La dieta mediàtica dels joves

Aquest curs hem iniciat la col·laboració amb un projecte para la creació de guies d’alfabetització visual. Coordinat des de la Facultat de Belles Arts d’Altea per Teresa Marín el projecte Guaves es troba en la seua fase incipient en la qual a més d’anar definint els objectius i la metodologia del treball, s’està recapitulant aquells referents ha tenir en conte per donar sentit les accions posteriors. És per això que recuperem un article aparegut a Vilaweb al febrer que parla precisament de la dieta mediàtica dels joves.

Quines relacions manté la joventut amb els mitjans de comunicació? Quins n’utilitza més? Quantes hores els dedica? Aquests són alguns dels interrogants que sovint es presenten a l’hora d’estudiar el consum mediàtic juvenil. Un camp força desconegut i on encara existeixen molts tòpics que enterboleixen la realitat. En aquest sentit, popularment s’acostuma a creure que els joves fan un consum excessiu dels mitjans, però la creença apunta que no és per informar-se, sinó per oci. Tanmateix, les seves pràctiques són molt similars a les dels adults. Tant en hores de temps, com en continguts. Així ho certifiquen els estudis del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (PDF), entitat pública catalana que s’encarrega d’investigar en relació a aquestes dues matèries.

Aquests informes (PDF) rebel·len que la televisió és el mitjà més popular, tant en el grup d’edat dels 14-24 anys (joves), com en la franja major de 24 (adults). Tot i així, Internet és la segona preferència de la joventut, i la tercera pels més grans. I succeeix a la inversa en relació amb l es revistes i publicacions periòdiques (en segon lloc per adults, en tercer per a joves). D’altra banda, el temps invertit en ambdós casos és gairebé igual. Com les estadístiques (PDF) demostren, tan sols existeix una diferència de 6 minuts entre les hores dedicades als mitjans per un jove (6 hores i 49 minuts), i les que en consumeix un adult (6h i 43 minuts). Per tant, en línies generals no existeixen les anomenades “socioaddiccions” juvenils relatives al consum mediàtic. Així ho afirma la Mònica Figueras, Doctora en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra, qui ha elaborat nombrosos estudis en relació amb la “dieta” informativa dels joves i sobre la qual podeu continuar llegint a l’article complet.

Molt possiblement Guaves inicie a l’inici del curs vinent la fase de recollida de dades, així que vos anirem informant de les impressions i els avanços.

‘Joies animades’ per paulapé

No hi ha com encarar el cap de setmana amb una bona nova que és un regal. I és que l’estimada il·lustradora paulapé ha recollit el guant que li llançàrem fa un temps en forma de proposta i s’ha animat a obrir una secció que titularem Joies animades. Paula va obrir fa poc un Pinterest amb el mateix títol però ara, a 400 colps, enriquirà amb un text propi aquelles peces sobre les quals farem un toc d’atenció pel seu animat valor. La idea és presentar una peça cada mes, sense rigideses de calendari ni intencions doctes en la crítica. Ressenyes des del pla personal com aquesta amb la qual comencem i en la que paulapé ja ens avisa de certa dificultat perquè mentre escrivia havia de lluitar amb certa melàngia del temps passat amb ells.

“2 metros”, de Javier Mrad i Can Can Club

La mire una i altra volta. Hi torne de tant en tant des que me la van descobrir ara fa un parell d’anys. I no deixa de sorprendre’m com s’hi conjuguen la senzillesa dels materials i l’expressivitat dels moviments. Objectes quotidians que es transformen en dos animals –un gos i un caragol– que es barallen per una pilota. Una història simple, veritat?

Doncs cada vegada que la veig m’emociona. I no només per la seua aclaparadora plasticitat, sinó perquè, amb molt pocs mitjans, és capaç de contar-nos una història, breu, petita, quasi insignificant, plena –alhora– de transcendència. En poc més de 5 minuts assistim a una disputa, a un joc, a una persecució; som testimonis de la tenacitat, la cabuderia i la solidaritat. I tot açò narrat amb les més belles imatges i els sons més suggeridors.

Dos metres, un rellotge i uns quants coixins i mantes disposats sobre el terra de la planta superior d’un edifici ple de màgia. No cal res més. I és que ara, quan veig “2 metros”, també veig el Can Can Club, situat al Carrer de Cuba 3247, al barri de Núñez de Buenos Aires, on he tingut l’honor de passar vora tres mesos, en el que s’ha convertit en una de les experiències més valuoses de la meua vida.

Quan veig “2 metros” veig el taller a la planta baixa, ple de materials i maquinària, de gossos i termos d’aigua calenta per al mate, i el plató increïble, amb tot d’elements preparats perquè comence la funció. Veig la casa de Javier Mrad, al pis superior, la meravellosa terrassa i l’hort urbà, la sala de ioga… I veig també Becho, Mab, Anük, Seba, Tati, el Pela, Verito, Javi, Juan… i tots aquells que passaven per allà de tant en tant per tirar una maneta, a dinar deliciosos plats al solet o a jugar al “metegol” (com se’n reien, quan jo deia “futbolín”…).

Mentre espere, ansiosa, els resultats del curt en què vaig tindre la sort de col·laborar, mire i remire “2 metros” i “Teclópolis” i tinc la certesa que, hi ha encara tant de camí per fer, que no podem badar ni un segon enmig de les inseguretats i els dubtes. La clau està en les nostres mans.

paulapé

ATENCIÓ: canvi en la projecció de “Senyor pirotècnic, pot començar la…”

Per raons alienes a nosaltres ens hem vist obligats a canviar l’estrena a l’IES ABASTOS amb el mateix horari previst (18.30, 19.30, 20.30 i 21.30 hores). Un avantatge, el lloc té el doble de capacitat i sereu tots i totes benvinguts i benvingudes. Vinga, us esperem.

Una abraçada, Josep Arbiol

Festival Punt i Ratlla 2012

Hui portem un altre festival però com en anteriors ocasions pensant sempre en la possibilitat que pot donar per orientar el treball amb alumnes. Per exemple bé pot engrescar l’alumnat de plàstica en aquest darrer tram del curs amb la participació en una plataforma que permetesca ampliar el camp de visualització dels seus treballs així com conéixer altres creacions, processos, teàcniques… El festival que s’ha guanyat el títol de “més abstracte del món” explora les possibilitats creatives del punt i de la línia en diverses esferes de la ciència, l’art i el pensament. Res de representació, només punts i línies com a fins en si mateixos!

Aquest any realitzaran la primera edició de Júnior on es convida la participació a xiquets i xavals de 6 a 12 anys d’edat. L’objectiu de la convocatòria és fomentar la capacitat d’abstracció per desenvolupar les capacitats de creació, observació, anàlisi i crítica. Des de l’organització es busca aproximar l’alumnat des de menuts a expressions abstractes en diverses disciplines que els permeta admirar la diversitat, alhora que trobar elements i patrons en comú. Existeixen tres categories en funció de les edats dels participants: _mini: 6 i 7 anys, _medium: 8, 9 i 10 anys i _maxi: 11 i 12 anys.

Els curtmetratges han d’estar realitzats només amb punts i ratlles evadint tota representació. Es pot usar cualsevol técnica fílmica de il·lustració o animació. La banda sonora no pot contenir paraules en cap idioma. Si s’utiliza una cançó, aquesta ha de ser solament instrumental o contenir veus humanes inarticul·lades. La durada total no pot excedir els 6 minuts i la primera edició es realitzarà els dies 10 i 11 de novembre 2012 al CCCB (Centre de Cultura Contemporània) de Barcelona amb entrada lliure i gratuïta. El tancament de les inscripcions conclou el 15 d’agost i és important que reviseu el web amb les bases completes i per veure també la possibilitat de presentar-se per grups o escoles.

http://www.puntoyrayafestival.com/

23 d’abril

Senyor Pirotècnic, pot començar la…

De vegades passa que a qui tens més a prop li fas menys cas. Així ens ha passat amb Josep Arbiol, per qui sentim una afectuosa proximitat tant per la tasca realitzada com per alguns moments compartits, especialment en festivals. Josep ja ha deixat el CEIP Colon de Benetússer on va realitzar una tasca pedagògica amb l’audiovisual increïble. Actualment treballa al CEIP Teodor Llorente de València i si bé volia prendre’s un temps sabàtic pel que fa a la producció, no ha pogut deixar de liar-se, una vegada més, la manta al coll.

Així que ara ens convida a l’estrena del darrer projecte on ha estat implicat: Senyor Pirotècnic, pot començar la… Aquest és un projecte global on han participat 246 xiquets i xiquetes de 3 a 12 anys des d’Educació Infantil a 6é d’Educació Primària. La història és una metàfora de la situació de l’ensenyament al País valencià en el dia d’avui. Era la primera vegada que un projecte d’aquest tipus es desenvolupava en aquest centre i ha estat un èxit de participació i col·laboració tant de xiquets/es com de professorat i la sempre inestimable ajuda i suport d’AMPA i tants pares i mares.

La projecció tindrà lloc el divendres 27 d’abril al Teatre El Micalet de València i en sessions contínues a les 18.30, 19.30, 20.30 i la sessió golfa a les 21.30 hores. Nosaltres assistirem si res no ho impedeix,  doncs la imatge que acomanya l’apunt ja ens ha imantat. Vos esperem.

Your lost memories

Busquem pel·lícula Súper8 de rebuig. Fa temps que ens quedàrem més que seduits per la proposta del Taller de Cinema sense càmera que realitzen a espaciorojo i tenim en ment provar en la propera edició de l’eacn. Molt segurament ja tenim el projector (falta per confirmar que funciona) i ara ens falta el suport fílmic. Acabem de fer una recerca interessant a todocolección i esperem alguna comanda. Però prèviament havíem tornat a provar amb twitter. I després d’un temps va saltar la sorpresa; ja no tant perquè al final siga la via per conseguir cintes sinó de nou per conéixer persones amb esperit col·laboratiu com Mireia Julià i projectes tan interessants com Your Lost Memories de la productora Boogaloo Films en el qual la mateixa Mireia és implicada.

Your Lost Memories és un projecte transmèdia que funciona com a oficina virtual de pel·lícules de Súper8 perdudes, i que es poden visionar a través del web, amb l’objectiu de retornar-les als seus propietaris. Your Lost Memories pretén esdevenir un projecte de referència en la creació transmèdia. L’innovador projecte compta amb la col·laboració d’importants cineastes com Kike Maíllo, Isabel Coixet, Mar Coll, Isaki Lacuesta o Roser Aguilar que participen realitzant muntatges especials amb el found footage o material trobat. Amb aquesta iniciativa Boogaloo Films vol posar en valor els records, especialment aquells que van quedar gravats en velles pel·lícules de Super8. Per això ofereix les pistes per poder contactar amb ells per lliurar material de Super8 o per reclamar la propietat d’algun dels que apareix a la web.

Anirem informant-vos de l’evolució del projecte.

http://www.yourlostmemories.com/

El vídeo d’un minut

De nou una proposta que pel seu format i característiques pot donar joc especialment amb l’alumnat de secundària i més concretament amb les alumnes. El vídeo del minut: un espai propi, un film col·lectiu; és una invitació a totes les dones perquè enregistren en format audiovisual els aspectes de la seua realitat que les signifiquen com a subjectes. Es tracta d’un projecte col·lectiu composat per filmacions d’un minut de durada, realitzades en un pla seqüència i concebudes sota un mateix tema. La proposta té com a objectius, facilitar l’emergència i visibilitat de la mirada femenina així com crear un arxiu audiovisual que reunisca la visió de les dones sobre diferents aspectes de la realitat. El tema per a la present convocatòria serà La revolució i les condicions de participació són:

- estar realitzades per dones, sense limitacions d’edat ni nacionalitat.
- cenyir-se al tema proposat en la convocatòria.
- la durada haurà de ser d’un minut.
- realitzades en un pla seqüència.
- incloure un plànol, afegit al final, on figure el nom i el lloc de residència de cada autora, en cada obra que es presente
- lliurar una còpia en format Mini DV o DVD (en un arxiu AVI).

Les participants lliuraran les seues gravacions contenint les obres audiovisuals abans del 14 de maig de 2012 a les seus de les Mostres que integren TRAMA, Coordinadora de mostres i festivals de cinema, vídeo i multimèdia realitzat per dones. El film col·lectiu resultant es projectarà a la 20a edició de la Mostra internacional de Films de Dones de Barcelona que tindrà lloc del 7 al 17 de juny de 2012.

http://www.mostrafilmsdones.cat/

Seguirem colpejant

Era hora de reprendre la publicació. Després d’aquest lapse vacacional-pasqüer i tot just en arribar al 4t aniversari era moment de tornar. Les vacances van bé per descansar però també solen ser periodes estimulants en els quals sorgeixen noves idees. Precisament en viatge a Barcelona no perguérem l’oportunitat d’acostar-nos al CCCB i veure l’exposició Pantalla Global, altament recomanable. Com no, ens hem fet amb el material oportú i llegit ja el catàleg editat, estem ara amb l’obra  de Lipovetsky & Serroy. El punt de partida de l’obra vindria a explicar que per contra d’allò que pugam pensar a partir de les dades i la proliferació de pantalles, el cinema gaudeix d’una excel·lent salut. Pot ser com el coneixíem fins ara no ocupa el centre institucional però açò no equival en absolut al seu ocàs cultural. Ens trobem doncs en la quarta era del cinema, l’hipercinema, aquell que es s’ha filtrat en tants i tants àmbits de la vida: esports, publicitat, televisió… Així doncs va ser sota aquesta òptica que ahir tinguérem l’oprtunitat de veure  al cinema La invenció d’Hugo (Martin Scorsese, 2011) no només un homenatge al cinema de Meliés sinó meta-cinema, cinema al voltant del cinema, com a artifici i somni. D’on ve; què és i on va el cinema? I ràpidament conectàrem amb un apunt que teníem en reserva.

El 1902 Géorge Mélies va filmar Le voyage dans la lune. La pel·lícula va ser concebuda i realitzada tant en blanc i negre com en color, pintada a ma. La versió en color, considerada perduda durant molt de temps, va ser trobada el 1993 per la Filmoteca de Catalunya en estat crític. A partir de 1999 es va portar a terme un treball altament delicat de recuperació i digitalització de la cinta. I no va ser fins el 2010 que es va donar per completada la restauració permetent el públic redescubrir una obra mestra del cinema 109 anys després de la seua creació. Les eines digitals actuals han permés tornar a muntar els fragments de 13.375 fotogrames del film i restaurar-los un a un. Els fotogrames perduts o molt perjudicats varen ser presos de la versió ne blanc i negre i colorejats. I per a confeccionar una nova banda sonora es va seleccionar al duo francés Air, responsable de les atmòsferes d’alguns dels hits del french chic de finals dels 90 o de pel·lícules com The virgin suicides (Soffia Coppola, 1999). L’obra final es va presentar a la darrera edició del Festival de Cannes.

Un fragment d’aquesta versió el passàrem a la darrera edició de l’eacn i ací teniu l’obra sencera. També hem recordat l’excel·lent treball d’estudi i apropiació dels pioners cinematogràfics realitzat el curs passat per l’alumnat de 6é d’escolagavina. Seguirem colpejant!

>> AGAFEM UNA SETMANA DE VACANCES. TORNAREM LA SETMANA VINENT <<

Next Page →