#volers d’estiu


Què, alumnes, com va la primera setmana sense escola? Ara mateix a escolagavina acabem de tancar el claustre que posa punt i final al curs lectiu. Ahir en férem el primer amb la reflexió personal del que ha estat el curs i hui s’han presentat i explicat algunes propostes i treballs reeixits per compartir-los amb tots i totes.

Nosaltres continuarem engrescats de valent amb altres activitats com la propera Nit de les Cooperatives d’Ensenyament o, com no, la 19a edició de l’eacn. Però trobàvem que era bon moment per llançar una nova proposta oberta, senzilla, lliure i lúdica, encaminada a obrir l’horitzó d’això que en diuen deures d’estiu. I és que sentim que encara som deutors d’una concepció educativa en la qual era difícil veure’ns un estiu sense el moment de tenir els quaderns d’estiu al davant. Sembla que un estiu sense deures no és tal, que no pot ser-hi sense eixe moment al matí, després de dinar, abans de baixar a la pisicina… amb la cara i el cos (ves a saber on para el pensament) davant del quadern ad-hoc. Com que ens costa entendre les vacances com a tals si no passen per l’acte redentor del deure tot i que al curs s’haja treballar de valent i estiga superat satisfactòriament. Els arguments són diversos, que si l’estiu és molt llarg, que si es perquè no perguen comba, per començar el curs peparats… i no fan més que justificar una posició que en el fons no té a veure amb allò plantejat (llegiu l’article sobre el tema a Un bloc educat) Encara ens encorsetem amb la idea per la qual l’aprenentatge, a l’estiu, passa pel quadern de deures i si no, s’atisba el sentiment de pèrdua ociosa i indolent de temps. Res a veure perquè l’educació pot passar en qualsevol lloc, en qualsevol moment. Què no és aprendre anar a veure una obra de teatre, una exposició, una pel·lícula, una actuació musical, viatjar, llegir un llibre pel gust de fer-ho, navegar a la xarxa, fer un vídeo o senzillament viure l’avorriment?

Així que des de 400 colps llancem aquesta proposta. Que ens contem què volem fer per continuar aprenent aquest estiu. #volers serà el fil conductor, el hashtag amb el qual contar-nos en un primer moment quines coses ens agradaria aprendre en vacances i més endavant amb quines altres hem aprés. Podeu enllaçar adreces, referents, les vostres imatges… Per a Bion tot aprenentatge ha de sorgir del desig així que, #volers .

http://unbloceducat.wordpress.com/2011/07/24/deures-destiu-si-o-no-o-una-resposta-mes-complexa/

Vides paral·leles, mons possibles

Amb aquest títol tan suggerent, es posa en marxa una nova edició del Cinema d’estiu de Benimaclet. Si les plantes floreixen a la primavera, les projeccions al carrer és una altra bella i cinèfila senyal de que efectivament ja som en periode estiuenc. I no només el títol d’enguany és suggerent si no que la pròpia proposta filmogràfica i les activitats que acompanyen les projeccions (actuacions musicals de luxe) es fan mereixedores d’aquest apel·latiu. A les 21:30 començaran les actuacions i a les 22:30 la pel·lícula, cada diumenge de juliol a la Plaça de Benimaclet. No oblideu portar el vostre sopar i la vostra cadira.

01/07 El taxista Ful (Jo Sol. Espanya 2005)
Projectaran els curts guanyadors del Concurs Audiovisual Benimaclet-Imaginacció

08/07 Jonas qui aura 25 ans en l’an 2000. (AlainTanner. Suïssa 1976)
Actuarà Stéphanie Cadel et la Caravane

15/07
Lista de espera (Juan Carlos Tabío. Cuba2000)
Actuarà Ali Farnat

22/07 Farhenheit 451 (FrançoisTruffaut. RegneUnit, 1966)
Actuarà Saudade

29/07 Lucio (Aitor Arregi, José María Goenaga. Espanya 2007)
Es projectaran curtmetratges

Per cert, no volem deixar d’agrair a la nostra companya Empar Roca, veïna activa i entusiasta de Benimaclet, que puntualment ens informa de les novetats cinematogràfiques del barri.

30 anys de Blade Runner

Tal dia com hui, fa 30 anys, es va estrenar a les sales de cinema Blade Runner (Ridley Scott, 1982). La pel·lícula no va tenir gran èxit a la taquilla però amb el pas del temps, gràcies a la seua capacitat anticipatòria d’una temàtica i una estètica socials modernes, es va convertir en un film de culte. Combinant amb maestria disiciplines creatives com el còmic, la ciència ficció, l’arquitectura, la música… la cinta aprofunditza en qüestions eternes com la pròpia existència i condicions humanes. Nosaltres, ja fa tres cursos, iniciàrem el Cicle de Cinema en V.O. d’escolagavina just amb aquest títol i pensem, que si encara hi ha alumnes per ahí que no l’han vista, aquest estiu i amb motiu del 30é aniversari no teniu excusa per deixar de vore-la perquè… tots aquestos moments, segur que es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Blade_Runner

Chacun son cinema

Arribat ara sí l’estiu i el conseqüent periode vacacional és hora de plegar i baixar la persiana per al descans merescut de l’alumnat. Pel que fa a la cinefília més encertada, especialment se’l mereix també el col·lectiu de persones que porta endavant l’Aula de Cinema de la Universitat de València. I per a acomiadar-se fins el curs vienent han triat entre d’altres aquesta peça que ens pot resultar ben inspiradora tot i que algunes crítiques la qualifiquen de fallida. Es tracta de Chacun són cinéma, una compliació de 33 curtmetratges, cadascun de no més de tres minuts de durada, dirigits per 36 reconeguts cineastes procedents de 25 països i tots cinc continents.

La producció va ser organitzada de cara a ser projectada el maig de 2007 amb motiu del 60 aniversari del Festival de Cannes. Els realitzadors i les realitzadores, cosangrades figures cinemtogràfiques com Zhang Yimou, Roman Polanski, Aki Kaürismaki, Atom Egoyan, Gus Van Sant, David Lynch, Jane Campion… van ser convidats a treballar al voltant d’un temà comú: la sala de cine. La projecció, amb entrada gratuïta, tindrà lloc el dimecres 27 de juny a les 18.00 h. a la Sala L’Atalante · Aula de Cinema en l’Auditori Montaner del Col·legi Major Lluís Vive de València.

Manifestació 22M

Hui acaba el curs. Per a la gran majoria de l’alumnat és un punt i seguit però per a d’altres l’inici d’una nova etapa. Per això ens abellia posar com a punt, seguit o final, la creació d’uns alumnes de 4t d’eso que finalitzen el seu pas per l’escolagavina. Es tracta del vídeo Manifestació 22M gravat tot just fa un mes i Marc Mayor, motor de la proposta, ens explica: ‘la idea va sorgir quan ens van proposar un treball per a informàtica on havíem fer un video, aquest treball va ser proposat un dia abans de la vaga i vaig pensar de gravar al dia següent i tenir mes temps per al muntage. El vídeo va ser prou senzill de gravar. El més dificl va ser aconseguir alguns fragments d’ altres mitjans ja que la qualitat era molt baixa. Després l’edició del vídeo, amb iMovie, es va fer en poques hores. En resum un plaer fer videos com aquest, molt senzill i molt “de casa” ja que els mitjans convencionals no es van fer molt ressó de la vaga’.

En veure el vídeo i saber del procés de seguida vàrem connectar amb la idea i el valor de la remescla. La remescla entesa com a actitud mental, tal i com sostenen des del col·lectiu Zemos98 (a punt hem estat de contar amb la seua presència a la pròxima eacn) i del qual rescatem aquest text introductori a un Taller de Remescla com a Ecosistema Cultural:

«La cultura és un palimpsest infinit», va dir Roland Barthes. El paisatge mediàtic està ple de textos, àudios, vídeos i imatges fixes que flueixen en un intercanvi que converteix la nostra cultura en un bucle constant d’idees que viatgen a la velocitat de la llum i ens enriqueixen contínuament. Perquè la remescla és molt més que un antecedent artístic desenvolupat en la idea de collage en les avantguardes. O molt més que la tècnica del sampling sonor desenvolupat des del principi de la fonografia i encimbellat pels DJ a partir dels vuitanta. La remescla està inserida en la nostra cultura i afecta transversalment a les nostres nocions d’educació, comunicació, coneixement, política, etc.

Amb el vídeo de Marc i companyia es fa evident que hui en dia els joves ja han incorporat amb total naturalitat aquest tipus de processos creatius. D’altra banda i lligat a la construcció de discursos audiovisuals i polítics, recomanem la lectura dels comentaris i reflexions generades a partir del vídeo 27M BCN Revolution (Paco Ruiz, 2011). Insistim que paga la pena llegir-les perquè al voltant de les mateixes s’estableix un més que interessant debat sobre la realització audiovisual i l’ús de les imatges: http://embed.at/article51.html (a vimeo s’ha retirat el vídeo però el podeu veure a l’enllaç deixat)

En fi, aquest punt final bé pot ser un punt de partida per al curs vinent: treballar la remescla! Gràcies Marc i bona sort a tot*s!

Dia de la música

Hui és celebra el Dia de la Música. També conegut com a Festa de la Música, la celebració té lloc actualment en un centenar de països cada 21 de juny amb l’inici de l’estiu. Va ser Jack Lang, Ministre de Cultura francès, qui el 1982 va proposar-ne la primera edició a França.

Ens agrada lligar idees en clar exercici psicoanlític d’associació lliure. Just dijous passat, en la magnífica xarrada que va fer precisament el psicòleg-psicoanalista Vicent Pi sobre Adolescència i educació a escolagavina, amb Entre les murs com a rerefons i adreçada a pares i mares d’eso, es preguntava on queda actualment la rebeldia dels adults. I ves per on que amb motiu d’aquesta celebració, ens abellia connectar amb l’espirit més rebel de la música. També per llevar-nos de damunt certa irritació davant el fet que pares, homes, a la xarrada només hi va assistir un. Per això hem triat el compositor, cantant i guitarrista Chuck Berry i un dels seus grans èxits de 1956, el Roll over Beethoven. El tema és una clara invitació a que lo vell deixe pas a lo nou. Sovint lo vell es sacralitza i escandalitza lo nou. De la mateixa manera que s’angoixa l’adult quan observa com l’adolescent sembla que destrueix la seua història. Però allò important és que de les deixalles construeix un nou relat. La patolgia esdevé quan es produeix la incapacitat per construir nous relats propis. A nosaltres ens agrada la dosi necessària d’irreverència del rocker de color front a la formalitat de la classe benestant i intel·lectual parisien. Són els pares que es miren amb la metixa distància allò que està passant al davant dels seus ulls a l’escenari escolar? Fan falta nous ritmes, nous escenaris, més subversió, més música al carrer i a les escoles i menys dies de. Llarga vida al rocanrol.

Estem d’enhorabona, neix Festival Ani_mar

Ens permetreu el joc de paraules, però en temps de retallades i desaparició de festivals, anima i molt, saber que s’acaba de posar en marxa un nou festival a la ciutat de València. Es tracta d’Ani_mar 2012 que tal i com expliquen els i les organitzadores parteixen de la idea de que l’animació és un valor en alça en l’àmbit de la cultura, l’art i la indústria. Ani_mar · Festival Internacional d’Animació · Premi Miquel Guillem, és un festival que neix davall la premissa de convertir-se en un punt de trobada entre creadors i amants de l’animació, sent l’escenari on s’arrepleguen i es posen en comú totes aquelles inquietuds artístiques que sorgeixen al voltant de l’animació. El festival està organitzat per un equip entusiasta del Grup d’ Animación: Art e Industria, la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València i Ca Revolta, i han habilitat un blog per tal d’anar informant de les novetats o d’altres qüestions més pràctiques com les bases del certamen o com poder fer la inscripció. Bon vent i bona barca, Ani_mar!

http://animar.blogs.upv.es

Palmarés 27 Encontre Audiovisual de Joves

Ho expliquen a la web del festival; l’Encontre Audiovisual de Jóves del Festival Internacional de Cinema de València ha clausurat la seua 27ª edició. Durant el cap de setmana estudiants i professorat van veure projectats els seus curtmetratges a la pantalla del saló d’actes del MuVIM. Entre els 40 curtmetratges que competien en diferents categories el jurat d’aquesta edició ha atorgat un total de disset premis. Properament a la web que l’Intef (Ministeri d’Educació, cultura i esport) li dedica a l’Encontre podreu trobar el palmarès dels curts premiats. Aquest 27 Trobada audiovisual de joves posa en relleu, un cop més, el compromís del Festival Internacional de Cinema de València Cinema Jove a fomentar del valor de l’audiovisual com a mitjà educatiu i cultural a les aules.

Categoria A
Accèsit
: Els contes oblidats, lEscola dAlfés. Lleida.
Primer Premi
: La palabrilla, Colegio San José Societat Cooperativa. Plasencia.
Premi del Públic:
“Senyor pirotècnic…”, Col·legi Teodor Lorente. València

Categoria B
Accèsit
: Buenos días, IES Miguel Server. Saragossa.
Primer Premi: Amores que matan, IES Son Pacs. Palma de Mallorca.
Premi del Públic: “Guants blancs”, IES Faustí Barberà. Alaquàs.

Categoria C
Accèsit
: Ciència ficción. La creatividad de un artista, Colegio Diocesano Santo Domingo. Oriola.
Primer Premi: 35 mm, IES Henri Matisse

Premi ‘Cuadernos de Pedagogía’ a la tasca docent.
“Guants blancs”, IES Faustí Barberà. Alaquàs.

Vimeo awards 2012

La setmana passada el portal de vídeo Vimeo, va fer entrega a Nova York, del seus premis en l’edició 2012. Vimeo, com a plataforma social sorgida el 2004, compta amb més de 65 milions d’usuaris únics al mes, serveix per pujar, compartir i realitzar vídeos i està considerada com la millor pel que fa a la creativitat i qualitat dels seus vídeos. Possiblement també perquè no permet ni publicitats televisives o per exemple demostracions de videojocs, ja que apunta que el contingut siga, a més de penjat per l’usuari, creat per ell.

“El món del vídeo i la creativitat en línia està en una etapa de transició: d’una era d’observació a una de participació. Cada vegada existeixen més eines a Internet per buscar finançament, filmar, muntar i distribuir “, va dir Jeremy Boxer, un dels organitzadors del festival. “La línia que separava l’amateur del professional cada dia és més fina. El que abans et costava 15.000 $ ara pots fer-ho amb la mateixa qualitat per 50. Això comporta també un component emocional: reforça la confiança de l’usuari en l’acabat del seu vídeo i l’anima a compartir-lo amb el món “.

“Vint visites al nostre vídeo a Vimeo ens donen una major projecció que 200 a Youtube”, van dir els integrants del col·lectiu Everynone, que van guanyar el gran premi Vimeo amb el vídeo Symmetry que podeu veure dalt. La categoria lírica va ser creada, segons comenten els seus creadors per mostrar vídeos creatius sobre el el món corrent i les experiències personals.

No deixeu d’entrar i mirar els vídeos guanyadors de les diferenst categories perquè són d’una creativitat que meravella, com aquest altre, remix de la pel·lícula origina d’Alfred Hitchcok Rear Window.

https://vimeo.com/awards/winners

Sony Bravia Play-Doh (Frank Budgen, 2007)

Sempre que algú em pregunta per l’stop-motion em ve al cap –entre la llista de perles que hi tinc arxivada– aquest anunci. Si la joia animada anterior es caracteritzava per la seua simplicitat (pocs elements –quotidians– i uns quants amics al saló de casa amb una càmera de fotos), aquesta podria ser l’antítesi. Animar a gran escala, en la vida real, deu ser una de les experiències més esgotadores i satisfactòries del món. Hores i hores i més hores de preproducció, dissenyant, construint, coordinant… preparant-ho tot per al gran moment: el rodatge al carrer!

Malauradament, la majoria de les voltes, tot aquest procés, tot l’esforç humà i econòmic necessaris, només són possibles quan hi ha una gran empresa al darrere. Sony paga els cabassos de dòlars que deguera costar aquesta campanya (no sóc capaç ni d’imaginar-ne la xifra) per convèncer-nos que els seus televisors són els millors. Res nou: el fastuós món de la publicitat, fent gala dels seus recursos amb grandiloqüència.

Mentrestant, els menuts anem fent com podem, entre feines precàries i projectes que no arriben a nàixer. Suant la gota, però ens fem costat. Perquè sabem que, malgrat no comptar amb el suport de multinacionals, bancs i altres monstres de l’era capitalista, tenim el més important: companys i companyes amb qui compartim la il·lusió i les ganes i amb qui repartim la feina quan se’ns fa massa feixuga. I potser no farem mai una proesa com la dels dos-cents conills de colors que salten pels carrers de Nova York, ni tindrem 40 animadors al nostre càrrec, ni capturarem amb les càmeres les cares atònites dels vianants que contemplen un conill gegant desfer-se en cubs de colors. El que tenim molt clar és que les gran idees (fins i tot les enormes, com aquesta) sorgeixen en els racons més insospitats i que, mentre treballem, el més important és gaudir. Si teniu curiositat pel procés, ací teniu un vídeo del making of.

paulapé

Next Page →