Cicle de cinema sudamericà

El col·lectiu Rizoma ens recorda via mail el programa d’aquest suggerent cicle que es va iniciar el passat dilluns 24 amb la projecció de “Terra em transe”, del director brasiler Glauber Rocha a qui veiem a la imatge en un moment del rodatge. Totes les pel lícules es projectaran a les 18:30 h. al CSO La Karpinteria, C/ José Benlliure 212, el Cabanyal. Després de cada projecció tindrà lloc una xarrada-col·loqui.

Dilluns 31 de maig:
Nación clandestina (1989), 128 min, Color. Bolívia. Dir: Jorge Sanjinés.

Dilluns 7 de Juny:
El despojo” (2003), 73 min, color. Xile. Dir: Daun Totoro.

Dilluns 14 de Juny:
“La libertad” (2001), 73 min, color. Argentina. Dir: Lisandro Alonso.

La sèrie sk8 de Juan Rayos

Cap de setmana i mostrem alguna de les darreres vídeo-creacions de Juan Rayos. Es tracta d’una sèrie d’exercicis estilístics al voltant de l’skate realitzats sense més pretensió que gaudir i experimentar amb la creació audiovisual. En vuere el primer MOSS Bridge Day ens va atrapar la capacitat per apropar-se al fet estètic d’un esport o activitat com és l’skate. És aquesta qüestió que ens interessa molt de transmetre a l’alumnat interessat en l’audiovisual i allò creatiu: com hi ha persones les quals amb la seua capacitat creativa ens apropen a la realitat de manera molt personal aportant-nos altra mirada. Treballar el ritme amb l’edició, jugant amb el moviment intern dels plans, la cadència de les imatges, buscar textures, colors, músiques o silencis… en la recerca d’un estil propi, una narrativa personal.

MOSS Brigade Day de Juan Rayos a Vimeo.

No és la primera vegada que parlem de l’obra d’un autor del qual hem tingut el plaer de comptar amb la seua col·laboració en la passada edició de l’eacn d’estiu. Ens hem posat de nou en contacte amb ell per veure si ens pot fer arribar algunes línies sobre les característiques tècniques dels vídeos i el procés creatiu. Mentres no deixeu de veure aquestà sèrie, de la qual MOSS Bridge Day és el primer, i altres peces que per nosaltres desperten gran interés.

http://www.juanrayos.com/
http://juanrayos.blogspot.com/

El vertader conte

Publicar apunts com aquest suposa bona part del sentit que per nosaltres té 400 colps. Dillums passat Helena Casanova, alumna de 4t d’ESO d’escolagavina, comentava que havia fet una animació amb stop-motion. Com? Això s’ha de mostrar a 400 colps! I ací està “El vertader conte”. Trobem genial com Helena ha donat forma al seu impuls creatiu superant la frustració inicial que de vegades pot generar no dominar el medi. Tant se val; que no tinc trípode, doncs sense trípode. No passa res si s’evidencia la imperfecció, es tracta d’això, de provar, jugar, experimentar i descobrir les possibilitats creatives precisament limitades quan busquem que tot quede perfecte. I no impedeix descobrir detalls d’interés com és l’elegància minimalista en el disseny del vestuari dels personatges. Enhorabona Helena!

Tot el meu interès per l’estop motion, va començar al campament de l’eacn (Escola d’activitats culturals a la naturalesa, d’escolagavina), i comencí a interessar-me i investigar. Però quan realment he començat ha segut aquest últim període del curs, en el qual he provat algunes idees, no molt bones, però que serveixen per a provar i indagar alguns programes com el Movie Maker, encara que el meu propòsit és continuar avançant i progressant.

Serà contagiós mostrar exercicis com aquest? Sapigau que si bé fins ara hem publicat treballs d’alumnes d’escolagavina, 400 colps és obert a peces d’alumnes de qualsevol centre. Esperem que siga mobilitzador tant per Helena mateix, com per altres alumnes. Almenys sabem que generarà més feed-back que l’apunt anterior. L’autora ho agraïrà.

Ens comuniquem?

El recent comentari que la nostra companya Pilar Alfonso va deixar a l’apunt anterior, ens ha fet repensar altre aspecte el qual sumem a reflexions anteriors al voltant de la marxa de 400 colps: el de la comunicació amb els nostres lectors (el terme lectors no ens convenç). El comentari de Pilar és ben senzill, un traç, un breu apunt sobre una associació generada a partir del que va llegir. I ahí queda, despertant en nosaltres mateix les ganes de tornar a veure una pel·lícula. Aquest comentari bé pot convertir-se un referent d’interés per altres lectors. És per això que per a nosaltres els comentaris tenen un gran valor doncs, entre d’altres, contribueixen a generar xarxa al voltant del coneixement compartit.

Sabem que cada vegada ens visiten més persones diàriament; de fet aquest mes anem a superar el número de vistants. Així, com és que aquelles persones que ens visiten i que de mitja estan al voltant de quasi dos minuts, no deixen cap comentari? No es tracta tant del desig de saber fefaentment que hi ha algú a l’altre costat del fil, que ja ho sabem (http://www.google.com/analytics/), sinó de saber què pensa o què té ha dir a partir d’allò llegit. Suposem que un mateix es sol frenar a l’hora de comentar per pensar que si ha d’aportar alguna cosa ha de ser interessant o de valor. Per nosaltres no ha de ser necessàriament així.

Amb aquest apunt volem convidar-vos a saber una mica més de vosaltres. Tot i que siga una breu idea, una senzilla aportació, una salutació, un record, un m’has fet pensar en…

La seqüència de la setmana 17

Del precinema de Eadward Muybridge a la més recent actualitat. Entre totes les produccions premiades o no al recent festival de Cannes, ens interessa especialment aquesta i allò que ens ha permet conéixer d’un projecte molt, però que molt interessant. El gallec Oliver Laxe (format a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona) va adjudicar-se el Premi Fipresci de la Crítica Internacional, amb la seua pel·lícula Todos vós sodes capitáns, projectada dins la Quinzena dels Realitzadors. La pel·lícula rodada amb un pressupost de poc més de 30.000€ és resultat d’un taller de cinema que Laxe realitza a la ciutat marroquina de Tànger. Dao Byed és una plataforma de creació cinematogràfica per a xiquets i adolecentes creada a Tànger, El Marroc. Utilitzen un format de cinema, el 16mm, que els permet treballar la imatge en moviment de manera artesanal. Gràcies a l’ús d’antigues càmeres Bolex de senzill maneig i al revelat manual del film, poden treballar la imatge des de la seua concepció fins a la seua definitiva projecció.

En el rerefons de Todos vós sodes capitáns, rodada en blanc i negre, està el desig de “compartir els valors inherents a la pràctica cinematogràfica, compartir un procés creatiu, filmar allò que ens agrada sense cap tipus de motivació narrativa ni discursiva. És a dir, provocar un cert desafiament epistemològic sobre el que és el cinema, sobre la seua ontologia, sobre el que és una imatge”. No deixeu d’indagar en aquest suggerent projecte pedagògic, molt inspirador, i estarem atents a l’estrena per ací d’aquesta cinta. Mentres podeu veure l’inici al nostre apartat de la seqûencia de la setmana.

http://www.youtube.com/watch?v=VUbkUjy-O7A
http://daobyed.wordpress.com/

Foroimatge 2010

Com cada any i per aquestes dates del curs, torna Foroimatge, un lloc d’encontre del professorat i l’alumnat que utilitza els mitjans àudiovisuals i les noves tecnologies en la seua pràctica educativa. Aquesta és una iniciativa de l’Institut José Mª Parra d’Alzira. El departament d’audiovisuals del centre, amb una llarga trajectòria en la producció audiovisual escolar i coordinat pel professor Bernardo Arocas, s’encarrega de l’organització de l’Encontre, que reuneix al llarg de tres dies l’alumnat d’escoles i instituts perquè presenten les seues produccions àudiovisuals i vegen les produccions dels altres. Les dates per aquesta onzena edició s’acaben de fer públiques i l’encontre tindrà lloc els dies 1, 2 i 3 de juny. Tot i així tenim pendent posar-nos en contacte amb l’organització per conéixer com ha sigut el procés per realitzar la programació d’enguany, ja que comprovem que no estan centres habituals i no ens consta que s’haja portat a terme la difusió anual per participar-hi.

Dins el programa d’aquest encontre de caràcter no competitiu hi ha programada a més una reunió del professorat responsables dels projectes audiovisuals a centres educatius. És un moment força interessant per permet la posada en comú, el debat i la reflexió sobre els temes que ens ocupen. 400 colps intentarà participar-hi i transmetre-vos les impressions més actuals en aquest àmbit.

http://www.foroimatge.com/ | projeccions

Suso33 ha passat per València…

… i la ciutat no s’ha assabentat. O no ha volgut assabentar-se. O no interessa. O… Tan se val l’àmplia difusió en ràdio, premsa escrita i mitjans web. El cas és que no arribàrem a 20 les persones que ens donaren cita per escoltar la més que interessant exposició que al voltant de les motivacions de la seua obra i trajectòria va fer aquest reconegut artista-graffiter. “Escriptura del graffiti: codi obert” era el títol de la segona convocatòria d’aquestes jornades de reflexió i investigació al voltant del graffiti i els nous mitjans.

Suso33 no agrada en excés d’haver d’explicar la seua obra, de ficar-se en discursos sobredimensionats com a trages que venen grans. Però precissament el seu discurs senzill i sense impostura ens va atrapar al llarg de dues hores acompanyades visualment per una extensa selecció d’imatges i vídeos de la seua obra. Suso començà com a graffiter clàssic, de signatura i tags per tot arreu, per evolucionar primer cap un llenguatge plàstic més iconogràfic i posteriorment integrant elements d’altres disciplines o vies expressives com la dansa o l’escenografia. El cos com a mesura de l’obra i a partir d’ahí com a compàs, eina primordial, per traçar una obra que cobra sentit només dins del context en el qual és realitzada. Sempre indagant en les fronteres d’allò legal o ilegal en una aposta clara per la insinuació més que pel llenguatge explícit. I en última instància gaudint de l’acció, del moviment, sempre en moviment, i del procés més que del resultat final. Amb el respecte com a base “allò que he aprés en l’espai públic, el qual és ben intens, és a tractar amb les persones”.

Finalment, en una demostració lúdica, Suso ens va deixar entreveure les possibilitats creatives d’una eina com el làser-graffiti. I en eixir, tinguérem l’oportunitat de xarrar amb la comissària del cicle, Rosa Ulpiano, i de compartir certa estupefacció per la manca d’un públic (gent jove, estudiants de belles arts, artistes, creadors,…) que deixà passar una oportunitat com aquesta. En fi, nosaltres seguirem ben a prop les diverses cites d’aquest suggerent cicle.

Dels nous mitjans al graffiti digital

Amb aquest títol, l’Aula de Cultura de la CAM, més concretament a la seu de València, La Llotgeta, ofereix un interessant cicle de conferències que, entre d’altres, pot permetre als més joves apropar-se amb rigor a manifestacions culturals com el graffiti que sovint tanta admiració els genera. Tal i com informen al blog generat ad-hoc, l’objecte d’estudi d’aquestes conferències és l’evolució generada de la relació entre art i tecnologia, l’experimentació de la qual a través d’espais inèdits i la recerca de nous llenguatges està impulsant una nova concepció de l’estètica. Les aportacions primer del mitjà cinematogràfic, després del vídeo i, posteriorment l’ordinador amb les seues múltiples aplicacions, han legitimat l’ús de l’audiovisual dins de la producció artística afavorint noves formes expressives sota diferents denominacions: art electrònic, digital, virtual, interactiu, performances i instal·lacions. En els últims anys els creadors més joves han posat en escac tots els llenguatges, integrant l’estètica dels vídeojocs, la robòtica, la música electrònica o en última instància els nous mitjans aplicats al graffiti.

Avui mateix, Suso33 serà el segon convidat i farà una demostració de graffiti laser i explicarà sota el títol “Escriptura en graffiti, un codi obert”, el desenvolupament del seu treball amb la inclusió del telegraffiti i el digital. Suso33 és pioner i les seues creacions han estat exposades en el Museu Thyssen-Bornemisza, l’Institut Cervantes de Madrid, Xangai, Pequín, l’Institut d’Art de Sarajevo o en el Museu d’Art Contemporani de Bucarest. El cicle, comissariat per Rosa Ulpiano i Antonio Barroso, començà el mes passat i finalitzarà al desembre després d’haver tingut la possibilitat d’escoltar de ben a prop a artistes com Joan Fontcuberta.

20 de maig | 19.30 h. | La llotgeta · Pça del Mercat, 4 (València)

http://delosnuevosmediosalgraffitidigital.blogspot.com/

http://www.suso33.com/

Concurs de vídeo: la informàtica és més

No ens cansarem de dir com ens agrada comprovar que 400 colps és ja considerada una plataforma idònia per donar a conéixer propostes relacionades amb l’audiovisual. I és el que han fet des de la Facultat d’Informàtica de Barcelona, que via mail ens comuniquen que han creat un concurs de vídeo amb el qual, sota el lema “La informàtica és més” volen ressaltar que la informàtica va més enllà d’allò que veiem. La informàtica ha estat i continua sent el motor de la gran revolució tecnològica i l’avenç cap a la Societat del Coneixement. L’aplicació de les tecnologies de la informació ha fet possible grans millores en el benestar de les persones i el progrés en tots els àmbits. Avui la informàtica és cultura i art, la informàtica és medicina i salut, és administració pública i participació ciutadana, és empresa i economia, és educació, és oci, és esport, és ciència i innovació,…

Amb la proposta conviden als participants a utilitzar el seu mòbil, la seua webcam, la seua càmera i a que ens sorprenguen amb la seua creativitat. El 21 de juny el vídeo més votat serà proclamat guanyador i es durà el premi consistent en: 2 entrades al Festival FIB Heineken i un bonus de 300€ per l’estada. Als enllaços teniu les bases del concurs i un vídeo que ho explica detalladament, el qual podeu veure a la finestra lateral dreta.

http://www.youtube.com/watch?v=b7f4RsMeFNc

http://www.ilovebits.fib.upc.edu/ilovebits/concurs-la-informatica-es-mes.html

Debats d’educació

Altre dels punt sobre els quals venim reflexionant darrerament és, quin és el target de 400 colps. Sovint dubtem de la inclusió de segons quins documents. Tenim clar en quin terreny ens moguem, aquell de la intersecció entre els àmbits de l’educació i l’audiovisual, però quin és exactament el nostre públic destinatari? Per un costat ens agrada la idea de que quede absolutament obert, d’altre podria ser interessant delimitar a certs segments de la població per tal d’aconseguir més fidelització. La publicació de referents i documents com el que portem avui és possible que ens allunye de l’atenció de l’alumnat d’ESO respecte al qual ens interessa donar veu i fomentar la seua participació creativa. Al mateix temps pensem que pot resultar excesivament paternalista privar l’alumnat la possibilitat de conéixer discursos més elaborats sobre l’escola o l’educació, de la qual ells en definitava són ben protagonistes, pel fet que puguen resultar més complexes o ‘avorrits’.

Així que ací teniu Els debats d’educació; una iniciativa de la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya per a impulsar el debat social sobre el futur de l’educació. A la web podeu trobar l’enregistrament dels debats, alguns doblats al català, amb convidats de gran prestigi al món de l’educació, l’adminsytració, l’assaig… A més, alguns dels continguts també es poden descarregar en format .pdf i bé poden ser interessants per treballar als claustres. Els debats tenen lloc a Barcelona i el proper 1 de juny serà el torn de Roser Salavert Doctora en gestió educativa i directora general de les escoles públiques del districte escolar 3 de Nova York. El tema triat, Excel·lència educativa per a tothom: una realitat possible. Sense cap dubte, a seguir.

http://www.debats.cat/

Next Page →