Cada dia!

Després de l’èxit de l’entrevista a Francisco Castro i a l’espera de tenir editades les realitzades al IV Congrés d’educació de l’Alcúdia, un apunt lleuger i lúdic per descomprimir una mica. Cada dia sorgeixen centenars d’aplicacions on-line amb tantes altres intencions, des de l’aprenentatge autònom de bona diversitat de matèries fins el més intrascendet entreteniment. Segurament Draw a sitckman és d’aquestes, però ens ha cridat l’atenció per dos aspectes interessants. Un, la seua interactivitat. És cert que limitada però simpàtica doncs l’aplicació posa en acció les creacions del propi usuari. L’altre és el missatge que es pot llegir al final, quan completes allò que se’t proposa, i que ens connecta amb idees que venim rumiant darrerament. No ho desvetllarem però llegiu-lo amb atenció perquè si efectivament ho poguérem aplicar cada dia a l’escola…
[vos convidem a que acabeu la frase vosaltres via comentaris]

http://www.drawastickman.com/

Entrevista a Francisco Castro

Francisco Castro és escriptor, editor, gestor cultural, galec. Divendres passat va venir a escolagavina per presentar “Em deia Simbad” (Tàndem Edicions) un llibre adreçat a tots els públics però especialment a xiquets i xiquetes i que aborda de manera intel·ligent i sense tremendismes la malaltia de l’Alzeheimer. Francisco va compartir una bona estona de xarrada amb els alumnes de 5é i 6é de primària, ell parlant en galec i els i les alumnes intervenint en valencià, en una mostra d’enteniment ben intel·ligent. Després es va prestar molt amablement a una entrevista amb les preguntes d’Albert Dasí i Rosa Serrano. És cert, el contingut de l’entrevista gira especialment al voltant de la literatura, però també de la llengua, de la creativitat, del compromís… i és una mostra més del món a l’escola. I a escolagavina, si hi audiovisual pel mig, ja sabeu que hi serem. Gràcies Francisco.

Hui és el Dia Europeu de les Llengües

Comunicat de l’Inquiet

Molta atenció perquè aquesta és una notícia que ens afecta a aquells que realitzem audiovisuals en valencià a escoles i insitituts. De fa un temps que estàvem amb la incertidumbre de què passava amb la convocatòria anual del Festival de Cinema en Valencià Inquiet de Picassent. Des de 400 colps havíem intentat realitzar les nostres indagacions via mail a la pròpia organiztació i twitter als interessats en general. Però és ara que l’organitzacó publica el comunicat oficial on dóna compte de que passarà aquest curs amb el festival. De la nostra banda intentar llençar el missatge més positiu i tot el recolzament que l’organització hi puga necessitar per tal de no veure desaparéixer altra magnífica proposta cultural que sentíem com a pròpia i ens encorajava en la nsotra pràctica educativa.

COMUNICAT DE “L’ASSOCIACIÓ CULTURAL LA FÀBRICA DE LA LLUM”

L’Associació Cultural La Fàbrica de la Llum, entitat organitzadora del Festival Inquiet de Cinema en valencià, vol posar de manifest que des de l’entitat es continua treballant en l’organització de la celebració de la VII edició del Festival que ha vingut realitzant-se des de 2005, ininterrumpidament. L’organització vol fer palès que la pròxima edició del Festival no tindrà lloc durant els mesos de la tardor, com ha estat habitual des dels inicis de l’Inquiet. No obstant, això no vol dir en cap cas, que el Festival no torne a celebrar-se, ni tan sols que no s’estiga treballant de valent amb l’objectiu de tornar a fer un Festival renovat i que aposte amb més força per l’audiovisual en la nostra llengua.

Des de la Fàbrica de la Llum manifestem que el endarreriment en la celebració del Festival està marcat per un costat, per l’actual situació de crisi econòmica que ens obliga a buscar noves fonts de finançament; i, per altra part, per la necessitat de reorganitzar un festival que aposte i done suport de forma més contundent a l’audiovisual en valencià, des de l’esfera amateur fins a la professional. Aixi doncs, la pròxima edició tindrà lloc els pròxims mesos.

Amb tot, volem aprofitar este comunicat per agrair a totes aquelles persones i institucions que ens han donat i continuen donant-nos suport per portar endavant un projecte seriós i il·lusionador, un projecte que té com a objectiu principal servir de plataforma per promocionar el cinema en la nostra llengua.

L’art hi és

L’art brolla de l’inconscient i convoca sempre a un lloc altre. Mireu si no el plantejament del taller on-line Pulsió i Producció Visual: Acostament a una Praxi de lo Inconscient organitzat per Aula Virtual · Taller Multinacional. De vegades doncs, costa portar-lo a l’aula. Sovint s’extranya, i com a defensa es ridiculitza. Fa temps que es sap que l’art és diàleg entre l’obra i qui la contempla. Per això quan un alumne no està disposat, tant se val l’obra que es pose davant. El camí a recòrrer per accedir a la comprensió del fet artístic no és fàcil. Més si es tracta d’aqulles alumnes que com comentàvem fa poc, es mantenen rígids en posicionaments més còmodes on no es troben compromesos, intentant resoldre aspectes pulsionals, amb el pensament en stand-by.

Dimecres estiguérem parlant d’aquestes coses amb Rafa, professor d’educació plàstica i visual de diverses escoles cooperatives. Rafa es veu en el repte de guanyar a la causa de l’art un grup d’alumnes que no ho posaran fàcil i que provocats per Warhol i el pop, ja presenten batalla. El pop rescata tant la senzillesa que si no hi veus la gràcia poc més o menys que t’estant prenent el pel. Això qui no afirma amb forta convicció però sense la demostració pràctica obiavament, que ell/a ho faria millor o en última instància, millor, un xiquet. El repte com recordava Joan Ferrés a Baeza és trobar arguments front a l’expressió iamiquè. Bé, després de disertar decidírem compartir el repte, crear sinèrgia i per fi, passar a l’acció començant a redissenyar el dispositiu i la pràctica. Idees no en faltaren i pot ser hem trobat l’espai per provar a exir, també 400 colps, de l’enunciació de les coses. Ja tenim més o menys què volem fer a l’espera de concretar on volem arribar, com plantejar-lo i desenvolupar-lo… El repte és emocionant i emocional. Ves per on que, no lluny d’ací, la Comissió d’Orientador*s de FEVECTA · UCEV treballarà enguany la recerca d’estratègies per millorar la competència emocional del professorat en l’àmbit educatiu (amb els alumnes, amb les famílies, entre els companys). Serà altre pilar sobre el qual sostenir l’acció i encertar amb la proposta.

Estem en fase incial, tot és incertidumbre, però amb certa convicció que a poc a poc anirem trobant la forma. Aprendrem del pop perquè l’art hi és, només cal mirar. Com a mostra, un cant a l’observació, la sèrie pop Eurobus del dissenyador i fotògraf Taylor Holland. Comencem per ací.

http://www.taylorho.com/
http://taylorholland.blogspot.com/

Posar l’ull

Un breu apunt; una indicació. Aquest curs volem anar incorporant algunes novetats amb la idea que 400 colps guanye frescura. Així, com alguns de vosaltres ja hareu pogut comprovar, hem eliminat la secció la seqüència de la setmana que figurava a la columna central. Aquesta es nodria en bona part de les aportacions d’alumnes que ens contaven sobre alguna seqüència intereesant d’algun clàssic cinematogràfic. La idea era bona però comtava amb la dificultat de sostenir-la en el temps de manera que darrerament els vídeos pujats (com el que estava fins ara de Rapsodes) no esatven d’acord amb el rètol que hi figurava: ‘la seqüència de la setmana’.

Així que, a espenses de poder reactivar-la, canviem i simplement anirem pujant vídeos que trobem interessants a la xarxa, els quals pensem paga la pena posar l’ull. Pararem especial atenció a aquells que incorporen npus llenguatges i noves tècniques. Ho farem de manera molt espontània i fresca, sense més indicacions ni explicacions però oberts a que en qualsevol moment ens pugau consultar qualsevol referència que necessiteu. I com sempre s’admeteixen suggerències.

Ajuda al documental sobre Arcadi Oliveres

El juny del 2010 l’ONG Justícia i Pau va proposar a la realitzadora Èrika Sànchez Marcos juntament amb la productora Únicamente Severo Films la realització d’un documental sobre Arcadi Olivers per al qual van reunir un equip de professionals amb una ampla experiència. L’interès del personatge i el seu discurs per a la ciutadania convida els responsables de la producció a demanar la participació activa d’aquesta en la gènesi i la difusió del documental. Així que ens hem animat a posar el nostra granet de sorra per un pojecte el qual ha de resultar ben interessant per trebllar als instituts.

Tal i com expliquen al web creat, aquest és un documental sobre un home que, des de fa 40 anys, sosté allà on siga necessari el seu combatiu discurs sobre la justícia i la llibertat en el món contemporani. L’acompanyem dia a dia per diferents punts del país en una road movie que recorre la seua vida. Anàlisi de la realitat, coherència i indignació blinden el seu discurs i li proporcionen una veracitat incontestable. Una pel·lícula per a incitar a la reflexió, fins i tot als més distrets.

El crowdfunding i el Creative Commons seran novament la fòrmula per al finançament i la lliure distribució del projecte. I és que una pel·lícula com aquesta, que es nodreix del recolzament de persones individuals, associacions i empreses, ha d’estar a disposició de la societat i contribuir a enriquir-la. Ambdues modalitats encaixen amb les idees i la figura de l’Arcadi Oliveres, un home que no descansa per tal de presentar les seues denúncies de conferència a debat, de plató de televisió a aula universitària, d’estudi radiofònic a manifestació. Tot i així si et falten motius per recolzar-lo pots pensar: 1. Perquè és necessari que el discurs de l’Arcadi tinga també el cinema com a mitjà de difusió. 2. Perquè es mostrarà com l’Arcadi reforça les seues idees amb la seua coherència vital. 3. Perquè moltes xicotetes aportacions fan possible projectes com aquest. 4. Perquè amb la teua ajuda contribueixes a que Internet servisca per a finançar i distribuir el nou cinema. 5. Perquè així formaràs part d’aquest viatge.

Per completar la informació del documental i contribuir-hi:

http://www.documentalarcadioliveres.org
http://www.verkami.com/projects/594-documental-sobre-arcadi-oliveres-work-in-progress#CATALA
@DocArcadi

1r Concurs aduiovisual Benimaclet imaginacció

Cap de setmana i estem d’enhorabona. No només perquè es posa en marxa un nou concurs audiovisual a la ciutat de València, sinó perquè a més, aquesta iniciativa parteix d’una associació de joves mobilitzadors de cultura. Així, Benicrea · Associació Juvenil de Veïns de Benimaclet · convoca aquest concurs dins el marc del projecte Benimaclet Imaginacció projecte audiovisual per a la integració, subvencionat per la Regidoria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana a través de les subvencions atorgades a la Taula de Solidaritat del barri de Benimaclet. La finalitat d’aquest concurs és la creació d’una obra audiovisual original realitzada amb els mitjans propis del participant (càmera de vídeo, de fotos, telèfon mòbil…), i de qualsevol gènere (curtmetratge, videoclip, documental…). Un dels objectius principals del projecte en el qual s’integra aquest concurs és aconseguir una major implicació dels participants en la vida, en les activitats i en les localitzacions del barri de Benimaclet.

Tot i la temàtica lliure, s’estableixen una sèrie de requisits de les peces audiovisuals: 1. En tots els vídeos apareixerà, de manera més o menys explícita, el barri de Benimaclet, bé siga enforma d’escenaris (en els quals es poden rodar les peces), bé com a component d’arguments (la seua història, les seues gents, la vida actual), o en qualsevol altra referència que els participants trien. 2. La durada dels vídeos no superarà els 10 minuts (si tinguera títols de crèdit, aquests estaran inclososen els 10 minuts). 3. Els vídeos es podran presentar en qualsevol idioma; si els diàlegs o textos escrits que apareguen estan en una llengua diferent del valencià o del castellà, hauran d’anar acompanyats de subtítols en valencià o en castellà. 4. Per a participar en el concurs, el vídeo haurà de ser prèviament penjat en Youtube, tal com s’explica a les bases completes que podeu llegir al web. El títol amb el qual cada vídeo es pujarà a Youtube ha derespectar la fórmula següent: BENIMACLET IMAGINACCIÓ. I Concurs audiovisual. Títol de la peça

I premis? Doncs hi haurà un primer premi de 600 €, un segon de 300 €; i molta atenció els alumnes d’instituts perquè s’atorgarà un premi especial jove promesa (per a menors de 18 anys) de 300 €. Baix teniu l’enllaç al document scribd amb les bases al complet on s’esmenten altres mencions o el procediment per pujar els vídeos. La data límit per a la presentació de les obres, mitjançant l’enviament de la fitxa de participació i després d’haver pujat el vídeo a Youtube, serà el 31 d’octubre de 2011 fins a les 23:59 h. L’organització tindrà el detall d’atendre qualsevol consulta fins un dia abans al correu: benicrea[at]gmail.com

Fes vídeo i celebra-ho amb els joves de Benimaclet!

http://concursbenimacletimaginaccio.blogspot.com/
http://www.scribd.com/doc/64095583/Bases-ConcursVAL
http://twitter.com/BENICREA

Ha començat l’eso

Ja ha començat la secundària. Ahir sigué un dia per celebrar; que ens tornàvem a veure, que podem començar. Sabem que el territori eso és diferent, que ens moguem en altres paràmetres on l’entusiasme incondicional no apareix a la primera de canvi. Pot inclús, per què no, arribar a ser inversament proporcional a la intensitat de la demanda o la proposta de l’adult. A escolagavina l’alumnat, afectuós i proper amb els mestres, no manifestava certament aquest entusiasme per tornar a l’institut. Així, passada l’alegria inicial de l’encontre amb l’amic, l’amiga, els companys, es tornava a lo ja conegut (i còmode?). I això que el dia a escolagavina, amb un programa ad-hoc, no donava treva. Però l’adolescent per norma general s’instal·la. Presentacions de tutors i tutores, free-mercadet de deixalles (roba, llibres, accesoris, quaderns,…) del curs anterior, explicar l’eso a l’alumnat nou, un esmorzar amb picadeta inhabitual i actuació de Rapsodes com a Vol de núvol per recordar a ritme de rap que també en aquest curs serem any Valor. Encara donaria temps inclús per veure en passe audiovisual les imatges del dia junt a les darreres produccions de l’eacn.

Doncs tot i la riquesa de l’oferta ja hi havia qui sense adonar-se traçava la seua particular declaració d’intencions de cara al curs: així faig, així seré; dos més dos: són quatre? Sí, és cert que també hi ha un bon nombre d’alumnes força receptius que entren amb facilitat al fluxe del dia a dia a l’escola, de l’activitat, i la viuen com un espai il·lusionant [llegiu l'apunt de Roser V. de 1r d'eso sobre el 1r dia]. Però alguna cosa no quadra quan de seguida l’alumnat, en general, posa tanta distància davant una proposta com la de Vol de núvol, que si bé no és la més adolescent, conté claus creatives i de posicionament personal de gran valor. Igual pequem un tant d’ingenuïtat, perseguim massa un ideal i les coses, els i les adolescents si més no, sempre han sigut així. No ens conformem. Perquè intuim que bona part d’aquestos tics de comportament, tenen a veure ja amb una forma caduca de viure l’escola que determina rígidament com han de ser els papers, les actituds, els comportaments, de manera que ningú no es trobe qüestionat, reptat, convidat a canviar. No ens instal·lem; juguem. Som en transició i el canvi està tocant a la porta. Dies enrere hem debatut al voltant de les notes, els deures, els grups, l’avaluació (instruments i criteris), metodologies,… Ara, en aquest inici de curs ens pertoca als educadors assumir el repte d’anar més enllà de la mera enunciació de les dificultats que sorgeixen a l’eso per ser capaços de generar nous dispositius d’aprenentatge, noves zones de desenvolupament pròxim que potencien l’emergència de competències de l’alumnat. Sí és així les possibilitats són increïbles per tot allò de que els alumnes són capaços. Com va passar amb “L’amagatall” peça va ser realitzada per Alba León, Alba López i Marina Cano (4t eso) dins el taller de realització amb telèfons mòbils que va impartir Mara Balestrini en el marc de l’eacn | escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina en la seua edició d’estiu ’11. El resultat aconseguit en temps record encara ens sorprén: intensitat narrativa, tensió, frescura,…

Ens agradaria un debat seré escoltant les aportacions del propi alumnat, al temps que sentim que és temps de propostes. En l’horitzó a curt termini tenim el IV Congrés d’Educació a l’Alcúdia (quan convidarem l’alumnat a participar?). Avui comencen les classes; no vos amagueu si no és per jugar a l’amagatall.

World Trade Center, la vida a un fil

11 S. Desé aniversari de la tragèdia de les Torres Besones a New York. Els fets i les imatges són revisats el cap de setmana via reportatges i bona part dels noticiaris. Escapa a la nostra capacitat fer periodisme comentant els aspectes sociopolítics d’un fet que va quedar gravat a la retina de tothom. Però tampoc volíem deixar passar a 400 colps un esdeveniment el qual efectivament va tenir també la seua repercusió a nivell icònic. Així, per associació hem optat per rescatar una pel·lícula que va jugar amb la resignificació del fet en els moments tant del seu muntatge com de la seua estrena. Man on wire narra entre el documental i la ficció com Philippe Petit va acometre l’empresa, no exempta de dificultat, de caminar sobre un cable d’acer entre les Torres Besones l’agost de 1974. Petit entenia el funambulisme com “un art solitari, una forma d’abordar la pròpia vida des del racó més fosc i secret del jo”. Sis anys de planificació partint de la premisa que seria quasi impossible pel risc elevat d’un fet il·legal. Per què ho va fer? No hi havia un per què. Després de ballar durant quasi una hora en el cable, va ser arrestat i portat a la presó on li realitzaren una avaluació psicològica abans de ser finalment alliberat. Aquest extraordinari documental incorpora seqüències personals de Petit per mostrar com es va sobreposar a problemes aparentment insuperables per aconseguir el que es va anomenar com el crim artístic del segle .

Paga la pena revisar en aquestes dates Man on wire per la potencia de la convicció en el propi somni, molt mes artístic que no criminal. Petit, desafiant la paranoia per la seguretat d’una societat com la nordamericana, va convertir en bellesa un acte transgresor. Encaramat al més alt de la ciutat dels gratacels, sobre els pilars del poder econòmic mundial, al llindam entre la locura i la poesia, va realitzar la seua performance deixant bocabadats bona part de la ciutadania en pos de l’american way of life. Amb la potència d’un fet impossible, Petit posava de manifest la fragilitat i la grandesa humana sobre un escenari el qual anys després ens portaria de nou a reflexionar sobre allò real, els somnis i l’ideal.

http://www.manonwire.com


“Sintel”

Ens agrada haver començat el curs bé amb col·laboracions directes com la de Nacho Gil (Faules Produccions) o simplement de persones que ens donen un toc d’atenció sobre determinats productes o qüestions que poden resultar d’interés. És el cas avui de Vicent Ferrer Puchol, mestre de valencià a l’IES Massamagrell, company d’unentretants i interessat sempre també per la llengua i la imatge. Vicent ens convidava a conéixer Sintel, una pel.lícula produïda de forma independent per la Fundació Blender com a mitjà per millorar i validar la suite de creació 3D Blender d’open source. Tot i que està a punt de complir el primer aniversari, hem trobat interessant compartir amb voaltres aquesta producció finançada amb una ajuda del Fons de Cinema dels Països Baixos però també mitjançant aproximadament un miler de donacions a través de la comunitat d’internet. L’obra s’ha mostrat com a model de desenvolupament viable, tant per la tecnologia oberta 3D com per al cinema d’animació independent.

Sintel, curt de 15 minuts, es va realitzar als estudis de l’Institut d’Amsterdam Blender, per un equip internacional d’artistes i desenvolupadors. Però també, diverses qüestions tècniques i creatives es varen realitzar en línia i de manera col·laborativa pels desenvolupadors i els artistes d’equips de tot el món. El projecte es va iniciar el maig de 2009 i es va estrenar el 27 de setembre de 2010, a Utrecht al Festival de Cinema dels Països Baixos. Posteriorment es va donar a conèixer sota la llicència Creative Commons per distribuir, aprendre, remseclar,… També són accesible totes les dades per ser capaç de recrear i tornar a processar la pel.lícula en la seua totalitat. Bona ocasió de nou no només per presentar una realització audiovisual a l’alumnat de per exemple, 1r informàtica a l’eso, sinó també per parlar-los de conceptes com open source, treball col·laboratiu, Creative Commons,… i les seues implicacions en lo social.

http://www.sintel.org
http://www.blender.org/

Next Page →