Manifest EOI: 10 idees per aprendre en obert

A 400 colps tancàvem el trimestre passat i el 2011 amb el reportatge sobre la 1ª Trobada audiovisual de joves. A l’apunt al qual el presentàvem, intentàvem explicar de manera ben sintètica el plantejament que sustentava l’exercici realitzat pels alumnes @claralabero @emparmarttinez @marcmayor i Clàudia Ballesteros de 4t d’eso de l’@escolagavina. Ja hem donat compte en vàries ocasions que bona part de la filosofia que ens inspira prové de col·lectius com @zemos98 o persones com @tiscar, vicedegana de cultura digital de l’EOI, l’Escola d’Origanització Industrial de Madrid la qual tinguérem ocasió de conéixer en l’entrega dels Premis Edublogs 2010. Amb Tíscar Lara hem coincidit també en diversos àmbits de formació com el curs sobre Edupunk a Baeza o la jornada “Creativitat i enginy davant els reptes educatius actuals” celebrada el maig passat a Barcelona. Va ser precisament en aquesta jornada on tinguérem l’ocasió de conéixer amb detall el seu concepte d’aprendre als marges, en relació a tot allò que aprenem en contextos no formals però que tan valuós resulta pel desenvolupament personal, professional i l’adquisició de competències. Doncs bé, ara precisament l’EOI, centre que aposta clarament per l’educació en obert, publica un Manifest que a nosaltres ens aporta el nivell de concreció necessari per tot allò que amb la pràctica de la Trobada audiovisual de joves volíem transmetre i aconseguir. Ací el teniu traduit amb introducció inclosa:

En tot context social no és casual que l’escenografia del treball sigui un reflex i al mateix temps un dinamitzador de la configuració de l’ensenyament. En la societat industrial, tenir tancats els alumnes en l’”escola” servia a un model educatiu basat en l’exclusivitat de l’accés a la informació i a la replicabilitat de grups massius a escala. Es desplegava per tant una representació molt similar a la producció en sèrie de la fàbrica. En l’economia del coneixement, provocada per la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació, l’organització dels processos productius està generant al seu torn demandant canvis en les formes de treballar i en conseqüència també en les maneres d’aprendre. Una de les diferències principals d’aquest pas de societat industrial a digital té a veure amb la propietat d’ubiqüitat que transforma la visualització dels temps i espais en què ambdues realitats succeeixen: més enllà de la fàbrica i més enllà de l’escola. En EOI assumeixen el repte de transformació educativa amb un Manifest que es publicarà en el proper número de la revista Arbor CSIC i que inclou deu idees per aprendre en obert

1. L’escola és una plataforma. L’escola és un lloc obert on es propicia la interacció. La generació de valor es mesura per la capacitat d’atreure talent.

2. L’aprenentatge es suporta en valors globals i sostenibles. EOI propugna una visió ètica dels mercats. La sostenibilitat econòmica, social i mediambiental teixeix el procés d’aprenentatge de les competències i habilitats professionals.

3. Emprenem. Fem, després som. Separar l’aprenentatge de la realitat, o si més no de la pràctica en la qual s’insereix, limita l’experiència fins anul · lar. Cada alumne és diferent.

4. El món és l’escola. L’aprenentatge es produeix de manera expandida en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Només hi ha una realitat que integra les experiències presencials i digitals.

5. Aprendre és compartir. Aprenem des dels fets i des de les emocions. L’aprenentatge col · lectiu enriqueix les visions de la realitat. La diferència, la diversitat, és la primera font de riquesa i creativitat.

6. Els continguts ens presenten, les dades ens acrediten. L’únic control possible de la qualitat i actualitat dels continguts formatius és la seva pública discussió. La transparència és una qüestió de principis.

7. La pantalla transforma l’experiència d’aprenentatge. Les tecnologies ens permeten humanitzar i singularitzar l’aprenentatge. Com més digitalitzem el diàleg i l’accés a la informació, més important són els espais físics de relació.

8. Del diàleg amb el client sorgeixen les necessitats. Com més talent involucrem en la identificació dels cursos i en la definició dels seus continguts, més a prop estaran de les necessitats reals del mercat laboral i d’adaptar a les seves tendències.

9. L’escenari és global, la realitat és local. Les competències vinculades al territori són determinants per a la competitivitat global. La proximitat al client i la singularització dels productes determinen creixentment la demanda.

10. Innovació social, innovació moral. Les principals oportunitats de negoci a les que ens anem a enfrontar en els propers anys provenen de les necessitats de fer el món més habitable i garantir la seua sostenibilitat.

Centres com l’EOI i persones com Tíscar ens assenyalen un camí que pot resultar-nos de gran interés per orientar-nos front a les necessàries transformacions que en l’educació s’han de donar. Nosaltres prenem nota i el seguim, i vosaltres?

Decàleg d’edició avançada de vídeo amateur

Nou any i seguim. Hem carregat piles, tornem amb molt il·lusió i entre d’altres, hem aprofitat les vacances nadalenques per fer revisió d’aquells apunts que un dia volguérem publicar i no ho férem. És el cas d’aquesta proposta tan útil com interessant per nosaltres, tan obsesionats per facilitar als joves eines, recursos, maneres, que potencien la seua creativitat. Escrivim l’apunt moments després de veure una nova entrega del programa Redes (reposició) entrevistant el Ken Robinson per parlar al voltant dels secrets de la creativitat. I caram, bé que tenim comprovat que els telèfons mòbils, paradigma del que s’anomena convergència mediàtica, són possiblemnt l’eina amb més potencial que diàriament tenen a les seues mans.

Decàleg d’edició avançada de vídeo amateur és un recurs didàctic de Territori Móvil (TM), un programa d’alfabetització audiovisual i digital desenvolupat per “Casi tengo 18″, associació que es dedica a fomentar la diversitat cultural a través de projectes que tinguen com a base la participació activa de la societat civil, centrant-se en els i les adolescents i treballant amb ells i elles directament. Territori Móvil era un programa d’alfabetització mediàtica i digital dirigit a adolescents, posant a la seua disposició eines, metodologies i conceptes relacionats amb la producció i difusió d’informació i continguts audiovisuals, però sobretot, per desenvolupar la seua capacitat crítica i criteri propi. TM pretén fomentar una entesa dels mitjans de comunicació, no com un canal unidireccional, sinó com un espai conversacional, o d’anada i tornada. Basant-se per a això en l’aprenentatge per mitjà de l’experiència pràctica i la participació activa. TM es presentava com una multiplataforma (tallers, web, televisió) en desenvolupament, on el telèfon mòbil esdevenia la principal eina de treball.

Al decàleg trobareu tota una sèrie de consells ben pràctics perquè els apliqueu als vostres projectes audiovisuals. Des del “abc de l’edició de vídeo” fins alguns trucs més espectaculars al servei d’allò que vulgueu explicar. Són senzilles idees Do It Yourself amb les qual aconseguireu potenciar els vostres mòbilmetrajes.

← Previous Page