Alexandros Vasmoulakis

Sabem d’alumnes interessats pel grafit. L’ús del grafit sovint es limita a acomplir la funció egocèntrica de deixar l’emprempta personal per allà on es passa sense respectar el suport i l’espai on es marca. En altres ocasions, tot i que siga també des d’una necessitat pot ser egòlatra de transgressió, implica un primer intent de donar sortida a una creativitat continguda que troba en l’spray, el retolador o el pinzell els primers vehicles d’expressió. La paradoxa envolta el grafit i comprovem com una escritura necessàriament lliure, està al mateix temps sotmesa a tants convencionalismes i rigideses. Deixem per altres el debat de si el grafit és una art. El que sabem és que està en alça i que galeries com la Tate Modern de Londres han donat cabuda a artistes urbans d’arreu del món.

Com el que ens interessa és facilitar l’alumnat referents de qualitat i contribuir a fer pedagogia allà on podem intuir altres narratives, presentem avui a Alexandros Vasmoulakis. Aquest és un artista grec el qual ha desenvolupat la gran majoria de la seua obra al seu país natal i que és ben conegut pels seus murals de gran format a façanes mitjaneres d’edificis. Conéixer les pintures de Vasmoulakis, més properes a la il·lustració, pot contribuir a superar rigideses en l’escriptura, sempre des del respecte al medi on es pinta. El seu portfolio on-line, del qual teniu l’adreça baix, és un autèntic goig per als amants de l’art urbà. Prengau nota.

http://www.zap51.com/pheyo/

És necessari

Fem un alt en la publicació de continguts que tenen a veure només amb l’audiovisual; és necessari. També 400 colps es vol sumar a les reivindicacions que avui farà que ens apleguem a les 18.00 hores a la plaça Sant Agustí de València. Ja no és per com ensenyar ciutadania, senzillament per nosaltres és qüestió d’actituds que són les que finalment acaben educant. Estem absolutament en contra del cinisme, la indiferència i la falta de respecte amb els quals en aquest cas està tractant-se a un cos de docents el qual intenta realitzar la seua tasca en unes circunstàncies, com mai, de tanta hiperexigència. Manifesta’t, és necessari.

L’arxiu LIFE a Google

El grup de premsa Time va anunciar la setmana passada una de les notícies més esperades dels últims anys en la xarxa: els arxius de la revista LIFE estaran disponibles per a tots els usuaris a un només un clic. Moltes de les fotografies convertides en referents i icones mediàtiques i culturals del segle XX passen així a formar part de l’ús i gaudi col·lectiu, al cap i a la fi un dels objectius de la democratització de la blogosfera. Imatges de tots els àmbits de la vida social i que conformen la història gràfica de tot un imaginari col·lectiu constitueixen un valuós arxiu de 10 milions d’imatges de les quals ara per ara són en línia un 10%. Les fotografies, de gran resolució, ofereixen un amplíssim recorregut pels principals moments d’aquests últims dos segles d’història, des de l’òptica nord-americana. Cada fotografia disposa de pàgina pròpia on se’n descriu el contingut i s’hi detalla el nom del fotògraf, la localització i la data en què es va fer. Segons el grup de comunicació el 97% de les imatges encara no havien sigut publicades. Els internautes, a més, podem valorar les imatges i fins i tot comprar-ne còpies impreses.

Ens troben davant un nou i explèndid recurs per als mestres d’àrees com història o educació plàstica i visual. Life, your world in pictures.

http://images.google.com/hosted/life

http://www.life.com/Life/

Alien

L’altre dia, al videofòrum de l’IES Escola Gavina vàrem constatar la distància cada vegada més marcada entre els referents cinematogràfics dels alumnes i els dels mestres. Molts pocs alumnes havien vist “Blade Runner”, difícil d’assimilar per aquells que considerem que hi ha un seguit de pel·lícules que són peces clau per entendre el cinema i les claus de l’estètica, el llenguatge i els codis cinematogràfics i audiovisuals de tots els temps. Així les coses ens abellia recordar amb aquest post la projecció que tindrà lloc avui dijous a les 19.00 hores en l’Aula Magna de la Universitat de València (La Nau): “Alien, el vuité passatger”, dirigida també per Scott tres anys abans de “Blade Runner”. Són molts els ingredients que faciliten considerar “Alien” com a obra mestra de la ciència ficció. Un repart i unes actuacions excepcionals (Sigourney Weaver, Tom Skerritt, John Hurt, Harry Dean Stanton,…), el rerefons de les obres de Joseph Conrad, “Nostromo” i “La línia d’ombra”, la participació en el disseny de H. R. Giger i del dibuixant de còmics Jean Giraud (Möebius) en el disseny de vestuari, la banda sonora de Jerry Goldsmith, un personatge central, la tinent Ripley, que encarna una de les primeres dones heroïnes protagonistes en les cintes del Hollywood modern, l’artesania detallada en els efectes especials, la narraitiva, el ritme, l’atmòsfera, l’anàlisi de la conducta humana,… En “Alien” , terrible i bella, el cordó que connecta els personatges i l’espectador és la por. La por a allò desconegut que en forma de polissó entra en la nau per posar en joc la mateixa supervivència dels seus tripulants. Us atreviu?

De retorn a la Terra, la nau de càrrega Nostromo interromp el seu viatge i desperta als seus 7 tripulants. L’ordinador central, MARE, ha detectat una misteriosa transmissió, d’una forma de vida desconeguda, procedent d’un planeta proper. Obligats a investigar l’origen de la comunicació, la nau es dirigeix a l’estrany planeta…

Novetats

La continuïtat en la publicació dels post ens ha fet deixar per ara, comentar aquelles novetats recents en el disseny de 400 colps i que segurament ja haureu vist. Al canvi de plantilla per donar-li al bloc un aspecte més personalitzat, ara hem sumat alguns elements visuals que l’enriqueixen i augmenten la seua interconnectivitat.

Com que no tenim un equip redactor (encara) que faça un seguiment i anàlisi de les estrenes cinematogràfiques, hem posat un link a aquest servei que sí ofereix Vilaweb i que relament resulta molt pràctic per poder estar al dia de les novetats en pantalla gran. Cada divendres la secció s’actualitza! [enllaç en la barra lateral dreta]

Per altra banda són més visibles els enllaços a altres serveis on 400 colps compta amb material arxivat tals com You Tube i Flickr. Paga la pena fer un tomb per ambdós servidors als quals ja hem començat a pujar mostres de treballs vinculats a l’audiovisual i realitzats per alumnes de secundària. Esperem que el seu visionat anime l’alumnat a compartir imatges i videos del projectes que desenvolupen.

Finalment hem afegit enllaços visuals a events audiovisuals que considerem d’interés i que tenen lloc mentres la imatge figura al bloc.

Sumem i seguim: 400 colps!

Benvinguts I.E.S. Manuel Sanchis Guarner de Silla

Teníem moltes ganes de donar, de nou, la benvinguda a un centre de secundària. En aquest cas es tracta de l’I.E.S. Manuel Sanchis Guarner de Silla i molt especialment als alumnes de Valencià: llengua i imatge. Conduits de manera excepcional pel seu mestre Francesc López, els seus projectes destilen sempre bon fer i compromís. Al festival Inquiet d’enguany presenten dos projectes anomenats “Fotuts” i “Mare jo vull”. A més acaben de posar en marxa un bloc anomenat LLIMA, dins la seua participació a ‘El Pais de los estudiantes’, amb l’objectiu que els alumnes de l’assignatura, passat l’Inquiet, comencen a generar informació. El mestre adobarà l’espai penjant apunts i materials que els siguen de profit a ells i a la resta de visitants de LLIMA. De moment ja es pot consultar el programa i les propostes de treball i visionat per aquest curs. A més els alumnes han demanat participar en dos concursos de publicitat i en aquestos moments ultimen els treballs. Nosaltres ja els fem figurar al llistat de centres adscrits i esperem poder contar amb la seua activa participació. Benvinguts!

http://iessanchisguarner.cult.gva.es/

Mon Doc 1ª Mostra Internacional de Cinema Documental de Montaverner

Darrerament el cinema documental està cobrant una especial rellevància en el panorama audiovisual actual. Paral·lelament a l’aparició de nous directors que ha reformulat certs paràmetres i han oferit una nova mirada mitjançant aquest gènere, esocoles i festivals han contribuit al seu resorgir. En aquest sentit cal celebrar l’aparició d’una nova mostra, internacional, lluny del registringit circuit de distribució de les grans ciutats. Comença avui a Montaverner, la Vall d’Albaida, Mon Doc 1ª Mostra de Cinema Documental de Montaverner.

A la seua web ens expliquen que la Mostra constarà de dues parts. La primera consisteix en un programa de projeccions que intentarà reflectir la situació actual del documental i oferirà l’accés a uns projectes que han arreplegat premis i èxits a nivell internacional. Junt a les projeccions hi haurà la possibilitat d’assistir a algunes xarrades protagonitzades per persones vinculades amb el documental mateix o amb la seua temàtica. En segon terme, es realitzaran uns Tallers Documentals per als més joves. Els Tallers tenen l’objectiu d’apropar el cinema documental als un grup de joves de Montaverner, no sols com espectadors, sinó també com creadors. Per això portaran a terme la creació d’un documental en totes les seues etapes (originar la idea, escriure un guió, filmar, muntar…), al llarg d’aproximadament una setmana. A 400 colps ens entusiasma saber de la posada en marxa d’aquest tipus d’iniciatives que aprofundeiexen en la teoria i pràctica de noves narratives. Esperem un bon futur per a Mon Doc.

http://www.mon-doc.org

H.R. Giger

L’Aula de Cinema de la Universitat de València enceta demà dilluns un cicle de tres activitats anomenat Imatges perverses. El món de H.R. Giger. Ha sigut fàcil doncs, aquest diumenge, fer la tria d’un artista polifacètic per ser presentat a 400 colps. Volíem relacionar-lo a més, amb el cinefòrum que s’ha iniciat a Escola Gavina del qual la primera projecció ha sigut “Blade Runner”. I és que H. R. Giger és conegut especialment per ser el creador d’un dels personatges de ficció més impactants de la història del cinema, el monstre de la pel·lícula anterior a “Blade Runner” dirigida per Ridley Scott i un altre clàssic del cinema de ciència ficció: “Alien”. Dilluns l’escriptor cinematogràfic Carlos Arenas farà la introducció a la projecció d’un recull d’obres que mostren els interessos de Giger en diferents àmbits. Vos deixem amb un text seu utilitzat com a presentació del cicle:

Pocs creadors contemporanis desperten tanta fascinació com H. R. Giger. La seua peculiar obra gràfica i pictòrica es configura com la plasmació d’un univers personal de formes impossibles i mons fantàstics propis d’un malson. Al llarg de la seua trajectòria artística ha abordat la problemàtica que envolta l’ésser humà a l’època contemporània, particularment a l’era tecnològica. Les seues creacions, aportació inconfundible a l’art modern i més en concret a la biomecànica artística, conformen una visió moderna de l’home de final de mil·leni i reflecteixen les inquietuds amb que afrontar els reptes d’una nova època. Una visió de l’ésser humà a la nostra civilització altament tecnificada, a la que l’encontre entre la carn i el metall de les màquines suposa una relació constant i cada vegada més estreta.

Els alumnes del cinefòrum han siguts advertits del passe d’“Alien” el proper dijous a lse 19.00 hores a l’aula magna de la Universitat de València (edifici de La Nau). Hem plantejat la possibilitat de conformar un grup per anar al visionat. No s’ha concretat encara res però si estigueres interessat/da pots posar-te en contacte amb nosaltres via mail.

http://www.hrgiger.com/
http://www.hrgigermuseum.com/
http://ca.wikipedia.org/wiki/H.R._Giger

https://cultura.webs.upv.es/giger/

Video Jam

Fins ara no hem tingut l’oportunitat de viure una experiència com aquesta que proposen al Centre de Cultura Contemporània Octubre a València. El seu caràcter multidisciplinar, obert i espontani ens genera una bona dosi d’intriga sobre com resultarà la prosposta. La informació continguda a la web del centre és la següent:

Taller obert, on el públic pot veure en tot moment com es porta endavant el procés creatiu. El vídeo, la poesia, la performance, la música i el fanzine es donen la mà en aquest procés obert. Qualsevol persona que tinga algun coneixement o motivació pot intervenir, col·laborar o aportar idees. S’enregistraran performances, es recitaran poemas, es confeccionarà un fanzine i es mesclaran vídeos i fins i tot música. Des de les 16.00h s’articularà un taller en el hall de l’Octubre, obert a la participació. A partir de les 22.00h i a la terrassa, es mostrarà part del material que s’haurà gestat aqueixa mateixa vesprada i es repartirà gratuïtament el fanzine creat el mateix dia. El taller estarà dirigit per La Vídeo-Família Ambulant, col·lectiu pluridisciplinar d’artistes provinents del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. La sessió comptarà també amb la participació dels Ligres Djs (València).

La cita, avui dissabte 22. Ens apropem?

http://www.octubre.cat/

Bleda i Rosa guardonats

Els fotògrafs Maria Bleda (Castelló, 1969) i José Maria Rosa (Albacete, 1970) van ser guardonats ahir mateix amb el Premi Nacional de Fotografia que atorga anualment el Ministeri de Cultura, dotat amb 30.000 euros. El jurat ha considerat que l’equip format per aquests dos fotògrafs “representen la renovació d’un dels fundaments del mitjà fotogràfic, la fotografia documental, mitjançant una profunda relació entre memòria, espai i imatge”. Titulats de l’Escola d’Arts Aplicades i Disseny de València, Bleda i Rosa desenvolupen la seua activitat entre la ciutat de València i Londres. Al llarg de la seua trajectòria han exposat a diverses fires d’art com ARCO, Paris Photo, Balelatina Basel, Arte Lisboa i Art Chicago; han rebut nombrosos premis, i han situat les seues obres a museus com el Reina Sofia, el MUSAC de Lleó o el Centro Galego de Arte Contemporaneo, entre d’altres. L’equip Bleda i Rosa tenen com a objectiu fotografiar els marges de la memòria i el temps en el qual transiten els paisatges de la infantesa, de la Història o de l’origen de l’home, segons explica la fotògrafa castellonenca Maria Bleda. “Treballem sempre amb l’objectiu d’acostar-nos a les coses que ens interessen. Hi ha conceptes bàsics en la història, amb majúscules i minúscules, en la memòria, el pas del temps, amb el registre del temps… sempre amb diferents nivells d’interès o profunditat, però no es tracta de fer un arxiu ni llarg ni exclusivament documental”.

A la seua web podeu trobar textos que complementen l’obra visual i que donen sentit a unes imatges silencioses i belles. Enhorabona a tots dos.

http://www.bledayrosa.com

Next Page →