Setmana blanca; setmana en blanc?

L’administrador de 400 colps, d’acord amb l’acomplimnet d’altres funcions assignades al centre [ :) ] marxa a passar a uns dies amb el grup de 3r d’eso d’escolagavina tutor inclós, el nostre company, col·laborador i amic Paco Raga. Marxem a la neu, al fred i a l’esquí en la que molts anomenen ‘setmana blanca’. Però hi haurà molt més i estic convençut que la setmana no la passarem en blanc. I és que ens esperen moments d’intensa convivència, de riure, de joc, de provar-nos i respondre, de trobar cadascú els seus límits, de compartir. Hi haurà qui pose en dubte escapades com aquesta, però personalment ja albire en aquest blanc horitzó els guanys pedagògics, humans. Sabem que en contextos no tan mediatitzats pels formalismes escolars molts alumnes mostren altres competències igual de vàlides per a la seua formació i trajectòria personal que altre qüestions tan exigides a l’escola. El debat circula entre nosaltres de fa temps, són aspectes avaluables, s’haurien de contemplar,… Com que som a 400 colps també pense en clau audiovisual; alguna cosa farem.

De moment ja construim records comaprtits, que no és poc, i d’ací uns anys quan em trobe amb cadascú dels alumnes, de ben segur que almenys podré recordar: mira la primera vegada que em vaig posar uns esquís sigué en un viatge amb tu, amb vosaltres.

///////////////////// TORNAREM A PUBLICAR EL PROPER CAP DE SETMANA /////////////////////

Cinema en valencià 2011

El proper dimarts 25 d’octubre comença, a la ciutat de València una nova edició de Cinema en valencià. Ja sabeu que questa és una inciativa de les universitats valencianes que aposta amb una atractiva programació a diferents localitats per la normalització de l’experiència del cinema en la nostra llengua. Dues de les pel·lícules programades seran en versió original amb subtítols en valencià, opció que per nosaltres és la que més ens convenç. Així, a la ciutat de València, la cita serà cada dimarts, a les 20 h, als cinemes UGC Ciné Cité de l’Espai Campanar. Les pel·lícules programades són:

· Coneixeràs l’home dels teus somnis (Woody Allen, 2010)
· Pa negre (Agustí Villaronga, 2010)
· Harry Potter i les relíquies de la mort (David Yates, 2010)
· How about you [VOS] (Anthony Byrne, 2007)
· Gru, el meu dolent preferit (Pierre Cofin, Chris Renaud i Sergio Pablo, 2010)
· Shutter Island [VOS] (Martin Scorsese, 2010)

Atenció perquè de nou l’entrada serà gratuïta amb el carnet universitari de la UPV i la UV. Amb cada carnet, el titular més un acompanyant hi poden entrar gratis. A més, l’entrada és reduïda per al públic en general i amb la presentació de l’entrada de la setmana anterior s’oferirà una entrada gratis. Les entrades es recolliran en la taquilla del cinema a partir de dues hores abans de la projecció. La capacitat de la sala és limitada. Les altres ciutats en les quals es realitzaran aquestes projeccions són Alacant, Alcoi, Burjassot, Castelló, Elx, Gandia i Ontinyent i vos recomanem que si voleu saber una mica més de cada pel·li visiteu els enllaços proposats. L’enllaç permanent a la programació el tindreu tot l’any a la barra lateral dreta.

http://www.cinemaenvalencia.com/

Taller de cinema a càrrec d’Isaki Lacuesta

Atenció, però que molta atenció mereix aquesta proposta. L’EACC · Espai d’Art Contemporani de Castellò organitza una teller de cinema a càrrec del realitzador Isaki Lacuesta, un dels directors més interessants del panorama actual. A la suggerent presentació del taller inclosa en la web del centre ens conten que el cinema va nàixer com un art viatger per naturalesa, i en l’època dels Lumière va servir com a mitjà de divulgació de països remots i llocs que els espectadors no podien conéixer de cap altra manera. Avui en dia, cent anys després, les imatges de viatges ja no sols serveixen de suport a documentals estil National Geographic o a pel·lícules d’aventures, sinó que les podem trobar en obres de múltiples estils: cinema polític, cròniques socials, diaris íntims, autobiografies o retrats familiars, videoclips, comèdies, melodrames, pel·lícules epistolars… Viatges a les antípodes o al barri del costat, viatges interiors i exteriors (o les dos coses alhora)… En aquest sentit, els referents estilístics d’aquest taller passen per cineastes com Chris Marker, Joris Ivens, Jean Rouch i Johan van der Keuken. Tots ells van viatjar al voltant del món, retratant els rostres de persones concretes i els conflictes socials que els mitjans de comunicació evitaven o filtraven (pensem en pel·lícules com “Amsterdam Global Village”, “Une histoire de vent o Sans soleil”).

Durant el taller, que tindrà lloc de dilluns 7 a divendres 11 de febrer i comptarà amb un màxim de 15 placesIsaki Lacuesta tractarà el paisatge, el viatge, el retrat i l’autoretrat. Els 30 € de matrícula fan una vegada més que la relació qualitat/preu que sosté l’EACC siga inmillorable. La insrcipció es pot formalitzar via web fins el 4 de febrer. Nosaltres tenim el calendari copat i l’horari se’ns solapa amb el nostre horari lectiu però recomanem a qualsevol de vosaltres que tinga disponibilitat, que si vos interesa la realització cinematogràfica, no deixeu passar l’ocasió.

http://www.eacc.es/

Cineclub a l’IES Pare Arques de Cocentaina

Les possibilitats de la xarxa són insodables i quan menys t’ho esperes bota la grata sorpresa. Les TIC no són ja eines per a l’educació sinó educació en si mateix i les diferents plataformes simplement amplien de manera força efectiva el nostre radi d’acció al temps que ens permeten conéixer persones, col·lectius i propostes molt interessants que pot ser d’altra manera resultaria ben complicat. Així, la nostra demanda d’informació sobre cicles de cinema als centres educatius ja ha tingut resposta. Lluís Campello exalumne d’escolagavina, actual estudiant de Comunicació Audiovisual i que ens segueix via blog i twitter ens ha donat a conéixer el Cineclub Pare Arques de l’IES Pare Arques de Cocentaina.

El motor de la proposta que ja té 6 anys és Josep M. Sanchis i al mes de desembre, amb “Nosferatu” arribaren a la projecció número 100. Entre les pel·lícules, passades en versió original i a les quals tenen accés tots els membre de la comunitat educativa de l’institut, s’han projectat títols de procedències ben diverses. A més compten amb un excel·lent blog a disposició d’aquells que, un dijous si i un no, assisteixen a la seua particular festa del cinema o bé per aquells que tenen interés per veure com articular una proposta semblant a la seua escola. Pot ser interesant posar en contacte el públic-alumnat d’aquestes projeccions als centres per intercanviar impressions o fer recomanacions. Nosaltres ja madurem la idea i mirarem de posar-nos en contacte amb ells; mentres convidar-vos a fer una ullada als seu blog. Ah, i moltes gràcies a Lluís al qual algun dia proposarem que ens conte com és estudiar Comunicació Audiovisual a València.

http://cineclubiesparearques.blogspot.com/

Capicua

Ja li havíem comnetat a Conxín Jordà, mestra d’infantil d’escolagavina i fidel seguidora de 400 colps, que teníem a la recàmera d’apunts a publicar aquest sobre el curtmetratge “Capicua”, peça del jove realitzador català Roger Villarroya (Barcelona, 1985). L’obra va obtenir a l’abril, a la darrera edició del festival de cinema on-line notodofilmfest, el Gran Premi del Jurat. Aquest, format per Daniel Sánchez Arévalo, Borja Cobeaga, Isaki Lacuesta, Isabel Coixet, David Serrano, Lucrecia Martel i Javier Fesser varen considerar “Capicua” la millor pel lícula “per la seua estudiada senzillesa, per la seua brillant efectivitat, per la seua tremenda tendresa exempta de efectisme, i pel seu bell homenatge a la primera i, sobretot, tercera edat”. Per al rodatge tan sols es va llogar la càmera Sony Z1 amb un pressupost final de 170 €. Poc més podem afegir nosaltres en la valoració del film però sí suggerir que “Capicua” pot ser un document força vàlid per treballar en l’acció tutorial diversos aspectes relatius a l’educació emocional. I és que emociona.

http://www.notodofilmfest.com/

L’apunt 700

Al llarg d’aquest 2011 mostrarem més peces audiovisuals del que fins ara ho hem fet, parant especial atenció en aquelles que poden resultar inspiradores per a posteriors treballs als centres educatius. A la conversa amb Rafa que comentàvem fa dos apunts ens recomanava aquest vídeo que no coneixíem. De nou l’stop-motion com a tècnica de realització de vídeos àgils, frescos i novedosos. Precisament la maquinària eacn [escola d'activitats culturals a la naturalesa] d’escolagavina ja està en marxa i planifiquem quines seran les propostes a realitzar per l’alumnat participant. Encara dubtem fins i tot si l’activitat central girarà al voltant del rodatge d’un curtmetratge. En l’edició d’hivern, amb menys temps de durada, apropfitem per endinsar-nos en propostes un poc més experimentals que porten l’alumnat a la recerca del seu propi llenguatge audiovisual. Seguim pensant, s’admeten suggeriments.

Aquest és l’apunt 700.

Fahrenheit 451 | Tornem dilluns

Diversos assumptes a atendre ens apremiem, com sol passar al segon trimestre. Estarem desconnectats fins dilluns i ara tans sols ens dóna per comentar molt breument que avui mateix hem començat el visionat de “Fahrenheit 451″ al Cinema en v.o. de l’IES Escola Gavina. L’elecció final del títol a càrrec dels alumnes ha sigut una sorpresa ben grata i volem llegir al darrere d’aquesta l’efecte que el propi cicle està tenint en la recerca d’altres pel·lícules, altres narratives. El grup està cohesionat i la resposta és entusiasta de manera que cada pla genera emoció.

Bon cap de setmana; bones fogueres de San Anton.

A la recerca de propsostes d’acció

Els dimecres i divendres tenim ocasió de trobar-nos amb Rafa Santibáñez, entusiasta professor de plàstica de les Carolines, la Masia i Escola Gavina. Les converses sempre contenen una dosi de recerca de noves idees, propostes o possiblement de punts de fuga amb els quals ens agrada pensar després de parlar sobre la realitat actual o la nostra quotidianeïtat. L’art i la creació com a motor i eina de transformació tot i que siga immediata, sutil i efímera. Ens trobem possiblement a l’impàs de concretar alguna iniciativa compartida de caràcter lliure i creatiu. Es dóna la complicitat però no concretem. Així que ahir suggerírem la possibilitat de fer alguna cosa al voltant d’aquesta exposició que s’inaugura avui mateix. “Brasil and beyond: fotografies de Bernie DeChant”. Pot ser és quedar per anar a veure-la, pot ser és ampliar la quedada o idear alguna activitat didàctica voluntària al voltant de les imatges. Nosaltres donem un primer pas explicintant-ho a 400 colps conscients, com ens va dir Rafa ahir, que cada vegada ens llegeix més.

Estretes del web de l’ivam, aquestes són paraules que conviden a endinsar-nos ja en aquesta suggerent proposta. La inspiració és l’acte de prendre aire, que exerceix una influència estimulant en el nostre intel lecte i les nostres emocions. És el que ens permet saber i comunicar la veritat. On busquem la inspiració llavors?, on podem trobar?, si no ens deixem portar per la mateixa inspiració. Ens porta al sofriment i la bellesa del món -a les experiències que ens recorden el que significa estar vius-. Quan la trobem, se’ns obren els cors i ens permetem connectar amb la nostra humanitat compartida. Al Brasil, Além Brasil, el fotògraf nord-americà Bernie DeChant l’ha trobat. El seu és un idil.li que va de la bellesa madura de la utopia passada de Brasília fins l’aïllament modern del caos metòdic de Tòquio. Dissenyador gràfic de professió, l’ull de DeChant sembla atrapar sense esforç el flux orgànic i la geometria sagrada que li inspiren.

Organitzada en tres seccions, l’exposició explora els profunds contrastos i similituds estètiques de l’arquitectura, formes abstractes i humanes preses dels viatges de DeChant per Brasil, Xina, Marroc, Japó i els Estats Units. Ens insta a mirar més atentament, a connectar-nos amb el lloc, la bellesa i amb els nostres congèneres.

http://www.berniedechant.com/
http://www.ivam.es/

hortografies

Celebrem la posada en marxa d’un nou concurs de curtmetratges emmarcat en una proposta més àmplia al voltant d’una temàtica tan propera però sovint tan oblidada: l’horta. La Fundació Assut, segons explica al seu web, ha organitzat el concurs de curtmetratges ‘Hortografies, I mostra documental de l’horta i el regadiu’, que se celebrarà a València entre el 10 i el 12 de febrer de 2011 amb l’objectiu de donar a conèixer la realitat de la horta i dels regadius tradicionals, així com els seus valors naturals i culturals, les pressions que amenacen amb fer-los desaparèixer i les dificultats per trobar alternatives per a la seua viabilitat.

El festival, organitzat per la Fundació Assut en col.laboració amb el Centre d’Estudis de l’Horta Nord i la Universitat Politècnica de València (UPV), s’estructura és dos blocs de programació. En primer lloc, la secció ‘Home, horta i regadiu’, fora de concurs, constituirà una mostra retrospectiva de pel lícules documentals o de ficció que contemplen la realitat dels sistemes de regadiu tradicionals dins o fora de les nostres fronteres. Hortografies s’inscriu com a activitat paral.lela en el marc del III Congrés d’Estudis de l’Horta Nord, una trobada que se celebrarà a la UPV del 10 al 13 de febrer de 2011 i que pretén promoure la reflexió col·lectiva sobre la realitat de l’Horta i contribuir a dissenyar un full de ruta alternativa per al futur de la comarca com a territori singular.

El termini per a la presentació de curtmetratges de caràcter amateur a concurs està obert i finalitza el proper 31 de gener, segons ha informat aquest dimarts l’organització del festival en un comunicat.

http://fundacioassut.org/
http://hortografies.fundacioassut.org/

Un breu: “Cos mortal” a Punt2

Demà 11 de gener Punt 2 emetrà a les 22.30 hores “Cos mortal”, l’últim llargmetratge de Dacsa Produccions. Dirigida pels valencians Carles Chiner i Antoni Sendra, amb el qual hem col·laborat en algunes ocasions, ens presenta una atractiva proposta que inclou el reportatge i la ficció amb la finalitat d’acostar l’espectador a la vida i obra d’un dels poetes contemporanis més importants de la narrativa valenciana, Vicent Andrés Estellés. La pel·lícula narra el recorregut vital d’Horaci, Manuel Valls, un jove documentalista qui es guanya la vida netejant els carrers de la ciutat de València. Després de dos anys absort en un documental que prepara sobre el poeta Vicent Andrés Estellés, Horaci comença a allunyar-se poc a poc de la realitat més immediata en una dura carrera que posarà a prova la resistència física i mental del protagonista, contrastada amb la vida del poeta.

“Cos mortal” és cinema fet a casa, amb gust i intel·ligència.

Next Page →