400 colps al 5é Congrés Internacional d’Educared

Estàvem matriculats des del juliol, segurament en un moment pre-estiuenc en el qual resultava difícil mesurar el volum d’assumptes en els quals ara hi seríem capficats. Però, tot i que pot ser no és el moment òptim per tornar a fer maleta i endinçar-se en la dinàmica formativa d’un congrés de gran volum com aquest, tenim moltes ganes i força curiositat per participar-hi. Amb un programa atapeït i gran varietat d’activitats estem convençuts que donarem amb idees i propostes interessants i detalls d’aquells dels quals sempre trobem la manera d’aplicar a la pràctica.

Com sempre, procurarem mantenir-vos al dia de les coses més destacables i tornarem dilluns amb els apunts més habituals de 400 colps.

http://www.educared.net/congreso/

Secció Inquieta: la resta de curtmetratges

Ahir dilluns varen començar les projeccions de la Secció Inquieta. Fins ara hem presentat tots aquells curtmetratges dels quals ens heu fet arribar la informació bé de ma del professorat reponsable, bé de ma del propi alumnat participant. Com que ja estem ficats de ple al festival, avui publiquem de manera sintetitzada la resta de curtmetratges participants. És clar, vos animem a continuar deixant comentaris a les presentacions, encara més quan és possible que ja hageu vist algunes de les peces projectades i esteu en disposició de comentar que vos han semblat. Nosaltres assistirem dimecres als últims passes de la secció. Tot i així, enhorabona a tots els participants.

http://www.inquiet.org/seccio_inquiet.html

Secció Inquieta: “Cercles concèntrics”

Com que ja estem amb les projeccions hi ha companys i companyes que ens fan arribar la informació, fem ara la segona presentació del dia. És el responsable de l’àrea, Gonçal Garcia, qui aporta la informació sobre la més que interessant “Cercles concèntrics”.

“Cercles concèntrics” és una mena d’experiment audiovisual que combina la ficció argumental i la reflexió al voltant dels recursos narratius, com ara: el discurs lineal front al discurs retrospectiu (flash-back), la dissociació de la realitat i la ficció, la identificació del somni i de la mort, etc… Això sí, per tal d’evitar resultar pretenciosos, aquest experiment l’hem revestit d’una història narrada en primera persona pel seu protagonista, amb el qual assistim a un procés de decadència personal que el condueix a voler suicidar-se. Aíxí, precisament, comença aquesta història: pel final. El protagonista rememora els últims fets de la seua vida, que l’han espentat inevitablement cap al fracàs.

“Cercles concèntrics” és, a més a més, el resultat d’un treball de cinc mesos per part dels alumnes de Comunicació Audiovisual de 3r d’ESO del curs 2007-08. Un treball que estrenàrem públlicament, per primera vegada, al Foroimatge d’Alzira de 2009 (la mostra de vídeo escolar d’Instituts de la Ribera). El curt, a més, va estar seleccionat per participar oficialment en el Certamen de Cinema Jove de València, el propassat 20 de juny, representant al nostre centre.

http://www.inquiet.org/seccio_inquiet.html

La seqüència de la setmana 9

Tal i com havíem anunciat ací teniu la segona col·laboració del dia d’un alumne o alumna. En aquest cas es tracta de la ressenya de la secció la seqüencia de la setmana que avui està presentada de manera íntegra per un alumne de 4t d’ESO:

Està clar que per a cada gènere n’hi ha una pel·licula que ha inspirat en part totes les demés, i per a la ciència ficció aquesta és “Metròpolis” sense ningún dubte. Va ser dirigida per Fritz Lang i escrita per la seua dona en Alemanya al 1927. Aquesta escena reflexa el terror que sufreix un personatge ric (concretament el fill de l’alcalde de Metròpolis) al veure el món obrer, on “l’absolutisme” preval i on es prefereix suplir als treballadors maltrets que atendre-los. Açò ho veu el personatge imaginan-se un rit on uns botxins llençaven esclaus a una gran efígie, aquesta efígie és en la realitat una gran màquina.

Quan ix del món obrer per anar a dir-li a son pare les desgràcies que allí ocorren s’observa amb claredat la tècnica que ha utilitat per recrear tan bé els paisatges futuristes, un mirall parcial on en part que era només un simple vidre s’instalaven part dels decorats i actuaben els extres o personatjes i on el l’altra part n’hi havia un mirall on es reflectien maquetes de les parts que faltaven dels llocs que ixen en eixe pla, el conjunt d’això són els paisatges del 2026 que Lang imaginava que hi haurà.

En conclusió, s’ha de veure íntegrament aquesta pel·licula on jo només he pogut descriure una escena per a adonar-se de la quantitat de missatges encoberts, tècniques i qualitat que conté.

Marc Monzó
4t d’ESO | Escola Gavina | Picanya

http://www.youtube.com/watch?v=eduMAevdbUs

Secció Inquieta: “Sang freda”

Obrim la setmana amb una de les dues excel·lents col·laboracions amb les quals podem contar per part d’alumnat de dos centres diferents. Aquesta primera (la segona a les 12.00 h.) és la presentació íntegra que ens facilita Pau del darrer curtmetratge realitzat a l’IES Manuel Sanchis Guarner de Silla “Sang freda”.

Sóc Pau, alumna de l’IES Manuel Sanchis Guarner de Silla. M’han demanat que us presente el curt que portem a l’Inquiet de Picassent. No sé molt bé què dir-vos però, almenys, us explicaré alguna anècdota de com va anar la filmació.

“Sang freda”
(amor d’amo aigua en cistella) va nàixer de resultes de “Dol”, un curt molt curt que presentàrem a «Yo también tengo derechos». El que començà sent un projecte breu s’anà complicant quan descobrírem algunes penalitats que es contaven a la premsa escrita sobre els maltractaments, sobre la violència de gènere. Va ser cap a finals del curs passat quan decidírem que Dol havia de créixer perquè ens estava aportant moltes coses a nivell personal. El profe ens suggerí que escrivírem un nou guió i que pensàrem els espais on hauríem de filmar perquè la pel·li quedara més aparent, les despeses que tocaria fer i els esforços personals que hauríem de pagar en compromís i puntualitat. Al final, el pato més gros el pagà Paco que hagué d’obrir-nos les portes de sa casa i les de les cases de familiars o amics. Era divertit perquè ja havien acabat les classes i ens permetíem el luxe de deixar-nos convidar a esmorzar o berenar. En algun cas decidírem que tocava repetir alguna escena i tirar mà de claqueta amb allò de: “escena 23, pressa 45” (si veniu a vore la pel·li ja endevinareu quina perquè és una escena molt “sucosa i refrescant” (jeje). Paco deia “ja estàààà bééééé, no cal repetir; no us passeu tant. Ha quedat molt béééé!”.

Acabàrem la pel·li cap a meitat de juliol; deixàrem a dos companys de l’ESO, Sergio i Samuel (moltes gràcies per la vostra col·laboració), fent el muntatge i la resta desapareguérem a la platja. Quan tornàrem al setembre: Sorpresa! Paco ens contà com s’havia quedat sense la maleta (robatori) on anava l’ordinador portàtil amb l’original de la pel·li i un disc dur extern de 500 gigues amb la còpia de seguretat. No ens ho podíem creure; pensàvem que ens prenia el pèl. Al juliol, havíem esborrat alguns màsters perquè necessitàvem les cintes o perquè ens descuidàrem de tornar a rebobinar la cinta, malgrat que estàvem advertits. Així que ¡torna a començar! … però ara en espais de l’institut i dins l’aula d’Imatge i davant la croma (que és aquella paret verda on actuem perquè després en el muntatge hom hi pose els decorats). No teníem més temps. El so no ens va agradar massa i ja no hi havia temps de fer el doblatge perquè alguns de nosaltres havíen deixat l’institut (preferien estudiar un cicle formatiu).

Amb la millor de les intencions, perquè es tractava de l’Inquiet, els qui encara estem a l’institut intentàrem que el producte quedara bé. Enyorem Aigua en cistella, que era el primer projecte, però creiem haver aconseguit una part del que teníem. No obstant, això és cosa que haureu de dir vosaltres si vos animeu a passar per Picassent per vore els curts que es presenten a concurs.

Felicitats a tots els qui participeu perquè coneguem l’esforç que es fa. I als qui no heu pogut o volgut participar, no sabeu el que us perdeu! És molt divertit!

http://www.inquiet.org/seccio_inquiet.html

Secció Inquieta: “Joan, Carla i l’autor”

Avui presentem un dels dos curtmetartges que s’aconseguiren rodar, allà pel juliol, a l’eacn [escola d'activitats culturals a la naturalesa] de l’Escola Gavina (Picanya, L’Horta sud). La darrera producció de l’eacn es diu “Joan, Carla i l’autor”.

En ell un jove autor es troba immers i atrapat en resoldre una història d’amor, però no troba manera. Busca fòrmules que no li serveixen, doncs alguna cosa se li escapa. Joan i Carla són els personatges-protagonistes d’aquesta història que ens fa pensar sobre llocs comuns de l’amor i de contar històries. El guió és de Jordi Orts i arrodonit amb les aportacions de l’alumnat de l’eacn | estiu ’09. El procés de realització i treball cinematogràfic va ser realment interessant i els alumnes tingueren l’oportunitat de viure i entendre els mecanismes del llenguatge cinematogràfic. Un exemple, una de les seqüències més rellevants és una festa en una casa de poble la qual sembla que està a gom de joves. La vàrem realitzar canviant els extres de vestuari i apariència total i el resultat una vegada montada la seqüència éstà realment aconseguit.

També volem recordar allò que va escriure per 400 colps Joan Garcés, un dels actors protagonistes que va fer del personatge de l’autor:

En “Joan, Carla i l’autor” el meu paper era l’autor, no vaig trobar cap dificultat en el paper, crec que era un personatge bastant normal, un escritor que se n’havia anat lluny del mundanal soroll per a poder escriure però no acabava de trobar un bon final per a la seua història. Aleshores no vaig trobar molta dificultat en fer el paper més enllà d’aprendre el guió. Des del primer moment que Jordi em passà el guió em va encantar, era una idea original i que se li podia treure molt de partit. He estat en cinc edicions de l’eacn i pense que en aquestes cinc edicions la millor pel.lícula que s’ha gravat ha sigut aquesta. A l’hora de gravar fou interessant perquè vàrem aprendre tècniques de cinema que no havíem vist fins ara, com per exemple com es pot plenar de gent una casa bastant gran amb molt poqueta gent. Pense que el curt té un final molt bó, un final inesperat que el públic no s’espera i ahí està la màgia del cinema. En definitiva una pel.lícula molt bona que nosaltres gaudírem fent-la, no sé si els actors estiguérem a l’altura del guió, jo pense que sí.

http://www.inquiet.org/seccio_inquiet.html

2a Edició de MON·DOC

Avui mateix comença la 2ª Mostra Internacional de Cinema Documental de Montaverner. Al certamen es projectarà un total de 10 obres de divers contingut social amb les quals es pretén “obrir debats” i “despertar les consciències”, mitjançant títols de reconegut prestigi com la interessantísima “Man on wire”, guanyadora d’un Oscar al millor documental; “Life after the fall”, relat proper sobre la vida d’una família a Bagdad o “Gimme shelter” el clàssic dels ’70 dels Rolling Stones. A més, el festival retrà homenatge al periodista Christian Poveda, assassinat al Salvador quan rodava “La vida loca”, un documental sobre les ‘maras’. Per a la projecció del documental de Christian Poveda assistirà Christine Spengler, reportera de guerra i gran amiga seua, que portarà les seues fotos als conflictes bèl·lics i rememorarà com era Christian, una persona que “coneixia els perills del seu ofici” però va optar pel compromí apassionat i “ficar-s’hi sense pors ni embuts”, ha afirmat Catherine Ulmer, directora del festival. La mostra s’inaugurarà amb la projecció de “L’ombra de l’iceberg” el suggerent documental que segueix el rastre de la mítica imatge del milicià mort de Robert Capa i al qual ja li hem dedicat un parell d’apunts a 400 colps. Celebrem doncs la bona salut d’aquesta mostra que, tot i que com pensaren els propis organitzadors podia resulatar descabellat tirar endavant en un poble de 1700 habitants, ofereix una més que interessant programació per gaudir del bon cinema documental.

http://www.mon-doc.org/

Secció Inquieta: “Millor que no”

Doncs continuem les presentacions amb l’altre centre de Mallorca que s’ha animat a presentar curtmetratge a la Secció Inquieta. En aquesta ocasió es tracta de l’IES Ramon Llull de Palma i la peça, “Millor que no “.

Com a part de l’assignatura d’àmbit sociolingüístic de quart d’ESO de diversificació curricular de l’IES Ramon Llull, cada any es fa un curtmetratge en català. Els alumnes, guiats pel professor Jaume Salvà i Lara, fa primerament una tempesta d’idees, de la qual surt el tema i algun diàleg o escena que es vol incorporar, i després per grups ells mateixos desenvolupen la trama i fan els diàlegs en funció del nombre i sexe dels alumnes disponibles. A continuació, en dues setmanes i sempre en les hores de l’assignatura, es filma en els escenaris escollits. Després, amb l’art del muntatge, es dóna forma d’història a les preses bones i s’enriqueix la banda sonora amb efectes i música, doblant-se tot allò que s’ha filmat en un espai molt sorollós. Finalment, el darrer dia de curs, a l’Aula Magna i amb una gran pantalla, s’estrena davant tots els alumnes i professors de l’institut que volen acudir. Sempre s’han de fer dos o tres passes perquè la gent no hi cap… i sempre acaba igual: els actors signen autògrafs i faciliten la seva adreça electrònica als espectadors entusiasmats.

Ah, la sinopsi: Un al·lot i una al·lota, que van a la mateixa classe a l’institut, s’agraden però no ho volen demostrar davant dels amics. Tanmateix, l’enamorament els fa sucumbir…segurament massa tard.

http://www.inquiet.org/seccio_inquiet.html

Secció Inquieta: “Equilibris”

Anem agafant el ritme a la secció i si el primer curt presentat era de Lleida i el segon d’Alaquàs, ara és el torn de les illes amb la representació de l’IES Son Pacs de Mallorca on Juan Jose Guijarro i Teresa Caimari desenvolpuen des de fa 15 anys una excel·lent tasca al voltant de l’audiovisual. El curtmetratge que presenten és “Equilibris”.

Les imatges són fascinants, seductores, atractives, per això la nostra primera feina és familiaritzar-te amb elles, t’hem d’ensenyar a mirar amb els ulls del cor, també has d’aprendre a interpretar, transmetre emocions i crear bellesa. Els contes, les històries senzilles, les aventures… són els nostres missatgers; perquè la llum arribi entre la penombra conscienciant dels problemes del món, ensenyant a estimar als altres i a nosaltres mateixos. El nostre somni? crear una escola de mags, d’il·lusionistes de la gran pantalla! L’IES Son Pacs està desenvolupant un projecte multidisciplinar sobre la sostenibilitat. Les Nacions Unides promouen la “Dècada de l’Educació per un futur sostenible (2004-2015)”. Des d’aquesta institució s’ha fet una crida als educadors de tot el món i de tots els camps i nivells per contribuir a formar una ciutadania conscient de l’actual situació de crisi planetària. L’IES Son Pacs desenvolupa aquest projecte com a resposta a aquesta crida. El projecte, anomenat inSOStenible, va culminar al febrer de 2009 amb un conjunt d’activitats.mEntre totes les activitats desenvolupades podríem destacar l’elaboració d’aquest curtmetratge sobre la insostenibilitat (Equilibris) i una escultura metàl·lica de 2,5 metres (“L’humà inSOStemible”) realitzada amb material de rebuig d’automoció i d’electricitat.

“Equilibris” és, doncs, un projecte mediambiental sobre la sostenibilitat del nostre món. Un Deu grec que farà l’impossible per mantenir el planeta Terra en equilibri sota els estels… mentre que els humans convertim la seva feina en un mal somni. El curtmetratges sigué realitzat amb els alumnes de Segon d’ESO i va ser guardonat en la darrera edició de Cinema Jove a més de participar en altres certàmens a nivell internacional.

http://www.inquiet.org/seccio_inquiet.html

Secció Inquieta: “A fosques”

Seguim amb les presentacions tot i que continuem tenint problemes amb el servidor, amb els inconvenients que açò pot generar. Ens consta que hi ha qui va voler consultar el blog ahir de vesprada i no va poder. Disculpeu doncs les molèsties. Avui presentem “A fosques”, el curtmetratge realitzat per alumnes de l’IES Faustí Barberà d’Alaquàs, València. Com que van liats han suggerit que per a la presentació férem ús del text que va escriure en el seu moment Rosana Martínez, actualment a segon de batxillerat i una de les alumnes que més han aportat a 400 colps. Ací teniu…

“Per fer una bona pel·lícula, primer hem de comptar amb un bon guió, després amb un bon guió i, finalment, amb un bon guió.” (Sam Goldwyn). Açò és el que ens va dir Pilar el primer dia, quan ens va dir que començaríem a fer un curt. A la classe en som molts per a ser una optativa (ja veiem el poder de l’audiovisual) i ens vam separar en 3 grups. Cada grup havia de buscar una idea sobre algun tema i desenrrotllar-la al màxim. Ens va dir: “No agafeu la primera idea… Millor no agafeu les 3 primeres idees, eixes al fem. Fixeu-vos en les següents, i eixes, tal vegada, siguen decents”, o alguna cosa pareguda. Després d’unes setmanes vam seleccionar el tema de les drogues: “Des d’ara, aquesta idea és de tots, i entre tots hem de desarrotllar-la”. La preproducció és prou complicada. Havíem de veure qui serien els protagonistes, que dirien, la seua relació… i tan sols era un curt i com màxim ens deixava 12 minuts. Vam escriure algunes converses, i vam idear uns quants plans, però com la planificació del moment res.

Començàrem a gravar. Començàvem fent els plans que havíem dit i se’ns ocorrien uns altres més bons. Anàvem a gravar a un local que pertany a un xic de classe i, a més a més, és el seu local d’assaig. Ell, amb 4 amics, té un grup de música i vam decidir incloure’ls al curt. Vam gravar una actuació seua per a posar-la al nostre curt. De tota manera no s’escolta prou bé, i ara estan veient si poden gravar una maqueta per a millorar la qualitat del so. En total vàrem gravar durant, crec, 7 o 8 dies. Hi havia escenes fàcils, on tan sols érem 4 ó 5 persones al set, però hi havia altres que hi érem 15 persones o més, i és clar, organitzar-los i dir-los el que havien de fer… arribava a desesperar-me a l’hora d’organitzar-los! Crec que ho vàrem aconseguir, i l’experiència sigué força positiva per a tots. Un poc més d’entusiasme molt millor, però la inexperiència de l’actuació és el que té, i teníem un poc de vergonya.

Després va tocar fer el muntatge, que, per a mi, és el més divertit. Ens vàrem desfer dels plans que no servien i férem una estructura per a que el curt tinguera coherència. Açò també ho férem en 2 grups. Tenim 2 ordinadors i cada grup va treballar amb un. Acabàrem amb 2 muntatges i després… després ja veureu que decidírem… De moment ací teniu la sinopsi:

“Aquells dibuixos van canviar la vida de David, segurament, per a sempre”.

http://www.inquiet.org/seccio_inquiet.html

← Previous PageNext Page →