Cinema i treball

Tampoc ens descobreix res de nou, un micrófon obert que capta el que se’ns vol mostrar com una indiscreció inoportuna, quasi com a qui se li escapa un rot o un pet en públic. Que ja sabem quines són les intencions de Rajoy en matèria laboral i que la reforma no és més que l’eufemisme de la precarització del treball i de la pèrdua d’avanços socials que tant han costat aconseguir. I és en aquesta matèria que el cinema també ens pot ajudar. Hem donat a la xarxa amb Edualter · Xarxa de recursos sobre educació per la pau, el desenvolupament i la interculturalitat, amb una secció dedicada a Cinema i treball com a interessant proposta didàctica. I si no, llegiu atentament el plantejament de Mario Matamoros i Joyce Riquelme explicat al web:

Durant els últims anys s’han produït canvis molt profunds en el món del treball. Les transformacions tan accelerades que s’han donat en les formes d’organitzar el treball, el cicle laboral, les condicions laborals, i un llarg etcètera, marquen també canvis culturals i identitaris molt arrelats. Com ho viuen tot això els joves que s’han d’incorporar avui al mercat laboral? Quines incomprensions i ruptures generacionals s’estan produint entre joves i adults davant la forma d’entendre el treball? Són preguntes que angoixen a molts ensenyants preocupats pel futur dels seus estudiants. Per fer-ho es necessita compartir col·lectivament experiències, inquietuds i reflexions d’aquest sector de població que està entrant ja en el món del treball o que en va posposant la seua difícil incorporació. Amb aquest material el que es pretén es facilitar-los l’acostament a una reflexió col·lectiva entre professorat i estudiants.

Els temes que es pretén abordar són: el món del treball com a espai de creació d’una identitat individual i col·lectiva (cultura obrera, cultures del treball, la relació entre l’ensenyament i el món del treball, etc.); les condicions de treball (precarització laboral, treball temporal, estrès, mobbing, noves polítiques de recursos humans, etc.); els conflictes laborals; el treball en altres contextos geogràfics (deslocalització, treball infantil, maquiles, desocupació, etc.); l’atur i l’absència de treball; la immigració del sud cap al nord en la recerca de treball.

No dubteu doncs en fer un passeig per les diferents guies pedagògiques i de ben segur que hi trobareu bon material per facilitar la reflexió sobre la importància del treball en la construcció d’identitats personals i col·lectives i com un dels principals eixos estructuradors de la vida social; analitzar críticament els canvis que s’estan produint en el món del treball des de la perspectiva dels treballadors i treballadores; incrementar l’empatia amb els sectors més desafavorits en el món del treball i desenvolupar la capacitat analítica i crítica a partir de la discussió en grup.

http://www.edualter.org/material/cinemaitreball/indexcat.htm

Cinema Jove: Elx i València

A punt de terminar el primer mes de 2012 estem de nou atents a les noves convocatòries dels festivals que compten amb secció per a produccions escolars.

Fins al pròxim 9 de març està oberta la convocatòria per participar en la XV Mostra de Cinema Jove d’Elx, que se celebrarà del 17 al 21 d’abril a Elx organitzada per la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament. Les obres amb les quals poden concórrer han d’haver estat produïdes amb posterioritat a 2010, no han de sobrepassar els 15 minuts de durada (incloent títols de crèdit), han d’haver estat gravades originalment en vídeo, i no han d’haver estat estrenades en el terme municipal d’Elx abans de la Mostra.

D’altra banda també és oberta ja la convocatòria per participar a la propera edició de Cinema Jove i a la seua Trobada Audiovisual de Joves que tindran lloc del 15 al 22 de juny. A la Trobada poden participar els grups de joves de fins a 22 anys d’edat, que residisquen a l’Estat espanyol i que pertanyen a centres educatius, d’EPA, associacions juvenils, tallers d’imatge, etc. Ja sabeu que s’estableixen tres categories, A: fins a 12 anys (alumnes de Infantil i de Primària); B: de 13 a 20 anys (alumnes de l‘ESO i de Batxillerat) i C: de 16 a 22 anys (alumnes de Cicles Formatius d’Imatge, d’altres centres de formació i d’ associacions juvenils). La durada màxima també serà de 15 minuts, inclosos els títols de crèdits. Els participants hauran de presentar la seua inscripció, mitjançant la nostra pàgina Web, fins el 15 de abril de l’any 2012.

Per saber amb més concreció les bases (condicions tècniques, especificacions…) consulteu les webs dels respectius festivals.

http://www.joveselx.es/
http://www.cinemajove.com/

eGlia

Ja fa un temps que vos volíem presentar aquest interessantísim projecte en el qual, el nostre company José Abellan ha pres part en el procés de creació. Tal i com la presenta ell mateix, eGlia és una plataforma que té com a objectiu principal instrumentalitzar i visibilitzar informació dispersa: és una radiografia d’informació complexa i dinàmica, conjunt d’objectes en el que @jfreire anomena ecosistemes d’aprenentatge. De aquesta manera, la plataforma eGlia és generada a partir de diversos usuaris mitjançant vídeos connectats, propis o no, generant un discurs no lineal amb la particularitat que cadascú d’aquestos vídeos pot incorporar dades adjuntes: enllaços a altres vídeos o pàgines externes. La xarxa de vídeos emergents és una xarxa líquida en si mateix, és a dir, una xarxa flexible i dinàmica on poder realitzar noves connexions no establertes prèviament sense el perill de caure en la dispersió. eGlia es construeix a partir d’uns nodes principals amb la possibilitat d’adjuntar informació a cada node, connectats entre si i als que se’ls ot afegir informació posteriorment. Aquesta informació pot ser des d’un nou vídeo contestant a un node principal fins un comentari en text o un conjunt de tweets amb un # hashtag compartit. L’usuari bàsic d’eGlia crea el seu propi recorregut d’aprenentatge i personalitza el nivell de profunditat que decidisca vertir a la plataforma. Aquest usuari pot complexitzar la seua interactivitat amb eGlia i formar part de la xarxa al tenir la possibilitat de generar contingut nou sobre els nodes principals, ja siga en vídeo, en text o en imatge.

eGlia és una abreviació d’electrònic i cèl·lula glia, terme que deriva del grec bizantí γλία, i significa “lliga”, “unió”. eGlia, projecte que va ser finalista als III Premis Internacionals d’Innovació Audiovisual de RTVE.es en la categoria d’educació, és aprendre ensenyant innovació audiovisual. I una mostra més de les grans possibilitats creatives que ens ofereix la xarxa i que bé poden tenir una aplicació pràctica en el treball d’aula: presentació de materials, treballs de generació d’arxius…

http://www.eglia.net/

Star Wars Uncut

Fa poc més d’un parell d’anys, Casey Pugh (27 anys, extreballador de Vimeo) i Jamie Wilkinson van tenir una ambiciosa i original idea: versionejar Star Wars – Episode IV: A New Hope amb ajuda de qui s’oferís a la xarxa en un clar exponent del fenòmen anomenat crowd-sourcing, estratègia de creació col·laborativa a través d’internet. Per al muntatge la pel·lícula es va fraccionar en 473 segments de 15 segons cadascú i es va demanar als usuaris i fans de la saga que triaren qualsevol d’eixos moments i gravaren la seua adaptació mantenint-se fidels a la narrativa i la història originals. La resposta de la xarxa sigué massiva i entusiasta de manera que de cada fragment es varen rebre diverses propostes de diferents usuaris. És per això que els responsables de la producció varen crear un programa d’ordinador per reproduir automàticament el fragment de més audiència de cada escena i que recopila les escenes sobre la marxa, de manera que la pel·lícula pot canviar en temps real en funció de les qualificacions dels usuaris.

El projecte, que comptà amb el beneplàcit del propi George Lucas, va ser guardonat el 2010 amb el Premi Emmy al millor medi interactiu internet-ficció. Ara per fi i després que els seus creadors ho anunciaren recentment a twitter, ja és pot veure el resultat a la web del projecte o a You-Tube. Més de dues hores en les quals podem veure escenes de tot tipus, animació per ordenador, stop-motion amb Lego, recreacions en cartró, actors no professionals… en un evident exemple de que la xarxa ha modificat radicalment els paràmetres del consum i la producció audiovisual. Que la força vos acompanye!

http://www.starwarsuncut.com/

Josep Alfaro: Transient

En mig de les mobilitzacions també estem pels amics. I Josep Alfaro, a més d’un magnífic fotògraf, ho és. Per això fem extensiva la seua invitació a visitar del 24 al 31 de gener la seua exposició que baix el títol Transient, tindra lloc a Las Naves de València. Moda i fotografia, més concretament la cara oculta del procés creatiu en la indústria de la moda, la tasca del dissenyador i els estats anímics pels quals travessa abans, durant i després de tirar endavant una nova col·lecció. Aquesta sèrie de fotografies immortalitza aquests moments d’espera, angoixa, paciència i nervis.

http://josepalfaro.com/

21 de gener: #mésrespecte

Hui, de nou, eixirem al carrer. Per l’escola, l’ensenyament. Demanarem més qualitat, més respecte, més dignitat, més valencià. Farem sentir la nostra veu, la d’escola valenciana per fer veure que n’estem farts, que ja va bé. Que no estem disposats a assumir més retalls doncs no s’empassem els dogmes com si res. Que anem tots plegats, mestres, alumnes, famílies. Que hi h un altre país i que front a la prepotència, creativitat. Com han fet els i les alumnes de l’IES Álvaro Falomir amb la seua desfilada de mantes i flassades a preu de rebaixes. A aquestes alçads ja sabeu per què ho han fet; només volíem sumar-nos i aplaudir la imaginativa resposta.

Premi de Proposta didàctica a través del cinema

Nosaltres ja estem de nou en marxa amb la preparació d’una nova edició de l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina. I és en aquest moment que donem amb aquesta convocatòria que d’una manera o altra haurem de valorar. L’Associació CinemaNet, que el passat mes d’octubre de 2011 va organitzar a Madrid el I Congrés de Cinema i Educació, convoca per al’any 2012 un premi per a professors que apliquen el cinema a les aules, amb el propòsit de fomentar entre els educadors la utilització del cinema per a la formació en valors.

L’objectiu permanent de l’Associació CinemaNet és la promoció dels valors humans, socials, cívics, familiars i educatius en el cinema ia través del cinema. A l Ir Premi de Proposta didàctica a través del Cinema, que és com s’ha denominat tècnicament el premi, podran concórrer tots els professors i educadors, a títol personal o en equip, que proposen una experiència educativa de cinema en qualsevol nivell o àmbit d’educació. Els treballs s’han de presentar abans del 30 d’abril. Es donaran tres premis, dotats amb 1.000, 500 i 300 euros, respectivament, i amb els diplomes corresponents. Els treballs premiats seran publicats en línia. El jurat estarà format per persones de reconeguda solvència en el món educatiu i per experts en la utilització del cinema a les aules. L’acte de lliurament del premi tindrà lloc a l’octubre, en el curs de la Jornada de Cinema i Educació que se celebrarà a Madrid. Les bases completes del premi i la direcció per enviar els treballs poden consultar al web www.cinemanet.info.

La doctrina del xoc

Ens trobem en una situació tan extrema que necessita ser explicada. L’escola ha d’ajudar a interpretar el món quan el món mateix és ja l’escola. Pot ser la situació com a docents pot resultar abrumadora en intentar de traslladar-la a l’alumnat. Però per això el vídeo, el cinema, la xarxa constitueixen grans eines que ho faciliten.

The Shock Doctrine: The Rise of Disaster Capitalism, es un llibre de 2007 de la periodista canadenca Naomi Klein on denuncia el capitalisme del desastre. El llibre és segons l’escriptor galeg Manuel Rivas, un toc d’alerta ètic de l’autora del cèlebre No logo, aparegut el 2001, una mena de manifest revolucionari i mordaç contra el poder de les supermarques i l’esclavitud del consumidor. Del que tracta ara és de les tècniques de submissió a la globalització. El mètode tradicional ha estat l’anomenada política “del pal i la pastenaga”, encara que els pobles poden comptar en la seua història molts pals i poques pastenagues. Seria molt alliçonadora una Història dels Pals. El que anomenem memòria històrica és, en el fons, una memòria de pals, el record rebel pels pals impunes. Ara el pal és el xoc. El pal virtual. La producció sistemàtica d’intranquil·litat, de pell de gallina [llegir-ne +]. El 2009 els cineastes Michael Winterbottom i Mat Whitecross varen filmar el documental The Shock Doctrine i actualment la pel·lícula es pot veure completament a la xarxa.

Nosaltres a més i per complementar el document i el material per al debat hem afegit a la columna central una entrevista realitzada al programa Singulars de TV3 al filòsof i activista històric de l’esquerra italiana Franco Berardi autor entre d’altres del llibre que vos recomanem La fàbrica de la infelicitat i del qual vos podeu descarregar, a l’enllaç, la versió en pdf. Hui mateix parlàvem amb una companya de si és necessari insistir en la necessitat de polititzar més les aules i facilitar l’alumnat els mitjans per començar a situar-se en la complexitat de la situació actual. I com que Berardi diu que l’enemic és l’incornformisme, nosaltres volem continaur contribuint en la nostra mesura a superar-lo.

Taller de Cinema amb Javier Rebollo a l’EACC

Sempre ens trobem en determinats moments del curs i en funció de diverses circunstàncies que ens costa més actualitzar. I som conscients que el format bloc difícilment tolera aquesta dilació. Així que vos demanem una mica de paciència i esperem tornar a la nostra regularitat. Idees i projectes no en falten però passen necessàriament perquè siguen compatibles amb altres obligacions. De fet, quant que ens agradaria aprofitar -sempre ho diguem- les ofertes formatives tan increïbles que en l’àmbit del cinema proposa l’EACC. Com és el cas ara, del Taller de Cinema amb Javier Rebollo.

Per a Javier Rebollo no hi ha diferència entre filmar i viure, entre viure i amar. Considera que no es pot filmar allò que no s’estima, o és molt difícil. Per a ell, com per a la majoria dels directors que admira, de Renoir a Ozu, d’Otar Iosselani a Joâo César Monteiro, d’Aki Kaurismaki a Buster Keaton, de Nicholas Ray a Charlie Bowers, per anomenar cineastes que són bons bevedors com ell, el cinema és una prolongació de la vida. Al llarg del taller, Reboll (re)pensarà amb els assistents les pel·lícules que li han ensenyat l’ofici de viure la vida i l’ofici de filmar les seues. Pel·lícules narratives i no narratives, curtes i llargues, independents i dependents, velles i noves, habitant-les des del misteri de la seua forma i materialitat i no com a excusa didàctica. Aprofitant la seua última pel·lícula en marxa, El muerto y ser feliz, [el vídeo pertany al seu making off] en fase de postproducció, compartirà el seu «mig fer», amb els seus dubtes i processos; perquè, a vegades, l’inacabat, l’esbós, és més bell i útil que la perfecta obra acabada que, com deia Valery, té una mica de fracàs.

El taller s’impartirà del 27 de febrer al 2 de març en horari de 16.00 h. a 20.00 h. de dilluns a divendres. El preu de la matrícula, 30€, és més que accesible com per, si tens la possibilitat d’anar-hi, ni pensar-se-ho!

Showcase noves formes de producció audiovisual a València

El proper dijous 19 i divendres 20 tindrà lloc a València la Conferència final del projecte Sostenuto. L’esdeveniment servirà com a plataforma per comunicar, transferir i difondre els resultats del projecte Sostenuto, dut a terme durant els últims tres anys en el marc del Programa Med. El principal objectiu de la conferència és defensar la importància de la cultura com un factor clau en la transformació política, social i econòmica que Europa haurà de sotmetre per garantir un futur més sostenible i inclusiva per a tots els seus ciutadans, ciutats i regions. I dins de l’esdeveniment, i com a part que més ens interessa, tindrà lloc el Showcase (aparador) Noves formes de producció audiovisual a València. Coordinats per Francesc Felipe es donaran cita a Las Naves persones i col·lectius capdavanters en la realització i producció audiovisual a València en diferents àmbits. El vídeo d’acurada factura que acompanya l’apunt, és la forma visual de presentar el programa. Nosaltres vos el deixem per escrit amb els enllaços oportuns. Per cert, pot ser en una propera edició podrà estar 400 colps?

09.30 – Introducció Francesc Felipe, coordinador del Showcase Noves formes de producció audiovisual a València.
09.45 – Jesús del Ramo, director de Bon dia Comunicació
10.00 – Miquel Francés, Director de Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València
10.15 – Juli Esteve, director d’InfoTelevisió
10.30 – Esteban Algaba, Presdident del Cluster Audiovisual Valencià i Intermedia Fresh Thinking.
10.45 – Jose Ignacio Pastor, president d’Acicom.
11.00Coffee break
11.30Compartir dóna Gustet. Pioners del micromecenatge.
11.45Col·lectiu Melderomer. Audiovisual i viralitat des de la Universitat
12.00Barret TV. Des de la interactivitat audiovisual.
12.15La Taca. La música en valencià i l’audiovisual.
12.30Pot de Plom Tv. Veriueu-ho. L’humor en el nou audiovisual valencià
12.45 – Projecte Ovidi Montllor. Produir des de la comunitat.
13.00Orson West. Producció des de la perifèria
13.15Faules Produccions. La democratització dels mitjans.
13.30Menara Produccions. L’emergència global.
13.45 – Fòrum debat.

La inscripció al showcase és gratuita.

Next Page →