia, Corea i Xina. A partir d’ahí -també vaig estar en un congrés a Sèrbia i un camp de treball entre Hongria i Slovaquia- hem fet molts i molt bons contactes. L’estiu vinent portaré un taller a Corea del Sur i a l’illa Grega d’Skopelos, a més d’organitzar conjuntament amb Romania, Hongria, Alemanya i Grecia el 10è ZOOM TO EUROPE FESTIVAL camp de treball internacional d’estiu que es celebrararà a Makò (sud d’Hongria) a meitat de l’agost.

Davant de tanta oportunitat encisadora de coneiximent i compartir i la fantàstica sorpresa que van ser els asiàtics tant a nivell pedagògic com audiovisual, ens decidírem a tirar-nos la manta al coll i treballant de valent (que la sort es treballa) ens hem endisat en un nou projecte. Com que el treballar per a un col.legi determinat constrenyia prou i moltes vegades impedia el treball, un grup d’amics mestres i pares/mares hem creat una associació sense ànims de lucre, Jordi el mussol, que ens permet treballar amb llibertat i sense estar condicionats també per l’administració. Treballem sense cobrar amb grups de xiquets i xiquetes i amb escoles que ens demanen suport. Anem a començar un projecte amb el Ceip Ciutat Artista Faller a més de treballar també amb la meua escola anterior Ceip Teodor Llorente i l’actual, el Ceip Santa Teresa de València.

Com podreu veure a la pàgina del facebook, estem col.laborant amb festivals a Corea, Hongria, Sèrbia, Grècia, Bolivia, l’Argentina, els EEUU, Taiwan, Azerbadjan i més que vindran i que, fins a segura confirmació no ho faré saber. També estem col·laborant amb un projecte amb el departament de Psicologia de la Universitat de Pavia a Itàlia i amb el Belgrade Calling del Media Education Center de Belgrade a Sèrbia.

També tenim previst fer una MOSTRA DE CINEMA EDUCATIU INTERNACIONAL aprofitant tots els contactes que tenim. No seria un festival competitiu i es limitaria a un divendres vesprada-nit i un dissabte. Estem ara preparant-ho i ens agradaria fóra per a finals de gener.

Tot açò em condueix al curt COLORS. Des dels EUA al MILL VALLEY FILM FESTIVAL ens convidaren a participar a una prova cinematogràfic-esportiva: Cinemasports. Encara que es tracta d’un event profesional, vam conèixer a Corea al director del Festival i ens va fer un lloc a la participació amb xiquets sempre i quan respectàrem les premises del cinema professional de copyrights en música imatges etc. Encara que jo sabia del nivell i que jo anava a participar amb xiquets i xiquetes (ells portaren la càmera i el guió es d’ells – jo sempre estic al darrere per a donar forma, però les idees no són meues- ) em vaig fer el ferm propòsit de no fer el ridícul amb el curt i crec que ho he aconseguit. Després del passe a Califòrnia, Cinemasports de Taiwan i Bakú l’han triat per al seu screening. A la pàgina del facebook estan les fotografies que donen palés de que és un treball “by kids”.

La dinàmica de la proposta era la següent: a les nou del matí ens donaren tres premises, no sabíem res abans i amb eixes tres premises havíem de construir un curt de tres minuts més o menys que deuríem editar i pujar-lo al you-tube si volíem que entrara en la selecció per al screerning al festival. I això és el que vam fer. Asseguts a l’escales de l’IVAM, recordant els Premis Tirant, vam escriure l’screenplay i l’storyboard…. i a mil per hora a rodar. Càmera… dues HANDYCAM SONY. No teníem res més, per ara; això sí, sabem traure-les ja el màxim de profit (full HD). Editàrem en Premiere; un dels membres de l’associació i pare d’una de les meues alumnes és dissenyador gràfic i fotògraf profesional. La banda sonora l’hem treta de PUZZLE MUSIK, una companyia grega que ens cedix música a la gent que vam guanyar alguan edició del Camera Zizanio; un mail a Atenes i permís concedit.

En quant a la temática, el que jo volia quan vam fer l’edició és que les imatges parlaren per si mateix. Que fos un riu de sensacions i interpretacions d’una tendresa agre-dolça. Una mica de poesia lluny de la fallerada divertida valencianota que solc fer (i que m’encanta fer… l’esperit del Joan Monleó).  La qúestió era que els nanos plantejaren el tema de la tolerància, la integració i el racisme. Com els xiquets s’integren d’allò més fàcil i els adults mantenen, rerspectuosament però les matenen, les distàncies. De totes maneres la lectura de joc tradicional versus joc tecnològic ja ens l’han feta. Estic d’acor, no tinc cap problema amb els jocs tecnològics, però com tot, s’ha de saber utilitzar. No és dicotòmic i no es el que volíem plantejar. Casualment, tenim a mig rodar un curt “E-GAME-JOC” al voltant d’això i normalment tracte de que els alumnes deixen un final obert absent de lliçons i de moralina facilona. Que cadascú faça la lectura que millor li vinga de gust.

Dona i cinema 2012

Entre el 16 i el 26 d’aquest mes, el col·lectiu de dones de l’escena valenciana associaodaes, Dones en art presenta el II Festival Internacional Dona i Cinema. Emmarcat dins el 7è octubre Dones, l’eix central del certamen que codirigeixen Giovanna Ribes i Jacqui Fifer, és la seua secció oficial, per a la qual han estat seleccionades 43 obres audiovisuals de diversos països dirigides per dones, que han estat triades entre les més de 100 rebudes durant la convocatòria.

Hui 16 d’octubre i al Club Diario Levante serà la inauguració oficial que inclourà una presentació del festival i la projecció del film Evelyn. Al llarg del festival, a més de les projeccions hi haurà sessions i xerrades dins la secció paral·lela Dones darrere de la càmera. Entre més activitats paral·leles, Francesc Fenollosa tornarà a impartir el taller “Vols doblar una pel-lícula?”, després del seu èxit el 2011; també tindrà lloc una taula rodona sobre associacions i festivals de cinema de gènere, moderada per Giovanna Ribes, amb Paqui Méndez, Fran Ruvira, Lydia Zimermann, Marta Selva i Anna Stibi, i a la iniciativa de networking “Cafè amb directores” participaran diverses directores i productores de les obres seleccionades.

Aquest dijous espresentarà Ferida arrel, una pel·lícula col·lectiva en la qual 22 realitzadores de diferents generacions han participat a través de peces de 3-4 minuts aportant cadascuna el seu propi punt de vista del món de la poetessa Maria-Mercè Marçal. S’endinsen en la seua obra per reflexionar sobre la construcció de la mirada i la identitat femenina. De totes formes per conéixer amb més detall el programa i el lloc de les projeccions i les diferents activitats podeu consultar la web de Dones en Art.

La història a través del cinema

Ja hem comentat amb anterioritat la magnífica tasca que desenvolupa Cinescola posant a l’abast una quantitat de recursos força interessants sobre cinema i pedagogia. Ara ens informen puntualment de la seua darrera novetat editorial. Es tracta del llibre La historia a través del cine amb 10 propostes per treballar la història a través del cinema a l’aula. Seguint una seqüència cronològica que abraça des de l’antiguitat fins a la contemporaneïtat, aquest llibre recull deu pel·lícules històriques i ens les presenta en forma de propostes didàctiques perquè, amb les matisacions i adaptacions pertinents que es vulguen, des de sisè curs de l’educació primària, passant pels quatre cursos de l’educació secundària obligatòria fins al batxillerat, i no oblidant l’educació d’adults i l’educació no formal, podem desplegar-les en la nostra tasca diària amb l’alumnat. Adreçat fonamentalment al professorat que té la voluntat d’introduir el cinema en les seues classes d’història, aquest llibre ofereix un conjunt de reflexions, orientacions metodològiques i un material didàctic degudament assajat i validat.

http://www.grao.com/llibres/la-historia-a-traves-del-cine

Quartmetratges 2012

Del 15 al 20 d’octubre se celebrarà a Quart de Poblet el festival Quartmetratges, organitzat per l’Ajuntament i l’associació Cremant Muses, que engloba el 29è Concurs de Curtmetratges i el 24è Concurs de Guions per a Curts. L’esdeveniment també inclou altres activitats paral·leles com projeccions fora de concurs, tallers, xerrades, i un concurs de curtmetratges fets amb mòbils. Per al 29è Concurs de Curtmetratges de Quart de Poblet han estat seleccionats 30 treballs que s’exhibiran el 18, 19 i 20 d’octubre al Centre Cultural El Casino. Un jurat atorgarà dos premis al millor treball a concurs (dotat amb 2.000 euros i trofeu), i als millors curts de ficció, d’animació i documental (dotats amb 1.200 euros i trofeu). També es concedirà un premi del públic jove, compost per alumnes de batxillerat, que consistirà en un trofeu. Els guardons es lliuraran el mateix 20 d’octubre, durant una gal·la al citat Centre Cultural a les 19:30 hores que anirà a càrrec d’Esglai Teatre. Durant la cerimònia final també es lliuraran els premis del 24è Concurs de Guions per a Curts, on els més de 35 treballs rebuts optaran a dos premis de 850 i 700 euros a més de trofeu.

Entre les activitats paral·leles, el dijous 18 s’exhibirà, després de la projecció dels curts a concurs, a les 20:00 hores, la pel · lícula d’animació Arrugas, d’Ignacio Ferreras, guanyadora de dos Goyas, al que seguirà una xerrada de Paco Roca, l’autor de la novel·la gràfica en què es basa. D’altra banda, el divendres 19, també després de la projecció dels curts a concurs, a les 20:00 hores, hi haurà una xarrada sobre la discapacitat funcional en el cinema, de mà de l’associació Cinesin, i es veuran curts al voltant de aquesta temàtica. Així mateix, l’esdeveniment comptarà amb un apartat formatiu, que inclourà diversos tallers a l’Espai de Creació Jove, d’introducció a la direcció de producció, a càrrec de Xavier Crespo, el 15 i 16 d’octubre, de 18:00 a 20:00 hores; Vols doblar una pel·lícula?, de la mà del director de doblatge Francesc Fenollosa, el divendres 19 de 16:00 a 18:00 hores, i de creació de títols de crèdit, amb Jordi Abellán, el dissabte 20, de 10:00 a 14:00 hores. A més, a Quart Jove, el divendres 19 de 16:00 a 18:00 hores, tindrà lloc un altre taller de realització de videoclips, impartit per Josep Pitarch. El cost dels tallers és de 5 euros, llevat del de doblatge, que és gratuït, igual que la resta d’activitats del festival. Com a novetat aquest any, el dissabte 20 es realitzarà una reunió amb tots els participants i assistents al festival, en un dinar a les 10:30 hores a la cafeteria del centre cultural El Casino. També en aquest recinte, aquest dia a les 12:00 hores, es podran veure els curts seleccionats per un concurs escolar de curtmetratges fets amb mòbil.

Una programació ben farcida de propostes més que interessants. Per cert, sobre el vídeo que acompanya l’apunt, llegiu ací.

http://quartmetratges.wordpress.com/

http://www.facebook.com/Quartmetratges

Next Page →