Presentació de (Tot) el que encara no saps de les marques

presentacio-marques

Tot just d’ací una setmana, el diemcres 29 a les 19.00 h., tindrà lloc la presentació de la darrera publicació de la nostra companya Pilar Alfonso (Tot) el que encara no saps de les marques. Nosaltres ja vàrem publicar en el seu moment la ressenya del també company d’unentretants Natxo Moral. I seran tots dos precisament, Pilar i Natxo, qui intervindran en l’acte que organitza unentretants junt a la llibreria FanSet i Onada edicions, encarregada de l’edició. Ja sabeu doncs que compteu amb una setmana per organitzar l’agenda i no faltar a la cita amb una obra imprescindble si volem fer conscient al nostre alumnat de què significa el relat de les marques i com aquest es suma als diferents dispositius de poder que acaben per operar en la construcció de la nostra subjectivitat. El lloc, a la llibreria FanSet del Centre Octubre (c/ San Ferran, 12, València).

De les millors imatges d’acció i aventura

red-bull-illume-16

Sense dubte Red Bull ha sabut com construir un imaginari ric i particular i associar-ho a la seua marca. En aquest terreny l’aposta clara ha sigut pels esports d’acció i aventura en qualsevol format i medi; en moviment o fixes, per terra, mar, aigua o aire, amb rodes o sense, amb ales o sense, o senzillament amb el cos com a objecte de tantes mirades com de tants fotògrafs que han generat imatges de gran impacte sobre les nostres retines. I les millors imatges de les 34.624 presentades per 5.646 fotògrafs procedents de 120 països, han estat ja guardonades amb els premis, en diverses categories, Red Bull Illume 2016. No deixeu de visitar la web i les diferents gal·leries per gaudir d’imatges com la del fotògraf alemany Lorenz Holder que va rebre el primer premi amb el suport d’un jurat compost per 53 editors gràfics dels mitjans internacionals més prestigiosos.

Ara bé, altra qüestió és que de nou -i ací Pilar Alfonso ens ajudaria molt- la bellesa de les imatges i l’efecte d’una narrativa i uns relats molt ben construïts, no ens ha de deixar de veure que al darrere d’aquest fascinant desplegament visual, hi ha interessos econòmics de pes. I és que als centres educatius, especialment a partir de secundària, constatem que allò que era una qüestió molt tangencial -el consum de les anomenades begudes energètiques entre els joves- s’ha capgirat cap a un increment notable com a símptoma de l’empeny d’un mercat potenciat i en expansió que darrerament augmenta els ingressos de manera considerable. El propi relat verbal ja fa servir eufemismes enganyosos doncs en si, aquestes begudes no aporten energia sinó que són estimulants amb un alt contingut en cafeïna (una llauna equivaldria a tres o quatre tasses de cafè). El tema no és menor i bé pot ser pensat junt amb l’alumnat, almenys per fer-los conscients de que són objecte, de les dinàmiques del mercat i d’aspectes tan concrets com que associades al consum d’alcohol, han provocat casos de reaccions adverses com ara insomni, hipertensió, ansietat, deshidratació, convulsions, arrítmia i trastorns cardíacs greus arreu del món, i que molt millor en seria no prendre’n a la seua edat.

Bé, les imatges sempre presenten un caleidoscopi de lectures. La triada ací ens convida a desitjar-vos un bon cap de setmana de tardor i el text més motius i elements pel treball dins i fora de l’aula.

http://www.redbullillume.com/

Més que publicitat sobre ONGD

presentacio_marques_ongd

Aquest és un apunt que ja hauríem d’haver publicat. Però el ritme va com va i ves per on que, a bou passat, trobem motius encara més ferms per presentar-vos el material que, ara sí, ens ocupa. I és que ahir tingué lloc la presentació en públic de Les marques ONGD
 · del relat de la culpa al relat del consum i la redempció aldea global, la darrera publicació de la nostra companya i amiga Pilar Alfonso, mestra de llengua i mitjans audiovisuals a l’IES Faustí Barberà d’Alaquàs.

La comunicació publicitària de les grans organitzacions no governamentals per al desenvolupament, és una manifestació més de l’expansió social de la marca en les societats postmodernes? Tot partint d’aquesta pregunta, aquest volum descriu i analitza els principals relats construïts pels anuncis de televisió de nou ONGD (Cruz Roja, Unicef, lntermón Oxfam, Médicos Sin Fronteras, Manos Unidas, Ayuda en Acción, lntervida, Anesvad i Africa Directo) al llarg de dues dècades. A més, s’hi caracteritza el neorelat solidari com la narrativa que permet explicar bona part dels errors comunicatius de tota una època. L’objectiu fonamental del llibre és el d’analitzar la rellevància social i comunicativa de la publicitat neosolidària, i palesar la utilitat i la urgència de (re)pensar-la. Es tracta d’una proposta que obri noves vies d’investigació acadèmica i de reflexió ciutadana.

Més enllà de la resenya del llibre podem dir que l’acte de presentació sigué la mostra d’un més que interessant teixit d’implicacions que s’hi donen en treballs com aquest, l’adaptació excelsa de la tesi doctoral de Pilar. Implicacions editorials (Maite Simon ens donà la seua suggerent visió com a editora), biogràfiques (moderà la taula Sònia López Blanes, periodista i antiga alumna de Pilar), professionals (apuntà sobre el sentit del llibre Rafael Currás, professor de Màrqueting de la Universitat de València) i de causa (amb l’anàlisi crític però òmplice de Carles X. López Benedí, expresident de la Coordinadora Valenciana d’ONG). L’assistència de públic sigué un èxit i la mesura dels ponents d’aquelles que deixen respirar i pensar doncs no s’abusà gens del temps dels assistents. Però això no llevà que en eixa agradable estona de conversa i reflexió compartida s’apuntaren idees molt interessants per al debat. I és que Pilar sempre fa passes més enllà per captar el sentit d’allò que tenim davant, molt especialment dels discursos audiovisuals. L’anàlisi acurat de 180 anuncis de grans ONGD (les multinacionals del sector que tene accés a la tele) l’ha permés afirmar sense pudor (o és que no és pot fer anàlisi crític de les ONGD?) que a l’igual que les marques de moda han utilitzat la cultura per legitimar el consum, les ONGD han fet servir la solidaritat. I el mecanisme narratiu emprat ha estat principalment l’ús de relats efectistes però simples, enganyosos, culpògens i ineficaços. Aquestos es sostenen sobre certs recursos de cuplabilització (i la vegada desculpabilitzadors cap agents de més de pes com governs o institucions) tals com la representació del cos, les mirades a càmera o la repetició d’expressions concretes com ‘depén de tu’. En definitiva, entendre que no només és publicitat, és una manera d’entendre el món i de com contar-lo.

Pilar, ahir et llançaren diverses propostes per continuar escrivint, però ja saps que totes estan a la cua després de la redacció per 400 colps. Enhorabona pel treball!

Idiots

L’ús de la tecnologia sempre ens porta a aquella cruïlla que bifurca entre fer-nos més lliures, amb més possibilitats i la vida més fàcil o més depenents, submisos i possiblement infeliços. És obvi que els matisos passen per l’ús que en fa cadascú i les possibilitats que som capaços de crear. Responsabilitzar per tant la tecnologia serà voler matar el missatger. Però no podem ignorar tampoc que el mitjà és el missatge i per tant anirà bé pensar sobre el seu poder per modificar el curs i el funcionament de les relacions i les activitats humanes. Bé que ho sap Apple quan diu que entre un nou model d’iPhone i l’anterior, el que canvia és tot. I ací, al mig de la cruïlla que sempre implica el treball amb adolescents, nosaltres continuem facilitant material per poder portar a àmbits de reflexió com l’acció tutorial.

Ja ho vàrem fer amb el curt El mòbil de l’educació en el qual havíem estat ben implicats en la seua realització. En aquesta ocasió es tracta del curt Idiots que la companyia d’efectes visuals Big Lazy Robot va llançar l’any passat per satiritzar l’obsolescència programada i la vida moderna. Sobre ell ens havia cridat l’atenció la nostra companya Maria Garcia arran de la recerca de peces audiovisuals on les màquines estiguen implicades, doncs la setmana temàtica d’escolagavina girarà al voltant d’aquest tema. Mireu vos el curt i feu-lo servir sempre tenint en compte que la productora va advertir que el curt no s’ha de prendre massa seriosament, ja que ho van fer per riure’ns de nosaltres mateix doncs tots tenim un i-diot dins. Bon cap de setmana!

Saps si has participat mai en una campanya publicitària?

Una de les característiques que defineix la professió publicitària és la de saber observar el món que l’envolta, saber entendre el públic i adaptar-s’hi per a fer passar el seu missatge (molt més, per cert, que altres camps, com per exemple l’educatiu). Quan es va començar a observar que l’atenció l’espectador, sobretot dels menors, es desviava (o es compartia) de la televisió tradicional cap a les noves pantalles, semblava que representarien una amenaça pels publicistes.

Però ben al contrari. La viralitat d’Internet s’ha acabat rebel·lant com un mecanisme de difusió potentíssim (només cal recordar el fenomen Gangnam Style, a prop de les 2.000.000.000 visites arreu del món) i per tant s’ha rebel·lat com una eina de primer ordre per als publicistes: aconseguir fer diana amb un vídeo viral els ofereix coses fins i tot millors que la publicitat tradicional. Per exemple aconsegueixen superar un escull tradicional com és la reacció de rebuig de l’espectador a veure uns anuncis intrusius i molestos que li tallen la pel·lícula, li tapen el titular que estava llegint o li omplen el correu de brossa. Amb un vídeo viral resulta que l’anunci ens el recomana un amic i segurament, com que “ve recomanat”,  li farem una ullada. I si ens ha convençut a més el reenviarem (qui no vol ser l’amic simpàtic o enginyós que et fa riure una estona?).

I d’altra banda estalvien molts diners: eviten les milionàries tarifes dels espais publicitaris a la televisió, ja que la difusió els la fem nosaltres gratis (en tot cas poden tenir costos al principi, per exemple pagant a algunes pàgines o alguns bloguers populars perquè els en facin difusió -en molts casos fent veure que és iniciativa pròpia). I a més normalment l’elaboració d’alguns d’aquests vídeos virals és molt més barata que la de les peces audiovisuals tradicionals. I és per això que moltes marques cada cop han apostat més per fer anuncis i campanyes divertides, sorprenents, curioses, etc., i penjar-les directament a Internet esperant que la gent se les passi de manera ràpida i massiva. Però com sempre, l’enginy dels publicistes intenta anar sempre un pas per davant dels espectadors. I en aquest cas això s’ha traduït en vídeos en què la intenció publicitària està camuflada i es fan passar per autèntics uns vídeos que estan preparats o es fa creure una cosa  quan n’és una altra.

Segurament l’exemple pioner aquí va ser Amo a Laura, que suposadament era un videoclip d’un grup de música d’una espècie d’associació religiosa i ultraconservadora que promovia una vida “sense màcula” i atacava les males influències com per exemple la MTV i que va resultar ser una campanya orquestrada per la mateixa cadena. Dos exemples d’èxit més recents vénen dels EUA i són els d’una marca de roba esportiva que va idear una campanya amb dos vídeos falsos (el que en anglès anomenen un fake). En el primer un jugador de l’NBA suposadament (està fet amb efectes especials) saltava per sobre d’un cotxe per provar unes bambes de la marca. En el segon [vídeo de dalt] una actriu de la sèrie Gossip Girl suposadament (estava fet amb una doble) escapava d’uns paparazzi saltant per les parets d’un edifici i un pàrquing. Abans de començar a fugir, “casualment” es veia un primer pla de les bambes que portava. Si ho mirem amb perspectiva l’estratègia sembla clara: un megacrack de la NBA i una protagonista de la sèrie femenina d’èxit, “enganxats” en una situació real, no preparada, i fent coses sorprenents i extraordinàries. Com es pot imaginar, el 99% dels adolescents (i no tan adolescents) a qui li caigui a les mans el mirarà i possiblement el redifondrà a les xarxes socials. I per a quan es descobreixi que tot era un muntatge ja l’haurà vist gran part del públic objectiu. I fins i tot sabent que és fals, encara fa la curiositat de veure’l.

L’element clau d’aquests fake virals és que en tot moment sembli que són vídeos amateurs, espontanis (dels que agraden per la seva autenticitat i un component de voyeurisme) fets per iniciativa pròpia d’algun desconegut i en tot moment es camufli la seva relació amb la marca. És el mateix cas que es donava al vídeo comentat aquí en un apunt, que és una espècie de recull d’una sèrie de situacions captades per càmeres públiques que “mostraven” la cara més amable de l’ésser humà i que simplement era una adaptació en format viral de l’estratègia de sempre d’aquesta marca de refrescos: lligar la seva beguda amb la felicitat, la germanor, etc.

La pregunta que queda oberta des del punt de vista ètic és: els ciutadans i especialment els menors hauríem de tenir dret a saber que quan veiem aquests vídeos en realitat estem veient un anunci? Quan l’estan penjant als seus perfils de les xarxes socials, tenen dret els nostres alumnes a saber que en realitat estan formant part d’una campanya publicitària orquestrada?

Xavier Breil · @xavierbreil

Dona’m la teua mirada: presentació a València

Per què ensenyar a analitzar una novel·la i no una pel·lícula? Per què ensenyar a interpretar un text persuasiu i no un anunci? Davant l’evidència que hui dia les pantalles (de televisió, d’ordinador, de telèfon…) són la principal font d’informació i d’estímuls per als alumnes, des d’AulaMèdia es fan preguntes com aquestes i no troben altra resposta que la constatació que cal ensenyar als alumnes com funcionen els mitjans i què hi ha al darrere del que veiem en una pantalla. I que cal donar-los el dret a fer una lectura analítica del que hi veuen de la mateixa manera que es fa amb els textos escrits. Perquè els mitjans de comunicació són un reflex de l’actitud dels espectadors: uns espectadors ingenus i acrítics provoquen uns mitjans sensacionalistes i manipuladors; uns espectadors intel·ligents i crítics forcen els mitjans a ser intel·ligents i crítics. I perquè a AulaMèdia estan segurs que uns altres mitjans són possibles però només poden sorgir de l’exigència dels espectadors, no de la lògica empresarial i ideològica que s’imposa a la majoria actualment.

Així, Dóna’m la teva mirada. Fonaments del llenguatge audiovisual és un DVD didàctic, flexible i innovador que explica de manera senzilla i entretinguda els fonaments bàsics del llenguatge audiovisual, amb explicacions teòriques, demostracions pràctiques i exemples d’algunes de les grans obres de la història del cinema i també de la televisió actual.

I la seua presentació, sota el títol L’educomunicació com a resposta als reptes de la Societat del Coneixement: El projecte Dona’m la teua mirada (Fonaments del llenguatge audiovisual) tindrà lloc a València el proper dimecres 6 de març,  a les 17.30 h. en la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació. Organitzada per ACICOM, Associació Ciutadania i Comunicació, AulaMèdia i la pròpia facultat, comptarà amb la intervenció d’Angel San Martín, Catedràtic de Didàctica i Organització Escolar, Jose Ignacio Pastor Pérez, pedagog i president d’ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació), Xavier Breil d’AulaMèdia i Director del Projecte Dona’m la Teua Mirada i Francesc Josep Deó, Coordinador d’Aula-Mèdia.

Fes del teu regal, el seu Nadal

Som a punt d’entrar en dates d’excesos. D’alguna manera no està mal, assumir col·lectivament que per uns dies, bé que ens podem passar un poc de la ratlla: el menjar, les celebracions, les compres… Tradicionalment sempre quedava present en aquest horitzó col·lectiu la data redentora de l’1 de gener; per tornar a la dieta, deixar de fumar o preparar-se per a la costera de gener. Però ara, bé que ho sabem en l’àmbit educatiu, els límits cada vegada queden més diluits i el Nadal no és més que la cirera que remata el pastís consumista al que sembla ens hem abocat. Com bé assenyalava Carmen Ferrándiz, és cert que ens trobem en un moment de crisi que esperem almenys, servisca per canviar una tendència en els valors preponderants que dificulta el creixement mental.

Tot ja no s’hi val. I en aquest sentit s’alinea el treball que presentem hui. Es tracta d’un vídeo realitzat pels alumnes del crèdit variable de Publicitat de primer de batxillerat de l’escola Súnion de Barcelona. La idea era donar forma de manera audiovisual a una potent campanya de recollida de regals nous per entregar a xiquetes i xiquetes en condicions desfavorides. La campanya que comença hui i durarà fins el 22 de desembre té per títol Fes del teu regal el seu Nadal i la seua difusió i repercusió mediàtica ha superat amb escreix totes les expectatives. ‘En tan solament dos dies hi ha hagut més de quatre mil visites i més de mil persones l’han compartida a Facebook.’ han comentat els dos professors de l’assignatura, Ruben Wagensberg i Guim Tió quasi incrédul davant el ressó. Ara mateix, les visites ja s’han duplicat, i una llarga llista de famosos, com Quim Monzó, Toni Soler i Toni Albà, el programa APM, l’emissora iCatfm i el grup Antònia Font, n’han parlat a Twitter.

De nou doncs la potencialitat de les eines audiovisuals, el treball col·laboratiu i l’interés per compartir propostes i idees. Seria interessant el debat al voltant de la realització de l’spot si no ací mateix, que també, al menys en altres centres on l’alumnat de assignatures com aquesta poden valorar i raonar al voltant del treball d’altres iguals. Nosaltres, perquè conegau una mica més l’excel·lent treball que realitzen a l’escola Súnion vos deixem un parell d’enllaços més. I si aquest Nadal no tinguérem regals?

http://audiovisuals-escola-sunion.blogspot.com/
http://tv.sunion.net/

22 · desembre · 2010

La màgia de les coses menudes

De nou la creativitat de la ma de la publicitat que ens descobreix nous horitzons. “Dot” és el nom de la protagonista d’aquesta història considerada ja com l’stop-motion més menuda del món i és amb aquest títol que ha entrat al registre del Llibre Guiness dels rècords. La peça ha estat elaborada per a la campanya del llançament del Nokia N8 sota el lema “It’s not technology, it’s what you do with it” (No és la tecnologia, és el que fem amb ella.). Els responsables creatius de “Dot” són els animadors de la factoria Ardman Animations, coneguts pels llargmetratges dels personatges Wallace & Gromit. I per poder realitzar-la han fet servir una impressora en 3D per a aconseguir 50 versions diferents de Dot, ja que és massa xicoteta per a manipular ni doblegar com ho farien amb altres personatges d’animació stop-motion. Després va ser pintada a mà per artistes mirant a través d’un microscopi. La gravació es va aconseguir gràcies a un invent anomenat Cellscope pel qual l’equip d’Aardman va fixar un microscopi a un Nokia N8. No deixeu de veure també el making-off. Mòbils, stop-motion, narrativa,… per a quan aquestes pràctiques plantejades a l’aula?

Interacció narrativa

L’experiència audiovisual s’expandeix. Fa temps que al teatre es va trencar la quarta paret i alguna cosa similar està passant amb l’audiovisual. Ací donàvem compte fa poc del caràcter interactiu que comencen a tenir les noves narratives audiovisuals. Recordeu l’apunt de fa tres setmanes sobre el darrer vídeo-clip d’Arcade Fire on destacàvem la interactivitat propiciada gràcies a la nova versió del llenguatge de programació html 5. Avui, descobrim un anunci publicitari que va un pas més enllà d’aquella proposta literària en la qual havies de triar la teua pròpia aventura. En A hunter a shoots a bear, no només tries entre dues respostes per donar-li continuïtat a la història, sinó que a més pots dir als protagonistes que t’agradria que feren: i ho fan!. És increïble i dóna moltes pistes de per on comencen a transcòrrer les noves narratives en aquesta era transmediàtica. Altre detall, encara estem pensant com fan per a trencar també el camp (delimitació espacial clàssica de l’acció donada pels marges de la pantalla) quan la ma del protagonista ix per agafar el borrador. Navegueu, interactueu, jugueu i finalment contribuireu segurament a l’efecte viral que persegueix la campanya.

Next Page →