La barra sonora

I continuem descobrint propostes tan necessàries com interessants que han de nodrir el nostre aparador per comprovar que tenim al nostre abast una realitat audiovisual en valencià cada colp més rica i suggerent. La Barra Sonora és un programa creat per la productora valenciana Bocabadats Media amb un equip de grans professionals que treballen intensament per treure el projecte endavant. La proposta, posada en marxa el passat mes de novembre, reflecteix la diversitat de l’escena musical valenciana mitjançant trobades amb músics en bars. A cada capítol, dos músics s’ajuntaran en algun punt de la ciutat de València per fer música i conversar sobre ella.

I per aconseguir-ho, l’equip de Bocabadats Media, expliquen al web, s’ha envoltat d’amics tan qualificats com Jorge Luna treballant en la realització, Irene Herreras com a redactora, l’equip Joan Rojeski Disseny Sostenible que ha creat el logotip i col·labora en crear l’estètica visual i finalment Albert Val que dissenya els crèdits i totes les animacions del programa. És clar, no poden deixar d’agrair la presència dels músics i el bon tracte dels bars i insisteixen en la idea que el programa es fa entre tots. Així que si voleu seguir-lo de més a prop, podeu fer-ho a través de Twitter a @LaBarraSonora i comentar tot el que vulgueu sobre els seus protagonistess utilitzant el hastag #labarrasonora o en facebook.com/LaBarraSonora.

A la columna central hem inserit l’spot promocional del programa. Però com que som en cap de setmana amb fogueres en honor a Sant Antoni en molts pobles, per il·lustrar l’apunt aquesta Jota de Canals interpretada per Pep Gimeno ‘Botifarra’. Nosaltres marxem (dissabte al matí ens acostarem a la 1a mice) a l’escalfor del foc desitjan-vos bon cap de setmana i bona barra sonora.

http://www.labarrasonora.blogspot.com.es/

Un país de llibre

Aquest és un apunt que teníem pendent, especialment perquè els companys de Barret Films sempre tenen el detall d’informar-nos putualment de les seues magnífiques iniciatives. I aquesta que pot ser ja coneixeu, és també d’impacte. Amb una intel·ligent lectura del que suposa la xarxa com a via d’accés al públic, superant el model de broadcast dominant, han posat en marxa Un país de llibre.

Un país de llibre és un espai televisiu que vol acostar als espectadors els llibres valencians i en valencià: consta de 13 capítols de 20 minuts que s’emeten des de novembre fins març. Cada capítol està protagonitzat per un autor que presenta el seu llibre través d’una conversa itinerant amb el presentador del programa, Eugeni Alemany. Podem conèixer tots els detalls del llibre, però també moltes coses sobre els autors doncs furguen en la seua biblioteca, descobren la seua rutina de treball, les seues manies, els seus autors fetitxes o, per exemple, aquells  llibres que se li entravessen i mai han pogut acabar. Hi han molt més llibres al programa, és clar: visiten llibreries valencianes, i els llibrers ens fan les seues recomanacions personals; llibres per llegir al metro, o abans d’anar a dormir; alguns llibres s’alliberen de les nostres mans i poden anar a qualsevol lloc, esperant que algú se’ls trobe… Si voleu seguir el programa, visiteu el web els dijous; també podeu vore’l a la televisió en els horaris que trobareu als següents horaris d’emissió. La xarxa insistim, és el nou aparador audiovisual que ens ha de permetre si més no compensar els dèficits audiovisuals i culturals als quals els nostres gobernants han abocat la televisió pública valenciana. Ah, ja van pel capítol 5 del programa, però nosaltres n’hem triat per il·lustrar l’apunt el número 3 en el qual es conversa amb Aitana Carrasco, exalumna d’escolagavina.

Un país de llibre per Raúl Gálvez, guionista.

Nova secció: aparador

Iniciem nou mes, nova setmana, de la manera que més ens agrada: amb novetats de pes al mateix 400 colps. Novetats que passen per sumar persones; col·laboracions que possibiliten fer d’aquest espai un lloc per l’encontre, la participació i la creació col·lectiva. I és que el nostre amic Francesc Felipe s’ha animat a obrir una nova secció que anomenarem aparador. A l’igual que amb les joies animades de paulapé, sense rigideses de calendari ni intencions doctes en la crítica, Francesc ens farà posar la mirada sobre iniciatives o treballs que trobe d’interés comentar. Especialment aquelles més properes que conformen l’aparador de l’audiovisual valencià i en valencià. La col·laboració arriba tot just quan encara digerim el debat amb Antoni Sendra sostingut a partir del seu apunt Celia & Sunrise. Via twitter Francesc també ens apuntava un parell d’idees per donar contnuïtat a un debat ben necessari i és possible que més endavant cobren forma amb alguna proposta concreta. Però ara, ací vos deixem el primer apunt que obri aquesta secció: aparador.

Els zombies també parlen valencià

És 31 d’Octubre encara que no vullguem i ens trobem celebrant festes americanes a la ciutat de València.  Què hi farem! Estem al Musical de Benimaclet convocats per Josep Pitarch director de documentals com Més enllà del Mur i de videoclips de grups com Obrint Pas i Aspencat.  La sala està de gom a gom i som una bona colla d’amics per veure el primer curt zombie del cinema en valencià. Sens dubte la vitalitat dels creadors i creadores audiovisuals valencians no pot deixar de sorprendre’ns. Feliç dia Z que es l’obra que ens presenten és més que un curt, és tota una família d’actors, músics, maquilladors, càmeres, productors fent festa i traslladant l’escena zombie a València.  A priori pot semblar un curt simpàtic, sense pretensions però entre ruire i riure no deixa d’evidenciar-se el fet que l’audiovisual valencià és ben viu, o ben zombie,  depenent de com ho vullgues vore tu mateix.

Allò que importa és que, malgrat com ens posen les coses, la manca de recursos i de tots els impediments aquells que volem un cinema en valencià ens ho pasem pipa fent-lo, veient-lo o distribuint-lo. I companyes i companys això, aquesta passió pel nostre audiovisual és el que ens fa imparables. Penseu-ho bé ja que potser els zombies són els altres. Podeu fer un tast  de l’escena zombie  valenciana amb el videoclip que han fet els Rapsodes.

Francesc Felipe