3r aniversari

Doncs tot just en un moment en el qual l’administrador es troba capficat a més no poder en altres assumptes aliens al blog, arribem al tercer aniversari de 400 colps. Així que sense quasi espai mental per processar el que açò significa i de manera ben prosaica vos diguem que és una alegria arribar-hi i desitgem poder continuar més temps colpejant amb vosaltres. Estem convençuts que cada vegada resulta més necessari.

Gràcies a tots i totes i per molts anys!

Inscripcions a festivals

Atenció perquè, en relació a les inscripcions a festivals de cinema amb secció per a centres educatius, entrem en unes dates a les quals caldrà estar atents si volem participar-hi. Així, d’ací al 15 d’abril són tres els festivals que tanquen terminis d’inscripció:

4 d’abril · Festival Tirant Avant. Nosaltres ens hem assabentat gràcies a un document enviat per l’organització el qual varen publicar els companys de LLIMA. Ara bé, el web de l’organització encara mostra la informació de l’edició passada i a hores d’ara no hi ha manera de fer la inscripció on-line. Per si de cas prepareu la documentació i el material la qual podeu fer arribar per mail i in-situ respectivament a les adreces indicades a les bases. Fins que no estiga operatiu el web http://www.tirantavant.com/ llegiu atentament les bases a l’apunt de LLIMA.

5 d’abril · FIC-CAT | Festival de Curtmetratges en Català. Al desembre ja explicàrem que estava oberta la convocatòria a aquest festival que enguany arriba a la seua quarta edició i amb moltes ganes d’impulsar l’audiovisual als centres educatius amb propostes força interessant. No podem faltar a la cita, així que llegiu atentament les bases a http://www.fic-cat.cat/

15 d’abril · Cinema Jove. La cita amb major convocatòria que fa aplegar a participants de tot l’estat. És açò que els fa no tenir cura d’altres aspectes com la llengua? (el web segueix sense valencià) Hem de participar-hi! Bases a http://www.cinemajove.com/

The starry night

Voilà! Doncs per nosaltres és un èxit provocar i convidar a la creativitat de l’alumnat. Alumnat treballant en propostes creatives pel gust d’aprendre, de provar, d’explorar les seues possibilitats expressives. Amb vídeo, amb fotografia, amb altres eines digitals. Aquest és el cas d’Anna Teruel (2n d’eso d’escolagavina) que a partir de veure la pràctica de realització sobre l’enquadrament produida a la darrera edició de l’eacn es va animar a fer la seua pròpia. Per inspiració, per imitació,… tan se val; aprenentatge en estat pur, aquell que neix de la curiositat personal i a més per passar-ho bé. I el resultat, The starry night, ho mostra. Anna ha fet servir The Google Art Project per fer captures de pantalla en cada elecció d’enquadrament. Amb iMovie va editar-les amb títols i música. Competència artística, digital,… l’avaluació? els vostres comentaris hi ajudaran. La nota? amb el procés i el resultat és per estar més que contenta.

“La nit estrelada” (“De sterrennacht”) és una pintura post-impressionista de Vincent van Gogh. El quadre mostra el paisatge exterior des del punt de vista de la finestra de l’habitació del sanatori on estigué el pintor holandés. Des del 1941 està en la col lecció permanent del MoMA · Museu d’Art Modern de Nova York. “Aquest matí he vist el camp des de la meua finestra una bona estona abans de la sortida del sol amb res més que l’estrela del matí, que semblava molt gran.”, va escriure l’artista al seu germà Theo. Arrelat en la imaginació i la memòria, “La nit estrelada” encarna l’expressió interna i subjectiva de la resposta de Van Gogh amb la natura.

Maten les escoles la creativitat? Nosaltres ens hi resistim. La societat de la informació actual necessita joves creatius i motivats, explica Ken Robinson a l’entrevista a Redes la qual podeu veure a la finestra lateral dreta. Enhorabona Anna; volem continuar provocant-vos!

Concurs de fotografia per l’Horta neta

Intentem donar a conéixer aquelles activitats relacionades amb l’audiovisual en la qual puga participar l’alumnat dels nostres centres. Així que atenció perquè en foto neta, concurs de fotografia amb una finalitat ben lloable, poden participar joves dels 12 als 35 anys. Es tracta de la convocatòria llançada per la xarxa joves.net en el marc de les activitats de coneixement, millora i conservació del medi ambient horta neta.

La temàtica del concurs és “L’horta, la nostra relació amb la comarca en que vivim i la sensibilització mediambiental”. S’hi valorarà el caràcter innovador i creatiu de la tècnica utilitzada, així com la naturalesa creativa i original a l’hora de plantejar el missatge mediambiental que arreplega la fotografia. Es pot participar amb un màxim de 3 fotografies que hauran de ser enviades per mail a fotoneta@joves.net. El termini per a la presentació́ al concurs finalitzarà el dia 31 de maig de 2011. Podeu consultar més aspectes específics de les bases a l’enllaç de baix i recordeu que el premi consisteix en una pràctica bicicleta plegable, valorada en uns 300€. L’horta necessita de mirades joves que ajuden fer veure el seu valor; animeu-vos!

http://hortaneta.wordpress.com/concurs-foto-neta/

16ª eacn | vídeocreacions amb mòbil

Darrera de les pràctiques realitzades a la passada edició de l’eacn, l’escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina. Són les vídeocreacions realitzades per l’alumnat amb telèfon mòbil. Ja hem comentat amb anterioritat que es tracta d’una proposta de caràcter lliure on han de posar imatges a un fragment musical proposat. El format permet explorar possibilitats creatives i el resultat sempre acaba per soprendre a tots els participants. Ací podeu veure runes, la peça realitzada per Ariadna Castillo i Andrea Encinas (4t d’eso d’escolagavina) que optaren per la tècnica stop-motion en un bell exercici de recerca d’espais, textures i sensacions. De segur que agraeixen el vostre feed-back.

De Kuleschov a l’eacn passant per Hitchcock

Seguim presentant les pràctiques cinematogràfiques realitzades per l’alumnat en el marc de la 16 ª edició de l’eacn d’escolagavina. Iniciem la setmana amb l’Efecte Kuleshov. Era la primera vegada que proposàvem aquest exercici i va donar molt de joc. En primer lloc perquè amb el suport de la pel·lícula original i l’explicació aportada per Hitchcok els alumnes van entendre perfectament tant la proposta com la fonamentació que al llenguatge cinematogràfic va aportar l’experiment. I com que la millor manera d’aprendre és fent, la pràctica de rodatge i l’edició final va aportar moments divertits i reveladors.

Kuleshov va muntar un curtmetratge en el qual s’alternaven un pla amb la cara sense expressió definida de l’actor Ivan Mozzhukhin amb d’altres: un plat de sopa, una dona i el taüt amb una xiqueta. La pel.lícula va ser mostrada a un públic el qual va creure després de veure-la que l’expressió del rostre Mozzhukhin era diferent cada vegada, en funció de si estava “veient” el plat de sopa, una dona o el taüt. Així, l’expressió atorgada pel públic a l’actor era de fam, de desig o de dolor, respectivament. En realitat la imatge de Mozzhukhin va ser la mateixa repetida una i altra vegada.

Kuleshov va utilitzar l’experiment per indicar la utilitat i l’eficàcia del muntatge com a l’eina bàsica de l’art cinematogràfic. El muntatge dels experiments duts a terme per Kuleshov en la dècada de 1910 i finals de 1920 va constituir la base teòrica del cinema i el muntatge soviètic, que va culminar a les pel.lícules famoses de la dècada de 1920 per directors com Sergei Eisenstein, Vsevolod Pudovkin i Dziga Vertov, entre altres. L’efecte també ha estat estudiat pels psicòlegs, i és ben conegut entre els cineastes moderns. Alfred Hitchcock va parlar també de l’efecte en les seues converses amb François Truffaut i ací teniu el fragment que ens va sevir de suport per a continuar estudiant-lo a l’eacn de 2011.

Per una mirada crítica

Ja en el seu moment ajudàrem en la difusió d’una més de les magnífiques inciatives d’AulaMèdia: la proposta Fes un vídeo enmarcada en la campanya Una mirada crítica per a un ciutadania crítica. I teníem pendent mostrar el resultat d’una inciativa que tal i com ens expliquen els companys d’AulaMèia ha tingut una resposta inesperada. La participació dels i les joves en la creació de peces audiovisuals ha superat en escreix la resposta que des de l’organització esperaven. El tema a desenvolupar -en 30 segons com a màxim- ha estat el lema de la campanya “Una mirada crítica, per a una ciutadania crítica”. L’activitat ha ajudat a l’alumnat participant a fer una reflexió sobre el consum dels mitjans de comunicació i el seus continguts. Alguns del temes tractats són: la teleporqueria, els videojocs, el consum de televisió, i lògicament la necessitat d’una mirada crítica a la televisió.

Des d’AulaMèdia volen subratllar que aquesta activitat no s’ha plantejat com un concurs ni com un premi a la producció escolar, sinó com una proposta per la reflexió del consum audiovisual i l’anàlisi crítica dels continguts televisius a partir de la producció i la creació audiovisual. A les darreres Jornades d’Educació en Comunicació “Educar la Mirada” es van lliurar els “REConeixements” als treballs seleccionats els quals recomanem veure i utilitzar en contextos educatius.

http://aulamediatv.wordpress.com/nous-videos/

Tres mestres de l’animació a la Sala Parpalló

Ja ens vàrem perdre la presentació del programa en una trobada amb els tres protagonistes del cicle on posaren en comú el seu treball i els conceptes teòrics i pràctics en els quals es sustenten. Així que estaria bé aprofitar, ara que entrem en vacances falleres, per acostar-nos a la Sala Parpalló i veure alguna de les magnífiques sessions programades [ens acaben d'informar via twitter que a falles no hi ha sessions; que es reprenen la setmana següent]. El programa arreplega una selecció de les obres d’estos tres artistes amb la intenció d’oferir una panoràmica del seu treball. D’aquesta manera l’espectador es podrà aproximar a la narrativa diferenciada i personal de cadascú d’ells i assistir a un diàleg entre tres artistes considerats mestres de l’animació.

Raimund Krumme és un poeta de l’espai, un artista amb estil propi. Un geni de la línia subtil i rotunda que crea per mitjà de tinta negra i amb la qual literalment inventa espai. Per mitjà de la seua visió àmplia, suggeridora, canviant i mòbil, fa ús virtuosament de les coordenades i reinventa un nou espai des del qual aborda temes com el ser humà i les relacions de poder i opressió. L’essencial de la forma és transformat en expressió pura en mans d’aquest autor amb esperit llibertari, crític, inconformista i radical.

Gil Alkabetz és un narrador polièdric capaç d’abordar els diferents gèneres amb mestria. Les seues animacions ens proporcionen múltiples possibilitats visuals que van des del màxim contrast i un grafisme rotund, en blanc i negre, a un gran cromatisme capaç de connectar amb tots els públics. El seu sentit narratiu oscil·la entre el drama i la comèdia amb el mateix virtuosisme estilístic. Alkabetz és un observador de la vida i dels detalls mínims que crea una obra experimental i creativa carregada de compromís des de l’humor i la ironia.

Vuk Jevremovic va començar treballant amb el dibuix i la pintura, la influència de les quals recorre tota la seua obra que podria definir-se com «pintura viva». Una obra expressionista plena de precisos i potents signes de grafisme colorista, o de forts traços de carbó. Amb aquestes tècniques ens parla de les seues sensacions i dels seus sentiments, traslladant al llenç de la pantalla una frenètica carrera de moviment i llum.

En definitiva, tres mirades distintes i complementàries a través de les quals podem arribar a valorar la grandesa de la imatge animada.

http://www.salaparpallo.com/ca__ficha_nnmm.html?cnt_id=2854

Pràctica de realització: punt de vista

Escribim aquest apunt tot just després de veure un nou capítol del programa conduit per Eduard Punset, Redes. De nou l’educació com a motiu per a la reflexió, de nou repensar-la. Ja el títol suposava tota una declaració d’intencions: el sistema educatiu és anacrònic. I com a convidat a entrevistar, Sir Ken Robinson, especialista en l’estudi dels pardigmes educatius i del qual podeu veure en vídeo algunes de les seues propostes a la finestra lateral dreta. Es van refermant una sèrie d’idees sobre les quals caldrà anar repensant la nostra pràctica educativa. Algunes tals com que tenim un sistema d’educació industrial on molts alumnes acaben l’escola sense conéixer el seu talent. Sabem ja que quasi no aprenem repetint, sinó fent. Per això necessitem canviar l’escola per una que estimule, fomente la creativitat,… L’escola, insistint en l’academicisme i ruptura d’àrees, ha ignorat quasi per complet la creativitat. I és necessària la creativitat per pensar-nos a nosaltres mateix.

I, tot plegat, ens serveix avui per presentar un nou exercici de realització cinematogràfica realitzat pels alumnes participants a la darrera edició de l’eacn d’escolagavina. És el resultat d’aquesta pràctica sobre els punts de vista inspirada en una seqüència de la pel·lícula de Gus Van Sant “Elephant”. Però per damunt del resultat en interessa el procés. Organitzats en quatre equips, tres de rodatge i un actoral, cada equip rodava un punt de vista d’una mateixa seqüència. Planificació, organització, creativitat, eleccions personals i treball en equip. El cinema té també d’alquímia i fins que no es monten els plans no aconseguim la màgia de la continuïtat. L’educació també és alquímia i nosaltres provem ingredients.

Si no estàs disposat a equivocar-te, mai arribaràs a res original (Sir Ken Robinson)

9 eyes

Nou són els ‘ulls’ de càmera dels artefactes instal·lats al damunt dels cotxes del servei Street View de Google. I 9 eyes és el blog de Jon Rafman que recull el resultat de hores i hores de capbusar-se en les imatges proporcionades pel modern panòptic. La polèmica envolta un servei que es mou al llindar del dret a la intimitat i el servei a la comunitat. Però Rafman sap veure la bellesa i el poder d’unes imatges capturades a l’atzar arreu d’un món que segons ell, capturat per Google sembla ser més veraç i transparent pel pes que li atorga la realitat externa, la percepció d’una gravació neutral, imparcial, i fins i tot la immensitat del propi projecte. Al mateix temps, reconec que aquesta forma de fotografiar crea un nou context cultural com qualsevol altre. Es tracta d’un espai estructurat i estructurant els codis són desxifrats pel mateix artista.

http://9-eyes.com/

Next Page →