ATENCIÓ: vacances fins l’1 de setembre

400 colps és un dispositiu que es troba en l’articulació entre dos àmbits, l’educació i l’audiovisual o tant se val l’audiovisual i l’educació. El cas és que en aquest últim, el de l’educació, arribades aquestes dates poca gent emet o rep activitat. Ens ho diuen els nostres indicadors (número de visites, mails, comentaris,…). Ara sí doncs podem dir que el curs s’ha acabat, que baixem persiana. Podríem continuar publicant pot ser amb menys freqüència i intensitat. Però hem valorat que també és bo saber parar; que les vacances vindran bé per carregar les piles, que segur sota el sol d’agost brollaran noves idees per a un nou curs. És temps de descans, de lectures, de viatges, de platja, de muntanya, d’altres ciutats i nous paisatges, d’amistat, de doble volta al pany de casa, de kilòmetres, de piscina, de mar, de nits, de calor, d’imatges, de fotografies, de sons, d’amor,… Que passeu molt bon estiu! Nosaltres tornarem l’1 de setembre.
Fins aleshores, 400 colps!

VOTA PER 400 COLPS

Found footage

Amb l’evolució tecnològica i el fàcil accés als mitjans de realització, producció i distribució audiovisual s’estan posant de relleu noves pràctiques, o no tan noves, que amplien l’espectre i el lèxic amb el qual volem anar familiaritzant-vos a poc a poc: vijing, live cinema, cinema experimental,… found footage. Pot ser podríem inaugurar una secció, o un apartat d’apunts que s’anomenara sabies que és? Doncs bé, s’anomena found footage a la pràctica cinematogràfica, audiovisual, de construir pel·lícules o obres a partir d’altres. Muntatge, reciclatge, manipulació, collage, maltractament físic o químic, alteració, reconstrucció,… són paraules associades al treball d’aquells filmmakers que practiquen aquesta disciplina. Per mostra un botó, la primera pel·lícula que va dirigir Woody Allen va ser “What’s Up, Tiger Lily?” creada a partir d’altra japonesa. Allen va trastocar l’ordre del muntatge original i va canviar el sentit de la pel·lícula reforçant-lo amb un nou doblatge a l’anglés. Exemple de found footage es poden trobar a la web i són coneguts els casos de remescles a partir de videos penjats a you-tube que han aconseguit cert resò. Ara bé aquesta pràctica ens remet necessàriuament a un debat molt actual ja que el found footage està en el fil entre el copyright i els drets intocables d’autor i per altra banda de l’anomenda cultura lliure i propostes com el copyleft. De fet alguns d’aquestos creadors utilitzen imatges de pel·lícules exentes de drets com per exemple pel·lícules gubernamentals americanes o pel·lícules casolanes en super-8 i altres formats. És cert a més que les peces found footage no tenen distribució i amb elles sembla difícil arribar a lucrar-se però al mateix temps la web provoca fenòmens d’èxit fins fa ben poc impensables. I vosaltres, heu provat a fer found footage?

http://en.wikipedia.org/wiki/Found_footage

filMO

filMO, festival de cinema de butxaca, és un festival de cinema fet amb dispositius mòbils (telèfons mòbils, càmeres de foto,…) que neix amb l’objectiu de fomentar la creació audiovisual amateur. Per a participar en filMO només has de grabar un vídeo, editar-lo i pujar-lo a la web del festival. El plaç de presentació de vídeos a concurs finalitza el 22 de setembre de 2009. filMO es divideix en tres seccions. A la secció per tots els públics, oberta a qui vulga participar, es sumen la secció per artistes convidats i altra per alumnes d’algunes escoles d’imatge i disseny d’Astúries. Diversos professionals del cinema junt a José Luís Cienfuegos, director del Festival Internacional de Cinema de Xixón constituiran el jurat que determinarà quins seran els videos guanyadors i obtindran els premis que disposa el festival. Els vídeos finalistes seran projectats en la propera 47ª edició del Festival Internacional de Cinema de Xixón, del 19 al 22 de novembre. Com sempre rescatem aquest tipus de festivals perquè a més de ser una oportunitat per atrevir-se a presentar alguna peça per aquells més llançats, per la resta el visionat de vídeos presentats pot ser una bona font d’idees i aprenentatge.

http://www.filmolaboral.com/

errada

Via comentaris ens arriben una ingent quantitat d’enllaços a pàgines externes de contingut el qual no ens interessa gens. Resulta una mena d’spam que procurem filtrar per evitar conseqüències negatives per 400 colps. En aquesta tasca de neteja i manteniment hem eliminat per error alguns comentaris que havieu deixat. Demanem disculpes i si trobeu alguna dificultat a l’hora de tornar a deixar algun comentari no dubteu a posar-ho en el nostre coneixement.

Gràcies per la vostra atenció.
400 colps_admin

Festival Imatges Joves en la Diversitat Cultural

La Fundació Kine, Cultural i Educativa, convida a xiquets/es i joves de 5 a 25 anys a participar amb els seus guions i/o curts del 6é Festival Iberoamericà de Curts “Imatges Joves en la Diversitat Cultural”. El projecte vol estimular a les i els joves a pensar i crear els seus propis relats, perquè ja no siguen espectadors passius de les imatges dels mitjans i dels relats dels adults sinó que puguen contar en primera persona les seues realitats, els seus somnis i les seues problemàtiques, desenvolupant una mirada crítica pròpia sobre la realitat. Al festival podran participar xiquets/es i joves en tres categories d’edat: a. de 19 a 25; b. de 14 a 18 i c. fins els 13 inclosos. S’estableixen a més dos apartats: a. guins i b. realització de curtmetratges. En aquesta es poden presentar tantes obres com es vulga en qualsevol dels géneres documental, ficció, vídeo-clip, animació, experimental, vídeominut i vídeo sense diàlegs. S’acceptaran obres finalitzades a partir de l’1 de gener de 2006 i que no hagen participat en anteriors edicions. El festival es portarà a terme del 14 al 21 d’octubre de 2009 a Buenos Aires i la recepció de les obres és fins el 14 d’agost. A les bases no comenten res de la resta de llengües oficials a banda del portugués i el castellà que sí estan contemplades. Però, si subtitulem les obres a l’igual que les produccins portugueses, per què no podem provar? Nosaltres ja hem fet la consulta i estem a l’espera de resposta. Aniria bé participar per la diversitat cultural.

http://www.imagenesjovenes.org.ar/
http://www.fundacionkine.org.ar/

Els ulls d’Ariadna

Ja hem comentat amb anterioritat que ens agradaria disposar d’un equip que poguera fer un seguiment més proper a les estrenes cinematogràfiques d’interés i per què no, assistir a projeccions i aportar opinions i recomanacions. Bé, a poc a poc. Avui de moment volem destacar aquesta cinta de les que acaben d’estrenar-se. I ho fem per allò del cinema dins el cinema, de descobrir altres realitats tan llunyanes com l’afganesa i també perquè es tracta d’una producció valenciana. “Els ull d’Ariadna” és un documental dirigit per Ricard Macián. Sota el control dels talibans, la cultura a l’Afganistan es va trobar molt amenaçada. Nou treballadors de l’Afghan Film, l’institut de cinema afganès, contra el Ministeri d’Afers Religiosos i posant en perill la vida, van amagar una part de l’arxiu per salvar-lo de la crema. Una interessant proposta per reflexionar al voltant de la màgia i el valor cinema en la cultura. Vos recordem a més que a la barra lateral dreta teniu una imatge/enllaç permanent a la secció d’estrenes ciematogràfiques de Vilaweb on sí fan un seguiment setmanal de les mateixes.

http://www.losojosdeariana.com/

Jaun Rayos, Kolkata i 300

A l’apunt sobre la passada edició de l’eacn vàrem comentar que una de les dues persones que ens va visitar per parlar-nos del seu treball i compartir la seua experiència sigué Juan Rayos. Juan és, entre d’altres coses, video-creador i video-jockey i sigué aquesta part la que més va desenvolupar per l’alumnat. Ens va parlar dels seus inicis, la seua formació, de com lo quotidià formava part del seus primers treballs, de com captura les seues imatges o de la possibilitat d’apropiar-se d’imatges per tractar-les, reinterpretar-les i oferir-ne una visió personal de les mateixes. Juan Rayos és Juan González i com a tal és com es dóna a conéixer en la seua faceta de fotògraf. Comentava que darrerament i de manera pendular és aquesta que el té més ocupat. Tal és així que en aquestos moments té entre mans l’edició del seu darrer projecte. Es tracta d’un llibre de fotografies captades a la ciutat índia de Kolkata. Kolkata és un apropament particular a una ciutat tan fascinant a través d’exquisits bodegons i composicions realitzats principalment en tendes de la ciutat. Una invitació a sumergir-se en tota una cultura de la qual ara per ara existeix la maqueta i que en breu Juan espera tancar el procés d’autoedició i distribució. És per això que volem recolzar aquesta obra tan suggerent donant-vos-la a conéixer.

300 és senzillament el número d’apunts publicats amb aquest a 400 colps

Fotolateras

En plena era de digitalització dels processos audiovisuals i possiblement de total apagó analògic, encara hi ha qui gaudeix d’experimentar amb l’alquímia de la fotografia en la seua versió més rudimentària. I el resultat, les fotollaunes, són unes imatges meravelloses i carregades de màgia. Aquest és el treball de dues “fotolateras”, Lola Barcia i Marinela Forcadell que des de fa uns quants anys fotografien fascinades per aquesta tècnica. Una fotollauna és la foto que es cuina dins una llauna fosca a la qual se li ha realitzat un forat menut i que no té ni lent, ni visor ni disparador. Per atrapar la imatge, o com elles diuen cuinar-la, fan servir paper menys sensible, fotòmetre, temps d’exposició llargs i els líquids de sempre. Lola i Marinela han fotografat des de ciutats europees a events com el FIB de Benicàssim. Tenen l’estudi a València ciutat i una pàgina web on informen de la seua actualitat i ofereixen tallers. Si vos interessa podeu gaudir d’una magnífica exposició de la seua obra a la Galeria Railowsky (Gravador Esteve, 34 – València) fins el 20 de setembre. A més a la nostra barra lateral esquerra hem afegit un video del programa Extrafalàrium de Punt 2 sobre Lola i Marinela. Ei, a 400 colps hem quedat seduïts per la proposta i igual que vos vàrem mostrar les proves amb la tècnica digital tilt-shift esperem que un dia pugam mostrar-vos una fotollauna pròpia. I ja sabeu que si vos apunteu estarà bé que compartiu el resultat.

http://www.fotolateras.com/

El culebrón del barri

Ens arriba via mail la informació sobre la posada en marxa a Barcelona d’aquest projecte protagonitzat per joves d’entre 14 i 18 anys que faran d’actors, de tècnics, ajudaran a redactar el guió… “El culebrón del barri” és una iniciativa que pretén aglutinar el potencial creatiu dels adolescents a través de la generació de continguts televisius en els quals puguen expressar les seues inquietuds, pors i desitjos. La iniciativa serveix a més com element dinamitzador perquè els més joves desenvolupen el seu interès per una producció audiovisual de qualitat enfront d’una societat cada vegada més interioritzada amb els mitjans de difusió i distribució no convencionals. “Davant l’accessibilitat als mitjans de registre i difusió, és imprescindible generar els espais de producció capaços de canalitzar les inquietuds dels més joves”, afirma Pablo Herrera, dinamitzador del projecte. “És una forma perquè s’il·lusionen amb la idea de gravar-se i publicar-se, però dintre d’una estructura que els proporcionarà uns mitjans i uns fins concrets”. L’estrena dels dos primers capítols de la sèrie està previst per al pròxim mes d’octubre. Els joves participants, professionals i institucions que fan possible aquesta iniciativa esperen poder compartir amb el públic el resultat d’aquesta inoblidable experiència. Així doncs a l’octubre estarem atents a l’estrena i veurem si realment la proposta supera estereotipus i discursos sobre els adolescents tan manits a les telesèries habituals.

http://www.myspace.com/elculebrondelbarri

Després de l’eacn, tornem

Es reactiva 400 colps després d’aquest paró setmanal per participar a l’eacn, l’escola d’activitats culturals a la naturalesa de l’escolagavina. Tornem per intentar mantenir-vos al dia d’aquelles propostes realcionades amb l’audiovisual que considerem d’interés. Com volem també facilitar el coneixement d’aquells projectes audiovisuals que es porten endavant als centres educatius, deixeu-nos que vos fem un curt resum del que ha sigut aquesta 13a edició de l’eacn.

L’edició d’estiu comença sempre amb una sessió d’introducció al cinema a càrrec de Jordi Orts. En aquesta ocasió estigué articulada a partir d’un exercici pràctic consistent en comparar dues seqüències memorables de la història del cinema tals com l’“Arribada del tren” dels germans Lumiére i el pla-seqüència inicial de “Sed de mal” d’Orson Welles. Els alumnes havien de buscar les diferències i les similituds i a partir de les seues aportacions comentàrem aquells elements expressius sobre els quals recolzar-se a l’hora de realitzar les pràctiques de rodatge: color, moviment intern o extern, llum, composició, el so,… Es donaren algunes pautes per facilitar la planificació i els rodatges i a més parlàrem de la intenció de qui es posa darrere de la càmera i del desig de contar històries. Per cert, entràrem una mica en el debat de si els germans Luimére contaven o no contaven històries.

A continuació passem a l’exercici les pràctiques de realització cinematogràfica. Es proporciona als alumnes la transcripció del guió d’una seqüència d’una pel·lícula; en aquest estreta de “Down by law” (Jim Jarmusch). Els alumnes, organitzats en diferents equips actorals i de realització, planifiquen i després roden la seqüència. Ja de nit i amb les seqüències, quatre, editades, es fa la projecció de la seqüència original i del resultat obtingut per l’alumnat. Això dóna peu per parlar de les opcions personals de cada equip i de com va planificar Jarmusch l’escena original.

A l’eacn intentem facilitar l’alumnat la possibilitat de conéixer persones vinculades a l’audiovisual en les seues diferents manifestacions. Hem comptat amb la presència de Juan González, també conegut com a Juan Rayos i de Marc Martínez, del col·lectiu naudefacte, els quals varen fer respectives xarrades per presentar el seu treball i compartir amb nosaltres la seua experiència. Dimarts, Juan ens va apropar a la seua faceta de vídeocreador i més concretament a la de VJ (video-jockey) i dijous, Marc ens va mostrar una selecció dels seus treballs de video-dansa i ens va parlar de l’interés que li susciten els processos de creació. Ambdós van coincidir en la importància d’atrevir-se a experimentar, de buscar cadascú allò que vol contar, d’anar una mica més enllà a l’hora de crear, de… És un luxe sentir a persones així que a més ens apropen a altres mirades sobre el món i a altres maneres de contar.

I per descomptat hem rodat, rodat i rodat. Sabem que el cinema també és paciència, temps de preparació i espera, repetir una presa darrer d’altra, aguantar condicions de vegades poc agradables com la calor i les mosques de l’estiu. Però en mig d’aquestes circunstàncies es produeixen moments de gran intensitat. Un diàleg entre dos companys que ix emocionant, donar amb la presa bona, el rodatge de l’últim pla,… Hem superat el repte aconseguint els objectius de treball marcats. Han sigut dos els curtmetratges rodats i hem facilitat l’alumnat tastar diferents funcions d’un rodatge. Ara toca portar el material a edició i veure si finalment “ferro mata” i “Joan, Carla i l’autor” es converteixen en pel·lícules.

Tot açò adobat amb activitats que potencien el contacte amb la naturalesa. Per raons metereològiques hagueren de suspendre la baixada amb flotadors per un tram del Túria, però enguany vàrem poder gaudir de la versió llarga de l’excursió remuntant el riu Xelva/Tuéjar. Les sensacions són indescriptibles, la diversió asegurada, les hores passen volant, l’equip es fa una pinya i en acabar la satisfacció és inoblidable.

Aquesta és doncs la nostra manera d’apropar-nos al cinema. I de molt més, perquè com ja hem comentat amb anterioritat l’educació pot ocórrer en qualsevol lloc i en qualsevol moment.

Next Page →