Noam Chomsky: les 10 estratègies de manipulació mediàtica

Noam Chomsky, filòsof, lingüista, activista i una de les veus més respectades i consolidades de la dissidència intel·lectual durant l’última dècada, de referència ineludible en l’anàlisi de la societat actual, va publicar en el seu moment aquest decàleg al seu llibre Armes silencioses per a guerres tranquil·les. Només cal comprovar; i aquest pot ser un bon exercici per fer amb l’alumnat.

1. L’estratègia de la distracció
L’element primordial del control social és l’estratègia de la distracció que consisteix a desviar l’atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les èlits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d’informacions insignificants. L’estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l’àrea de la ciència, l’economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. “Mantenir l’atenció del públic distret, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar, de tornada a la granja com els altres animals” (citat a ‘Armes silencioses per a guerres tranquil·les’).

2. Crear problemes i després oferir solucions
Aquest mètode també és anomenat “problema-reacció-solució “. Es crea un problema, una “situació” prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest siga el demandant de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple, deixar que es desenvolupe o s’intensifique la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic siga el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també, crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

3. L’estratègia de la gradualitat
Per fer que s’accepte una mesura inacceptable, n’hi ha prou aplicar gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. És d’aquesta manera que condicions socio-econòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que haurien provocat una revolució si hagueren estat aplicades d’una sola vegada.

4. L’estratègia de diferir
Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com “dolorosa i necessària “, obtenint l’acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l’esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que “tot anirà millor demà” i que el sacrifici exigit podrà ser evitat. Això dóna més temps al públic per a acostumar-se a la idea del canvi i d’acceptar-la amb resignació quan arribe el moment.

5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat
La majoria de la publicitat dirigida al gran públic utilitza discurs, arguments, personatges i entonació particularment als xiquets, moltes vegades propers a la debilitat, com si l’espectador fos una criatura de poca edat o deficient mental. Com més s’intente buscar enganyar a l’espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilizant. Per què? “Si un es dirigeix a una persona com si ella tingués l’edat de 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestionabilitat, ella tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o reacció també desproveïda d’un sentit crític com la d’una persona de 12 anys o menys d’edat” (citat a ‘Armes silencioses per a guerres tranquil·les’)

6. Utilitzar l’aspecte emocional molt més que la reflexió
Fer ús de l’aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curtcircuit en l’anàlisi racional, i finalment al sentit crític dels individus. D’altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d’accés a l’inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments…

7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat
Fer que el públic siga incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seua esclavitud. “La qualitat de l’educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors siga impossible de superar per a les classes inferiors” (citat a ‘Armes silencioses per a guerres tranquil·les’).

8. Estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat
Promoure que el públic crega que el fet de ser idiota, vulgar i inculte és el correcte i el que està ben vist socialment.

9. Reforçar la autoculpabilitat
Fer creure a l’individu que és només ell el culpable per la seua pròpia desgràcia, per causa de la insuficiència de la seua intel·ligència, de les seues capacitats, o dels seus esforços. Així, en lloc de rebel·lar-se contra el sistema econòmic, l’individu es autodevalua i es culpa, el que genera un estat depressiu, un dels efectes és la inhibició de la seua acció. I, sense acció, no hi ha revolució.

10. Conèixer els individus millor del que ells mateixos es coneixen
En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent escletja entre els coneixements del públic i aquelles posseïdes i utilitzats per les èlits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el “sistema” ha gaudit d’un coneixement avançat de l’ésser humà, tant de forma física com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor l’individu comú del que ell es coneix a si mateix. Això significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control més gran i un gran poder sobre els individus, més gran que el dels individus sobre ells mateixos.

col·lectiu fotograma 24

Sentim una afinitat especial quan descobrim projectes com aquest en el qual, de nou, cinema i pedagogia van de la ma. Des de l’any 2000 el col·lectiu portuguès Fotograma 24 desenvolupa projectes en el camp de l’animació, a través d’un programa de tallers al voltant de la creació de joguines òptiques i la realització de curtmetratges d’animació i de caràcter experimental. Als tallers en escoles on busquen desenvolupar la creativitat dels més menuts, són els mateixos xiquets i xiquetes els que donen forma al guió, dibuixen i animen, mentre que l’equip de realitzadors es limita a coordinar el treball i ajustar l’edició final. El resultat dels seus treballs és una deliciosa barreja de frescor, llibertat i fantasia. Podeu veure una mostra a la finestra dreta.

Els tallers són transversals, parlant a tots els públics interessats en aprendre l’idioma i reflexionar sobre el llenguatge cinematogràfic a partir de l’animació d’una manera creativa i constructiva. No obstant això, les associacions creat, han permès la intervenció permanent en escoles de primària i secundària, per treballar i motivar els alumnes per desenvolupar diferents formes d’expressió, juntament amb un programa d’educació teòrica i pràctica per tal de produir un coneixement integrat en les activitats pedagògiques. Diàriament i a través dels mitjans de comunicació, ens sentim aclaparats per les imatges que ens manipulen i ens guien a una complexitat de signes i els seus significats, que emergeix per estimular els sentits a pensar i descodificar. Les màquines, que capten el món visible, són mers mecanismes que no funcionen per si sols, sense la mirada i la sensibilitat de qui per elles observa. Conscients de la importància de la formació bàsica en relació a les noves tecnologies, s’adrecen especialment a joves i menuts desfavorits que per raons geogràfiques se’ls nega l’accés a aquestes eines. El Col·lectiu busca contribuir a una millora en l’evolució de les facultats d’aprenentatge, interiorització i l’ús de les noves formes de comunicació.

http://www.fotograma24.pt.vu/

Cinema i coneixement com a eix de la XXIX Universitat d’Estiu de Gandia

Una mar mentida i certa. Cinema i coneixement és el lema de la vigesimonovena edició de la Universitat d’Estiu de Gandia de la Universitat de València, que tindrà lloc entre el 16 i el 27 de juliol. L’eix vertebrador d’aquesta edició és el cinema i com entendre la realitat actual a través d’ell. La principal novetat d’aquest any rau en l’estructura dels cursos. En total s’han programat 22 cursos de 20 o 10 hores que tindran una durada de dos dies i mig en el cas dels primers i dos matins en el cas dels segons. D’aquesta manera s’abandona l’estructura dels cursos en una setmana sencera, tal i com s’havia fet fins ara, i s’opta per una concentració de la docència. Se’n presenten de dues temàtiques distintes: uns dedicats al cinema i que intenten acostar-se a temes d’actualitat a través del cinema i altres d’una varietat temàtica més ampla i que responen als diversos sabers i inquietuds dels alumnes: salut, economia, pedagogia, etc. Bona part d’aquestos cursos seran impartits per professors de la Universitat de València però també s’ha comptat amb especialistes i crítics en cinema. La matrícula ja és oberta i s’allargarà fins al diumenge 8 de juliol. Es podrà formalitzar a través de la web del centre www.uv.es/cig o bé a les instal·lacions de la Universitat de València a Gandia al carrer Fundació Vicent Ferrer.

En quant a les activitats obertes, el cinema serà també el protagonista d’enguany amb la col·laboració estreta que ha prestat l’IVAC. Junt amb ells han preparat un cicle de cinema que va des del cinema mut fins al més actual. De fet, el primer dia, dilluns 16 de juliol, s’ha preparat una projecció de ‘Les joies del cine mut a la col·lecció de l’IVAC’. Una projecció que es realitzarà amb acompanyament musical en directe, tal i com es feia aleshores. La resta de dies està prevista la projecció de pel·lícules com ‘Ser o no ser’, de Ernest Lubitsch; ‘Con faldas y a lo loco’, de Billy Wilder; ‘El guateque’, de Black Edwards; ‘Rufufú’, de Mario Monicelli; ‘El quinteto de la muerte’, d’Alexander Mackendrick; o ‘Plácido’, de Luís Garcia Berlanga.

animats

Un nou banner decora des d’aquesta setmana 400 colps. És un banner carabassa, senzill i somiador, de mirada menuda però ben oberta… Una joia que ens connecta a moltes altres, aquelles animades que cada mes ens anirà descobrint paulapé. Recordem que la idea és presentar una peça mensualment, sense rigideses de calendari ni intencions doctes en la crítica. Ressenyes des del pla personal per introduir-nos en el camp de l’animació. El mes passat es va posar en marxa la secció amb la resenya de 2 metros i ja esperem amb interés la següent joia animada.

#ubiquography

La nostra amiga i companya Marta Ortells (les imatges són seues) ens crida l’atenció sobre un projecte fotogràfic, paradigma de la convergència mediàtica i els nous usos i formats de producció i distribució audiovisual que ha generat la xarxa. Es tracta d’Ubiquography: una col·lecció de fotografies realitzades amb el mòbil (iPhone al principi, ara també amb telèfons amb sistema Android), pujades a Instagram i etiquetades amb #ubiquography, i que seran exposades en pantalles en diversos llocs del món des del pròxim dia 24 de maig fins al 8 de juny.

Ubiquography és un projecte de Barcelona Photobloggers, coproduït pel Centre Cívic Guinardó, que pretén reflexionar sobre un nou camp d’exploració i creació fotogràfica avui conegut com a iPhoneografia, la utilització de la càmera del mòbil per fer fotografies. A través d’una exposició col·lectiva, Ubiquography basa el seu lema en la ubiqüitat i la immediatesa, característiques principals d’aquesta nova tendència artística.
Sense la tècnica que requereix la fotografia tradicional, els nous dispositius mòbils, i les seues aplicacions i els seus filtres, ofereixen a l’usuari total llibertat creativa per capturar el moment, les casualitats i l’instant amb la seua càmera del mòbil.

Ubiquography és també un projecte participatiu en xarxa. A través de l’aplicació i xarxa social de fotografia mòbil Instagram, els participants en el projecte capturaran, editaran i publicaran les seues fotografies des del mòbil i a l’instant es mostraran en l’exposició que es podrà veure en diferents punts del món, de manera simultània i en el mateix moment que l’autor publique la foto. Actualment, Ubiquography té 498 autors i 26.149 fotografies que podeu veure a la seua pàgina web.

Com participar-hi? Per poder publicar les teues fotos a Ubiquography, has de tenir un compte a Instagram i registrar-te a la pàgina web d’Ubiquography, on trobaràs els requisits i la sol·licitud de participació.
 Una vegada publicada la fotografia a Instagram, és necessari etiquetar-la amb el hashtag #ubiquography perquè automàticament s’importe a les plataformes d’exposició (web i exposició física).

Una exposició en temps real: ubiqüitat i immediatesa. Les fotografies publicades a Ubiquography es mostraran a través de dues plataformes: la pàgina web ubiquography.com i l’exposició en el «món real». L’exposició física es podrà veure del 24 de maig al 8 de juny simultàniament en diferents organitzacions i entitats culturals d’arreu del món, a València en concret l’exposició tindrà lloc a la seu de la productora Filmac (horari de visita: de dilluns a dijous, de 16 a 20 h, i divendres, de 9 a 15 h). La projecció LIVE visionarà l’última foto publicada, fins que un altre autor en publique una altra de nova i substituisca l’anterior. Aquest procés es generarà a temps real i de manera automàtica.
 A la projecció HISTORY, totes les imatges publicades a Ubiquography s’aniran mostrant de manera rotatòria en l’ordre en què es van publicar.

A més, i per conéixer millor la filosofia implícita en el projecte, Marta ens deixa l’enllaç a un interessantísim article d’Albert Lladó titulat “Ubiquography, l’aventura d’atrapar la teoría”:

http://www.scribd.com/fullscreen/93752896?access_key=key-jqqsef6qahrarc3wrpd

Altra proposta d’AulaMèdia

Dóna’m la teva mirada és un nou projecte audiovisual d’AulaMèdia, un reportatge pensat per explicar de manera didàctica els fonaments del llenguatge audiovisual. Un material innovador i en català, per ensenyar el llenguatge audiovisual des del punt de vista tècnic però també des del punt de vista de l’espectador.

Per què ensenyar a analitzar una novel·la i no una pel·lícula? Per què ensenyar a interpretar un text persuasiu i no un anunci? Davant l’evidència que avui dia les pantalles (de televisió, d’ordinador, de telèfon, etc.) són la principal font d’informació i d’estímuls per als alumnes, des d’AulaMèdia es fan preguntes com aquestes i no troben altra resposta que la constatació que cal ensenyar als alumnes com funcionen els mitjans i què hi ha al darrere del que veiem en una pantalla.

Aquest projecte es vol finançar amb “micromecenatge” des de Verkami (petites aportacions de les persones interessades). La proposta és fer una aportació de 20 €. 
Aquesta aportació et dóna dret a: 1 exemplar del DVD Dóna’m la teva mirada 
+ Guia didàctica per a ús del DVD 
+ Agraïment personal en els crèdits del DVD i en el web d’AulaMèdia 
+ 2 invitacions per a la presentació del DVD

Podeu fer la vostra aportació i consultar tots els detalls del projecte d’AulaMèdia ací:

http://www.verkami.com/projects/1971-dona-m-la-teva-mirada

Nou concurs a Cinema Jove

S’acosta la 27ena edició del Festival Internacional de Cinema de Valencia – Cinema Jove i des de l’organització volen fer-nos més partíceps. Voleu aconseguir invitacions gratuïtes per a les gales d’inauguració i clausura? Voleu entrades per a les projeccions de la secció oficial? Voleu també un lot de llibres publicats per La Filmoteca de València-IVAC amb motiu de Cinema Jove? Només heu de respondre la següent pregunta i seguir-los a Twitter i/o Facebook i entrareu al sorteig d’un lot que conté invitacions i publicacions inèdites del festival:

A qui creus que hauríem d’atorgar el pròxim premi
Un Futur de Cinema?

Des de 1993, Cinema Jove ve concedint el premi Un Futur de Cinema a actors joves que, encara que lògicament per edat encara no compten amb una dilatada filmografia, sí que han aconseguit impressionar amb la seua interpretació, han mostrat coherència a l’hora d’encaminar la seua carrera, o han aconseguit construir personatges amb una solidesa inusual en persones sense llarga trajectòria vital, la qual cosa fa les seues interpretacions més cridaneres i sorprenents.

Teniu de termini fins el pròxim dimecres 23 de maig per fer-los arribar la vostra resposta a concurso@cinemajove.com sense oblidar posar Cinema Jove com assumpte del mail. Si ets menor d’edat necessitaràs una senzilla autorització dels teus pares o tutors legals. Si voleu podeu consultar amb més detall les bases a:

http://www.cinemajove.com/banco/archivos/premiofuturodecine.pdf

Aprofiteu l’ocasió i ens veiem e Cinema Jove!

Premi Baldiri Reixac

Ha sigut una setmana, la passada, més que intensa. I continuem aquesta amb més emocions. I és que ens acaben de comunicar que el treball realitzat el curs passat a 6é de primària sobre els pioners del cinema, ha estat guardonat amb un dels Premis Baldiri Reixac a alumnes. És curiós com retornen aquestes històries doncs tot just ara fa un any de la realització d’aquell treball. N’estem ben satisfets perquè el premi és un reconeixement a la idea de que podem aprendre i treballar passant-ho d’allò més bé, així com pel gran valor del treball col·lectiu més encara quan es fa amb grups i persones entusiastes com les implicades. Ací podeu veure un dels vídeos realitzats en el marc d’aquest treball. Per molts anys companys!

#gavina5

Ens trobem capficats en la setmana temàtica d’escolagavina i efectivament, ja es treballa de ple i a tots els nivells sobre un eix vertebrador de cinc temes: futur · poesia · economia · democràcia · sostenibilitat. L’escola s’impregna cada vegada més d’un debat, una conversa que si més no, ens fa prendre consciència de la necessitat d’abordar aquest cinc conceptes des de la pràctica educativa més immediata. Per això ja treballem en collage, fent vídeos, inventant el futur, practicant altres mercats, reciclant i amb poesia. A poc a poc ens anem permetent que la setmana travesse les aules, altere els horaris, genere altres tempos i nous espais. Ara més que mai cobra sentit una proposta que ens connecta a l’actualitat articulant un nou currículum viu. Estem capficats i hi dedicarem temps i esforços. Nosaltres hi posem l’audiovisual, bé per interrogar-nos, bé per potenciar la creativitat de l’alumnat, bé per acostar-nos a altres discursos. A més hem habilitat el hashtag #gavina5 com a epicentre de la conversa col·lectiva i horitzontal al voltant d’aquestos temes. Un diàleg obert al qual vos convidem a sumar-vos.

Next Page →