1r semestre de LLIMA

LLIMA és l’estupenda proposta que Francesc López de l’IES Manuel Sanchis Guarner de Silla ofereix com a eina didàctica als seus alumnes de l’assignatura de batxillerat valencià: llengua i imatge. LLIMA és un espai de reflexió allà on la imatge i la paraula fan lligam. Ara acaben d’arribar al seu primer semestre d’activitat amb xifres positivament sorprenents i apunts que, tan si estàs matriculat a Valencià: llengua i imatge com si no, no t’hauries de perdre. Felicitats al seu administrador i especialment al grup d’alumnes que fan possible aquest magnífic bloc.

http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/posts

Onedreamrush_42x42

Ha finalitzat Cannes; Haneke guanyador; controvèrsia? Rius de tinta i moltes línies a blocs de cinema. A 400 colps no podem avastir tant informació; ara per ara ens dediquem principalment a indagar, a bussejar pel panorama audiovisual i educatiu per pescar idees, posar l’accent en propostes de les quals ens podem reapropiar, transformar i treballar-les al nostre propi àmbit. De Cannes en rescatem una: Onedreamrush. Es tracta d’una iniciativa amb fins comercials i ambiciosa en la qual 42 reconeguts directors de cinema rodaran 42 curtmetratges de 42 segons amb els somnis com a tema. Entre els directors destaquen reconegudes figures del que ha sigut el panorma independent com David Lynch, Abel Ferrara, Larry Clark, Mike Figgis, Leos Carax, Harmony Korine, Gaspar Noé… o d’altres més experimentals com Kenneth Anger o Jonas Mekas. Algunes de les obres ja poden contemplar-se a la web. Presentar treballs al voltant d’una proposta és una idea que algun any podria ser motor de festivals de cinema escolar tals com Inquiet o Cinema Jove. Seria interessant contrastar resultats, idees sorgides, visions,… Ah, ha caigut l’enllaç a Cannes, puja l’enllaç a Foroimatge, és la nostra propera cita.

http://www.42×42.com/

III Jornades de Cinema i Gastronomia

El Club Cinema Alzira es va formar per iniciativa d’un grup d’amics i amigues cinèfiles l’any 1995. Des d’eixe moment han projectat més de 220 pel·lícules. Des de l’inici han volgut oferir una programació estable de pel·lícules actuals tot recolzant el cinema independent, óperes primes, cinema en versió original subtitolat, cinema en valencià , etc. buscant al mateix temps diversitat de temàtiques i públics. És Patri Aranda qui una vegada més ens informa d’aquesta suggerent proposta que per tercer any consecutiu planteja el Club Cinema Alzira. Seran dues les pel·lícules que es projectaran; aquest divendres 29 de maig “Estómago” (Marcos Jorge, 2008) a les 20.00 i a les 23.00 hores, i el dissabte 30 “El pollo, el pez y el cangrejo real” (José Luis López Linares, 2008) en una única projecció a les 19.00 hores. A més, després d’aquesta projecció el cuiner Juan Carlos Galbis realitzarà la xarrada “Cuiner o superman” i oferirà un aperitiu-degustació. Les projeccions tindran lloc a l’Auditori de la Casa de Cultura d’Alzira, ciutat aquesta que els pròxims dies focalitzarà l’atenció de 400 colps. Bon apetit!

http://clubcinemalzira.com/

Charley Case a la Sala Parpalló

Dins la Sala Parpalló la secció nous mitjans sempre ens porta amb rigor propostes destacables dins el panorama audiovisual internacional. Des del passat dia 21 es pot contemplar la restrospectiva dels treballs en vídeo de l’artista belga Charley Case que, amb el títol Les Quatre Estacions, arreplega 22 obres des dels anys noranta fins a l’actualitat i que es complementa amb una instal·lació titulada Desquadratura composta d’una videoinstal·lació, caixes de llum i pintura al sòl. A nous mitjans ens conten que Case és un artista de caràcter multidisciplinar. És àmpliament conegut pel seu treball d’il·lustrador, com el realitzat per als periòdics ‘The Guardian’ i ‘Li Soir’, i per la seua obra gràfica, indissociable dels seus treballs en vídeo, fotografia, performance i instal·lacions. Tota la seua producció està caracteritzada per una preocupació per la humanitat i per la relació entre sistemes. La seua vida com nòmada li converteix en un cronista de la seua època ja que dibuixa, fotografia i filma tot quant veu, experimenta i sent, realitzant un treball ple de compromís social amb un segell molt personal, que aporta als seus documents una mirada lúcida i poètica. Som conscients que els treball de videoart sempre requereixen una mirada diferent, un temps distint, però al mateix temps creiem molt interessant que l’alumnat es puga apropar a aquestes mostres per entendre i experimentar que hi ha altres discursos visuals més enllà de la imagineria hegemònica de cert tipus de cinema i televisió. Ja ens direu.

http://www.salaparpallo.es/ficha_nnmm.html?cnt_id=1879
http://www.charleycase.be/

S’amplia el plaç d’inscripció per al concurs sobre els drets dels infants

Sembla que s’està generant un moviment interessant al voltant d’aquest concurs. Els companys de l’IES Faustí Barberà, i en concret els alumnes de 1r d’ESO amb la seua professora Pilar Alfonso, ja han presentat la seua peça al voltant del dret a l’educació [primera en valencià, al visor de la dreta], pot ser hi haurà qui ens conte la seua experiència, a Escola Gavina el grup de 4t de primària igual es llança a la piscina i a nosaltres ens ha servit per conéixer noves persones que també dinamitzen l’audiovisual escolar en altres terres. Doncs bé, a aquells que encara dubtaven de si presentar alguna cosa sapigau que l’organització amplia el plaç per a la presentació de videos fins el 30 de juny. Els drets que en són deu queden resumits de la següent manera: a ser infants, a créixer en llibertat, a una identitat, a la salut, a rebre cura, a una família, a una bona educació, a protecció i socors, a no ser abandonats ni maltractats i a no ser discriminats. Estaria bé poder sumar altres curts en valencià com el realitzat a Alaquàs on “han volgut remarcar la necessitat de l’escolarització universal i el contrast entre els xiquets que poden anar a escola amb tota normalitat i tots aquells que encara no poden. La pregunta final, a més, invita a la reflexió sobre les raons d’aquesta desigualtat”.

http://www.yotambientengoderechos.com/

Matt Stuart

Hem tingut uns dies força carregats i espera una recta final de curs no menys atepeïda. Així que ens abellia terminar aquesta setmana amb una mica de simpatia. Presentem avui diumenge l’obra del fotògraf anglés Matt Stuart qui va néixer a Harrow, el suburbi del nord-est de Londres. Curiosament amb 11 anys Stuart va ser triat per interpretar un solo de trompeta davant la mare reina. Poc de temps després queda atrapat per l’skateboard al veure la pel·lícula “Regrés al futur” i també provaria amb intensitat però sense massa perspectiva amb el Kung-Fu. Va ser el seu pare, molt conscient que no seria el següent Bruce Lee, li va descobrir la fotografia amb llibres de Robert Frank i Henri Cartier-Bresson; des d’eixe moment és sense dubte la seua passió. Stuart, sempre amb la càmera al damunt, ix al carrer per captar eixos instants de la vida quotidiana que quasi es tornen surrealistes. Un pot pensar que algunes de les imatges estan preparades, però tan se val doncs destilen frescura, sentit de l’humor i autèntica serendipty, “l’efecte pel qual accidentalment es fà un descobriment afortunat mentres es buscava quelcom completament diferent”. Stuart, fascinat pels transeünts, la vida quotidiana i els moviments urbans basa el seu treball en una càmera Leica, molta paciència i una gran dosi d’optimisme. Espera o provoca, busca la perspectiva i l’enquadrament adequats i converteix qualsevol situació corrent i anodina en una gran foto. No deixeu de fer una ullada a la seua web.

http://www.mattstuart.com/

La mostra 09

Per aquestes latituds La Mostra pot generar confusió; doncs no, no es tracta del festival de cinema del Mediterrani que té lloc a la ciutat de València. La mostra és el nom que rep també la convocatòria que any rere any fa el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per estimular l’ús pedagògic dels mitjans audiovisuals als centres docents de Catalunya, i fomentar l’aprenentatge dels llenguatges propis d’aquests mitjans. Només poden participar centres del principat en les modalitats ed fotografia, vídeo i ràdio i des d’avui, amb el plaç d’entrega finalitzat, ja es poden veure bona part dels treballs realitzats a la web d’una proposta que és altre referent en el nostre àmbit i és per això que la rescatem a 400 colps.

http://phobos.xtec.cat/audiovisuals/lamostra/009/index.php

I Jornades Pedagogia i Audiovisual. Recerca d’eines alternatives per l’educació

Sovint hi ha trams del curs en els quals desitjaríem més oferta en els àmbits que ens ocupen, en altres les propostes s’amuntonen. Quan, com déiem a a l’apunt anterior, queda ben poc per a Foroimatge, donem amb la informació d’aquestes jornades per al professorat que treballa amb audiovisual. Organitzades pel Centre de Cultura Contemporània Octubre tindran lloc els dies 4, 5 i 6 de juny. Junt a Foroimatge, poden ser altra bona plataforma per reflexionar al voltant de la vinculació entre l’audiovisual i l’educació; fet sobre el qual encara a aquestes alçades necessitem aportar moltes llums i pensar noves propostes. I és que, com diuen a la web de l’octubre, vivim immersos en la cultura audiovisual: el cinema, primer, i la televisió, després, modificaren per a sempre la nostra manera de pensar, d’imaginar, de somiar. Els més joves, que han nascut en plena era de l’audiovisual, ho viuen amb total naturalitat; per a ells, comprendre el llenguatge audiovisual és una tasca aparentment senzilla, perquè han crescut amb els dibuixos animats, les pel·lícules, els videoclips, els videojocs… però, tenen la capacitat de poder desxifrar un text autdiovisual? Podem ajudar-los a desenvolupar una mirada crítica i personal?

Aquestes primeres jornades sobre pedagogia i audiovisual volen possibilitar l’encontre de professionals de l’ensenyament que en la seua pràctica docent utilitzen, habitualment, el llenguatge audiovisual com a mitjà d’aprenentatge, investigació i interrelació amb la societat. Tot coordinat per Rosana Pastor i Josep Lluís Peris.

http://www.octubre.cat/activ_fitxa.php?id_activitat=883

Queda ben poc per a Foroimatge 2009

Així és; en un res i no res ens plantem ja a la primera setmana de juny on l’audiovisual escolar i especialment el realitzat en valencià té una cita ineludible. I més encara quan enguany Foroimatge arriba al seu 10é aniversari. Bernat Arocas, principal responsable de l’organització de l’event ja ha comunicat als responsables dels centre les passes a seguir per inscriure’s els participants. Recordeu que via web www.foroimatge.com o mail heu de comunicar el nom del treball que mostrareu en aquesta edició, tot i
especificant durada, participants i el dia que voleu assistir: dimecres 3 o dijous 4 de juny pel matí, de 10.00 a 13’30 h.
Enguany i amb motiu del 10é aniversari, la programació del tercer dia, divendres 5, oferirà al l’IES José Mª Parra d’Alzira les següents propostes:
> A partir de les 16 h. i fins les 22 h.: marató de projeccions de tots els treballs que han participat en les edicions anteriors de Foroimatge.
> A les 18 h.: convocatoria per al professorat del centres que tinguen interés en realitzar un curs d’edició de vídeo. Serà el moment de comentar les condicions (tipus de programa, dates del curs, nombre de participants…) i el grau de compromís dels possibles assistents.
> A les 20 h.: lliurament d’una acreditació a tots els centres que han participat a Foroimatge en alguna de les 10 edicions. Posteriorment hi haurà un acompanyament culinari.
Siga en un moment o altre esperem trobar-vos a tots aquells que treballeu l’audiovisual, tant alumnes com professors i de ben segur teniu idees i propostes interessants a contar i mostrar.

http://www.foroimatge.com

“Punctum” (Miquel Boix)

Alguna vegada hem comentat, i així figura als objectius del bloc, que 400 colps pretén ser un espai de construcció col·lecitva i que per tant estem encantats de comptar amb aportacions d’alumnat, professorat i altres persones vinculades a l’educació, a la cultura audiovisual o àmbits afins que puguen enriquir tant els nostres coneixements com la visió i comprensió de la realitat que ens envolta. Així doncs, publiquem avui aquest apunt escrit per Miquel Boix qui tan amablement es va oferir a intentar explicar un poc més el concepte del punctum a la fotografia [aquesta és de Jordi O.].

Punctum

La mirada perpètua podria ser un denominació bastant fidel que reflectira el que suposa el naixement de la fotografia. Hem de ser conscients que fins aleshores només la pintura era capaç de capturar la realitat, poseir un moment concret d’una manera eterna. A partir d’aleshores parlem de retallar la realitat i guardar-te-la a la butxaca. Capturar és el verb i l’objecte és la vida.

Els inicis de la tècnica fotogràfica canvien la mentalitat humana, la nostra manera d’observar i entendre el món que ens envolta a nosaltres mateix i a la resta. Primer és el moment fotografiat com a realitat eterna, en segon lloc la força evocadora de tornar a contemplar-la una vegada acabada i que ens genera emocions.

Podeu fer la prova fàcilment. Hui he fet una fotografia de la iaia, hui estava molt feliç perquè ha vist una persona que feia anys no veia. Els ulls li brillaven d’alegria. Quan li he esenyat la fotografia a ma mare de seguida ha dit: “com li brillen els ulls a la iaia a esta foto que li has fet”. D’una banda he capturat un moment que ja ha passat, la iaia asseguda al menjador de casa. És un moment de la vida de la iaia que jo ara puc tornar a mirar recordant eixe moment. I ma mare que l’ha vista s’ha fixat en els seus ulls que brillaven.

Per tant, l’analisi d’esta fotografia em permet de parlar sobre uns aspectes bàsiscs de la tècnica fotogràfica. La fotografia captura el passat, ens permet parar el temps i guardar-lo per a tornar a mirar-nos-el. La fotografia té un marc que reflectix el moment triat, en este cas la iaia al menjador amb ulls brillants de felicitat. La fotografia ens permet de presentar un concepte clau que és el del punctum, perquè a ma mare li ha cridat l’atenció que els ulls de la iaia brillaven. Esta fotografia conta una història i el punctum el que fa és atraure la nostra atenció d’una manera especial. És un detall de la fotografia que la feia única i que ha permés a ma mare lligar mentalment una història que la fotografia no conta, per què estava feliç?. I la fotografia, a ulls de qualsevol altra persona que no conega ma iaia, igualment té la força de contar una història d’una persona que reflexa un sentiment de felicitat.

Quan mirem una fotografia el que estem fent és llegir-la com si fora un llibre. Se’ns presenten una sèrie d’elements que entenem: una habitació (el meu menjador), una persona (ma iaia) i un sentiment (reflexat en els seus ulls). I tot això en cada persona connecta amb la nostra pròpia experiència, per exemple unes altres habitacions que hem vist.

Miquel Boix

Next Page →