Comença la Filmoteca d’estiu

Avui divendres 29 de juliol arrenca, amb el passe de “L’escriptor”, la programació de la 12a edició de la Filmoteca d’Estiu, les projeccions de cinema a la fresca als jardins del Palau de la Música de València que organitza la Filmoteca Valenciana. Fins el 28 d’agost s’exhibiran 13 pel·lícules en cicles dedicats al cinema actual, al cinema guardonat als Goya i al Neo-noir, el thriller americà modern.

Com a continuació del cicle que la Filmoteca Valenciana ja va dedicar a l’abril i maig al thriller produït als Estats Units des dels anys 60, l’IVAC i l’Aula de Cinema de la Universitat de València col.laboren en el cicle “Neo-noir” per oferir l’oportunitat de revisitar el cinema negre nord-americà de les últimes quatre dècades. D’aquesta manera la Filmoteca d’Estiu pren el relleu a les passades “Nits de cinema al claustre de La Nau” de la UV en les quals s’han projectat títols dels anys 70 i 80 essencials en l’evolució del gènere. Ara s’exhibiran alguns dels films més recents realitzats per grans mestres del cinema negre, com “In the electric mist” de Bertrand Tavernier (l’1 i 2 d’agost), “No country for old man” dels germans Coen (el 5, 6 i 7 d’agost), “Chalenging”, de Clint Eastwood (el 12, 13 i 14 d’agost), “Eastern promises”, de David Cronenberg (el 17 i 18 de agost) i “Shutter Island”, de Martin Scorsese (el 22 i 23 d’agost), i “Pulp Fiction”, de Quentin Tarantino, un dels llargmetratges més representatius del gènere en els 90 (el 26, 27 i 28 d’agost).

El cicle de cinema d’avui en què es recuperen pel.lícules d’actualitat que només s’han estrenat a la ciutat de València en versió doblada, el conformaran tres obres que s’exhibiran en VO subtitulada: “The way back” de Peter Weir ( el 10 i 11 d’agost), “The Ring” de Gore Verbinski (el 19, 20 i 21 d’agost), i “Tokio Blues”, de Tran Anh Hung (el 24 i 25 d’agost). Finalment, es realitzarà l’habitual repàs a les pel·lícules que han obtingut els Premis Goya de l’any en curs en diferents categories. En concret, es projectaran “The ghost writer”, de Roman Polanski (el 29, 30 i 31 de juliol), “Pa negre”, d’Agustí Villaronga (el 3 i 4 d’agost), el documental “Bicicleta, cullera, poma” de Carles Bosch (el 8 i 9 d’agost), i el film xilè “La vida de los peces”, de Matías Bize (el 15 i 16 d’agost).

Totes les projeccions començaran a les 22:30 hores i el preu de les entrades és de 3 euros per sessió encara que hi ha un abonament de 10 sessions per 20 euros.
A gaudir del cinema a la fresca!

De la direcció actoral amb Pep Ricart

Pep Ricart ens va visitar a l’eacn i ens va oferir una interessantísima xarrada on va anar llançant provocadores qüestions cinematogràfiques tals com de qui és l’autoria d’una pel·lícula o si s’ha d’assajar o no abans de fer una presa. Qüestions obertes que el propi món del cinema tampoc tanca; hi ha qui diu que no s’ha d’assajar abans de rodar doncs li lleva frescura a l’actuació o qui per contra pensa que sí, que és ben necessari per a que l’actor o actriu tinga assimilat tot allò que ha de passar a l’escena. Tot combinat amb una pràctica d’interpretació que va emocionar a mesura que ens endinsàvem en els papers. Com a punt final ens va regalar un decàleg que com ja hem dit al resum, haurà de guiar-nos en propers treballs amb direcció actoral

1. Informar perfectament a l’equip actoral d’en qui codi s’està treballant; quin és el codi d’interpretació: és drama, és una comèdia però sutil, o més farcesca, quins son els matissos… I axò no significa dir als actors com han d’actuar.

2. Informar l’actor o l’actriu del tamany de pla en el que esteu treballant. Per l’actor/actriu no és el mateix interpretar en un pla o en un altre. Molts directors no ho diuen no perquè ho vulguen ocultar sino perquè no ho consideren rellevant per a l’actuació. Així que vas darrrere de l’ajudant de direcció o del foquista per assabentar-te.

3. No expliqueu massa del passat del personatge (va tenir una infantesa,…) sinó què fa ací i ara: està esperant, està enfadat perquè… Està bé tenir un background del seu passat per construir el personatge, però al rodatge interessa més saber quines són les emocions de l’ací i ara.

4. Heu d’utilitzar un vocabulari que siga senzill però ric al temps. Una recomanació doncs, la lectura quasi obligada de “La direcció dels actors. Diccionari mínim” Va molt bé per aclarir termes: quan parlem d’organicitat de què parlem, de realisme, de…

5. Heu de suggerir i escoltar les suggerències dels interprets per fer accions en escena. Les accions enriqueixen molt l’escena.

6. Allò que va bé per un actor o una actriu pot no anar bé a un altre. Totes les actrius i els actors no són iguals.

7. Hi ha una manera ràpida de saber quan un, com a director, s’ha de callar davant un actor/actriu: quan aquest vos mira amb ulls brillants i vos està fent notar que per ell/a ja començaria a rodar.

8. Comprendre que de vegades els/les actors/actirus s’equivoquen, no poden fer el moviment més senzill. No heu de dubtar que qualsevol actor/actriu vol que la interpretació siga excel·lent per a la pel·lícula.

9. Informeu si aneu a tallar l’escena només acabe o l’aneu a deixar rodant. Hi ha directors/es que els agrada deixar que l’escena continue tot i haver acabat; si a vosaltres també, informeu abans.

10. Intenteu memoritzar els noms dels actors i actrius (no dels extres) perquè dirigir-vos a d’ells amb el seu nom farà gunyar-los.

Per acabar Pep assenyalava que com a director/a és millor estar a prop de l’escena de rodatge que al combo doncs ajuda a espentar els/les actors/actrius, que sente la presència del director/a director que en definitiva és el primer espectador.

17ª eacn | el resum

Ara sí hem disposat d’una estona més de continu per fer-vos el resum del que ha sigut la 17ª edició de l’eacn, l’escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina.

Ja hem comentat anteriorment que l’estructura de l’eacn en la seua edició d’estiu és semblant a les edicions passades. Així, encetàrem l’activitat amb una xarrada a càrrec de Jordi Orts per introduir l’alumnat de manera senzilla en el llenguatge audiovisual i sensibiltzar-lo de cara a les activitats de la setmana. En aquesta ocasió una seqüència de la pel·lícula “High noon” (“Sols davant el perill”. Fred Zinnemann, 1952) va servir per anar identificant els diferents elements amb els quals es pot anar construint el relat cinematogràfic: tipologia de plans, color, il·luminació, ritme, temps, so, moviments de càmera… Conéixer aquestos paràmetres, junt a d’altres analitzats en més seqüències, serà una bona guia per a la pràctica posterior. En aquesta, s’entrega a l’alumnat el guió d’una seqüència d’una pel·lícula real i per equips de treball l’hauran de planificar i rodar. Els 18 alumnes participants queden dividits en 3 grups de realització i un d’actoral que sempre assumeix més càrrega de treball doncs es presta al rodatge dels tres equips de realització. La seqüència triada era de la pel·lícula “Sideways” (“Entre copes”. Alexander Payne, 2004) i en concret una seqüència de tall clàssic amb dues parelles segudes a taula, sopant, beguent i en conversa àgil. L’exercici va permetre treballar la planificació i ser-ne conscients d’aspectes com els contracamps, l’eix o l’ordre de rodatge dels plans. Entre rialles cada equip va rodar de manera ben diferent i això va permetre a la nit, amb les seqüències muntades, analitzar i comparar les diferents opcions triades junt amb la seqüència original.

En principi tot plantejat des de la narrativa clàssica però a poc a poc assenyalant que també podem aprendre a jugar amb les regles per aconseguir creacions de caràcter més experimental. I és que en la proposta central de la setmana, el rodatge d’un curtmetratge, aquesta vegada volíem defugir de la ficció i plantejar una proposta que d’un costat ens permetrera endinsar-nos en terrenys més plàstics i d’altre provocara l’alumnat a explorar la seua pròpia creativitat audiovisual. Provar a donar resposta a la ben coneguda xarrada TED Maten les escoles la creativitat? de Ken Robinson va servir de pretext per plantejar a mode de gimkana creativa, diferents proves a l’alumnat organitzat ara en 6 grups de treball de 3 alumnes cadascú. “Què és la creativitat?” (entrevistes a peu de carrer), “Creativitat en blau”, “El rostre de la creativitat” i “El món a l’inrevés” eren els diferents vídeo-reptes.

Cada exercici era presentat només en el moment previ a la realització indicant-se els paràmetres que havien de guiar el rodatge. Independentment del resultat la proposta va resultar prou atractiva ja que entre d’altres va permetre la participació activa i quasi a parts iguals de tot l’alumnat. A més la proposta entroncava perfectament amb la temàtica de la primera de les col·laboracions amb que comptàrem en aquesta edició, la de Mara Balestrini. Ja vos hem comentat qui és i què fa Mara i la crònica de la col·laboració difícilment podrem contar-la millor que com ella ho fa al seu apunt “EACN 2011: educación expandida y edupunkismo en Chelva”. No podem més que tornar a agrair tot el que va compartir amb nosaltres: saber fer, creativitat, entusiasme, capacitat de treball, rigor, afecte… Del taller de curtmetratges amb dispositius mòbils van sorgir 7 peces realitzades per l’aumnat de manera efectiva i creativa les quals vos anirem mostrant.

L’altra col·laboració, dijous de vesprada, va ser la de l’actor i amic Pep Ricart. Pep ens va proposar un plantejament ben novedós qüestionant primerament de qui és l’autoria d’una pel·lícula. Per aprofundir en aquest interrogant va passar el curt “Bambi meets Godzilla” (el podeu veure a la finestra de la columna central). A partir d’ací i recolzat en una magnífica tria de seqüències va parlar de l’actuació cinematogràfica i ens va donar a conéixer el seu interessant vídeo-book. No només açò, sinó que va llançar una proposta pràctica de direcció actoral que ens va peremtre vore’l en acció. Per tancar el fi i acurat engranatge de la seua intervenció va oferir-nos un decàleg que haurà de guiar-nos sempre en posteriors treballs de direcció actoral. Més avant el publicarem.

Cada dia, de manera ben planificada per Sandra Cuevas, va comptar amb les oportunes sessions de treball i filmació. I de nou, dimecres i divendres, les dues excursions increïbles varen condimentar la setmana permetent el contacte amb la natura i el coneixement del territori. Ambdues eixides generen un bon rebost d’imatges i moments difícils d’oblidar. Fascinant l’excursió a Calles que permet conéixer aspectes de la història llunyana del nostre país amb elements com l’aqüeducte de la penya tallada. I com l’estiu és també blau i aigua el moment de la piscina municipal de Calles esdevé imprescindible: refrescant moment de relax i diversió. Divendres remuntàrem un tram del riu Xelva. El riu sempre conté una càrrega simbòlica però en el pla més físic és repte i aventura i ben necessari són l’espirit de superació i cooperació. El guia és Paco Raga, no només a cada excursió si no a cada moment que cal dinamitzar i motivar l’alumnat. Amb ell podríem anar allà on no arriben els aqüeductes. No deixeu de llegir al seu blog les aportacions sobre l’eacn.

Dissabte amb el cos sentint encara arraps i esforços diversos, es presagia el final. Tanquem de matí el rodatge dels últims plans i de vesprada toca recollida, rebre les famílies, mostrar part del treball i per últim sopar i acomiadar-nos. Deixem darrere més coses que allò contat. També recordarem les assemblees, els moments de joc, la música, les rialles i les rinyes, la complicitat guanyada, la recerca contínua d’anar reiventant-nos com a docents, com alumnes, com a persones. Llarga vida a l’eacn!


Splitscreen: A Love Story [per Marta Ortells]

Hola, sóc Marta Ortells
i m’agrada escriure coses sobre vídeos que veig.
Aquest vídeo és molt bonic i està partit.
Intentaré cosir un poema amb doble sentit (com)partit.

JW Griffiths ens defineix què és compartir
moments partits
repartits
pel món quan has partit
del lloc on està eixa persona, eixa part
d’una amistat que dia a dia t’aparta
del que no et fa bé i t’ajuda a formar part
de moments i ponts que, si no arribares a compartir,
no serien ni jutge ni part
en la teua vida, de rutes i trobades que són el part
constant d’un sentiment mig suau esponja, mig aspre… aspart.

http://vimeo.com/25451551

800 amb Mara

L’eacn, l’escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina sempre es tanca amb una explicació adreçada a les famílies, acompanyada de l’oportú visionat d’alguns treballs i imatges il·lustratives, per donar a conéixer allò que s’ha fet al llarg de la intensa setmana. Després, el sopar i el comiat no exent de la seua càrrega emocional. Entre l’alumnat participant hi ha qui tanca un cicle vital amb l’escola. Nosaltres ja preparem el recull d’idees, treballs i imatges per mostrar-lo ací també.

Però emocionant va ser el feed-back que Mara Balestrini ens va retornar via el seu blog. Mara, ja vos ho havíem contat a l’apunt anterior, va col·laborar amb un taller de realització amb telèfons mòbils. A més ens va deixar una dosi increïble d’entusiasme, afecte, capacitat de treball, confiança en els joves, creativitat, enginy, saber fer,… No vos pergau la crònica que ha fet sobre el seu pas per l’eacn i el propi projecte.

http://transmedial.wordpress.com/2011/07/16/eacn-2011-educacion-expandida-y-edupunkismo-en-chelva/

Per cert i ves per on com són les coses, que amb aquest en fem 800 apunts!

A punt una nova edició de l’eacn

Aquest dilluns 11 comença una nova edició, i en van 17, de l’eacn, l’escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina. L’eacn és laboratori, és experimentació educativa, és workinprogress. Si bé les edicions d’estiu tenen una estructura semblant cada any passen coses ben diferents. Sí, els alumnes escolataran una xarrada introductòria al projecte amb aspectes bàsics del llenguatge cinematogràfic, també rodaran una pràctica de realització cinematogràfica a partir d’una seqüència donada o viuran les diverses i ja clàssiques excursions de contacte amb la naturalesa i coneixment del territori. Pel que fa al projecte central, en aquesta ocasió volem defugir de la ficció i endinasar-nos per terrenys més experimentals, més plàstics. La creativitat serà el teló de fons sobre el qual s’articularan diverses propostes de treball en el que podríem anomenar ginkana-creativa. A més comptarem de nou amb la col·laboració de dues persones de contrastada experiència. Dimarts ens visitarà Mara Balestrini, molt més que realitzadora audiovisual i amb qui farem un interessant taller de realització amb telèfons mòbils. Dijous de vesprada vindrà a contar-nos la seua experiència professional en teatre, cinema i televisió, l’actor Pep Ricart qui a més ens regalarà una emocionant lectura dramatitzada d’un fragment de Cyrano de Bergerac. Així que tenim per davant sis dies de convivència, de treball en equip, de diversió, d’aprenentatge,… En tornar vos contarem l’experiència. eacn: motor i acció!

El cinema en valencià ix a la fresca

Més cinema a la fresca. Ja hem comentat anteriorment que per nosaltres el format idoni no és tan el doblatge de pel·lícules si no la projecció en versió original i la subtitulació en la nostra llengua. Però en temps d’atac a la llengua i la cultura, fa goig veure que inciatives així tenen una magnífica resposta al carrer. L’Associació de Veïns El Palleter (barri de Velluters), l’Associació Cultural La Lluna Roja i el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València s’han posat d’acord per a traure al carrer el cinema d’actualitat, i en valencià. Les pel·lícules es projectaran a la plaça del Pilar del Cap i Casal, cada dimarts de juliol, a partir de les 22:00 h. Es tracta d’una iniciativa adreçada als veïns del barri de Velluters, als membres de la comunitat universitària de la UV, i per extensió al públic en general de la ciutat i a aquells que estiguen de pas per València aquests dies. L’entrada serà lliure, però les places són limitades per la capacitat de l’espai i cadascú ha de portar la seua cadira.

La programació va començar ahir dimarts, 5 de juliol, amb Pa negre, triomfadora dels darrers premis Goya i Gaudí. El dia 12 es passarà La mosquitera, amb Emma Suárez i Eduard Fernández en el repartiment. Coneixeràs l’home dels teus somnis, de Woody Allen, es projectarà el 19 de juliol en versió original anglesa subtitulada en valencià. El 26 de juliol s’exhibirà el polèmic La xarxa social, de David Fincher, basat en la història del fundador de Facebook, Mark Zuckerberg.

http://www.uv.es/

Intercanvi d’experiències

A curs escolar acabat, ens permetem baixar un poc el ritme de publicació. A més perquè si bé a les escoles ja no hi ha classes, en algunes l’activitat continua. Bé preparant amb ganes el proper curs 11-12 bé aprofitant per compartir moments d’encontre i formació. Així, aquest diojus 7 de juliol un seguit d’escoles del grup Akoe ens trobarem en una jornada al voltant de la secundària i les competències bàsiques. Es prepara un matí de treball valent on es presentaran les conclusions del treball sobre les competències realitzat des d’Akoe el curs passat, es veurà alguna vídeo que il·lustre el tema, per grups es treballarà en l’elaboració d’una seqüència didàctica i finalment en un format similar a les TED es presentaran cinc experiències de secundària entre les quals estarà 400 colps.

I com d’experiències competencials es tracta portem també a aquest apunt la passada Jornada d’intercanvi d’experiències pedagògiques docuaula.La construcció plural d’un text audiovisual de manera coral amb l’ús de les noves tecnologies, era l’objectiu del curs organitzat pel centre de formació del professorat (CEFIRE) de València, que en la seua tercera edició ha sumat equips de docents i alumnes d’una trentena d’instituts públics. Nosaltres no puguérem assistir a aquest atractiu encontre encapçalat per l’equip pedagògic, i amic, de Ximo Rojo, Josep Lluís Peris i Nacho Carrascosa, Però sabem pel blog creat ad-hoc, que el moitu era la creació d’un documental d’aula el qual permet elaborar un tipus de treball col.laboratiu i de metodologia participatva amb l’aplicació de les eines TICS i amb l’aplicació d’una didàctica inductiva. El discurs s’elabora de forma participativa, es construeix coneiximent en xarxa, i tots els emissors són a la vegada receptors, la informació no circula unidireccionalment, es plurinuclear i pluridireccional. Exemples: la lectura d’un periòdic per internet amb espais d’opinió, i de complementació de la informació, la construcció plural d’un text audiovisual, Wikipedia, la creació grupal d’una partitura musical o d’un film, en definitiva la superació de l’autoria individual per esdevindre autoria coral amb l’aplicació del software lliure.

Treballem per ser feliços treballant.

http://docuaula.wordpress.com/

5ª Edició de cinema d’estiu a Benimaclet

Ja som a l’estiu i també el cinema torna al carrer. A Benimaclet, amb la 5ª edició, consoliden la seua proposta de cinema d’estiu, de plaça i a la fresca. Les projeccions tindran lloc els diumenges de juliol. Enguany a més sumen i adoben el programa amb diverses actuacions i un passe de curttmetratges. Les actuacions començaran a les 21.30 i les projeccions a les 22.30.

03: “Soul Kitchen” (Faith Akin, 2009)
Actuarà Last Pint (folk irlandés).

10: “When the wind blows” (Jimmy T. Murakami, 1986)
Actuarà Roi Carrasco “Patagonia” & mestizo ‘sos

17: “Concursante” (Rodrigo Cortés, 2007)
Projecció de curtmetratges.

24: “Moon” (Duncan Jones, 2009)
Actuarà Juan del Pilar (flamenc-fussió)

Ah, no oblideu portar cadira i bocata!