Coses que ens animen

D’entre les lectures acumulades resctàvem ahir, en temps de vaga, una entrevista publicada a El País a la psicòloga i sociòloga del M.I.T. Sherry Turkle. Portada el 1995 de la revista Wired, Turkle es va convertir en la tecnogurú del moment per la seua eufòria davant les possibilitats que s’obrien de la interacció amb els ordinadors, les pantalles i la incipient internet. Però ves per on que hui en dia Turkle alerta amb la mateixa convicció dels efectes nocius no previstos i convida a desconnectar-nos per no seguir propiciant més llacunes en la capacitat de desenvolupar relacions afectives completes, especialment entre els més joves. El debat doncs vindria a ser si internet, les pantalles, ens faciliten i enriqueixen la socialització o si per contra ens aïllen i l’empobreixen.

També l’administrador de 400 colps s’ha fet aquest qüestionament en moments de força dedicació. Però en cada intervenció per presentar 400 colps, hem posat en valor precisament que el projecte i la xarxa sempre han sigut la possibilitat d’augmentar l’alcanç dels nostres dispositius pedagògics així com de generar sinèrgies i conéixer de primera ma a persones increïbles que d’altra manera hagués sigut segurament impossible. Sense anar més lluny la setmana passada tornàrem a col·laborar amb Mara Balestrini, però açò ja ho contarem més avant. En aquest punt i quan hui comença la nostra participació a Perifèries 2012 gràcies a la inivitació (també!) via xarxa de La Fundició (hui coneixem el Francisco i la Mariló) la xarxa també ens torna a sorprendre més que gratament. I és que Jordi Teixidó al que no coneixem personalment ens ha fet arribar un vídeo que ens ha animat el dia. Quan el misatge és tan clar no cal afegir més discurs així que el vídeo parla per si mateix. Però nosaltres li hem demanat al Jordi unes paraules de presentació per l’apunt i encara ens hem animat més. Mil gràcies!

No ens coneixem personalment. T’explico alguna cosa… sóc de Barcelona i si bé ara treballo de guionista d’un programa infantil, sóc realitzador de vídeo des de fa anys, sempre treballant en coses culturals o personals. He fet uns quants vídeos d’animació amb lletres (que es poden veure a vimeo). Tots aquests per pur plaer de fer-los. Tenia ganes de provar una cosa tècnica (el com animar diferent cada lletra  de la última imatge). I quan vaig pensar que les lletres podien ser aquest “Sí al valencià” em va il·lusionar i em va semblar que podia ser una bona manera de convertir una idea “artística” en “útil”. O almenys intentar-ho. La idea ha estat des del començament que sigui un petit vídeo que pugui fer servir qui vulgui: persones o associacions que treballen en defensa del valencià. És un petit gra de sorra… però mica en mica s’omple la pica… (o poquet a poquet farem caminet…). El treball és totalment casolà, tinc un talleret a casa, està tot fet amb imatge real, papers, cotó, lletra escrita a llapis, objectes petits… i editat a casa. La música l’ha posat desinteressadament l’amic David Moreno, pianista i professional de la música.

A part d’enviar-ho a amics, he buscat a la xarxa i us he trobat….  Potser la part important com a tècnica és que és animació d’imatge real i editada després en ordinador frame a frame. (I això que et deia dels materials, que és treball casolà etc). Ah, és un treball conjunt de Jordi Teixidó i David Moreno. A vimeo tinc un vídeo més llarg (9 minuts) fet en català i pensat per nens i nenes. Hi apareixen veus de nens. No és parlat en valencià però potser també agrada o interessa. Aquest es va fer per una festa de promoció del llibre, per Sant Jordi del 2011. I a sota pots veure d’altres meus curtets.

29m · #envaga · #VagaGeneral

Participem en Perifèries 2012

En moments com aquest és quan pensem que amb motiu podem mostrar l’orgull pel nostre treball. Hem guanyat premis, hem sigut convidats a taules rodones, a jornades educatives o a programes de ràdio però aquesta setmana donem un pas més. I tot gràcies a Francisco Rubio i Mariló Fernández del col·lectiu català La Fundició que han tingut l’amabilitat de convidar-nos a l’open-space amb títol Amb quines expectatives? Des de quines potencialitats? que coordinaran a l’encontre Perifèries 2012 que ja té lloc a València des del passat 21 i fins el proper 15 d’abril sota el genèric Fer d’una pràctica col·lectiva una experiència comuna. Nosatlres hi participarem els propers divendres 30 i dissabte 31 de març i parlem en plural perquè junt a l’administrador de 400 colps Francisco i Mariló han tingut la gran idea, i l’atreviment de proposar-ho, de que també hi participe alumnat.

En aquesta ocasió l’equip de Perifèries, junt amb Medialab-Prado, va convocar a la presentació de projectes i comunicacions per al seu desenvolupament i presentació en el Taller Seny de carrer. Perifèries 11-12 implementa una convocatòria que segueix la metodologia experimentada per Media-Lab Prado en Ciència de Barri, i que des de Perifèries denominem Seny de carrer. Esta convocatòria s’obre a les especificitats, a l’emergència i visibilización de comunitats que estan experimentant amb la producció i la distribució de coneixement a través de projectes col·lectius, contextos locals i experiències a peu de carrer. Els projectes seleccionats tenen com a objectiu fonamental, a més de l’organització i el desenvolupament del coneixement, la seua aplicació en la presa de decisions i en el redisseny de l’agenda pública, entrant en diàleg amb les polítiques urbanes, mediambientals, culturals, educatives o tecnològiques desenvolupades pels governs, i influint de manera efectiva en la configuració d’allò local i en les condicions de vida en els barris i en el carrer com a expressió d’allò per construir, allò que està succeint o per succeir.

Totes les activitats que s’integren en Perifèries 11/12, tindran lloc a la Sala Thesaurus de La Nau. Els resultats derivats d’aquestes trobades es materialitzaran en una exposició que romandrà en la mateixa sala fins al 15 d’abril inclòs. Anirem informant, de moment dir-vos que estem més que contents.

http://periferies11-12.blogspot.com.es/
http://www.lafundicio.net/?p=457
_a la web de la Universitat de València
_a la web de MediaLab Prado

fragments 2011

Ens ha passat ja anteriorment que després de la intensitat d’una activitat com l’eacn necessitem un temps de recuperació pel que fa al ritme de publicació. Tenim per davant projectes força interessants que explicarem aviat. Així que continuem amb la notícia d’una exposició que amb el pas de les edicions ha cobrat una interessant rellevància. I és que en el seu moment ja va ser censurada, a no poder celebrar-se al MuVIM senzillament per retratar amb ull fotogràfic els moments més significatius de la notícia i polítiques valencianes.

Així, el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València acollirà, enguany per segona vegada, l’exposició de fotoperiodisme Fragments d’un any, que organitza la Unió de Periodistes Valencians. La mostra, que tindrà lloc del 30 de març al 3 de juny, recull els fets més destacats dels últims mesos, arriba a la novena edició i oferirà el treball de 29 professionals del periodisme gràfic en 106 instantànies que formen la memòria més recent de la vida valenciana. La Unió de Periodistes Valencians, amb aquesta nova edició de Fragments, referma el seu compromís tant en la importància del fotoperiodisme com en la llibertat dels professionals per contar el que passa al nostre voltant. Dipositar aquesta confiança en els espais d’una institució clau per a les llibertats i la lliure difusió d’idees i pensament com és la Universitat de València es converteix en una mostra més de la voluntat de continuar el treball de defensa de la llibertat d’expressió d’una organització que afronta els reptes de canvis en la professió periodística.

Cinèfil.cat

Els atacs a la llengua continuen a les illes o al nosre voltant més immediat. Cada vegada són més evidents les estratègies de residualització i folklorització que per a la llengua s’apliquen amb cobertura legal. Encara en aquest marc ens resulta absurd haver d’explicar-nos o justificar quan algú extranyat ens pregunta per què fem cinema o educació en valencià. Per això aplaudim l’aparició de Cinèfil.cat, una revista digital editada íntegrament en català destinada a servir d’eina de difusió de la indústria cinematogràfica en català.

La iniciativa d’aquest projecte l’emprenen un grup d’estudiants afeccionats a la crítica i la creació cinematogràfica, que sense masses pretensions volen transmetre la seua adoració cap al setè art i en la mesura del possible promoure moltes de les creacions que es realitzen al nostre territori. I així donar difusió tan a les obres més reconegudes com també el cinema de curtmetratges i obres menors. Cinèfil.cat està totalment obert a noves idees, crítiques i persones que vulguen ajudar. Funciona d’una manera totalment cooperativa entre tots els que en formen part per part d’arribar, dia rere dia, a realitzar una millor cobertura en tots els àmbits. Després de la posada en marxa de la web volen obrir un espai de debat i reflexió, obertura a noves comprensions de l’art per excel·lència i generar un indret on hi puguen confluir creadors i amants, observadors i transformadors, i créixer junts per formar un espai de reflexió pública ben necessari en aquests temps de plasticitats.

Nosaltres voldríem una revista de cinema de tot el món i de tots els temps en català, però els de cinèfil.cat donen un primer i necessari pas.

http://www.cinefil.cat/

motius

Aquest dimecres passat l’administrador de 400 colps va ser entrevistat per un especial sobre cinema i educació al programa Generació BSO de RàdioTrama · Ràdio Lliure de Sabadell. Sigué una experiència realment gratificant en la qual el clima de confiança i el tracte més que amable dels responsables va generar un encontre amé i enriquidor. A més un cant a les possibilitats tecnològiques gens complicades de la xarxa ja que twitter ens posà en contacte i la comunicació radiofònica la realitzàrem a tres bandes via Skype, a Donosti, a Sabadell i a Picanya. Ja havíem parlat que l’entrevista giraria al voltant de 400 colps, tant la pel·lícula com el propi projecte, altres iniciatives que portem a terme i les possibilitats pedagògiques del cinema a l’escola i fora d’ella. Però en una d’aquestes l’Àlex va preguntar com un fet de tan marcada rellevància com la propera vaga general era tractat a l’institut: com els expliqueu el per què de la vaga? Motius no en falten però en un primer moment, pot ser per l’inesperat de la pregunta, va costar ordrenar-los. Sí ens sembla interessant que l’alumnat, des del compromís i la responsabilitat front a una situació com l’actual, en trobe els seus propis. Així que després d’un parell de dies pegant-li voltes i per tal de facilitar aquesta tasca hem donat amb un vídeo que en sintetitza uns quants. Segurament hi ha altres referents, altres visions, però com que ens afecta a tots nosaltres comencem per aquest i a partir d’ací pot ser l’alumnat, i el professorat, propose més.

http://radiotrama.ourproject.org/index.php/2012/03/generacio-bso-especial-cinema-i-educacio-20-03-2012/

18ª eacn: haikus audiovisuals

Continuem contant-vos i mostrant-vos fragments del que va ser i vàrem fer a la darrera edició de l’eacn. Ja hem explicat al resum que una de les propostes noves llançades ha sigut la creació d’ haikus audiovisuals. Aquest curs la setmana temàtica d’escolagavina s’articualrà al voltant de cinc temes des dels quals repensar la societat en general i per què no, l’escola mateix en particular. Donat que el treball amb Susana Rey abordava la sostenibilitat volíem també acceptar el repte de continuar avançant-nos i generar més treball de cara a la festa de maig. Així que des de la coordinacó tècnica plantejàrem aquest nou exercici de creació audiovisual lligat a la poesia. El haiku és una de les formes de poesia tradicional japonesa més estesa i ens donava la possibilitat de que l’alumnat, per parelles, s’endinsara en la creació poètica respectant unes senzilles pautes: tres versos de 5-7-5 síl·labes, traduïts a tres plans i, a ser possible, lligar-ho a la naturalesa.

Som conscients que ni el procés ni el resultat s’acosten a l’ortodòxia que alguns poden reclamar lligats a la creació artística. Però la proposta va resultar engrescadora i especialment atractiva en comparar les opcions de les diefrenst parelles de realització. No som puristes; simplement juguem, provem, experimentem, fem ús de recursos mínims barrejats amb molta creativitat de l’alumnat i finalment ens riguem amb les peces més freaks i ens sorprenem amb les més suggerents.

Per cert, hem de fer un aclariment. La música és del multi-instrumentalista norueg Terje Isungset, especialitzat en instruments de gel. Afegida en el procés d’edició, estigué seleccionada per la coordinació tècnica i si bé a cada haiku li correspon un fragment diferent optàrem per fer-la servir com a fil condcutor de les 8 peces resultants i poder presentar-les aglutinades en un sol vídeo. En veure el resultat, Albert i Mario, realitzadors del 8é haiku (peus en moviment…) expressaren la seua protesta per no haver respectat l’àudio original. Acceptada, hem intentat canviar-ho però en editar-la de nou hem comprovat que precisament l’àudio original se sent deficientment. Així que hem optat per mostrar els 8 haikus embastits amb la mateixa música. Un últim apunt: com ens agrada el pla de dalt, ens recorda a…

18a eacn: exercici de videocreació

El vàrem proposar farà un parell d’anys i ja és un clàssic. En bona part perquè l’alumnat el demana, ja que és una pràctica senzilla que dóna molt de joc; esdevé un divertimento al mateix temps que un desafiament. I resulta emocionant i ric el moment de contrastar les diferents opcions personals. L’exercici consisteix en que nosaltres proporcionem un fragment musical i l’alumnat ha de posar-li imatges. No hi ha més delimitació que la música així que poden fer per parelles, indvidual, en grup… Poden optar per la narrativa figurativa i contar alguna història o decantar-se per opcions més plàstiques, abstractes o oníriques… En aquesta edició el fragment és un clàssic, els primers 30 segons del tema central de Twin-Peaks. Però al tanto! els i les alumnes no l’havien sentida mai, ni coneixien la sèrie ni havien sentit parlar la mort més célebre de la teleficció, la de Laura Palmer. Així resultava doble interessant comprovar que els hi suggeria i com adaquaven la inoblidable melodia a les possibilitats de l’entorn acostant-nos a plantejaments de la remescla audiovisual.

I el contrast de les cinc peces realitzades sigué emocionant. Dalt hem posat dues per il·lustrar el resultat: és el moment i arrels. No figura la guayadora del nostre particular microfestival en el que els participants es decantaren per què passa amb els escacs, que si podeu veure junt a les dues restants al nostre web de vimeo.

moments eacn

Des de 400 colps, coordinació tècnica de l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa, sempre intentem estar ben atents i capbusats en el programa formatiu i l’acompliment d’aquelles activitats previstes. Supervisar l’aconseguiment del timing marcat, l’obtenció de bon material de gravació, la motivació dels participants en les propostes, la presentació i atenció dels col·laboradors convidats, les projeccions, l’edició de diferents peces generades… D’alguna manera els apunts aportats fins ara del que ha sigut aquesta 18a edició posen especialment en valor aquest aspecte més pedagògic. Però no, no se’ns escapa que l’eacn, en bona mesura el seu capital, és relació: vincle, afecte, compartir… Cada activitat està embastada a la següent amb moments de joc, de reunió, per cantar, dinar, sopar o berenar, de netejar, cuinar, descansar, tocar la guitarra o la caixa, de riure, plorar, somniar… I ves per on que Anna Teruel, alumna participant de 3r d’eso, ha sabut fer confluir els dos plans en una senzillíssima però bella peça que capta a la perfecció l’espirit de tants moments de la darrera eacn:

“Quan vaig vore l’ambient, gent tocant la guitarra, jugant a les cartes, cridant, altres fent suc de taronja… simplement vaig voler agafar la càmera i captar eixe moment. Al principi no tenia molt clar que era el que volia fer. Anava gravant a la gent mentres jugaven amb entusiasme i sense que es donaren compte per a que resultara més natural. Després d’una setmana intentant editar-lo i sense poder a causa dels examens, l’he acabat! He volgut fer-ho a càmera ràpida per a que no es fera molt pesat i semblara que a l’estar gaudint aquell joc, el temps passava més ràpid. Com molta gent diu, quan més be t’ho passes, més ràpid et passa el temps. La música no la tenia molt clara, però vaig recordar aquelles cançons que tocaven Albert, Mario i Clàudia. Tocaven moltes cançons de Manel. A mi aquest grup m’agrada molt i conec moltes de les seues cançons. Finalment em vaig decidir per “En la que Bernat se’t troba”. Aquesta cançò és prou alegre, i comença amb una música, com de fira que no sé per quin motiu m’agradava com quedava. El títol, quan el vaig grabar, vaig pensar que es diguera “Joc de cartes” o algun títol semblant, però mirant-lo moltes vegades, vaig decidir anomenar-lo “Moments EACN”, ja que mostra lo bé que ens ho hem passat! Tot el món esta jugant, divertint-se, i al mateix temps actuant (inconscientment). Espere que agrade a tots els meus companys i companyes de l’eacn 2012! “

Aprenentatge als marges, invisible, edupunk, educació expandida, integració i experimentació… Bravo Anna, el teu vídeo dóna sentit al nostre treball.

18a eacn: cinema sostenible a Chelva

Ho acabem de contar al resum però creiem que mereix un apunt a banda. Un dels plats forts de la 18a edició de l’eacn que va tenir lloc entre els dies 1 al 4 de març sigué la visita i participació de l’artista i realitzadora Susana Rey. Susana no venia simplement per contar-nos la seua experiència; engrescada per la possibilitat de crear colze a colze amb alumnat de secundària ens va plantejar de rodar quatre peces curtes al voltant de la sostenibilitat, eix vertebrador de bona part dels darrers treballs de Susana i un dels temes plantejats a la setmana temàtica d’escolagavina.

Interessada per aprofundir amb l’alumnat en les actituds i posicionaments sostenibles traslladats a la creació audiovisual, va desgranar de manera didàctica les diferències entre una macroecologia fílmica articulada mitjançant un cinema ecològic però amb valor de mercat, i una microecologia fílmica, sostenible, de marcat valor social. Resultava pertinent l’interrogant: és l’eacn sostenible? Tot ens fa pensar que sí. eacn com activitat integrada i respectuosa amb el medi natural i social del seu entorn, amb potenciació de recursos mínims i obtenció de resultats globals, amb destacat valor social tant en els seus plantejaments com en els seus treballs (cutmetratges, intercanvis amb professionals…). Una vegada situat l’alumnat en el back-ground de la proposta passàrem al rodatge simultani dels quatre breus curtmetratges que acabaran composant un mosaic ben interessant. Guionats per Susana, per gravar-los l’alumnat va fer ús de nou dels dispositius mòbils que en aquesta microecologia fílimca sostenible esdevenen eines bàsiques. Una nova escriptura audiovisual a l’alcanç dels joves per ser compartida amb el món. En breu veurem el resultat.

Finalment Susana ha tingut un nou detall dedicant el primer apunt del seu nou blog a l’eacn. Cinema sostenible a Chelva conta encara millor un encontre que tardarem en oblidar per la seua riquesa pedagògica.

A primera hora del matí de divendres passat, ‘aterrava’ en aquest poble de l’interior de València, disposada a donar un taller audiovisual a una quinzena d’alumnes de secundària convertits per quatre dies en aprenents de realitzadors. Havia estat convidada per Jordi Orts en el marc de l’Escola d’Activitats Culturals a la Naturalesa (EACN), després de presentar un dels meus treballs, Cousas do Kulechov, a l’Escola Gavina. [continua]

http://susanarey7.blogspot.com/

Next Page →