Bon Nadal

Aquells que ens dediquem a l’educació tendim a marcar el pas del temps amb la superació de certes fites significatives d’entre les quals, i per aquest ordre, destaca el binomi avaluació/vacances. Superat el trimestre, arriba el moment de les vacances nadalenques. El bloc estarà aturat fins els primers dies de gener però la maquinària 400 colps continua preparant i realitzant noves iniciatives també en aquestos dies. Estem generant sinèrgies, xarxa, i preparant noves sorpreses amb les quals obrir el nou trimestre del 2009, un any que esperem, entre d’altres coses, vos porte bona sort per als vostres projectes. Us desitgem molt Bon Nadal i feliç any nou!

400 colps i el 2008

Blocs, diaris, programes de televisió, de ràdio,… els diversos mitjans de comuncació i informació, a punt de tocar cap d’any, comencen a fer resum i balanç del que ha sigut i allò que ens ha deixat el 2008. Serem breus i concisos; 2008 per nosaltres quedarà com l’any de l’inici, de la posada en marxa, de creure en el projecte. El balanç no pot ser millor senzillament perquè en aquest relativament poc de temps 400 colps sols ens ha proporcionat satisfaccions. Entre aquestes la de continuar pensant que altra escola i altres narratives dins i fora d’aquesta són possibles. A més, les persones. Com no cada paraula, cada comentari, cada gest d’aquells que en algun moment han guaitat per aquesta finestra ens ha arribat com a senyal de suport i il·lusió. Les dades, per satisfer la curiositat: des de l’1 d’abril que començàrem fins avui 22 de desembre hem publicat 168 post, ens han visitat 1438 usuaris absoluts que han realitzat 3099 visites en les quals han sigut vistes 5753 pàgines i han estat una mitja de 1’48″. Hem rebut visites de 34 països diferents i de 39 localitats de parla catalana. Cada mes el nombre d’usuaris que ens visita augmenta i 400 colps comença a ser un punt de referència en altres llocs de la blogesfera. Com a objectius per endavant, especialment el de posar en marxa iniciatives que fomenten la participació de l’alumnat. Estem tancant el 2008.

Uncredited

A partir del post que dedicàrem a l’art dels títols de crèdit i en la recerca de més informació sobre aquest tema hem donat amb aquest llibre publicat l’any passat. Uncredited segons Index Book, l’editorial que el publica, ofereix una anàlisi crítica de les seqüències d’apertura més representatives del cinema, a nivell global, que permet descobrir el treball tipogràfic i compositiu de dissenyadors anònims o rares vegades acreditats. Una anàlisi que, a més de revisar als més coneguts, com Saul Bass, Pablo Ferro, Maurice Binder o Kyle Cooper, descobreix les incursions en aquesta especialitat de dissenyadors de prestigi, com Tibor Kalman, Milton Glaser, David Hillman, Juan Gatti o Simon Taylor. Aquest volum reuneix més de 1.000 pel·lícules i més de 300 seqüències de títols, de més de 150 creadors. Una obra imprescindible per a tenir un coneixement global d’una de les especialitats gràfiques més conegudes i menys reconegudes; el background de les tendències actuals i, inevitablement, futures del disseny gràfic en moviment. A més, el llibre inclou un DVD amb una selecció dels títols analitzats en el llibre en format QuickTime. Un bon regal per nadal?

http://www.indexbook.es/blog/uncredited/

Fotografia a la Universitat de València

València és esquitxada de fotografia. A tot arreu. Diferents formats, diferents autors, noves i velles propostes. I la Universitat de València participa d’aquesta coral d’imatges que poblen la ciutat amb 3 exposicions en tres espais diferents. Certificats d’una infància congelada (Sala Thesaurus – La Nau, fins l’1 de març) ens transporta al segle XIX en el pas d’una societat aristocràtica i rural a altra burguesa i urbana la qual necessitava mecanismes propis d’autoafirmació i va trobar al retrat un d’ells. En concret es tracta de retrats de xiquets que certificaven la continuïtat del llinatge però que en l’aparença forçada restaven naturalitat als més menuts de la família. Wildlife Photographer of the Year 2008 (Sala d’Exposicions – Jardí Botànic, fins el 6 de gener), és el premi de fotografia de natura més prestigiós del món, organitzat per el Museu d’Història Natural d’Anglaterra, la BBC Wildlife Magazine i la multinacional Shell. L’espectacle de la natura viva davant l’objectiu de la càmera; imatges increïbles per apreciar la bellesa i el valor dels paratges i qui els habita. Per últim, Luis Baylón/Bernard Plossu: En València (Sala de la Muralla – Col·legi Major Rector Pestet, fins el 25 de gener) és la primera exposició conjunta de Luis Baylón i Bernard Plossu i reuneix vuitanta fotografies; Bernard Plossu va fotografiar en diferents viatges, entre 2006 i 2008 i Luis Baylón va treballar a València en la primavera de 2007. L’exposició s’inclou a la programació de Fotogràfica 08 i totes 3 poden formar part d’un itinerari expositiu fotogràfic idoni per deixar-se perdre un dia d’aquestes vacances.

http://www.uv.es/cultura/v/docs/expcertificats08.htm
http://www.uv.es/cultura/v/docs/expbotanicfotografsnatura08.htm

http://www.uv.es/cultura/v/docs/exppesetenvalencia08.htm

L’ombra de l’iceberg (II)

Ens agradaria tenir conformat un equip de redacció el qual puguera fer seguiment de les estrenes cinematogràfiques i aportar ressenyes d’elaboració pròpia sobre aquelles pel·lícules que puguen tenir un interés rellevant pensant per damunt de tot en l’alumnat dels nostres instituts. Mentres això no és així, rescatem de tant en tant alguna estrena que pensem que pot ser un ric complement per a la tasca educativa dins l’aula. I estem convençuts que “La sombra del iceberg”, el documental dirigit per per Hugo Doménech i Raúl M. Riebenhauer, que va guanyar el 2007 el Premi al Millor Documental Iberoamericà en el Festival Internacional de Ciutat de Mèxic DOCSDF, acompleix amb escreix aquest objectiu. Dedicàrem un post la setmana passada a aquesta pel·lícula però tornem a la cinta perquè ens arriba la notícia que de moment, el proper 22 de desembre a les 21.00 hores als cinemes Albatros de València es farà un passe on es contarà amb la presència dels realitzadors i del productor Xavier Crespo. Un encontre interessant al qual poder assistir i més tenint en compte que la pel·lícula, per les seues característiques, puga no durar massa temps en cartell.

Per a infants. Cinema d’animació


Ja som en unes dates en les quals els xiquets estan en el centre de moltes de les iniciatives que es posen en marxa. I n’hi ha, d’iniciatives, que resulten força interessants com aquesta que proposa la Sala Parpalló de València. Des del proper 20 de desembre fins el 31 de gener de 2009 tindran lloc les projeccions del cicle de curtmetratges seleccionats pensant en els més menuts i parlant el seu llenguatge. Animacions que plantegen, de manera breu i concisa, històries i situacions pròpies de la fantasia infantil i que es caracteritzen pels seus missatges didàctics i la seua transmissió de valors fonamentals. Sota la premisa sostesa pel psicoanal·lista Bruno Bettelheim per la qual “perquè una història mantinga de veritat l’atenció de l’infant ha de divertir-lo i excitar la seua curiositat”, s’organitza aquest cicle que conté obres de països com Sud-àfrica, Índia, Xina, Alemanya, Bulgària, França, Suïssa, Japó,… les quals obren la mirada més enllà dels estàndars de les grans produccions animades americanes. Per un bon nadal!

http://www.salaparpallo.es/ficha_nnmm.html?cnt_id=1453

Dossier de fotografia digital

Dins la web de la Generalitat de Catalunya i en concret en la secció dedicada als joves, Joves.Cat, hi podem trobar d’entre totes les interessants propostes i seccions un pràctic dossier de fotografia digital que bé pot orientar-vos per aquells que esteu iniciant-vos en aquesta afecció. En la mateixa expliquen que les càmeres digitals, cada vegada més comunes i barates, triomfen entre els fotògrafs aficionats, i han substituït gairebé del tot les càmeres analògiques, les que funcionen amb carrets de pel·lícula fotogràfica que cal dur a revelar. No cal fer un curs de fotografia ni de tractament d’imatges per anar pel món amb una càmera digital, però alguns coneixements i recursos bàsics poden ser molt útils a l’hora de triar l’aparell i treure-li més suc, i també per millorar les nostres instantànies i compartir-les.

Dossier de fotografia digital

1r Certamen de Vídeo-creacions a Ca Revolta

A partir de demà dimarts 16 i fins dijous 18 inclós es projectaran els treballs seleccionats d’entre els més de 80 rebuts en aquesta primera convocatòria, de la qual els organitzadors ja afirmen que ha estat un èxit. Els dos treballs guardonats han sigut: “A peces” d’ Alba Casanova i Sara Hernández i “20 gramos de sal por cada kilogramo de carne” de Noé Bermejo. A més el jurat composat per Alfonso Amador (realitzador cinematogràfic), Pep Herrero (cuiner i dibuixant) i Miguel Molina (de la Facultat de BB.AA. de València), ha valorat que havia de reconéixer com a finalista l’obra “Benvinguts a Velluters” de Marta Giménez. Les projeccions tindran lloc cada dia a Ca Revolta (C/ Santa Teresa, 10. Barri del Carme-València) a partir de les 19.00 hores. Pensem que en aquesta setmana una mica ociosa amb els exmanes ja superats, pot ser una més que valuosa ocassió per aquells alumnes interessats per apropar-se i conéixer les possiblitats de la videocreació.

http://www.carevolta.org

Manoel de Oliveira

Aquest cap de setmana i per segona vegada en els diumenges que venim donant-vos a conéixer a algun artista de les arts plàstiques i visuals, dediquem el post a un cineasta. I no és per menys, doncs el món del cinema està de cel·lebració ja que Manoel de Oliveira dijous passat va complir els 100 anys. I la millor manera que ha tingut el cineasta portugués per commeorar el seu segle de vida ha sigut rodant una nova pel·lícula, “Singularidades de uma Rapariga Loira” (Singularitats d’una xica rossa) que s’afegeix als més de cinquanta títols que ha dirigit des del seu debut, el 1931, amb el documental “Douro, faina fluvial“. Manoel Cándido Pinto d’Oliveira va néixer el 12 de desembre de 1908 a Porto, en una família industrial de classe mitjana. Des de molt jove es va sentir interessat pel cinema, gràcies al seu pare, que li duia a veure les pel·lícules de Chaplin i Max Linder. Prompte va destacar com atleta en gimnàstica, natació, atletisme i carreres de cotxes. Però quan tenia uns 20 anys va comprar una càmera Kinamo amb la qual va rodar la seua primera obra. I des de llavors el centenari Oliveira, condemnat a convertir-se en un mite, ha sigut un artista ben prolífic que ha mantingut un ritme de quasi una pel·lícula per any. A més ha filmat en una diversitat de formats convinant la ficció amb curts i migmetratges documentals i l’aparició com a actor a Lisbon story, a les ordres de Wim Wenders. Iniciat en el periode del cinema mut ha sigut premiat en diversos festivals internacionals, encara que mai amb el Lleó de Venècia ni l’Ós de Berlín i la Palma d’Or de Cannes li l’han concedida enguany en reconeixment a la seua extensa carrera. Algunes de les seues pel·lícules han comptat amb la presència d’actors tan carismàtics com Marcello Mastroianni (“Viatge al principi del món”), Catherine Deneuve (“O convento”) i Michel Piccoli (“Je rentre à la maison”). Principis com el de pensar que “l’art és expressió, no tècnica; la tècnica només ajuda” han estat en el rerefons de les seues obres algunes de les quals com “Le soulier de satin” i “Amor de perdição” superen el metratge habitual amb set i quatres hores de durada respectivament. La por, la falta i el sexe són, segons João Bernard da Costa, director de la Cinemateca portuguesa, els eixos vertebrals de l’obra d’Oliveira i aquesta és una bona ocasió per apropar-se als video-clubs especialitzats i repassar alguns dels títols d’aquest gran cineasta.

http://www.imdb.com/name/nm0210701/

Retransmissions en 3D

No és un bloc aquest que mire massa cap als aspectes més tècnics i les tecnologies de la imatge. Però de tant en tant rescatem alguna notícia que ens pot donar alguna senyal de cap a on poden evolucionar els formats de representació visual i en conseqüència els propis llenguatges audiovisuals. Els avanços comencen a ser increibles i ens trobem en un moment excitant de canvi: noves tecnologies, democratització de l’accés al mitjans de producció, superació de barreres de difusió mitjançant internet,…

La lliga oficial de futbol americà ha decidit començar a experimentar amb la estereoscòpia, a l’igual que la NBA ho va fer fa poc. El moment triat per a això va ser el partit Chargers-Raiders que es va disputar el 4 de desembre, i que l’empresa 3ality Digital va emetre en format tridimensional. Aquesta retransmissió va tenir lloc, això sí, en només tres cinemes especialment equipats de Nova York, Los Àngeles i Boston, connectats via satèl·lit amb el senyal 3D en directe. Comentar-vos a més que ja havíem sentit que als Estats Units algunes de les sales cinematogràfiques abocades al tancament per no poder competir amb els multicinemes estan mirant de trobar en el directe (concerts, events, cel·lebracions,…) una possible via de supervivència i negoci. Sembla que aquesta tendència es més que una conjetura i acabarà generalitzant-se. Al temps!

http://www.3alitydigital.com/
http://www.reald.com/

Next Page →