Vos desitgem…

Blue Christmas i la “Ley Sinde”

Ja som de vacances; les de nadal. Volíem posar algun tema musical amenitzar les dates i hem donat amb aquest “Blue Christmas” que ens permet anar un poc més enllà.

I és que en aquestos dies la xarxa ha estat ben revolta amb la tramitació i sembla que momentània no aprovació de la Llei d’Econocmia Sostenible coneguda com a Llei Sinde. Ens agrada Elvis, icona musical del sXX, i “Blue Christmas” ens serveix per apuntar un parell d’apreciacions en mig d’una complexa realitat on moltes vegades res és el que sembla. En mig d’aquesta complexitat forces i interessos creuats lluiten per ordrenar-la segurament cadascú en benefici propi. El debat també és complex i nosaltres ens trobem ben allunyats del seu epicentre de manera que sovint pensem que no tenim prou informació com per poder posiciona-nos amb claretat. Però ens interessa intentar construir opinió i si de cas deixem caure aquestes dues aportacions per contribuir a la reflexió.

Primera apreciació: quan la indústria va decidir introduir un nou format i es va passar del vinil al CD ningú d’aquesta indústria que ara ràbia va dir ni piu en relació a que els ingresos sigueren ingents. Les discogràfiques ja tenien feta la part més costosa del procés de producció d’un disc: la seua gravació. Simplement hagueren de reeditar en compact els seus immensos fons de catàleg i després vendre’ls al públic a preus elevats. Es varen forrar. Ara el format és la xarxa i és el moment de que més guanyem, no només les grans corporacions mediàtiques que a colp de taló volen controlar també la xarxa.

Segona apreciació: la indústria mateix no té cap objecció a l’hora copiar, samplear, remesclar,… I si no mireu aquest magnífic exemple. Elvis va grabar el 1968 i Martina el 2008; ell va morir el 1977 i ella va néixer el 1966. Voldria Elvis que la seua veu sigués utilitzada per a fer aquest duet digital? Ningú li ho preguntarà evidentment,però tan se val doncs tenen comprats els seus drets. Copien i remesclen per melomania? No, senzillament per continuar explotant un filó més que rendabilitzat doncs el Rei del rock and roll sempre tindrà tiró. I pot ser no està mal, però no volen pretendre que els usuaris no fem el mateix. Copiem i peguem, remesclem, compartim,… i també consumim, no ens enganyem. Perquè ara més que mai consumim molta cultura. Comprem aparells tecnològics amb tal finalitat, anem a concerts de grups que hem conegut gràcies a internet, paguem religiosament quantitats elevades per les línies telefòniques i d’ample de banda, i finalment sembla que el delicte és gaudir la música i el cinema sense cap ànim de lucre. Compartíem música quan ens gravàvem en cassettes els discos dels amics, quan copiàvem els CDs i ara que podem intercanviar arxius per internet ho continuarem fent. És clar que els creadors han de rendabilitzar el seu treball però li toca a la indústria, que no ha posat interés en reformular el negoci mentres no ha sigut precís, repensar-ho.

El proper 5 de gener realitzarem la nostra primera acció del nou any. 400 colps serà presentat dins el marc d’activitats de la Iª Fira del llibre organitzada per a l’Ateneu · espai cívic i cultural de Bètera. Així que en aquestos dies ens dedicarem en bona part a preparar la xarrada adreçada a públic en general però jove en particualr, en qual parlarem de blogs, cultura participativa i nous llenguatges audiovisuals. Tornarem doncs, molt segurament, a partir del dia 7.

Tanquem el trimestre amb cinema

Ahir tancàrem el primer trimestre del curs. A Escola Gavina, els últims dies estigueren adobats amb projeccions de pel·lícules a les aules de primària. A 6é i dins la programació de l’acció tutorial coordinada per la tutora i el gabinet psicopedgàogic de l’escola, està programada des de ja fa uns cursos “Stand by me” (Rob Reiner, 1986), una excel·lent cinta que dóna peu per xarrar amb l’alumnat sobre la pèrdua de la inocència, l’amistat, els viatges inicàtics, el trànsit de la vida, les pèrdues, les relacions amb la família, la transgressió,… Altament recomanable. A més, llançàrem la possibilitat de fer-nos arribar algun comentari sobre la pel·li. Roser, que va agafar la proposta al vol, ens ha enviat aquestes línies d’allò que li ha semblat:

“M’ha paregut una pel·lícula divertida però en el fons molt intensa. Expressa com se senten i com viuen quatre xiquets amb problemes familiars. A ù d’ells se li va morir el germà, l’altre té un pare psicopata i l’altre ù que és un borratxo…M’han agradat molt les simbol·litzacions de la pel·lícula. Una la vía del tren que simbolitza el camí que recorren al llarg del temps. Una altre quan tornen al poble i els sembla petit pel recorregut i les experiències que havien viscut en eixos dos dies curts però intensos, etc… També m’ha agradat el final. No ha sigut un tipic final feliç dels que sempre acaben bé. No, al contrari, ha sigut un final trist però que sembla verdader. Imagine que la vida per a determinades persones és així de dura i difícil. Resumint, m’ha paregut una pel·lícula fantàstica, impactant i plena de sentiments. També els actors han interpretat molt bè. Ha sigut molt bonica, m’ha agradat molt vore-la i m’ha fet reflexionar sobre coses de la vida”.

Roser Fortaña López.
6é de primària d’escolagavina

22 · desembre · 2010

Vídeo amb la tècnica tilt-shift


Quan queda ben poc per acomiadar un altre any, hem de confesar que encara ens fa molta il·lusió cada vegada que algú ens comenta amb entusiasme que en conéixer alguna novetat, ha pensat en 400 colps com a plataforma de difusió. En aquesta ocasió ha sigut Daniela, mare d’escolagavina i persona que format part del col·lectiu de pares i mares que dinamitzen i porten la il·lusió a l’ampa del centre. Ella ens cometà dissabte passat que havia donat amb uns vídeos meravellosos i en veure-los va recordar l’apunt que li dedicàrem a la tècnica fotogràfica tilt-shift. Es tracta de dos exemples d’impecable factura rodats un a Nova York i l’altre a Berlín. L’efecte pel qual es confereix a l’escena filmada un efecte de miniaturització s’aconsegueix principalment gràcies a unes lents tilt-shift, però altres aspectes com l’angle inclinació de la càmera, la distància focal, el tractament del color, els frames per segon o la resolució de la imatge incideixen notablement en la possibilitat d’aconseguir imatges tan increïbles i suggerents com aquestes. Gaudiu-les.

El 2011 volem obrir el blog a col·laboracions exteriors, així que Daniela o qualsevol de vosaltres que estiga interessat, no dubteu a fer-nos arribar les vostres descobertes i propostes.

Pixilació

La setmana passada comentàvem que ja és obert el plaç d’inscirpció per al fic·cat 2011. Doncs avui comencem aquesta rescatan el valor de les propostes del festival internacional de curtmetratges en català. I és que des de l’organització estan fent un treball magnífic per l’audiovisual als centres educatius. No només al donar cabuda dins del festival a produccions escolars, sinó potenciant la formació a diferents centres de Tarragona a partir de sugerents tallers com aquest de pixilació. La pixilació és la vessant de l’stop motion per la qual allò animat foto a foto són les mateixes persones. Els tallers que tingueren lloc dins del programa Forma’t Informa’t Audiovisual 2010 dirigit per Animaldia i Fic-Cat tenen per objectiu promoure l’aprenentatge i l’ús dels codis del llenguatge audiovisual i multimèdia, crear persones lectores i/o receptores crítiques i actives en comunicació audiovisual, esdevenir una eina de suport als i a les docents a l’hora d’incorporar aquests aprenentatges en el currículum de l’alumnat i d’aprofundir en el coneixement dels temes audiovisuals, incentivar la creació d’un públic potencial jove que estiga interessat en el visionat de realitzacions amb formats i continguts que generalment no circulen pels espais de difusió habituals i promoure l’ús de la llengua catalana.

Ací podeu veure el resultat d’un dels tallers com a exemple de pràctiques audiovisuals senzilles que de ben segur són un primer pas per engrescar l’alumnat en la recerca de nous territoris d’expressió i creació. http://www.fic-cat.cat

Colors

Estem ja tancant el trimestre; dates aquestes d’elevada activitat i intensitat. Cap de setmana i passades avaluacions hem trobat oportú posar un treball audiovisual d’aquestos que tant ens agraden i que funcionen com a descompresió. “True Colors” és el títol d’aquesta espectacular peça realitzada amb la tècnica d’stop-motion per l’estudi alemany Quintessenz Creation. Per a la seua realització varen ser necessaris quatre intensos mesos de treball utilitzant 5.000 fotografies destinant 15 imatges per segon, 150 litres de pintura i molta imaginació. De vegades podem pensar que els límits de la creativitat ja estan tots explorats i sempre hi ha qui agradablement et sorprén amb propostes on la creativitat no necessàriament ha d’estar sustentada en un desplegament desmesurat d’efectes especials. A “True colors” velles tècniques aporten un nou estil de realització en el camp de l’animació d’elements i espais, molt però que molt sugerent.

Per a infants, 4ª edició

Servisca aquest apunt de sentit recolzament a la Sala Parpalló que està passant per un moment crític per l’intent soterrat de tancament i anul·lació d’un espai que ens ha apropat des de fa temps a propostes culturals i de formació de gran interés i qualitat.

Com a mostra del magnífic treball de la sala vos traslladem, un any més, la informació d’aquesta magnífica proposta tal i com ho fan a la seua web. I és que a partir de demà i per quart any consecutiu la Sala Parpalló de València programa el cicle d’animació titulat Per a infants, un projecte que ha sigut creat pensant en i per al públic infantil i que pot ser disfrutat en família. El seu objectiu principal és oferir uns curtmetratges animats que utilitzen un llenguatge i una estètica apropiats per als infants.

En Per a infants es recupera la funció de crear un imaginari que ajude l’infant en les seues distintes etapes psicològiques, funció que en altres moments tenien tant la tradició oral com la literatura infantil, i que hui complix la narrativa audiovisual. Els relats seleccionats en el cicle divertixen, entretenen i sorprenen; però, abans que res, atenen la necessitat que tots tenim de sentir històries amb què identificar-nos i a partir de les quals aprendre sobre situacions vitals. El valor principal de Per a infants residix en el fet que la majoria dels curtmetratges seleccionats estan narrats pels infants mateixos, o es basen en històries i inquietuds quotidianes del seu «xicotet» univers psicològic per a oferir-los respostes positives i proporcionar-los recursos que els ajuden en el seu procés de creixement. És el món vist des dels seus ulls. Un diàleg entre iguals.

Les animacions que seran projectades estimulen la fantasia i potencien l’innat estat de creativitat de la infància. Però també oferixen múltiples visions del món infantil. Històries que mostren l’art d’expressar-se per mitjà de relats i que transmeten coneixement i saviesa parlant-nos sobre la superació humana, l’amor incondicional dels pares cap als seus fills, la relació entre iaios i néts, l’amor vist des del món infantil, la riquesa i la pobresa, el testimoni real d’una xiqueta el germà del qual té autisme, la necessitat d’acceptació per part dels altres, la separació dels nostres pares, l’atenció de les nostres mascotes, o llegendes i contes tradicionals de distintes cultures. Tot això plantejat des de la positivitat i el sentit de l’humor, la qual cosa permet riure i entrar en un estat de relaxació a través del qual es pot aprendre i assimilar les coses.

Un total de 18 curtmetratges de països com França, Alemanya, Corea, Hongria, EUA, Regne Unit, Rússia, etc. i produccions realitzades amb distintes tècniques (animació 3D, dibuix, aquarel·la…) constitueixen aquesta excel·lent mostra que animarà els nadals.

http://www.salaparpallo.com/ca__ficha_nnmm.html?cnt_id=2800

ImaTgina ens acosta el curs de didàctica de la creació cinematogràfica

Ja vos havíem comentat com el col·lectiu a bao a qu que coordina Cinema en Curs, per nosaltres la proposta de transmissió del cinema a l’escola més interessant de tot l’estat, va llançar a l’octubre el Curs de didàctica de la creació cinematogràfica. Doncs bé, fruit de l’encontre amb Laia Colell a les II Jornades de pedagogia i audiovisual i de l’excel·lent treball de gestió de Rosana Pastor tindrem l’ocasió de gaudir d’una versió reduïda, per no per això menys interessant, d’aquesta magnífica proposta.

Rosana a posat en marxa imaTgina, espai des del qual dinamitzar diverses activitats relacionades amb el món del cinema, i la primera és aquest curs ideat per oferir a docents i educadors les eines instrumentals per introduir el cinema a les aules. La presència del cinema a l’àmbit educatiu ha estat creixent en els darrers anys. Fins i tot ha entrat al currículum oficial d’ensenyament a secundària (Visual i Plàstica de 4t d’ESO; Cultura Audiovisual al Batxillerat Artístic). També són molts els mestres que introdueixen el treball de la imatge a l’educació primària i infantil. Fora de l’escola i l’institut, l’oferta relacionada amb el cinema augmenta any rere any pels seus valors essencials com a art i com a creació. Es precisament d’aquesta manera com hauria d’introduir-se en l’àmbit educatiu. Perquè només així es poden treballar veritablement els processos creatius propis de l’art cinematogràfic, els quals resulten extremadament rics i valuosos en l’àmbit pedagògic. Per tant, un dels objectius del curs és dotar als participants dels instruments bàsics necessaris per dur a terme amb solvència i creativitat activitats relacionades amb el cinema o sobre el cinema en el context concret en què treballen amb els seus alumnes.

Les dates del curs, que tindrà lloc a l’Octubre de València, són el 18 i el 19 de febrer de 2011. Nosaltres ens inscribim avui mateix mitjançant el blog d’imaTgina. No ho dubteu!

http://imatgina.wordpress.com/

comparTIC

Dissabte doncs, tingué lloc comparTIC la III Jornada formativa organitzada per unentretants · xarxa cooperativa d’experiències TIC per a l’ensenyament en valencià. L’encontre sigué un èxit, perquè trobar-nos quasi un centenar de professionals de l’ensenyament dissabte de matí a aquestes alçades de curs per pensar junts i compartir experiències al voltant de l’educació és ja un èxit. El matí ben variat sigué una aposta per la participació horitzontal en la qual destacaren dos moments: la desconferència sense expert i la presentació de petxa·cutxes amb la posterior posada en comú entre els assistents.

En la desconferència, organitzats en 5 grups com el de la imatge, vàrem debatre 5 qüestions diferents amb 10 minuts per a cada qüestió sobre l’ús de les TIC. Un secretari o secretària associat a cada pregunta arreplegava les aportacions del participants per retornar les conclusions en grup gran al final de la jornada. El petxa·cutxa és una tècnica de presentació en la qual es projecten 20 imatges (amb text o no) de 20 segons cada imatge i qui realitza la presentació decideix si l’acompanya d’una explicació in situ o no. Les petxa·cutxes presentades donaren compte d’un bon grapat d’experiències didàctiques amb TIC que s’estan portant a terme a diferents centres educatius. Una excel·lent fòrmula per conéixer nous referents en la nostra pràctica educativa. En poc de temps podreu accedir tant a les presentacions com a les conclusions a través de la xarxa.

D’altra banda en encontres com aquest el valor dels moments informals és innegable; conéixer nous companys, desvirtualitzar d’altres, la bona conversa a l’hora del café o una exquisida fideuà amb la feina ja feta… I 400 colps? Doncs a més mantenir-nos proactius en la dinamització dels diferents espais, ens encarregàrem d’enregistrar en vídeo d’alguns dels moments i diverses aportacions. El resultat, senzill però efectiu donat el caràcter quasi espontani de la realització, el podeu veure a la finestra lateral dreta.

Cada proposta d’unentretants és ja una invitació a la creació compartida, a la participació per l’educació, el país i la llengua, a la intel·ligència col·lectiva, a la confiança en l’altre, al canvi. De ben segur que ara es generaran noves propostes de treball a partir dels encontres de dissabte, així que continuarem atents a la xarxa. No som wikileaks però sí unentretants!

http://1entretants.ning.com/

Next Page →