Europa Film Treasures

Què és una pel lícula de cinema? Un suport flexible recobert d’una capa d’emulsió fotosensible anomenada «gelatina». És el resultat d’una llarga història de descobriments i experiments que comença a mitjans del segle XIX, quasi mig segle abans de la seua utilització per Thomas A. Edison per a la seua Kinetoscopi, l’avantpassat del cinema. Parlem dels moments primigenis del seté art des dels quals el propi cinema i el llenguatge audiovisual ha evolucionat notablement. Però sempre és interessant i molt didàctic repassar els orígens. Ja dedicàrem un apunt a Europa Film Treasures, però trobem tan útil el seu fons de pel·lícules fàcilment visionables a internet que no podem deixar de recordar l’existència d’aquest recurs impagable per aquells que intenteu explicar i despertar el gust pel cinema.

Europa Film Treasures és una iniciativa europea per a recuperar les primeres expressions de la història del cinema. Els responsables d’aquesta filmoteca virtual calculen que al voltant d’un 70% de les primeres pel·lícules ha desaparegut. Europa Film Treasures té seu a París i ofereix un fons ben divers mitjançant streaming i adobat amb informació precisa sobre la temàtica de cada obra i les seues característiques. Hi ha de ben curioses amb temàtiques diverses que no pots deixar veure una vegada has començat. A més del visionat de pel·lícules compten amb un apartat pedagògic amb diversos recursos (glosari, història,…) ben útil i interessant.

http://www.europafilmtreasures.es/

Per una ciutadania crítica: fes un vídeo!

Finalitzat l’Inquiet 2010 amb una sensació ben positiva recuperem el contacte amb altres àmbits de col·laboració no tan propers físicament per nosaltres però no per això menys presents. Precisament a les passades II Jornades de pedagogia i audivosual tinguérem l’oportunitat de conéixer personlament entre d’altres a Francesc Josep Deó, alma màter d’AulaMèdia. Amb ell participàrem de converses interessants on contrastàrem punts de vista diferents sobre algunes qüestions relatives a l’educomunicació. On sí ens posàrem plenament d’acord sigué en la necessitat de continuar col·laborant i generant xarxa entre aquells que ens hi dediquem que no en som molts. Així que avui ens fem ressó d’una de les darreres propostes llançades des d’AulaMèdia

Vols col·laborar amb la campanya Una mirada crítica per a una ciutadania crítica? És molt fàcil! Si tens alguna idea genial i vols fer un vídeo promocional de la campanya, cal fer una peça audiovisual amb aquestes condicions:

- El vídeo tindrà una durada de 30 segons màxim sobre el tema de la campanya.
- El vídeo ha d’incloure el motiu gràfic de la campanya (megàfon).
- Al final del vídeo cal insertar el logo de la campanya (ull).
- El vídeo acabat ha d’estar penjat en una plataforma.
- S’ha de notificar l’enllaç del vídeo al correu-e: educom@aulamedia.org
- Els millors vídeos els enllaçarem en l’apartat Nous Vídeos d’aquest bloc.

Una selecció d’aquests vídeos es visionaran a les Jornades d’Educació en Comunicació de gener de 2011, organitzades per AulaMèdia.

L’oportunitat és realment interessant per aquells que teniu la possibilitat de treballar amb l’alumnat aspectes relatius a l’educació en comunicació i els mitjans per tal d’afavorir una mirada crítica sobre els mateixos. Ah i ja sabeu que si vos llanceu amb la proposta serem ben receptius si voleu contar-nos el procés de realització.

Guardonats de la Secció Inquieta 2010

Publiquem els guardonats de la Secció Inquieta 2010, tot just en acabar una gal·la de cloenda que ha resultat dinàmica i divertida:

- Premi del públic: “Mimilola contra l’imperi de la caca de gos”

- Menció especial Categoria Primària: “La decisió d’Isidre” · CEIP Príncep d’Espanya de Picassent.

- Premi Categoria Primària: “Mimilola contra l’imperi de la caca de gos” · CP Colom de Benetússer

- Premi Categoria Secundària: “Cara b” · Escola Súnion de Barcelona

- Premi Categoria Batxillerat: “Cronos” · Escola Súnion de Barcelona

La més sincera enhorabona als guanyadors i a tots aquells que, amb el vostre treball i la vostra creativitat, heu fet possible un any més que pugam gaudir d’aquesta secció. Precisament parlant amb el professor responsable de l’Escola Súnion de Barcelona ens comentava que no hi ha molts festivals que compten amb apartats dedicats a les produccions realitzades als centres educatius i es felicitava de l’oportunitat que representa l’Inquiet. Així doncs, reiterar la nostra felicitació a tot l’equip responsable de l’organització del festival el quals fa una tasca magnífica pel cinema i l’audiovisual a les escoles. Per molts anys! A seguir inquiets!

http://www.inquiet.org/

Taller de vídeo dansa per a joves de 12 a 14 anys

Atenció perquè arriba una proposta ben novedosa adreçada a un segment de la població el qual disortidament, no compta amb propostes formatives, culturals i lúdiques de caràcter creatiu més enllà dels patrons culturals i de consum convencionals. Dins de les activitats del Laboratori d’Espectadors de l’edició 2011, la Fundació VEO · València Escena Oberta proposa un taller de creació de vídeo dansa adreçat a joves d’entre 12 i 14 anys entre el 15 de gener i el 25 de febrer de 2011. Baix la denominació Pixel Project, el taller impartit per l’artista valencià Vicent Gisbert, té com a principal objectiu facilitar als joves participants les eines necessàries perquè puguen concretar una obra de vídeo-dansa. Les tasques proposades en aquest taller tenen en la majoria dels casos un caràcter lúdic i estan orientades cap al desenvolupament de la dimensió creativa, afavorint la producció de propostes inèdites i originals, i evitant en el possible la reproducció de models de consum habituals.

No es tracta de crear una coreografia i després gravar-la i editar-la, sinó de treballar en la realització d’una idea el procés implica la utilització del cos, el moviment, el pensament, la imatge, l’espai i els objectes per aconseguir una expressió final a format audiovisual. Per això, el veritablement important del projecte no és el resultat final, sinó el procés d’experimentació i aprenentatge.

Seguirem d’aprop d’aquesta interessant iniciativa que i si sou alumnes amb la edat indicada, no vos ho penseu i apunteu-vos! La inscripció és oberta fins el 13 de desembre.

http://www.fundacionveo.com/

Pensant en els altres

Estem ben convençuts que el nostre objectiu, primer i últim d’aquells que participem de l’educació, és educar per a ser feliços. Moltes de les coses que diàriment passen i que adquireixen una magnitud de vegades desorbitada, ben es poden relativitzar si no perdem de vista aquest objectiu. I d’açò ens parla el documental “Pensant en els altres” (Learning to Care, Noboru Kaetsu, Japón, 2003) que aquesta vesprada de dijous, a les 18.00 h., es projectarà al Palau Cerveró de València (Pça. Cisneros, 4).

La projecció comptarà amb la presència de Mari Carmen Díez Navarro, mestra d’educació infantil, psicopedagoga i autora de llibres de pedagogia i poesia qui presentarà el documental i participarà de la xarrada posterior. L’entrada és gratuïta amb aforament limitat. El documental, que va ser emés ja fa un temps per Canal 33, el podeu veure sencer, per fragments, als següents enllaços de You-Tube

2. http://www.youtube.com/watch?v=8-mPRGLpzP0
3. http://www.youtube.com/watch?v=6HA6BFsD57U
4. http://www.youtube.com/watch?v=vA_qA526-hU
5. http://www.youtube.com/watch?v=mbz_bIoisoQ

Altres festivals

Fem una ullada ràpida a la nostra interfaç i ens adonem que ocupen un primer pla diversos festivals sobre els quals paga la pena saber una mica més. Així, intentant recuperar el nostre ritme habitual de publicació, donem compte d’un parell de festivals que tenen lloc a la ciutat de València en aquestos dies. El primer d’ells és La Cabina · Festival de Migmetratges, format poc habitual entre el curtmetratge i el llargmetratge. Són pel·licules amb una durada d’entre 30 i 60 mints. La producció de migmetratges, com explica l’organització, és prou alta arreu del món en contra del que es poguera pensar en un principi per estar poc habituats a aquest format que certament troba difícil distribució. Les projeccions es realitzen al MuVIM i el programa realment interessant, es pot consultar a la web del festival.

D’altra banda també es celebra fins el proper dia 27 El Festival Internacional de Cinema per a la Integració que enguany arriba a la seua IV edició. Al llarg dels quatre dies de durada del festival es passaran quasi 40 pel·lícules en 70 projeccions entre documentals, llargmetratges, i curtmetratges, que aniran acompanyades per exhibicions teatrals, exposicions, espectacles musicals, debats i taules rodones que giraran al voltant dels xiquets i adolescents en general i als immigrants en particular. També dins d’aquesta filosofia, el FICIA reconeix el treball de col.laboradors, patrocinadors o persones vinculades i compromeses amb la integració.

En ambdues propostes les quals ens apropen a altres realitats a partir d’un bon treball d’organització i programació hem de lamentar l’absència del valencià fet que pensem no deixar d’empobrir la nostra. Ens pertoca assenyalar-ho a la vegada que esperem que canvien a millor aquest aspecte.

http://www.lacabina.es/
http://www.festivalintegracion.es/

Secció Inquieta: “Jaume I, instants d’un rei”

Avui a les 9.30 comencen les projeccions de la Secció Inquieta i és avui que publiquem, per començar aquesta setmana inquieta, la darrera de les publicacions que ens ha arribat. Es tracta del treball realitzat per alumnes del cicle mitjà de l’Escola Príncep de Viana de Lleida els quals, a més de fer un interessant resum del procés de realització, ens conten a títol personal com es varen sentir fent “Jaume I, instants d’un rei”

Fa dos anys, quan fèiem tercer i quart, vam visitar una exposició sobre Jaume I a l’Institut d’Estudis Ilerdencs. A partir d’això, a l’escola, vam començar a treballar el projecte de Jaume I. Casualment, aquell mateix dia, ens va sorprendre veure en el balcó d’una botiga de joguines un playmòbil gegant vestit de pirata.

Treballant el projecte ens va sortir la idea de fer un vídeo, i res millor, que sobre la vida de Jaume I. Discutint sobre quins haurien de ser els personatges, vam comentar que ho podríem fer amb playmòbils. De casa vam portar playmòbils i també altres joguines que ens recordaven a l’Edat Mitjana -vaixells, castells, soldats, cavallers, reis, espases…-. Després vam muntar les joguines com els quadres que hi havien a l’exposició. Llavors, el professor, ens va ensenyar que els playmòbils es podien moure gràcies a l’ordinador. Vam animar tota la seva vida, escena per escena, i després vam escriure la seva biografia i la vam locutar davant d’un micròfon.

Esperem que us agradi el nostre vídeo ja que és molt realista, ho hem fet amb molt esforç i sentiment.

Com em vaig sentir fent la pel·lícula?
Pedro: – Jo em vaig sentir com si estigués a l’època de Jaume I.
Eladi: – Quan ho vaig fer em vaig sentir molt bé, ja que ho feia amb els meus companys i ens ho passàvem bé.
Isaí: – Primer no entenia com fer la pel·lícula, però mentre ho feia, cada dia m’agradava més.
Youssef: – Em vaig sentir molt orgullós de la feina que havíem fet.
Meritxell: – Em va agradar molt fer-ho ja que m’agrada molt la història.
Nouaim:- Quan vaig fer la pel·lícula em vaig sentir com un guerrer.
Sali: – Em vaig sentir com si jo fos un dels personatges.
Khadija: – Quan hem fet el vídeo amb els companys em vaig sentir molt bé.
Ibra: – Em vaig sentir molt bé, perquè ho vam fer amb joguines i era molt divertit estudiar història així.
Amal: – El primer dia em vaig pensar que era avorrit, però després ho vaig trobar divertidíssim.
Betsabé:- Quan vam començar a fer el vídeo estava nerviosa, però al acabar, vaig veure que l’esforç que havíem fet havia servit per alguna cosa.
Moha: – Quan em va tocar parlar tenia vergonya però quan ho vaig fer més vegades em va agradar i tot.
Yasser: – Em vaig sentir molt bé al fer el vídeo, perquè vaig donar el millor de mi mateix.
Mamadou: – Quan feia el vídeo em vaig sentir molt bé.
Desi: – Em vaig sentir molt orgullosa quan vaig veure el resultat final.
Gerard: – El que més em va agradar va ser que els meus playmòbils fossin protagonistes d’una pel·lícula.
Flor: – M’ho vaig passar genial fent-ho.
Antonio: – Al moment de veure el vídeo semblava una pel·lícula de veritat.
Meryem: – Què xula que ens va quedar la pel·lícula!!!

Alumnes de 5è i 6è de l’Escola Príncep de Viana de Lleida

http://www.xtec.cat/ceip-princepdeviana/expoviana/filmjaumeI.htm

Participem de les II Jornades de Pedagogia i Audiovisual

Efectivament des d’ahir de vesprada fins a dissabte a migdia participarem d’aquesta proposta que tan interés susicta a 400 colps doncs aborda de ple qüestions pròpies del nostre àmbit de treball. L’audiovisual a l’escola, l’audiovisual com a mitjà, també com a fi, les noves narratives, propostes innovadores, i agents de col·laboració i difusió. Felicitar ja als organitzadors Josep Lluís Peris i Rosana Pastor per la iniciativa tan necessària com estimulant. És una gran oportunitat per continuar generant xarxa i entra en contacte amb persones i propostes realment interessants. Ahir mateix ja tinguérem l’oportunitat de conéixer en persona i desvirtualitzar a Francesc Deo d’AulaMèdia o a Enric Senabre de qui precisament vàrem publicar l’altre dia l’apunt sobre fotofilosofia. I com no, el goig de comprovar que 400 colps és sense dubte altre espai de refrència en aquest àmbit amb un alt reconeixement a la tasca realitzada.

Com que estarem força ocupats és molt possible que no tornem a publicar fins dilluns. Tot i així, en quant pugam, donàrem compte dels aspectes més interessants de les jornades.

http://www.octubre.cat/activ_fitxa.php?id_activitat=1272

Secció Inquieta: “Crisi?”

Al llarg dels darrers anys l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina s’ha consolidat com la gran activitat extraordinària d’acostament a la realització cinematogràfica des d’una vesant teòrica i eminentment pràctica. Els curtmetratges rodats per l’alumnat participant són ja també un bon referent al si dels festivals amb propostes sempre interessants. Avui, Andrea Marina, alumna de 4t d’ESO, presenta la darrera producció, “Crisi?”.

Quin tema si no és més actual? Quin és el tema del que tot el món parla? Qui no espera que acabe prompte? Per suposat, parlem de la crísi econòmica. Els alumnes de l’eacn d’estiu tracten de explicar-nos amb el curtmetratge “Crisi?” que és la crisi, però no només econòmica, si no també parlem de la crisi emocional, crisi dels quaranta, crisi de parella, crisi d’oferta, crisi de demanda… i per fer-ho utilitzem diferents tècniques cinematogràfiques, com ara l’stop-motion, un gran lipdub… si, si tot en un mateix curtmetratge.

Per tal d’explicar el concepte vàrem eixir al carrer per veure que opinava la gent i els entrevistàrem, buscàrem la seua definició al diccionari i sobretot se ho vàrem passar molt bé, arribant a la conclusió de que més tard o més promte s’acaba eixint del clot; i per fer-ho perquè no amb optimisme! Aquesta idea en el curt està reflexada en forma de lipdub, que és tracta d’un pla seqüència, en el que els actor i actrius realitzen el playback d’una cançó (“Island in the sun”), mostrant un lloc i a tots aquells que varen participar en el curt, amb un caràcter divertit, desenfadat i actual.

La idea original del guió d’aquest curtmetratge és de Jordi Orts i sigué arrodonida amb l’alumnat al llarg de l’activitat. Tant l’equip actoral com el de realització són alumnes de l’escola gavina de segon, tercer i quart d’ESO.

Esperem que us agrade!

Andrea Marina
4t d’ESO d’escolagavina

Fotofilosofia

Amb les presentacions de “Jo, tu i… ells” i “Cronos”, han reviscolat els comentaris tant del professorat responsable com de l’alumnat implicat. Si bé amb aquest apunt fem un alt en les presentacions de curtmetratges de la Secció Inquieta no així pel que fa a aportacions d’alumnat els qual està treballant en projectes audiovisuals.

Així, els companys de Fotofilosofia de l’IES Escultor En Francesc Badia, coordinats pel seu mestre Enric Senabre, ens fan partícpes del seu treball i l’alumna Anna Ferrer ha preparat un interessant text per comentar-nos el procés de creació d’una de les quatre fotos seleccionades, “Les xarxes socials. La nostra caverna?” , per participar a la Mostra de Fotofilosofia 2010 que organitza a Barcelona el col·lectiu de filosofia català de CREAIF. Per cert, són l’únic centre participant del País Valencià. La proposta ha consistit en que cada alumne fera una foto filosòfica amb una pregunta que li donés sentit. De totes aquestes, 37 en total, entre alumnes, profes, i altres n’han triat 4 que ha enviat allà. Avui, dimecres 17, per tal de celebrar el dia de la filosofia de demà dijous, es donaran els diplomes tot plegat amb l’objectiu final de contribuir a visibilitzar la filosofia i fer-la atractiva i creativa.

La meua idea inicial era la televisió com el Mite de la Caverna però em vaig adonar que en aquestos últims anys, Internet ha pegat una forta embranzida i s’ha col·locat com a eina d’informació i entreteniment per davant de la tele.

Els fenomen de les xarxes socials ha tingut un fort impacte en la nostra societat: pel que fa a les generacions més majors, descarten la majoria la idea de virtualitzar-se, i pel que fa a les més joves, s’exhibeixen sense massa precaucions per la privacitat. Ha arribat un moment en el que només existeix allò o aquell que esta en Internet, fins i tot arribem a l’expressió : conèixer a X del tuenti/facebook. Estic d’acord amb la incorporació de les noves tecnologies en la vida quotidiana però que la nostra vida social (imprescindible per a l’esser humà) no depenga d’Internet sinó que aquest siga una eina de reforç per a mantindre’ns en contacte.

Primer vaig intentar fer la foto a un televisor vell col·locant-lo en mig del carrer, però no em va convèncer, així se’m va ocórrer que Internet seria més adequat. Com representar Internet? Amb un mòdem? I les xarxes socials? Amb cables i ninots? Finalment, sobre una taula blanca i amb il·luminació blanca també, vaig col·locar un switch (aparell que connecta molts ordinadors a Internet) amb uns quants playmobils allargant el braç cap a les entrades. Volia representar el fet de que estem tots connectats. La càmera que vaig utilitzar es una CANON EOS 400D. El títol és allò més significatiu ja que sense aquest, la foto no té motiu de reflexió. El títol llança un interrogant per a que qui veja la foto es plantege quin us fa de les xarxes socials i de la seua imatge a Internet.

Anna Ferrer

http://filoiesescultorbadia.iesescultorbadia.es/2010/11/04/fotos-guanyadores-mostra-fotofilosofia-2010/

Next Page →