#25anysEduAudiovisual

Els nostres companys i amics Pilar Alfonso i Natxo Moral han aunat criteri i entusiasme i fruit d’aquesta sinèrgia han llançat una iniciativa ben senzilla però altament necessària i interessant. Sota el hashtag #25anysEduAudiovisual es presenta a twitter una reculla molt acurada de referents (publicacions, festivals, propostes…) que al llarg dels darrers vint-i-cinc anys han esdevingut fars indubtables en el procel·lós mar de l’educació audiovisual. Entusiasme perquè vint-i-cinc anys encara hi creuen i treballen. Criteri per no perdre’ns i anar a allò important. Twitter és conversa però també arxiu i memòria.
A gaudir-ne!


Presentació de (Tot) el que encara no saps de les marques

presentacio-marques

Tot just d’ací una setmana, el diemcres 29 a les 19.00 h., tindrà lloc la presentació de la darrera publicació de la nostra companya Pilar Alfonso (Tot) el que encara no saps de les marques. Nosaltres ja vàrem publicar en el seu moment la ressenya del també company d’unentretants Natxo Moral. I seran tots dos precisament, Pilar i Natxo, qui intervindran en l’acte que organitza unentretants junt a la llibreria FanSet i Onada edicions, encarregada de l’edició. Ja sabeu doncs que compteu amb una setmana per organitzar l’agenda i no faltar a la cita amb una obra imprescindble si volem fer conscient al nostre alumnat de què significa el relat de les marques i com aquest es suma als diferents dispositius de poder que acaben per operar en la construcció de la nostra subjectivitat. El lloc, a la llibreria FanSet del Centre Octubre (c/ San Ferran, 12, València).

Educació en Comunicació: Present i Futur

35mm

Comentàvem a l’apunt anterior que en la quarta edició del Mirem i fem cinema, compaterem, a més de professorat amb experiència contrastada, amb els responsables d’iniciatives de referència en el camp de l’educació audiovisual i el cinema a les aules tals com AulaMèdia o Cinescola que baixaran de Barcelona a la MICE 2017. Doncs per anar escalfant el debat i la reflexió, ens fem ressó hui del més que oportú dossier publicat pels companys d’AulaMèdia baix el genèric Educació en Comunicació: Present i Futur. Ja ho comentàrem amb anterioritat, acció i reflexió han d’anar de la ma així que nosaltres ja tenim preparada la lectura doncs no cessem en la recerca de criteris que donen sentit a la nostra acció pedagògica.

Reencuadrar el debat educatiu al voltant del cinema
Marta Nieto Postigo. Drac Màgic

Educació mediàtica i audiovisual: del voluntarisme a la plena normalitat
Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació

Educació mediàtica i consum crític
Verónica Marín Díaz. Directora de la Revista EDMETIC. Universidad de Córdoba

La urgència de l’educació en imatge: el llenguatge cinematogràfic
Noemí Sas Castilleja. Serveis Educatius de la Filmoteca de Catalunya

Educació en Comunicació i innovació
Cinescola

Dues passes endavant…
Dídac Roger. Kineia audiovisuals

Educació amb i sobre mitjans
Ángeles Durán i Manuel Aguilera, 
presidenta i membre de l’Executiva de l’Associació de Periodistes de les Illes Balears (APIB)

Las millors fotos de National Geographic del 2016

netional-geohrafic-16

Un dels símptomes evidents de que som a tocar de la fi d’any, és la publicació de resums i seleccions d’allò que en molts àmbits ha sigut el més significatiu. Un examen ocular a l’Índia, de Brent Stirton, és una de les cinquanta-dues fotografies més bones publicades enguany segons la revista National Geographic, d’entre les 2.290.255 fotografies de 107 reportatges arreplegades. Com és habitual en la publicació, una gran part són sobre el món animal, però també n’hi ha sobre patrimoni arquitectònic, astronautes i indústria.

National Geogràfic

(Tot) el que encara no saps sobre les marques

Una nova col·laboració, la de Natxo Moral; una nova i suggerent publicació de Pilar Alfonso, un nou text i més idees per continuar pensant, de nou, el treball a secundària. Gràcies Pilar, gràcies Natxo.

tot-sobre-marques

(Tot) el que encara no saps sobre les marques

Fa unes setmanes, el programa Salvados emetia una entrevista de Jordi Évole amb Naomi Klein, activista especialment coneguda pel llibre No logo. Si bé el programa se centrava en la lluita de Klein contra la globalització i els efectes de l’actual sistema capitalista sobre el canvi climàtic, també materialitzat en la seua nova obra Això ho canvia tot, començava amb unes imatges sobre el dia que es posava a la venda el nou iPhone 7 d’Apple. Els seguidors de la marca que feien cua durant la nit per ser els primers a comprar-ne el nou mòbil n’explicaven els motius. I n’hi va haver un que cridava especialment l’atenció. Un xic jove, d’escassament vint anys, explicava que volia ser dels primers a comprar el mòbil perquè tindre un iPhone “dóna estatus”. Així, senzillament. Un altre jove afirmava que comprar el mòbil el primer dia, amb tot l’espectacle que crea la marca entorn d’aquesta “experiència”, genera una “emoció” que no es torna a repetir fins a la propera vegada que ets dels primers a comprar-ne un altre. Sens dubte, el relat de marca creat per Apple ha calat entre els consumidors: consumir els productes de la poma mossegada significa formar part d’una comunitat exclusiva que cuida els seus membres i els fa semblar diferents. Think different. Veure els primers deu minuts d’aquest programa recent és una bona introducció per a la lectura de (Tot) el que encara no saps sobre les marques de Pilar Alfonso, publicat per Onada Edicions.

La primera part del llibre se centra a analitzar què és una marca i com les marques han monopolitzat l’espai públic i són, per tant, presents a tot arreu. És tracta d’una part breu però contundent, fàcil de llegir però de digestió lenta (que no pesada), i acadèmica alhora que divulgativa. I és que, sota una aparença lleugera i senzilla, Pilar Alfonso ha bastit una perfecta aproximació al significat i funció de les marques en l’era de la postmodernitat. L’autora sap de què parla i sobretot sap a qui parla. El llibre duu com a subtítol Per a un diàleg amb alumnes de Secundària, el que és, alhora, tota una declaració d’intencions. L’explicació i anàlisi, realitzada amb rigor, criteri i amb multitud de referències (a altres autors, documentals, casos reals) s’adreça d’una manera clara i directa al receptor que l’autora sembla no llevar-se del cap: els adolescents alumnes de Secundària. No debades, Pilar Alfonso és professora i coneix perfectament el destinatari a qui vol adreçar-se. Aquest és un dels aspectes remarcables del llibre: per fi, un llibre destinat explícitament als joves, s’adreça a ells directament, de tu a tu, els apel·la i els situa en el centre del missatge. L’estil divulgatiu, però rigorós, es complementa amb un recurs metadiscursiu que té com a finalitat ordenar l’exposició de les idees per a guiar i acompanyar el lector. L’autora construeix el relat conjuntament amb els joves als quals es dirigeix, que se sentiran constantment apel·lats i es veuran contínuament obligats a reflexionar-hi abans de passar pàgina. Pilar Alfonso no es conforma amb dir la seua, sinó que vol sacsejar consciències, les dels més joves, a partir de dades objectives, perquè s’aturen a pensar, ni que siga per un moment, si volen ser consumidors passius o esdevindre ciutadans actius.

La segona part del llibre analitza detalladament deu relats de marca. La selecció inclou des de marques esportives, de moda, de begudes i d’alimentació o d’ordinadors fins a d’altres que poden sorprendre els joves: una ONGD, un club esportiu, una ciutat i fins i tot un museu i un actor. Tot és susceptible de ser marca, ens vol explicar Alfonso, i tota marca postmoderna construeix el seu relat, lleuger i sempre positiu, a la recerca de la felicitat dels ciutadans consumidors. Han deixat de ser simplement marques, per passar a ser lovemarks. Cada anàlisi ens aproxima al relat construït per la marca i al mateix temps ens presenta un contrarelat que el qüestiona. Ací l’autora, de manera molt intel·ligent, cedeix sovint la paraula i el contrarelat, real i ben documentat, sol estar presentat mitjançant textos d’altres autors i obres. Aquest contrapunt és imprescindible si es pretén que els joves reflexionen sobre si volen continuar sent “consumidors consumistes” o “ciutadans raonablement informats i crítics”.

Sens dubte, (Tot) el que encara no saps sobre les marques és una lectura imprescindible per als alumnes de secundària als quals s’adreça l’autora (però no només per a ells! que un servidor també n’ha gaudit i n’ha aprés): un text per a aprendre, per a reflexionar, per a entretindre’s, per a veure, per a navegar, per a llegir-ne d’altres… I és que (Tot) el que encara no saps sobre les marques pot ser un relat per a llegir d’una tirada com qui llig una novel·la, o pot ser una obra per a seure i digerir pausadament, ja que ens presenta tot un calidoscopi de textos, documentals, anuncis publicitaris i altres obres escrites que ens permeten molts i diversos graus d’aprofundiment. Els joves (i no tan joves) es trobaran amb una anàlisi acadèmica i divulgativa a parts iguals però que defuig tant el simplisme com el didactisme. Sens dubte, li ho agrairan, a l’autora.

No voldria acabar aquestes línies sense remarcar també, la valentia i l’aposta d’una editorial petita (i perifèrica, en dirien alguns), com és Onada Edicions, per una obra difícil de classificar, que si bé va adreçada, ja des del subtítol, a l’alumnat de Secundària (amb un mercat ample, per tant) es veu constreta per uns currículums tancats i encotillats. Ara toca als docents, companys de l’autora i també de qui ara escriu, trencar prejudicis i apostar per obres no literàries que ens poden aportar tant, a alumnes i professors. Llegir amb l’alumnat (Tot) el que encara no saps sobre les marques, de Pilar Alfonso, ens permetrà no només llegir un assaig, sinó també debatre, veure algun documental, analitzar anuncis de televisió, presentar altres obres que tracten el mateix tema, com el No logo de Naomi Klein (per citar-ne només el més conegut) o aprofitar per veure algun fragment de programes de televisió, com aquell amb què començaven aquest text. Tot plegat, molt més interessant que no llegir una altra novel·leta d’aquelles que… Ja sabeu. Think different.

Natxo Moral Reig
@imoralr
Professor de Valencià i Cultura Audiovisual a l’IES el Quint de Riba-roja de Túria

Més que publicitat sobre ONGD

presentacio_marques_ongd

Aquest és un apunt que ja hauríem d’haver publicat. Però el ritme va com va i ves per on que, a bou passat, trobem motius encara més ferms per presentar-vos el material que, ara sí, ens ocupa. I és que ahir tingué lloc la presentació en públic de Les marques ONGD
 · del relat de la culpa al relat del consum i la redempció aldea global, la darrera publicació de la nostra companya i amiga Pilar Alfonso, mestra de llengua i mitjans audiovisuals a l’IES Faustí Barberà d’Alaquàs.

La comunicació publicitària de les grans organitzacions no governamentals per al desenvolupament, és una manifestació més de l’expansió social de la marca en les societats postmodernes? Tot partint d’aquesta pregunta, aquest volum descriu i analitza els principals relats construïts pels anuncis de televisió de nou ONGD (Cruz Roja, Unicef, lntermón Oxfam, Médicos Sin Fronteras, Manos Unidas, Ayuda en Acción, lntervida, Anesvad i Africa Directo) al llarg de dues dècades. A més, s’hi caracteritza el neorelat solidari com la narrativa que permet explicar bona part dels errors comunicatius de tota una època. L’objectiu fonamental del llibre és el d’analitzar la rellevància social i comunicativa de la publicitat neosolidària, i palesar la utilitat i la urgència de (re)pensar-la. Es tracta d’una proposta que obri noves vies d’investigació acadèmica i de reflexió ciutadana.

Més enllà de la resenya del llibre podem dir que l’acte de presentació sigué la mostra d’un més que interessant teixit d’implicacions que s’hi donen en treballs com aquest, l’adaptació excelsa de la tesi doctoral de Pilar. Implicacions editorials (Maite Simon ens donà la seua suggerent visió com a editora), biogràfiques (moderà la taula Sònia López Blanes, periodista i antiga alumna de Pilar), professionals (apuntà sobre el sentit del llibre Rafael Currás, professor de Màrqueting de la Universitat de València) i de causa (amb l’anàlisi crític però òmplice de Carles X. López Benedí, expresident de la Coordinadora Valenciana d’ONG). L’assistència de públic sigué un èxit i la mesura dels ponents d’aquelles que deixen respirar i pensar doncs no s’abusà gens del temps dels assistents. Però això no llevà que en eixa agradable estona de conversa i reflexió compartida s’apuntaren idees molt interessants per al debat. I és que Pilar sempre fa passes més enllà per captar el sentit d’allò que tenim davant, molt especialment dels discursos audiovisuals. L’anàlisi acurat de 180 anuncis de grans ONGD (les multinacionals del sector que tene accés a la tele) l’ha permés afirmar sense pudor (o és que no és pot fer anàlisi crític de les ONGD?) que a l’igual que les marques de moda han utilitzat la cultura per legitimar el consum, les ONGD han fet servir la solidaritat. I el mecanisme narratiu emprat ha estat principalment l’ús de relats efectistes però simples, enganyosos, culpògens i ineficaços. Aquestos es sostenen sobre certs recursos de cuplabilització (i la vegada desculpabilitzadors cap agents de més de pes com governs o institucions) tals com la representació del cos, les mirades a càmera o la repetició d’expressions concretes com ‘depén de tu’. En definitiva, entendre que no només és publicitat, és una manera d’entendre el món i de com contar-lo.

Pilar, ahir et llançaren diverses propostes per continuar escrivint, però ja saps que totes estan a la cua després de la redacció per 400 colps. Enhorabona pel treball!

Els silencis mediàtics de 2015

silencis_15

En educació mediàtica com en altres contextos, sovint passa que més important que allò que es diu és allò que no es diu. Els oblits o els silencis no són casuals i ja ens va advertir Chomsky de les estratègies en la manipulació mediàtica. Per tant, si volem continuar en la tasca d’educar ciutadans crítics i amb interés per conéixer la realitat més enllà del que se’ns mostra, anirà bé tenir en compte aquesta proposta per a dimecres vinent.

L’anuari és un projecte de periodisme d’investigació que cada any treu a la llum temes que han estat silenciats als grans mitjans de comunicació, amb l’objectiu que arribin al coneixement de la societat. L’Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics és un projecte inspirat amb la iniciativa nord-americana Project Censored que naix l’any 2010 amb la intenció de traure a la llum els temes que els mitjans de comunicació han passat per alt durant el darrer any. Al llarg dels cinc anys de vida del projecte, s’han publicat vora setanta reportatges d’investigació de temàtiques socials, econòmiques i polítiques de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Alguns dels temes publicats en les darreres edicions han tingut després un ressò mediàtic important, com és el cas Palma Arena, la vulneració de drets als CIE, la SICAV de la família Borbó o les xifres del frau fiscal. L’observatori crític dels mitjans Mèdia.cat treu a la llum, per sisè any consecutiu, 12 temes que, des del seu punt de vista, han silenciat els mitjans de comunicació tradicionals al llarg del 2015. El resultat d’aquest exercici és l’ Anuari Mèdia.cat.

Inscripció gratuïta mitjançant el formulari  https://goo.gl/Z8vt0W

813, Truffaut per Paula Bonet

antoine_bonet

Per afinitat, sempre que trobem alguna cosa relacionada amb Les 400 coups, ens la mirem amb interés i simpatia. I és aquesta setmana que aprofitant l’exposició 813, Truffaut de Paula Bonet (del 5 de març al 17 de maig), al centre cultural Les Naus de València es realitzarà una animació a la lectura i tallers per a xiquets (dissabte 7 de març, 12.00 h.). S’explicarà dos llibres il·lustrats per Paula Bonet. El primer, escrit per Amaia Crespo, és Llegeix-me, una història idònia per a l’animació a lectura, i el segon, escrit per Elisenda Roca, és La petita Amelia es fa gran. Amb ells ens introduiran en el món de la il·lustradora a través dels seus treballs infantils. En el taller, els xiquets es ficaran en la pell d’una il·lustradora i donaran vida a un text especialment adaptat per a l’ocasió i inspirat per la pel·lícula Les 400 coups de Truffaut. Un llibre en blanc en el qual només estaran impresos els textos de la història, en versió de conte. Per a finalitzar i seguint el costum de deixar algun material de lectura en la biblioteca del centre, es demanarà a cada xiquet que personalitze diverses paraules de la cançó Li Tourbillon, mentres s’escolta, per entre tots completar un xicotet i original llibre amb la lletra de la preciosa cançó banda sonora de la pel·lícula Jules et Jim de Truffaut.

813, la darrera publicació de Paula Bonet, (presentació: dijous, 5 de març a les 19. 30 h. a Les Naus) neix de l’admiració cap a l’obra de François Truffaut, cap a la seua manera de veure i reflectir el món i tot allò que li angoixava o esglaiava i que va saber transformar en art. El llibre consta de dues part; la primera és biogràfica –basada en la saga Doinel- i la segona analitza tres dels seus films Jules et Jim, La pell suau i La dona del costat que se sustenten en les relacions triangulars. Es tracta d’un homenatge il·lustrat a un breu fragment de la seua filmografia i també al propi realitzador, aquell que considerava que els adversaris als quals s’havia de vèncer o convèncer no eren els productors o la crítica, sinó el públic, al qui es dirigia com una puta professional: donant-li la il·lusió de l’amor, satisfent-ho, alleujant-ho, però negant-li la boca. Paula Bonet és llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, completà la seua formació a la UPC de Santiago de Xile, la NYU de Nova York i Kaus Urbino (Itàlia). Va treballar inicialment a les tècniques de pintura a l’oli i gravat (calcogràfic, xilogràfic, litogràfic). A partir de 2009 es va centrar en la il·lustració i des d’aquell moment treballa en eixe camp. El seu treball, carregat de poesia, te multitud de ramificacions, des de la il·lustració en premsa, l’escenografia, el cartellisme o la pintura mural.

Un dia de pel·lícula

L’apunt anterior dedicat al 50é aniversari de Mafalda ens ha dut a portar a primer pla aquesta nova revista de cinema en línia. One This Day In Film actualitza dia a dia les efemèrides de l’extens univers cinematogràfic que començà a expandir-se amb l’arribada d’un tren. A la publicació web es poden llegir opinions noves i velles amb un propi sistema de qualificació, així com articles de diverses referències cinèfiles. El seu compte de twitter és la via ràpida per saber-ne la significació cinematogràfica del dia. Vos deixem amb el widget que possiblement integrarem després a una de les dues barres laterals. I és que cada dia és un dia de pel·lícula.


Avancem amb Mafalda

mafalda

El 29 de setembre de 1964, ara fa 50 anys, Joaquín Salvador Lavado, Quino, va publicar-ne la primera tira còmica del personatge al setmanari argentí Primera Plana. Mafalda, des d’ulls de xiqueta, disecciona amb mirada àcida i profunda una societat mitjana latinoamericana, hui en dia global, al temps que amb una inusitada maduresa és portadora de l’entusiasme i la il·lusió pels valors més progessistes. Mafalda en el seu format de tira còmica no és pròpiament audiovisual, però és mirada, enquadrament, síntesi narrativa, guió… Hui també hem començat el curs El curtemtratge, un projecte integrador en el qual participarem en la docència i en què esperem continuar fent xarxa entre aquells que fem audiovisual a les escoles. Aquesta setmana hem baixat el ritme de publicació, al temps que tenim la sensació que avancem més que mai. Em passat al pla de la docència de mestres; 400 colps avancem.

Next Page →