Futura: cinema i educació

Futura és una publicació de la Univerdsitat de València que té com a objectiu principal dotar de recursos informatius al professorat i als orientadors de l’ensenyament secundari per reforçar la seua tasca d’assessorament als futurs universitaris. En l’inici d’aquest seu setè curs, dediquen el número de tardor 2011 a Cinema i educació centrant-se en tot el repertori d’activitats que es despleguen al voltant del cinema al si de la Universitat de València, amb el triple objectiu d’identificar el graus on aquells estudiants interessats en el cinema poden formar-se, de recollir les inicaitives que fan servir el cinema com a recurs didàctic a les aules universitàries i de descobrir l’activitat i la programació cinematogràfica dels serveis, centres i instituts universitaris. Per això hi podeu trobar un seguit d’articles ben interessants que deixen entreveure la gran quantitat de possibilitats que obri incorporar el cinema a la pràctica educativa en àmbits tan variats com el dret, la història, la biologia, la docència, en definitiva l’experiència humana.

A més dins l’apartat dedicat als Recursos a la xarxa hem trobat la grata de sorpresa de figurar, 400 colps, com a un dels espais de referència. Esperem que aquest fet en done de nou l’impuls per anar agafant el ritme de publicació habitual mentres ens acoplem a les circunstàncies ja comentades.
En una anàlisi DAFO

Premis INVI 2011

Els premis INVI a la Innovació Audiovisual són convocats per RTVE i red.es oberts a tothom per enviar treballs audiovisuals, sempre que aquests disposen del llenguatge, el format i les característiques d’internet, amb continguts externs que l’enriquisquen.. Aquest setmana RTVE.ES va donar a conéixer els guanyadors de la seua edició 2011 els quals arrepleguem tal i com apareixen al web del certamen: Cherenkov i Fin s’han repartit el premi en la categoria de Ficció. Cherenkov és un projecte audiovisual transmèdia dut a terme per quart joves valencians i Fin un curtmetratge que pretén acostar el món de la dansa i de la música clàssica a tots els públics, tinga coneixement o interès en aquests camps o no. El projecte Noisey, una plataforma per descobrir bandes musicals de tot el món, ha estat premiat en la categoria de No Ficció, i Yababu en la de millor projecte educatiu. Yababu és la història de dos personatges que descobreixen el món que els envolta i els transmeten a l’espectador per mitjà d’un llenguatge universal.

Al blog Magnetic Road aporten de manera resumida però crítica, més informació sobre el caràcter de cadascú dels projectes. Nosaltres, independentment de si aquestos arriben a ser realment innovadors, pensem que paga la pena fer-los una ullada per comprovar quines són les darreres propstes en aquesta línia.

Les cooperatives d’ensenyament afectades per impagament

Les darreres notícies de hui mateix apunten a una immediata millora de la situació, al temps que no seria la primera vegada que s’incompleix la paraula donada per part de l’administració. Així que hui precisament, toca recordar tal i com publica l’UCEV · Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valecianes que:

Les cooperatives d’ensenyament concertades del País Valencià no han cobrat encara el pagament corresponent al tercer trimestre del concert educatiu, la qual cosa significa no haver cobrat des de juny les quantitats degudes per Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació. En el cas d’una vintena de cooperatives de Castelló i València aquesta situació es veu agreujada respecte a la concertada en general perquè, a més de no haver cobrat les despeses de funcionament, tampoc han percebut les quantitats corresponents a les nòmines dels docents. En este cas, el total trimestral es situa al voltant dels 6 milions i mig d’euros, per la qual cosa en aquestos moments el deute se situa ja en més de 8 milions d’euros.

800 docents i més de 15.000 alumnes d’una vintena de cooperatives d’ensenyament estan afectats per esta situació. “Si la situació dels centres concertats és difícil, la de les cooperatives és insofrible ja que a l’impagament de les despeses de funcionament, que inclou els sous i salaris del Personal d’Administració i Serveis, s’afegeix el de les nòmines del 100% del col·lectiu docent”, explica el president d’UCEV, Luís Cervellera. “La situació és insostenible”, continua Cervellera, “en alguns centres ja han deixat de cobrar les persones cooperativistes i deixaran de fer-ho en breu les persones treballadores contractades. Hi ha hagut alguna impossibilitat de pagar dins del termini i la forma la liquidació del IRPF del passat mes d’octubre, ajornaments en pagaments d’assegurances socials, etc., amb el conseqüent increment de despeses que açò suposarà”.

Davant d’aquesta situació, i al no haver sigut rebuts fins ara pel conseller José Císcar, la UCEV Ha dirigit un escrit al secretari autonòmic d’Hisenda i Pressupostos, José Miguel Escrig, en el que li exposa la greu situació generada, i ha sol·licitat sengles entrevistes amb la secretària autonòmica d’Educació, Auxiliadora Hernández, i amb el director general d’Ordenació de Centres Docents, Rafael Carbonell.

L’Assemblea General d’UCEV, amb més d’un centenar de cooperatives associades, es va reunir la setmana passada a València per a tractar entre d’altres aquest tema. No són poques les cooperatives que estan traslladant el seu malestar i la seua angoixa a la direcció d’UCEV per la insuportable situació que estan vivint a causa dels impagaments de Conselleria. Molts centres ja estan informant les famílies. A l’assemblea també es plantejà la possibilitat de coordinar noves iniciatives de manera col·lectiva. La fotografia correspon a la pancarta reivindicativa a l’entrada de l’escola cooperativa Grans i Menuts, de Castelló, un projecte educatiu amb més de 30 anys d’experiència.

http://www.ucev.coop

El dia després

Tornem. Ja sabeu que ho fem després d’una setmana aturats per raons de paternitat. Tornem doncs després de les primeres mirades, els primers somriures i plors, bolquers i rentadores, visites i paperasa, abraçades, petons, vòmits, infinitud de gestos i més estima. És cert, com diu el nostre amic i company Paco Raga al seu comentari a l’apunt anterior que davant allò que vertaderament importa, com de gran és la pèrdua de rellevància de tot allò altre, veritat? I tant! Un es situa en un nou pla on tot es relativitza. Inclús alguns dels tsunamis que sembla ens toca viure. Tornem el dia després per, com també deixàvem entreveure a l’apunt anterior, continuar reivindicant-nos. Ara que sembla que certs mapes només es pinten d’un color, és la política que ací i ara podem fer, aquella que no deixarem facen per nosaltres.

vint de novembre

Demà tornem.

L’aventura de la vida

Desde la matinada de dissabte a diumenge, concretament a les 01.20 h, Marc ja comparteix amb nosaltres l’aventura de la vida. Tot ha anat molt però que molt bé, pesant 2,940 al néixer i mesurant ja 51 cms. Com que ara canviarà l’ordre de prioritats estarem alguns dies sense actualitzar. Per això i ja que sempre ens agrada lligar els grans esdeveniments al cinema vos deixem amb el tràiler de Babies. Així és, com diu Julieta Venegas, mira la vida obrint-se camí, mira la vida diguent que sí.

Taller: fes el teu cartell de cinema

Tot i que ja queden poques dates per participar-hi, ens abellia portar hui aquesta proposta per un costat com a model interessant d’oferta lúdica i cultural per a xiquet*s, d’altre per continuar recordant que teni el MuVIM com espai de referènciaper aquestes iniciatives a la ciutat. Si vos interessa encara teniu aquesta vesprada i demà de matí per gaudir-ne.

El cartell de cine ha de sintetitzar el missatge d’una pel·lícula i propiciar que els públics assistisquen a la projecció. En moltes ocasions, a més, els cartells cinematogràfics han sigut vertaderes obres d’art. En aquest taller els xiquets i xiquetes crearan cartells de cine, de vegades reinterpretant-ne o reconstruïnt-ne antics, però servint-se’n sempre de la capacitat d’observació, de la sensibilitat artística i de la motivació lúdica. Per a xiquets i xiquetes de 6 a 12 anys en grups limitats de 25 participants. Sense reserva prèvia, els tallers es realitzaran els caps de setmana: dissabtes de 18.00 a 19.30h. i diumenges d’11.30 a 13.00h. Accés per rigorós orde d’arribada, mitjançant números que es repartiran als xiquets i xiquetes 30 minuts abans del començament del taller. La tallerista és la guionista, realitzadora i directora de cinema Alícia Puig.

#meitats

La convergència mediàtica i tecnològica ha trasformat en un no res i quasi sense adonar-nos molts del nostre hàbits de relació, consum i producció audiovisual. Per autors com Henry Jenkins la convergència és un canvi cultural, en animar els consumidors a buscar nova informació i a establir connexions entre continguts mediàtics dispersos. I com assenyala Piscitelli cultura participativa és el terme que engloba aquesta nova forma de coproduir mediacions. La convergència es produeix en els nostres caps i en les nostres interaccions socials. El consum ha esdevingut col·lectiu, els llocs de la producció i el consum s’intercanvien cada vegada més.

L’exempe és evident en la proliferació sense marxa enrere dels smartphones com a dispositiu on convergeixen el propi telèfon, la càmera de fotos i vídeo, el gps, l’accés a internet, les xarxes socials, milers de jocs o tantes altres aplicacions com un puga imaginar. A 400 colps fa relativament poc que ens hem incorporat a l’experimentació amb smartphone i obviament un dels aspectes que més ens ha despertat interés és el nombre de possibilitats que a nivell d’imatge resulten accesibles. Poder experimentar fàcilment amb una gamma més que extensa d’aplicacions amb filtres, efectes i tècniques així com la facilitat per poder compartir les imatges via xarxes socials, ens ubiquen en altre pla i ens animen a idear propostes. Amb aquest esperit, amb molta lleugeresa i sense més pretensions que les de jugar i compartir, llancem aquesta que hem anomenat #meitats. Un cop d’ull, una mirada, un clic, una foto i un hashtag però dues meitats. Meitats ben diferenciades contingudes en la mateixa imatge. En vertical, horitzontal o diagonal, només cal trobar-les i compartir-les. Podeu fer-ho via twitter (#meitats) o enviar-nos-les via mail a 400colps[at]escolagavina[dot]cat. Si la producció s’anima, nosaltres anirem fent selecció i publicant-les via bloc i compte a flickr.

Taller de vídeo-currículum

Ja hem dit en prou ocasions que l’escola, al menys el paradigma d’escola tradicional del qual les nostres escoles són deutores, necessita ser repensada i transformada. Entre d’altres per cada vegada coahabiten canals d’aprenentatge que aporten formació la qual també pot resultar ben útil per el futur dels nostres alumnes. Ja es parla d’aprenentatge als marges, de pedagogies invisibles, d’educació expandida… No falta també qui posa el toc d’atenció per si al darrere d’altres formes formatives pogués haver hi una deslegitimació de la pròpia institució escolar. Sense dubte són temps de crisi, de canvi. Nosaltres hem vingut sostenint que efectivament amb l’aparició del fenòmen internet i la superació del model broadcast (pocs produeixen, molts consumeixen) en pos d’un model prosumer (molts produeixen i consumeixen) almenys els dispositius clàssics com l’aula mateix necessiten evolucionar.

A 4t d’eso d’escolagavina comencem demà el procés d’orientació acadèmica-professional, un dels pilars de l’acció tutorial a secundària, preparant la transició a una nova etapa educativa. I al llarg de pròximes sessions volem prestar atenció també a aquestes altres formacions. Pot ser interessant. Més quan trobes alumnes que encara no se senten amb un vincle sòlid cap els propis aprenentatges. Formació com la que hui portem ací, a la qual acostar-se, ficar el nas i conéixer, que bé pot servir per despertar l’interés pel fet formatiu i després transitar cap a altres formacions reglades. Per això, tot i estar limitat a joves de 12 a 30 anys residents a Mislata em volgut difondre aquest Taller de vídeo-currículum com a model del que acabem d’explicar. Aquest taller permet conéixer les utilitats i les característiques d’aquest format de currículum, aprendre a elaborar el guió per a posteriorment passar al procés d’enregistrament. Cada participant enregistrarà el seu videocurrículum.

Si residiu a Mislata (si no per què no intentar-ho) i vos interessa poseu-vos en contacte amb l’organització ja mateix doncs el nombre de places està limitat a 6 participants. E taller tindrà una durada de 5 hores i comptarà amb Rafa Coll de l’Associació Opendoors com a professor. El lloc de realització serà el Centre Jove Túria però es preveu que la gravació i l’edició del material es puga fer als estudis de Mislata TV. Dates i horari? doncs el dimarts 22 de novembre i el dimecres 23 de 18.00 h. a 20.30 h. La inscripció es pot realitzar fins el començament de l’activitat, al Centre Jove i per saber el procés amb més detall consulteu el web www.mislatajove.org

Ah, il·lustra l’apunt el vídeo-currículum del nostre amic José Abellan. No deixeu de fer una ullada al seu blog per conéixer la diversitat de projectes en els quals es troba immers, tots interessants perquè no poden disimular tanta creativitat.

Grup de pares i mares d’eso: l’adolescència

Si l’apunt anterior feia referència a l’inici d’una de les inciatives posades en marxa a l’IES escolagavina que té com a eix temàtic l’adolescència, aquest dóna compte de l’altra que paral·lelament es portarà a terme aquest curs. La primera adreçada a l’alumnat de secundària, aquesta per als pares i mares de l’etapa. Es tracta del Grup d’encontre de pares i mares d’eso que a l’igual que el Cicle de cinema en V.O. es va posar en marxa aquest dijous passat per tercer any consecutiu. També amb una periodicitat incial d’una sessió al mes i coordinat per Jordi Orts, psicòleg-orientador del centre i administrador de @400colps. I l’inici sigué genial doncs comptàrem amb la presència i participació de Carmen Ferrándiz, psicòloga-psicoanalista amb reconeguda experiència en clínica i educació que entre d’altres s’ocupa de la salut mental d l’escola Les Carolines. Carmen a qui agraïm de tot cor la seua col·laboració, va fer una magnífica xarrada exposant de manera clara, concisa i amena els trets primordials de l’adolescència. L’interés despertat per les seues paraules va fer la resta ja que en la segona de les dues hores de l’encontre, els pares i les mares es dedicaren a fer preguntes que animaren un diàleg i una reflexió compartida d’alló més interessant. Ací teniu els apunts del gruix del contingut de la xarrada:

La psicoanàlisi té detractors i seguidors però almenys per a nosaltres ens és útil perquè ens permet pensar l’experiència humana. Explicaré amb una sèrie de pinzellades les característiques personals de l’adolescència tal i com la conceptualitza i la pensa la psicoanàlisi. Ja qui després tinga més interés pot continuar aprofundint. Ja al segle III Sócrates parlava d’aquesta etapa en termes quasi idèntics com els podem escoltar ara. Aquella frase del filòsof ateniens sembla de plena vigència i universal: “Els joves d’avui estimen el luxe, tenen manies i menyspreen l’autoritat. Responen als seus pares, devoren el seu menjar, creuen les cames i li falten el respecte als seus mestres”. Però al mateix temps hem d’entendre l’adolescència en el marc de cada cultura determinada. Més ara que assistim a canvis notables en les configuracions familiars que en ocasions donen pas a situacions més o menys complexes si més no, noves. És cert, estem a més en un moment de crisi que esperem que almenys servisca per canviar una tendència en valors preponderants que dificultava el creixement mental. Posem per cas el resorgir de moviments slow com a contrarèplica d’eixa pressió social pel tot quan abans millor (que aprenguen a llegir abans, dinar ràpid…) ja no s’hi val. S’ha de dir, madurar, el canvi psíquic, requereix un esforç. El cas és que un es pot arribar a morir sense haver madurat. Per tant no és el mateix que una xiqueta jugue a maquillar-se amb les pintures de sa mare a què es venguen pacs de maquillatge per a xiquetes menudes com si foren adolescents; que es faça mercat d’aquest fet.

Hem de diferenciar dos moments en l’adolescència: una primera adolescència que sense entrar ací i ara en explicacions s’anomena maniaca i que se sol donar entre 1r i 3r d’eso i una segona que s’anomena depresiva. El treball psíquic fonamental que realitzen els i les adolescents passa per resoldre tres dols: el del cos infantil, el de la figura desl pares idealitzats en la infantesa i el de la bisexualitat. La ment és bisexual i seran les identificacions les que ens conduisquen a l’elecció d’objecte. Hem de tenir en compte que no parlem necessàriament de famílies consanguínees sinó de xarxa de figures. En ocasions no és imprescindible que estiguen els dos progenitors sinó que és més una qüestió de figures que altres persones poden assumir: una veïna, un familiar…

Apuntar que el cos de la infantesa en aquesta edat acaba per organitzar les pulsions de manera que convergeixen cap a la genitalitat en tot un exercici d’integració. És normal en aquest trànsit que al mateix temps es donen moments de regressió a etapes anteriors. Per exemple el deisnterés per la higiene, especialment en xics, com una mostra de retorn a l’etapa de control d’esfínters. En aquesta primera etapa es tacta més d’un joc de rols on els i les joves assagen, es posen a prova, mesuren els seus atractius, el seu grau d’acceptació. Per això es normal també trobar a xiques espcialment que es mostren molt erotitzades. Entra en la lògica de la fase maniaca on tot es puja de to (la música mateix és un clar exemple). Per això no cal prendre’s massa seriosament el fet que algunes xiques vagen molt provocatives. Al rere fons sempre hi ha molta inseguretat i angoixa que normalment, tot i que la tendència és a homogeneitzar-se, en les xiques s’expressa en el cos i en els xics en la conducta. Així que el millor que pot passar els pares i mares és dur-se bé amb els propis defectes i inseguretats. Perquè els fills i filles provocaran ahí mateix: com permanéixer pegats als pares; no es pot! Tot acompanya doncs el procés de subjectivació. I en aquest procés pares i mares haureu de revisar les càrregues (ideals, expectatives, projectes personals…) amb les quals l’encareu. És important tenir cura de no dipositar excés de càrregues en les decisions que preneu ara. La vida és llarga i els joves tenen encara molt de recorregut per davant. Heu d’entendre que el problema d’ells i elles no és amb vosaltres. Per tant heu de facilitar que ell o ella entenguen que el problema en última instancia és amb ells mateixos, que si no estudien qui pitjor ix parat, qui més es perjudica és ell o ella.

Altra característica pròpia d’aquesta edat és que sovint hi ha molt distància entre els projectes que tenen en ment i la pròpia realitat. Si no els ajudem a tendir ponts podria passar que es quedaren bloquejats. La mateixa noció i relació temps/espai es trastoca. El “ara després ho faig” s’ho arriben a creure realment perquè perden aquesta perspectiva. És típic per exemple la quantitat de temps que dediquen a les ensomniacions, estan apardalats. D’ací també els problemes d’aprenentatge, especialment els xics, tot i que anteriorment hagen anat bé amb els estudis, tan se val. La seua psique no està per a l’aprenentatge, el pensament està en stand-by doncs la ment està ocupada en elaborar totes aquestes qüestions.
Si tot va bé doncs s’arriba a la fase depresiva on comença a crear els seus propis ideals: el món no m’agrada tal i com és, pensen com canviar-lo. Entren en un moment de molta identificació ideològica, altruisme… Però un fet que podria complicar la seua evolució és l’aïllament. Un dels grans ajuts són els iguals i els/les professor*s. Aquestos últims no estan tan ‘carregats’ i no els infantilitzen tant. És ben important que puguen veure que entre els adults hi ha pactes de confiança; açò és d’allò que més els ajuda. La crisi adolescent coincideix amb la crisi adulta i sovint, per exemple, l’adolescència posa en jaque la parella mateix. No significa açò que tots dos membres hi hagen de pensar el mateix però sí que aquest fet no puga ser utilitzat pel fill o la filla. Pare i mare han de tenir bona capacitat de tolerància a la diferència. Sempre entre allò que ens agradaria i el que és, hi ha distància. Els adults no poden posar-se nerviosos, perdre els papers ja que altra de les coses que més ajuda és la condició adulta per ser coherents. Per tant cal no perdre el diàleg; així ens contaran. I sí, és cert, es transmeteix més per l’exemple que per les paraules, però si nosaltres mateix no podem donar exemple, al menys que hi siguen les paraules. Pensem per exemple el pare que fuma i no vol que el seu fill/a fume. Pot pensar-se que incorreix en contradicció, però almenys ha de tenir la capacitat per posar-li paraules i saber explicar-ho.

Altra qüestió que complica sovint molt les relacions per nociva és la victimització en la qual de vegades entre pares i mares. Allò de “mira el que m’estàs fent”… Si els pares entren en un pols, des de la part emocional, tenen les de perdre. Hem d’entendre, tot i que coste, que l’agressivitat ajuda a créixer, a separar-se dels pares, i és un problema també aquells xiquets que no l’expressen i es queden apegadets als pares, no creixen. La baixa autoestima és altre dels problemes. Molta cura doncs amb no maxacar-l@s, desqualificar-los, perquè si no aniran ja venuts en la relació amb altres. El diàleg és molt important encara que de vegades ens conten coses horroroses. A més, no s’han de pendre massa de seriós les propostes les quals sovint estan més en la fantasia. No oblidem tampoc que tots aprenem equivocant-nos de manera que és convenient no perdre la confiança, “per ahí vas malament però nosaltres ací estem”. Si observem que hi ha rigidesa o brusquedat en els canvis, sí poden ser indicadors d’algun problema. En l’intercanvi, l’esquema acció-reacció resulta fatal perquè empastra més que aclareix. Ajuda molt si ens notem massa nerviosos, ajornar el diàleg: “en aquest moment no puc parlar, ja ho farem més tard”. Per tant s’han de posar límits no tan perquè en hagen pogut ferir sinó perquè allò que han fet no toca, no és acceptable. Poder suportar que et miren en cara d’odi és tolerància; cal tallar abans que et parlen malament. Els límits són contenidors i no s’han de canviar en funció d’un estat d’ànim si no d’un raonament. La història és coneixer els fills i les filles, saber què pensen, què els passa, quins són els seus arguments vitals…

El professorat, d’altra banda, també ha de saber en la seua relació amb l’alumnat quines són les seues emocions. Clar que afecten emocionalment les respostes dels alumnes, hem de saber-ho i aprofundir en el coneixment de les emocions pròpies. En definitiva el vehicle que facilita la transmissió de coneixment és el vincle. Si el professor o la professora s’afecta és perquè hi ha vincle. També s‘ha d’assumir que ens passem la vida clavant la pota. La nostra responsabilitat, la de pares, mares i professorat és pensar en com introduir canvis en aquelles coses que no funcionen. Saber que la coherència permet les diferències. Allò de que els i les adolescents “fan el que els dóna la gana” no és cert, el que passa és que estan patint. Els hi dóna molta tranquil·litat saber que és normal, que es senten malament, que es poden equivocar… així és reforça també l’autoestima. Normalment els més agressius són els més insegurs, però ells no ho poden veure. Digues-me de que presumeixes i et diré que et falta. Els conflictes és impossible evitar-los; lo pitjor de tot és tenir uns pares ausents. Com que ens construim per identificacions hem de pensar com a pares i mares què model oferim; és allò de pares que es queixen que els fills no fan res però a la que poden ells es passen hores en el sofà; o que els fills no ixen però ells no tenen un grup d’amics. Front a la desmotivació partir d’allò que li genere un registre d’interés, per mínim que siga.

Next Page →