Enfortim la col·laboració amb l’Inquiet

Ahir divendres estiguérem reunits amb Julio Canovas, un dels membres de l’equip de l’Inquiet · Festival de Cinema en Valencià de Picassent. L’objectiu era consolidar la col·laboració encetada el curs passat relativa al suport, la difusió i la generació de noves propostes dins la Secció Inquieta del festival. Concretarem diverses iniciatives d’entre les quals destaquem que de nou 400 colps serà la plataforma per presentar i donar a conéixer de manera més propera les diverses produccions de la secció. Esperem doncs que els participants vos animeu a fer-nos partícpes del vostres procesos de realització. En aquest sentit, en tornar de vacances ens posarem en contacte amb els responsables i vos anirem informant. A més estem d’enhorabona doncs Julio ens comentava que en aquestes dates ja hi ha un bon nombre d’obres inscrites.

La resta d’accions ja les anirem descobrint a poc a poc en la mesura que les pugam dur endavant. I és que, com sempre i disortidament, la celebració del festival tal i com l’hem conegut fins ara queda supeditada a la voluntat política, a hores d’ara tan condicionada pel resultat de les properes eleccions municipals. Afortunadament els retalls econòmics salvatges per part de l’administració no poden amb l’entusiasme d’un equip el qual es troba en el punt de no poder garantir Picassent com a seu estable, tot i ser la localitat predilecta pels propis organitzadors.

Una vegada més hem d’agrair el tracte  i la confiança dipositada per part de l’organització que sempre atén de bon grau les nostres propostes. Ens trobem a l’Inquiet 2010!

http://www.inquiet.org/

Obri els ulls

Ningú dubta del caràcter totèmic de la televisió, espai on succeixen bona part dels ritus de les societats occidentals i del seu gran poder en la construcció de l’imaginari col·lectiu. Recentment el mundial de futbol i la seua estela mediàtica ha donat compte d’aquest fenòmen. Però ves per on també hi ha persones que escapen a l’encanteri de la pantalla i capgiren la mirada per descobrir què passa a aquest costat de l’espill. I la realitat sembla que es torna ficció. Així qe no és estrany que Maria Villalobos haja titulat “Abre los ojos” a la sèrie de fotografies captades per ella durant la celebració de la final del passat mundial de Suràfrica. Les imatges, ens conta Maria, estan presses amb una càmera de regal d’una promoció el que justificaria la ‘qualitat’ del resultat. Per nosaltres afegeix la textura despullada de qualsevol artifici d’un testimoni captat amb senzillesa i encert. La sèrie es pot contemplar al perfil de Facebook de Maria i obviament ha generat una sèrie de comentaris be positius doncs realment són per obrir els ulls.

http://bit.ly/asogvL

Videocreacions eacn · estiu ’10

Amb el mateix títol que el d’aquest apunt hem creat un àlbum al canal 400 colps de vimeo on s’arrepleguen les 8 videocreacions realitzades per l’alumnat en resposta a una proposta de treball en el marc de la 15ª edició de l’eacn. Ja hem presentat algunes a la secció al seqüència de la setmana al temps que hem procurat rescatar de cada videocreació presentada aquells aspectes que trobàbem d’interés. De fet estem pensant crear una nova categoria: per què ens agrada. Trobem que és un interessant exercici el de pensar quins són els aspectes de qualsevol producció artística que ens interessen i ens agraden.

Així, abans de baixar la persiana de la secció fins a l’inici del curs vos deixem la videocreació que resultà elegida pel propi alumnat present a l’eacn com la que més agradà: “fruita fresca” de Marina Navarro (4t d’eso). La pròpia Marina comenta al seu blog: sobre una música que ens venia donada havíem d’incorporar la part visual (seqüència amb stop motion, fotografies, mòbilmetratges …). Jo vaig escollir aquesta última ja que la meua idea era fer una cosa estiuenca, mesclant colors vius (mitjançant la roba i la fruita) que estigueren en continu moviment.

http://vimeo.com/album/263448

Presentació de Kolkata a València

Volem correpondre sempre, tot i que siga amb el senzill gest de participar en la difusió del seu treball, amb aquelles persones que tan amable i generosament han col·laborat alguna vegada amb nosaltres. Així que anunciem amb entusiasme la presentació a la ciutat de València de Kolkata, el magnífic llibre de fotografies de la ciutat índia realitzat per Juan Rayos. Kolkata està publicat per l’editorial Pre-textos i recentment ha estat seleccionat entre els 100 millors llibres de fotografies de l’any pel festival PHE’10.

La presentació tindrà lloc a l’espai El punto del Carmen, aquest dijous 29 a les 19.30 h. amb una taula rodona sobre l’Índia on intervindran el propi Juan; Alejandro Noguera, director del Museu de L’Iber; Juan Arnau, director de la colecció Índika i Manolo Ramírez, de l’editorial Pre-Textos. Junt a la presentació s’inaugurarà una exposició amb el llibre i un parell de mostres del treball que Juan realitza amb quaderns Moleskine i que podrà ser visitada fins el 24 de setembre.

http://www.juanrayos.com/index.php?/fotografia/libro-kolkata/

De nou bocabadats per Blu

Cada nou treball d’aquest home ens torna a deixar bocabadats.

http://blublu.org/

L’Instant Decisiu 2010

Anem tancant, quasi claudicant a la calor i la cadència de l’estiu. Però abans de baixar la persiana encara vos apuntem algunes referències que ben poden donar joc al periode vacacional. O no és l’estiu moment d’anar amb la càmera al darrere d’aquells instants sempre fugaços i pot ser decisius? I és que com cada any les regidories de Joventut i Serveis Socials de l’Ajuntament de Mislata convoquen el Certamen Fotogràfic l’Instant Decisiu 2010. Amb aquest certamen es pretén fomentar la creativitat plàstica entre els i les jóvens fotògrafs-es. Es busca que la fotografia estiga present en l’àmbit d’allò més quotidià (al nostre carrer, al nostre treball, al nostre temps lliure…) on destaque sobretot l’aspecte més social i humà, captant les situacions especials, els moments crítics és a dir, l’instant decisiu. Teniu les bases a l’enllaç i és a nosaltres que ens toca destacar que hi haurà també un premi instant jove a la fotografia feta per un o una jove d’edat compresa entre els 16 i els 30 anys.

“Per a mi, la càmera és un quadern d’esbossos, l’instrument de la intuïció i l’espontaneïtat, la propietària de l’instant. Per representar el món cal sentir-se implicat en el que es captura a través del visor. Aquesta actitud requereix concentració, sensibilitat i sentit de la geometria” Henri Cartier-Bresson.

http://www.mislatajove.org/noticies/i/10980/94/l-instant-decisiu-2010

Llum sobre Life in a day

Ja hi som de nou. I aquest primer parèntesi vacacional ens ha donat precisament per a llegir més sobre el projecte que rescatàvem a l’apunt anterior, Life in a day. No tenim encara la capacitat ni el temps per aprofundir en una anàlisi crític més avançada; senzillament ens fem ressó d’una proposta que si bé és cert que al seu moment ens desperta alguna incògnita i reticència, al mateix temps no deixa de seduir-nos possiblement per la magnitud de la mateixa. Menys mal que hi és la gent d’Embed.at que exerceixen amb rigor la tasca necessària de filtratge crític i ens descobreixen lectures enriquidores al voltant de la realitat audiovisual.

Així que en un article molt recomanable (no deixeu de llegir el fil de debat generat als comentaris de l’article) ens conviden a fer una ullada a la lletra menuda del que consideren un clar exemple de pirateria cultural enmascarada al darrere de plantejaments narratius certament lloables. I és que no hi ha com furgar una mica a la lletra menuda per descobrir altres condicions no tan colaboratives. Per exemple s’ha d’evitar posar música als vídeos; només podran participar al projecte les persones de més 13 anys excepte els ciutadans nacionals i residents de Cuba, Corea del Nord, Iran, Myanmar (Birmània), Síria i Sudan, i altres persones i entitats limitades pels programes de sancions i controls d’exportació nord-americans; les imatges no podran tenir un contingut sexual explícit; els autors no cobraràn res dels beneficis generats o no es cediran els drets al domini públic.

Ens adonem doncs del caràcter pervers que pot haver-hi al darrere d’aquesta (i altres propostes) al voler apropiar-se i regir l’imaginari col·lectiu sota paràmetres molt determinats i interessats. En definitiva van a produir una pel lícula precaritzant el treball de qui la realitza. Alerta!

http://embed.at/article26.html
http://sites.google.com/site/liadterms/

Life in a day [tornem el dilluns]

Crear una pel·lícula a partir dels vídeos aportats pels usuaris arreu del món. Cada dia milions i milions de persones capten el món a través dels seus objectius. Imagineu que hi hagués una manera de reunir totes aquestes mirades, per seleccionar, juntar-les i modelar una història col·lectiva d’un sol dia a la terra. Doncs aquesta és la proposta de treball col·laboratiu que llança You Tube (100 milions d’usuaris únics diaris, només als Estats Units). És un històric experiment cinematogràfic que tractarà de fer precisament això: un document d’un dia vist amb els ulls de persones a tot el món. El 24 de juliol, tens 24 hores per capturar instants de la teua vida amb la càmera. Pots gravar allò quotidià, una sortida de sol, el trajecte cap a la feina, un partit de futbol veïnal, o allò extraordinari o més íntim com les primeres passes d’un nadó. Al darrere del projecte estan els realitzadors Ridley Scott i Kevin McDonald.

La pel.lícula s’estrenarà el 2011 al Sundance Film Festival, i si el teu material forma part del muntatge final, seràs acreditat com a co-director i pot ser un dels 20 participants seleccionats per assistir a l’estrena. El plaç per pujar els vídeos finalitza el 31 de juliol. Independentment que el material aportat arribe a formar part del metratge final de la pel·lícula, el vídeo romandrà al canal “life in a day” com a una càpsula del temps que li dirà a les futures generacions el que era ser viu el 24 juliol 2010.

A l’administrador del blog el 24 de juliol l’agafarà a Donosti gaudint d’una primer periode vacacional, amb bona companyia, en un marc incomparable adobat amb les notes del Jazzaldia. Així que tornarem a publicar a partir de dilluns.

http://www.youtube.com/user/lifeinaday

La pel·lícula mileurista

Via Marc Martínez ens assabentem d’aquesta interessant iniciativa. El director valencià Samuel Domingo roda aquests dies en diversos domicilis del barri de Russafa un llargmetratge sense pressupost, la pel.lícula mileurista, fruit de la col.laboració desinteressada de prop de 50 professionals del cinema, el teatre i les arts plàstiques. La pel.lícula invertirà al voltant de mil euros en una producció valorada en prop de 250.000. Es tracta d’una experiència cooperativista i experimental que han posat en marxa tres joves productors moguts “per la necessitat d’explicar històries”, acompanyats en aquesta aventura per un gran nombre de professionals, àvids de “acció artística i creació amb llibertat per damunt de tot “. Marc ens convida a la difusió del projecte i sembla que estan preparant un comunicat per ampliar la informació. Així que vos tindrem informats d’aquesta interessant proposta sobre la qual pensem que cal destacar el seu caràcter cooperatiu.

Per què ens agrada “the ring”

Per què és remescla. És portar una idea ja creada per altres al propi terreny de l’experiència; fer-la seua, reinterpretar-la i experimentar per oferir una nova visió per breu i senzilla que siga. També tinguérem oportunitat a l’eacn de comentar amb l’alumnat algunes pinzellades relatives al procomú, la creació col·lectiva i el paper dels joves i internet en les noves narratives. És ben senzill; nosaltres no he vist “The ring”, però la peça d’Anna i Laura ens ha mogut a llegir sobre la pel·li de la qual hem descobert que és un remake al seu temps de la pel·lícula japonesa “Ringu” (1998), així que han contribuït a generar i fer circular el coneixement. “the ring”, la d’Anna i Laura és tempo, només quatre imatges fugaces, tres plans amb una xica i un quart sense ella, intercalats en mig del negre evocador de la foscor. I és que en el cinema, i especialment en el de terror, tan important és allò que veus com allò que no veus.

Next Page →