La seqüència de la setmana 10

La pel·lícula “Freaks” és una pel·lícula de culte per distintes raons. A pesar d’això, a l’hora d’eixir a la venta no va tenir gens d’èxit i causà molta polèmica, tanta que al Regne Unit va estar prohibida la seua reproducció durant molts anys.

El director i productor, Tod Browning, va nàixer als Estats Units el 1882. Als 16 anys, es va canviar el nom (abans es deia Charles Albert Browning) i es va apuntar a la vida de circ i de faràndula, que el fascinà i va ser una inspiració per a les seues pel·lícules. L’any 1913 es deixà aquesta vida i es dedicà, entre altres coses, a dirigir de tant en tant algun curtmetratge. El 1915 va xocar amb el cotxe contra un tren en marxa. En l’accident va morir un actor i ell es va destrossar la cama. Va deixar de dirigir i es va dedicar a escriure guions. Dos anys més tard, es va recuperar i va continuar dirigint. L’any 1931 va ser el director de “Dràcula”, la tercera pel·lícula sobre aquest personatge, i un any més tard, va dirigir i produir Freaks.

L’argument anava sobre un triangle amorós en el circ entre un nan, una trapezista i un forçut, però en la pel·lícula es dóna més importància a les relacions internes del grup que a l’argument; d’un grup format per fenòmens del circ, per éssers estranys i anòmals que tenen un sentiment de grup. En anglès, precisament la paraula Freak significa “anòmal, anormal”. Tod Browning intenta fer veure que en els grups ben cohesionats, al fer mal a un dels integrants s’està fent mal a tots els integrants, i per això el nan posteriorment és recolzat pels seus companys: nans, mutilats, persones amb deformitats físiques…

Cal dir que tots els nans, mutilats, i deformes eren actors que realment tenien aquests defectes i no són efectes especials ni maquillatge, fet que va fer opinar als directors de la cadena que mai no s’havia filmat res tan horrible. A més, la crueltat de la venjança del nan és tal que la pel·lícula està catalogada dins del gènere de terror. En aquesta escena de la pel·lícula, la boda del nan i la trapezista (en realitat els dos actors eren germans i formaven una companyia teatral), és quan la trapezista és finalment acceptada pels Freaks com a part del seu grup, com una altra Freak. La venjança del nan serà posteriorment convertir-la realment en una Freak.

Pau Baquero
4t ESO | Escola Gavina | Picanya

http://www.youtube.com/watch?v=_c43Sa4dztk

Segona Jornada d’Educared (2)

Les xarxes socials en educació

Taula rodona moderada per Manuel Campo Vidal amb Bernardo Hernández, director mundial de markèting de productes Google i Zaryn Dentzel, cofundador de Tuenti.

Manuel Campo
Faré la prèvia comentant que les xarxes socials ja són molt importants en la vida quatiodiana de moltes i moltes persones. En un moment precisament en 7 són els grans grups mediàtics que dominen la informació a nivell mundial junt a uns altres 2º de no tan de pes. Paral·lelament ha sorgit un gran capacitat de contraprogramació que es va deixar veure molt clarament per exemple després de l’atemptat de l’11 M. Obama va estar molt atent a aquest fenòmen en la seua capmanya electoral generant un lobby de ciutandans paral·lel als grans lobbies americans.

Bernardo Hernández
És urgent reflexionar sobre açò perquè mai hi ha hagut tant de desfasament entre allò que fan els alumnes en el seu dia a dia i l’escola. Sembla moltes vegades que quan entren a l’escola, entre en un túnel del temps.

Les xarxes socials són el catalitzador de la revolució digital. Per tant hem de fer que la classe siga part també d’eixe món digital. Més tenint en compte que internet transforma els camps que toca: des de la cultura a un fet com buscar casa. I açò encara no ha entrat en una escoala amb mètodes i maneres d’avaluar tradicionals. Les xarxes socials són una potent eina i caldrà redefinir els pardigmes de l’educació.

Zaryn Dentzel
Fa només 3 anys no se sabia què eren les xarxes socials. Aquestes, no són una cosa dels joves simplement, de com se relacionen, sinó que respon a un canvi brutal en la manera en que accedim, consumim i generem informació. Es xarxes socials són eines de diseminació de continguts que poden tenir molta rellevància social. Les xarxes socials com tuenti enfatizen allò que volem per contar Google només indexa continguts almenys de moment. Resulta que al voltant d’un 70% de joves de l’estat espanyol utilitza tuenti. Ah, a tuenti no deixem que google ens indexe perquè creiem en la privacitat de l’usuari.

M.C: ja li agradaria a google indexar-vos.

B.H: google vol indexar el món i el món és el món, no el món menys tuenti.

Z.D: per tant el valor no es tant la informació en sí, per això ja està google que la indexa, sinó com l’analitzes i la utilitzes.

M.C: bé el rànking en google també es pot aconseguir pagant.

B.H: no, no; per nosaltres el rànking de posicionament en google, el qual respon a moltes variàbles, és intocable i no es pot variar pagant. Altra cosa és el model publicitari d’adwords.
Per últim sí que m’agradria remarcar que sonm massa donats a aplicar paradigmes vells a situació noves, i en açò podem millorar.

http://www.educared.net/congreso/

“A fosques” guanya la Secció Inquieta (instituts)

És el que tenen els premis, només se’ls emporta un. Així que abans de res moltes felicitats a tots els participants pel premi que suposa fer curtmetratges i que el públic puga conéixer-los, cadascú amb els seus plantejaments, i gaudir-los. Dit açò, moltíssimes felicitats als alumnes de l’IES Faustí Berberà d’Alaquàs, a aquells que han participat de la realització d’“A fosques”, i com no a la seua professora Pilar Alfonso per la tasca i per aconseguir plasmar tan bé allò que pretenien. Ens va agradar molt el plantejament del curt. L’equip de realització va optar per una narrativa molt visual i per indagar en nous llenguatges. I ho varen fer amb molt de gust i saber. Enhorabona.

Escribim l’apunt des de Madrid sense gaire temps per a més. Amb tranquil·litat vos aportarem altre apunt més detallat sobre el palmarés de l’Inquiet 09.

Avui finalitza l’Inquiet 09

Avui, dins unes hores, lloc la gala de cloenda del 5é Festival de Cinema en Valencià de Picassent, Inquiet en la seua edició de 2009. A l’acte, que tindrà lloc a la Casa de Cultura de Picassent, assistiran un fum de representats de totes les obres participants de les diferents seccions del Festival. La gala tindrà com a protagonista a Ferran Torrent figura essencial de l’inquiet 2009 que rebrà el premi Mostra. L’acte estarà presentat per Verónica Andrés i dirigit per Roberto García i en ell se entregaran els premis a les diferents seccions i categories. Des de 400 colps no podem més que felicitar de nou a l’organització per l’excel·lent treball realitzat i desitjar que aquest festival puga gaudir de tan bona salut, amb ajut de tots, per molt anys. L’any vinent tornarem si cal, més inquiets.

http://www.inquiet.org/

Segona Jornada d’Educared (1)

L’escola com a lloc d’innovació
La segona jornada va començar de matí amb aquesta taula rodona en la qual varen particpar Carlos Marcelo, Pilar Rodríguez i Marian Juste. Ací vos deixem la idees més interessants que ens varen transmetre:

Carlos Marcelo
La innovació no s’improvisa, es planifica. Cal que innovem en allò que finalment acabarà afavorint l’aprenentatge dels alumnes. Hem de tenir clar que aprenem millor de manera activa, fent. Per tant és molt important que els alumnes construisquen coneixements i reflesionen sobre allò que estan fent. Açò ho anomenem coneixement intencional, que els alumnes sàpiguen per què fan allò que fan. Al mateix temps cal ser respectuosos amb els ritmes d’aprenenatge del alumnes.

És cert que canviar és complicat perquè el professorat crea fortes creències sobre allò que fa. Pensar el context de la innovació. On incorporem la innovació? Hi ha tot un context fora de l’escola que espenta i qüestiona: on està la innovació dins de les vostres parets?

Ja en el context intern de l’escola la innovació s’aconsegueix amb persones que lideren aquestos processosi animen a la resta per a treballar de manera col·laborativa. Els elements que ajuden:
- equips directius que recolzen i fomenten la innovació.
- Cultura de lideratge, un lideratge que ajude a comprendre els desafiaments i les dificultats per superar-les i açò és una cosa que qualsevol docent pot fer.

Cal tenir clar que els canvis són sostenibles en el tempps quan són profuns (Heargraves & Fink). No és un canvi profun capa a la innovació utilitzar Power-point a les aules. Les innovacions reals i les bones pràctiques han de tenir difusió. Al mateix temps cal atendre la diversitat dins el prfessorat per a que es puguen integrar diverses maneres i no hi haja un pensament monolític. Per últim cal mantenir allò bo que es fa.

Pilar Rodríguez
Escola creada el curs 08-09 i que treballa amb la integració d’alumnat sord.
Els dos pilars fonamentals de la seua pràctica educativa són la inclusió i la innovació. Innovar no solament passa per la tecnologia, és altra manera d’entendre l’alumnat i l’escola. És necessari pensar pedagogies per a la diversitat, diversitat d’alumnes i de ritmes d’aprenentatge. I s’ha de potenciar una cultura de centre valenta que admitisca que sorgeixen resistències però que aquestes no resulten paralitzadores. Els professors són els verdaders motors de la innovació. De vegades espentar cap a la innovació és espentar cap a la inseguretat, per això és important un lideratge positiu i el treball col·laboratiu en equips cohesionats. Per a complementar, és necessària una formació que facilite la reflexió sobre la pràctica educativa.

Marian Juste
De que ens serveix la tecnologia si continuem amb el mateix mètode? La formació del professorat i la seua voluntat d’aprendre han de ser constants. Per a ser mestre, no basta amb dominar la matèria que s’ensenya. És fonamental repensar la professió docent i la formació no passa per dir a la gent allò que ha de fer perquè també implica relació, afecte,…

http://www.educared.net/congreso/

Primera jornada d’Educared (2)

Continuem al congrés d’educared. Ara publiquem diverses idees soltes que rescatem de tot allò que es va dir ahir en altres ponències o presentació d’experiències. Amb un programa molt atapeït no tenim gaire temps per redactar adequadament tots els continguts. Però com que soltes també aquestes idees provoquen la reflexió les presentem així:

- Cal garantir la qualitat del’ensenyança i no només l’accés.

- Aprendre creant.

- La dificultat és com fer bones preguntes. La rercerca de solucions a preguntes plantejades per l’alumnat si requereix sistematització i ahí el professor ha d’actuar com altre aprenent però amb més experiència i que no ho sap tot però que sí pot ensenyar el com aprendre, el procés.

- Realimentar les experiències positives, els aconseguiments.

- Hem d’entendre què està passant per deixar de ser consumidors de tecnologia i passar a ser ceradors.

- Cal planificar i implementar estratègies per a que l’alumnat vulga aprendre.

- Un pot pensar que no té sentit inventar una cullera tecnològica si la inventada fa dos-mil anys encara serveix. Però què passa si allò que canvia és l’entorn? Eixa cullera no seveix a l’estació espacial.

- El medi digital és extraordiàriament conductor.

- Sense risc no hi ha innovació.

- Les innovacions no es poden imposar per decret sinó que han de sorgir dels contextos.

- Cal repensar el currículum.

- Webcurrículum: currícuum desenvolupat a partir de l’ús de les tecnologies digitals. Va més enllà de la distribució uniforme de la informació, dels continguts. Potencia l’autonomia de l’alumnat i el seu protagonisme.

- Amb la innovació passa com amb el sexe en l’adolescència: està en boca de tots, es porta a la pràctica dde manera restringida i no sempre les experiències són satisfactòries.

- Cal adonar-nos del poder i el pes dels nostres esquemes mentals i com aquestos ens condicionen sobremanera. Cal pensar la innovació en paradigma, la capacitat de canviar el model mental d’allò que és l’educació. Funcionem amb esquemes mentals sobre l’educació propis de l’època industrial que per tant tendeixen a l’obsolescència. Un model educatiu que enacara fonamentalment replica continguts.

- Maten les escoles la creativitat?

- Per què no canviem i en lloc de parlar d’innovació en l’educació parlem d’educar per a la innovació.

- Encara està molt present entre el professorat la falàcia de l’expert que pretén desenvolupar intel·ligències molt concretes en l’alumnat.

- Encara té massa pes el currículum únic. Ens agradaria tribar quan anem a dinar un menú únic?

- Quina relació establim entre el professorat i l’alumnat?

- No es tracta tant de generar autoritas sinó potestas.

- Aquells que tenen reserves respecte de la innovació tenen almenys la responsabilitat de saber escoltar i no actuar en l’anti-innovació. La innivació és com un foc que es vol propagar i sempre hi ha qui immediatament ix amb el poal d’aigua a apagar el foc.

- Els centres formatius concentren els processos de formació en un sol context (espai, centre,…). És terrible, perquè ja no podem funcionar així quan es donen multicontextos interrelacionats d’aprenentatge. En aquest sentit també el paper dels pares resulta fonamental perquè formen part activa del procés d’aprenentatge, dels processos de formació.

- Amb el món digital es poden aconseguir nombrosos reconeixments, no tant d’autoritat cap el professorat sinó de potestas perquè els alumnes estan àvids d’aquestos nous referents.

- Quan analitzem l’ús de les TIC als centres educatius cal observar-ho en tres aspectes: presència de les TIC en la pràctica pedagògica, les TIC en l’organització del centre i les TIC en la relació del centre amb la comunitat (pares, entorn,…).

- Molts professors encara traslladen analògicament (paper) coses que preparen digitalement (fitxes, exàmens,…).

- La mera introducció de les TIC rarament condueix per se a la innovació pedagògica.

- El professorat ja no pot veure l’ordinador com un problema més, en tot cas com una possible solució.

- L’escola és una comunitat d’aprenentatge on tots aprenem. Cal atendre la dimensió de les relacions afectives com a part important del procés educatiu.

- Som al segle XXI amb aules dissenyades al segle XIX.

http://www.educared.net/congreso/

Primera jornada d’Educared

Ahir assitírem a la primera jornada del 5é Congrés Internacional d’Educared, un macroevent organitzat per la fundació de Telefònica amb el propi portal educatiu com a protagonista i la innovació educativa com a rerefons o leiv-motiv. Són 2.300 participants presencials més els 12.000 inscrits via web donen vida a una trobada que ha tingut dos parts ben diferenciades. De matí, conferències i sessions plenàries ens han deixat un fum d’idees força interessant per a la reflexió. De vesprada la part pràctica d’experiències ha resultat un tant desebredora pot ser per un format de presentacions breu que no donava temps a aprofundir i conéixer milor les experiències comentades. Del dia, rescatem ara la conferència de Roberto Carneiro ex ministre d’educació de Brasil, país convidat. Ací vos deixem una mica soltes les notes preses a corre-cuita d’una exposició clara, efectiva, ràpida i de calat.

Les TIC impliquen un nou canvi de paradigma en la societat: noves formes de coneixement, de crear,… 8 mirades en la innovació escolar:

1. Innovació: es dóna una lluita entre dues tendències. El centralisme burocràtic el s’empenya constantment en la gran reforma homogeneiçadora, front a la innovació descentralitzada en la qual el protagonisme el tenen les comunitats com a forces renovadores, organització social,..

2. Coneixement: Coneixement occidental vs coneixment global, de l’individualisme a la comunitat.

3. Inclusió: estem massa acostumats a sabers excloents, aquells sabers considerats per a tota la vida. A la societat inclusiva es posa l’accent en el com i on aprendre, en la flexibilitat.

4. Aprenentatge: capacitat de l’ésser humà per a procesar fluxes de coneixement no stocks de coneixement. Noves formes d’aprendre no només l’ensenyament sinó també l’autoaprenentatge, l’aprenentatge social,… El professorat ja no és la figura omnipotent en el procés d’ensenyament sinó que ha de detectar en quin moment i com intervenir. La tendència és anar cap a serveis d’educació oberts. Així, cal tenir en compte els ‘espais’ d’aprenentatge: la casa, l’escola, amb mobilitat,… El gran repte és com pensar una escola integrada amb tots els espais d’aprenentatge.

5. Diversitat: la cultura diversifica; amb les TIC hem de ser capaços de promoure una cultura diversificada, no homegeneitzadora. Els 4 aprenenattges pilars són: l’aprenentatge interpretatiu, l’aprenentatge cognitiu, l’aprenentatge resolutiu i l’aprenentatge relacional. La gran riquesa es dóna en el binomi igualtat/diversitat.

6. Sentit: retenem allò que té sentit per nosaltres. El coneixement és metainformació, la recerca personal (fluxes no stocks), i allò que hem de potenciar és la recerca de sentit. Anar a més d’allò simple a allò complex Som incomplets sense l’altre, sense la comunitat.

7. Professorat: necessitem el professorat, professorat amb saber, competent en la seua àrea, en desenvolupament humà, en modes d’aprendre i en recursos curriculars. No podem tenir professorat passiu que rep els llibres de text iguals per a tothom. Pensar com posar en xarxa ‘laboratoris vius’ (living labs) d’innovació. Reconéixer: només quan sóc reconegut, emergisc de la multitud. Cal reconéixer allò positiu. Els professors han d’estar al capdavant dels canvis educatius.

Web 3.0, ontologíes, com crear sentit, google no ho fa (de moment); la web semàntica.
Professorat que també sàpiga sobre aprenentatge cooperatiu per poder eixir de l’individualisme.
Reflexivitat, que és un atribut de sistemes superiors, ser capaços de reflexionar sobre la nostra pràctiva educativa.
Hem de tenir un somni. Ramon en té un: crear una societat educativa amb el professorat al capdavant, liderant els procesos de transformació socials. En Finlàndia només els milors són els que serveixen per ensenyar. Hem d’encaminar-nos cap a pedagogies crítiques, que sàpiguen pensar l’educació.

8. Ciutadania: tenir el dret i el deber de participar-hi. Nova ciutadania amb drets i obligacions. Educació com a dret i aprendre (tots) com a deber moral.

http://www.educared.net/congreso/

Secció Inquieta: tertúlia a Ràdio l’Om

Ahir de matí vàrem assistir a les projeccions de la Secció Inquieta. No només això, també tinguérem l’oportunitat de participar d’una amena i interessant tertúlia radiofònica organitzada per Ràdio l’Om. Ràdio l’OM cobreix l’event per a tota la comarca i hem d’agrair el seu interés en donar a conéixer les propostes dels centres educatius, 400 colps entre elles, i donar veu als més joves.

De les projeccions tornem a resaltar el valor que tenen per si mateix independentment de la qualitat de les peces. Trobem genial que els alumnes tinguen l’oportunitat de veure les seues produccions en pantalla gran, que puguen contrastar el seu treball amb el treball dels altres i mesurar el resultat de les seues intencions a partir de la resposta d’un públic exigent com són els propis adolescents. De nou ens varen sorprendre algunes coincidències als curtmetratges tant en temàtiques com en plantejaments narratius. Els mateixos alumnes comentaven per exemple que el tema de la mort era recurrent en almenys quatre dels curts visionats. D’altra banda i lligat també la tertúlia en la qual varen participar alumnes d’escolagavina de Picanya i de l’IES Manuel Sanchis Guarner de Silla, vàrem pensar que seria bo trobar moments i espais per al diàleg entre els alumnes.

- El curt d’Escola Gavina m’ha agradat encara que podrien millorar alguns aspectes.
- apuntava Jaume del Sanchis Guarner-.
- A mi m’agradaria que Josep em diguera en quins aspectes epnsa que podem millorar – comentava a continuació Andrea d’Escola Gavina-.
- Bé, doncs el só encara pot ser millor així com la qualitat de les imatges i el treball actoral; bé, tot açò es comú en realitat a tots els curts. -contestava Jaume-

Trobem molt necessari pensar i portar a terme iniciatives per propiciar el diàleg amb l’altre, entre l’alumnat mateix. A 400 colps continuarem treballant en aquesta línia. Sapigau que la Secció Inquieta continua amb les seues projeccions fins demà. Insistim; a tots els participants, enhorabona.

http://www.inquiet.org

Programa de doble aniversari: “Les 400 coups” i “Alien”

2009, ja ho havíem escrit, és l’any de dos aniversaris cinematogràfics de pes. Ahí és res, 50 anys de Les 400 coups” (Françoise Truffaut, 1959) i 30 anys d’“Alien” (Ridley Scott, 1979). Suposem que amb aquest motiu la Filmoteca de València ha programat per avui dijous 27 a les 20.00 h., un programa doble en el qual no sabem si només hi faltarà el pastís de celebració. Bo, nosaltres, els altres 400 colps, també faltarem perquè ja hi som al 5é Congrés Internacional d’Educared que es celebra a Madrid del 26 al 28. Ens haguera agradat convocar una quedada per gaudir en pantalla gran, almenys, de l’obra que dóna nom al nostre dispositiu. Tot i que no hi serem, vos animeu?

http://www.ivac-lafilmoteca.es/db/documentos/programacion/programacion_338.pdf

400 x 400

400 colps, 400 apunts. Així és; quan començàrem l’aventura de 400 colps no podíem tenir cap certesa en que arribaria aquest moment. Però la constància i l’entusiasme per la feina que venim realitzant i per tot allò que hem aconseguit, ens ha fet arribar als, amb aquest, quatre-cents apunts.

Seguim!

Next Page →