Moments eacn hivern ’11


En breu publicarem el resum de la que ha sigut la 16ª edició de l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina. Mentres, comencem la setmana amb aquesta presentació realitzada com a punt final de l’activitat i que dóna compte dels molts agradables moments de treball viscuts en aquestos tres dies i mig. Enhorabona a tots i totes els i les alumnes que han participat!

En marxa la 16ª edició de l’eacn

Avui es posa en marxa una nou capítol de l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina que, amb aquesta d’hivern, arriba a la seua setzena edició. Fins diumenge i junt a 16 alumnes de 3r i 4t d’eso intentarem endinsar-nos en els secrets de la realització cinematogràfica. Farem un recorregut des dels esquemes més senzills de realització com puga ser l’elecció de l’enquadrament fins el muntatge de seqüències més complexes per explorar en els estats emcionals dels personatges creats per l’alumnat. La recent jornada de diàctica de la creació cinematogràfica ens ha servit per odrenar idees de cara al treball d’aquestos dies. A més i per il·lustrar alguns aspectes cinematogràfics, ens recolzarem en el visionat de dues pel·lícules de Gus Van Sant “Elephant” i “Paranoid Park”. Com en altres ocasions proposarem la realització de breus peces videogràfiques de caràcter més experimental i si bé teníem confirmada la presència de l’actor Pep Ricart a última hora ha sorgit una complicació que pot fer trontollar la seua participació.

Tornarem doncs a publicar dilluns vinent molt segurament amb el resum dels moments més memorables d’aquesta particular escola de cinema. eacn: motor i acció!

I Jornades de didàctica cinematogràfica (II)

Jornada de format ben adequat, divendres de vesprada i dissabte tot el dia, intens i suficient com per deixar els participants amb ànims d’anar més enllà. Molt possiblement la I Jornada tinga una segona part, pot ser a l’abril. Des de 400 colps aportàrem idees per pensar en continuïtat i especialment interessats perquè una vegada més els grups generats al voltant de l’audiovisual i l’educació no ens tornem a dispersar. Creiem que fa falta articular una xarxa de docents en aquest àmbit que ens pose en contacte i ens ajude a compartir recursos, idees i maneres. L’oferiment de 400 colps com a punt d’encontre està fet i esperem repostes en positiu; poc a poc.

De allò vist al dissabte destaquem en primer lloc la metodologia especialment al de matí on entràrem directament en qüestions pràctiques. Dividits en tres grups i en rotació, abordàrem el guió, el muntatge i la plàstica dels plans d’una manera senzilla però efectiva totes tres. De la construcció del guió destaquem el plantejament de treball pel qual no ens hem d’enfrontar necessàriament al full en blanc, sovint bloquejador. A partir d’unes dades bàsiques com el nom, l’edat, lloc, família, amistats i somnis i mai característiques físiques, creàrem un personatge amb la idea reveladora segons la qual podem iniciar el guió amb la creació del personatge que després les històries vindran soles. I efectivament, posat en contrast amb un espai i explorant l’estat emocional del personatge, la lliure associació funcionava i sorgien noves situacions amb les quals anar enriquint el guió. Ens interessa indagar en els estats emocionals subtils, quotidians i no d’impacte. Una premisa important és no explicar les emocions pel diàleg i buscar la manera de transmetre-les cinematogràficament. Ah, i no cal que tot allò que hem pensat del personatge es conte. Al treballar amb l’alumnat serà important construir des del consens i a Cinema en curs opten per no votar per decidir. És important que tots els alumnes puguen aportar alguna cosa. Curiosament a Cinema en curs opten per no escriure els diàlegs, tasca que consideren difícil i per la qual es necessita preparació específica i per tan prefereixen que els actors aporten en directe els diàlegs als personatges; d’aquesta manera es guanyrà amb naturalitat i s’evitarà l’efecte de diàleg reproduit.

El cinema és muntatge i el muntatge és fascinant. És important tenir una actitud atenta i inclús una actitud corporal adequada. Ens quedem amb la idea de no haver de quedar-nos amb rigideses i esquemes previs que ens condicionen i per contra explorar cadascú el seu llenguatge per crear ritme i emocions. Per últim. Monserrat Planella, professora de plàstica a l’IES Castell d’Estela a Amer ens presentà diferents activitats realitzades amb alumnat de batxillerat per treballar la plasticitat dels plans atenent a aspectes com la llum, el color i especialment el moviment. A un pla hi ha moviment, però la càmera també es pot moure i el muntatge també genera moviment. Referents com Muybridge, Edgerton o el curt “DIN 16538/39 (Paris)” d’Agustin Gimel el qual podeu veure a la finestra de la seqüència de la setmana.

Finalment posàrem en comú més aspectes d’interés en els moments del rodatge com la composició de l’equip o les dinàmiques de treball que generen eixos moments tan màgics viscuts amb el cinema. Gràcies a tots els participants i enhorabona com no a Montserrat, Laia i Núria pel treball i per compartir el seu saber fer.

I Jornades de didàctica cinematogràfica

La ciutat de València ja no es pot concebre sense un espai com el Centre de Cultura Contemporània Octubre, seu d’Acció Cultural del País Valencià. Ahir, per raon obvies, era epicentre de l’actualitat política més recent i més trist. Sort que l’Octubre continua apostant per la formació, la llengua, la cultura, el territori,… i ens posa a l’abast iniciatives que ens permeten estar en contacte amb la modernitat i l’esperança. Ahir s’iniciaren les I Jornades de didàctica cinematogràfica.

I de nou les xiques de Cinema en Curs, Núria Aidelman i Laia Colell, ens han acostat en la primera sessió de les I Jornades de didàctica cinematogràfica als principis de treball, pedagògics i cinematogràfics de la proposta de transmissió del cinema a l’escola més interessant de tot l’estat. Amb sensibilitat i rigor filen un procés que s’inicia en la presa de consciència de tants aspectes que es posen en joc al filmar un pla, la unitat mínima d’expressió del cinema. El desig com a motor per anar construint les diferenst propostes creatives i expressives des de les senzilles però riques com els minut lumiére, fins d’altres més complexes com el rodatge d’un curtmetratge que no sempre ha de ser la finalitat última quan fem cinema a l’escola. Podem fer cinema sense càmera, però per damunt de tot fer cinema és una actitud.

Com que Laia i Núria també posen l’accent en les enormes possbilitats que genera el cinema entés com a treball en equip, avui passarem a la part pràctica encarant diverses activitats creatives que ens serviran de model de treball. Una vegada més, gràcies a Rosana Pastor que des d’imaTgina ha portant endavant l’excel·lent tasca de coordinació perquè aquesta jornada siga possible.

http://imatgina.wordpress.com/

#sensesenyal


#sensesenyal

Black & White movies

Internet no és el futur, és el present. No hem de tenir por a internet doncs internet és la salvació del cinema. El sentit d’aquestes paraules quedava emmarcat en el context més ampli del discurs d’Àlex de la Iglesia en la gal·la dels Goya d’aquest diumenge passat. No entrarem més en el debat tot i que ja em mostrat amb anterioritat el nostre acord amb la idea de que al menys el negoci de la industria ha de ser replantejat de manera que també satisfaga part dels interessos dels usuaris. Avui el que portem és de nou un recurs d’interés per aquells que treballem cinema en el context educatiu. I és que la xarxa és plena de recursos que ens permeten, com és el cas, aprofitar-los en àrees diverses com puguen ser l’anglés o la llengua i imatge.

Les pel·lícules que es poden veure a Black & White movies són de domini públic i per tant per a compartir legalment. El web permet cercar per any o gènere per trobar alguns dels millors clàssics en línia de tots els temps, especialment del cinema americà. Encara que no totes les pel lícules tenen enllaços de descàrrega, n’hi han que sí compten amb la possibilitat de ser descarregades sense cap impediment legal. Els creadors de la plataforma indiquen que amb el temps i la disponibilitat hi aniran afegint títols. Ara tan sols queda gaudir-les i tornar a aprendre d’elles.

http://www.bnwmovies.com/

Fragments d’un any a La Nau

La fotografia sol complir en certs moments eixa funció recordatòria de moments passats malgrat a alguns no els agrade mirar-se a l’espill que ens proporciona. I la Unió de Periodistes conscients d’aquest poder evocador i estètic organitza de nou l’exposició “Fragments d’un any”. La mostra, que arriba a la seua vuitena edició, recull els fets més destacats dels últims mesos a través de les 106 instantànies dels millors professionals del periodisme visual i per primera vegada es podrà visitar a La Nau de València.

Com explica al web del vicerrectorat de cultura de la U.V. L’exposició arranca amb un dels esdeveniments més esperats dels últims anys: l’arribada a València del tren d’alta velocitat. Aquest conflicte serveix de fil conductor en la mostra per a entrar en altres esdeveniments claus de l’any, com el del Cabanyal, la Llei de costes o el magatzem de residus nuclears. La crisi econòmica i els seus efectes en la societat o les escenes insòlites del dia a dia de la ciutat completen, juntament amb els esports, un ampli repàs per l’actualitat d’uns mesos que han estat un escenari previ al període electoral que s’enceta i que també té el seu reflex en la mostra a través dels qui seran protagonistes de la batalla política. La Unió de Periodistes Valencians, amb aquesta nova edició de Fragments, referma el seu compromís tant en la importància del fotoperiodisme com en la llibertat dels professionals per contar el que passa al nostre voltant.

Des del dijous 17 de febrer fins el 27 d’abril es podrà visitar i, per què no, es podria fer o recomanar per a aportar contingut a l’escola en àrees com ciutadania o història.

http://www.uv.es/cultura/c/docs/expfragmentsdunany11cast.htm
http://www.unioperiodistes.org/

Pa negre

http://www.vilaweb.cat/noticia/3847920/20110214/pa-negre-arrasa-goya.html
http://www.elpais.com/articulo/cultura/Pa/negre/arrasa/Goya/
http://www.panegre.com/index_cat.html

Fins demà, hortografies

El món agrícola i, en particular, els mitjans agraris que envolten les ciutats pateixen constants pressions. La pèrdua dels valors naturals, culturals i productius de les hortes tradicionals i la dificultat de plantejar alternatives viables per a la seua sostenibilitat posen en perill la seua supervivència. El mitjà audiovisual és una de les eines més eficaces per donar a conèixer, d’una manera simple i precisa, la realitat de les coses. Constitueix un recurs excel·lent a través del qual obrir els ulls i mostrar, al públic en general, sistemes de producció i aprofitament dels recursos naturals, models de vida i conflictes socials que, en molts casos, són afins a llocs molt distants entre si. La Fundació Assut, amb el propòsit de divulgar el valor i la importància d’aquestos sistemes territorials, i coincidint amb el III Congrés de l’Horta Nord, organitza Hortografies, una mostra audiovisual documental sobre l’horta i els regadius tradicionals.

Serveix doncs aquesta introducció estreta del web de l’organització per recordar-vos que des d’ahir i fins demà dissabte es pot gaudir d’aquesta suggerent proposta. Les projeccions tenen lloc al Saló de Graus de l’E.T. S. d’Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural de la Universitat Politècnica de València (Punt del plànol 3E).

http://hortografies.fundacioassut.org/

Nadala rebel

Descobrim al darrer número d’aula, el suplement escolar del diari Levante, una proposta que de seguida ha captat el nostre interés i de la qual hem trobat oportú fer-nos ressó. Els alumnes de 6é de primària del CEIP Covalta d’Albaida, coordinats pel seu mestre Dídac Botella, varen participar d’una experiència audiovisual singular en la què es va barrejar realitat i ficció i en la qual alumnes i mestres entraven i eixien en directe d’un vídeo. En el marc de la festa de nadal de l’escola i amb la col·laboració de Pau el mestre de música i Roger Moll en la realització audiovisual, Dídac va proposar cridar l’atenció d’un públic sovint massa acostumat a les rutines nadalenques amb la irrupció d’un vídeo ideat i elaborat prèviament però interactiu amb allò que passava sobre l’escenari. Tota l’experiència, la qual va deixar bocabadats els presents, la teniu recollida als enllaços. Nosaltres cridem de nou l’atenció sobre com l’audiovisual pot esdevindre una eina excel·lent per a a explorar nous límits de la creativitat de l’alumnat i facilitar l’emergència de competències que en altres contextos d’aprenentage poden passar més desapercebudes.

http://escolacovalta.blogspot.com/2011_01_01_archive.html
http://medias.levante-emv.com/…/2011-02-09_DOC_2011-02-02_23_03_56_aula.pdf

Next Page →