Memorabilis

Just quan havíem représ la publicació d’apunts, una errada en el servidor ens ha deixat fins ara sense possiblitat de continuar. Així que publicarem alguns apunts que ja haurien d’haver eixit i, tot i que perdran el valor d’actualitat més immediata pensem que paga la pena compartir-los per l’interés que ens ha suscitat. Sense dubte aquest és el cas de Memorabilis.

El Museu Valencià d’Etnologia, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, i l’Associació de Veïns Amics de la Malva, amb la col·laboració de la direcció i Departament d’Història de l’IES Isabel de Villena, varen presentar aquest dijous passat el projecte #MemorabilisMalva-rosa. Es tracta d’una iniciativa cultural i educativa de l’Equip 351 centrada en el repensament del passat més recent d’aquest barri marítim de la ciutat de València. #MemorabilisMalva-rosa planteja la recuperació de la memòria viva del barri de la Malva-rosa a través del treball realitzat pels alumnes d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i Batxillerat de l’IES Isabel de Villena, amb la clara intenció de comprometre i implicar als seus veïns i veïnes, a més dels agents socials en la dinamització del barri i la creació d’un relat sobre la història del mateix.

Després d’adquirir determinats coneixements envers la importància de la memòria oral en la recuperació del relat històric del barri, els alumnes d’aquest centre educatiu han realitzat tota una sèrie d’entrevistes a persones majors del barri, les quals han compartit el seu passat recent i les seues experiències en aquesta demarcació. Unes intervencions que han quedat registrades per part dels alumnes fent servir el telèfon mòbil. Posteriorment, els audiovisuals han estat allotjats a un canal de Youtube, pel que els materials resulten de domini públic. A més, amb aquests vídeos s’ha produït un documental, el qual es va presentar en l’acte de dijous 1 de juny a l’IES Isabel de Villena. En el projecte #MemorabilisMalva-rosa han participat 61 alumnes d’ESO i Batxillerat de l’IES Isabel de Villena, els quals han estat instruïts per quatre professors del centre per a la realització d’un total de 13 entrevistes. I si voleu ampliar enara un poc més la informació podeu anar al següent enllaç.

28a eacn: el resum

Primer hi ha l’expectativa, la il·lusió, la incertesa. La preparació d’allò que es pot preparar. Després, la intensitat de l’activitat acaba per generar una extranya relació amb el temps. Així que en un tres i no res ens trobem penjant el resum. De dijous a diumenge la quotidianeïtat de 16 alumnes i dos docents muta en forma d’eacn d’hivern. L’adn de l’experiència és una cadena d’aprenentatge i diversió, treball i conviure, rigor i afecte. Les imatges són eloqüents però no ho expliquen tot. Hem pensat el selfie. Entre reflexió i acció, hem buscat el sentit del fenòmen. De selfies, els alumnes n’han fet uns quants, individuals, per parelles o en grups, des del clixé més estereotipat a l’intent per desfer-se d’artificis. Però també han retallat i apegat per un auto-retrat en format collage, han transitat més per lo analògic en contacte amb una càmera polaroid o han conversat amb Lluc Mayol sobre el fanzine com a forma de compromís cultural i polític o com reivindicació d’una intimitat cada vegada més sobreexposada. No ha faltat el microfestival de vídeocreacions a partir d’un fragment musical, ni la gravació del procés creatiu, ni moment per introduir novetats com la visita guiada a càrrec de Juanjo, l’arqueòleg municipal de Xelva. Quan els pares arrepleguen els fills els fem una mostra d’allò que han viscut i treballat. I es queden bocabadats. Però és que nosaltres també.

28a eacn

eacn_textura

De dijous a diumenge tindrà lloc una nova edició de l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina i en van 28 en el seu total. És costum ja en les edicions d’hivern (en fem l’altra a l’estiu) explorar terrenys no tan convencionals de la narrativa audiovisual i plantejar propostes que ens permetesquen indagar en altres formats per, entre d’altres, pensar la relació amb la imatge mateix. És des d’ací que en aquesta ocasió volem indagar en el fenòmen selfie i elaborar una peça audiovisual que arreplegue el treball realitzat. Pensar junt a l’alumnat com introjectem narratives visuals donades, com poder eixir-nos per generar les pròpies, adonar-nos que sovint ja quasi no importa la imatge només el gest i de la sobrexposició de la intimitat sense ser-ne conscients. Farem vídeo, fotografia i collage… entre d’altres activitats i sempre enmig d’aquella convivència que busca també la possibiltat que l’alumnat es reconega en altres formes d’estar-hi i relacionar-se, amb l’aprenentatge com a leiv-motiv.

En tornar vos contarem. Fins dilluns!

Save

Save

Porta’m bàsquet

Ens torna a escriure Josep Antón, del CEIP San Joan de Ribera de Burjassot, per comunicar-nos la nova bona i ens conta: Tenim un nou curt a l’escola i tornem a estar d’enhorabona perquè hem sigut premiats al concurs que ha organitzat la FEB (Federació Española de Basquet). El curt es va realitzar el passat mes d’octubre quan el mestre d’Educació Física del centre em va parlar del Programa Actibasket. Aquest programa está impulsat per la FEB, la Fundació Trinidad Alfonso i el València Basket Club. La tasca es tractava de realitzar un mural amb un Decàleg del Bàsquet un curt d’uns 5 minuts on els alumnes i la resta de la comunitat educativa expresaren missatges relacionats amb el bàsquet així com les carències del centre en material i infraestructures per a la seua pràctica.

Tráeme baloncesto és el nom del curt, dirigit pel mestre Josep Anton i protagonitzat per un grup d’alumnes de l’escola. Constitueix un cant a la pràctica del bàsquet i l’esport -inseparable de l’educació- i denuncia també les carències d’instalacions esportives en aquesta escola pública. De fet, els alumnes de la línea en valencià del centre no tienen més remei que traslladar-se al parc públic de l’Eixereta per tal de realitzar les seues sessions d’Educació Física mentres no finalizen les obres de reforma del centre que actualment continúen paralitzades. ”Començarem la casa… Per les cistelles” un lema tan íronic com esperançador, ens deixa una porta oberta a un canvi que l’escola ja demana i mereix des de fa temps.

D’altra banda, comentar que el passat dimecres 2 de novembre, es va lliurar el premi a l’escola, dos cistelles de bàsquet traslladables. A més els auténtics protagonistes, junt als alumnes, van ser els exjugadors Jorge Garbajosa, Elisa Aguilar i Victor Luengo, junt amb el base del València Basket Sam Van Rossom, que van gaudir del curt i van respondre a totes les preguntes formulades pels alumnes i van agraïr el treball realitzat pel centre. Després de la presentació, van estrenar les cistelles amb diversos llançaments ben afortunats la majoria. Va ser un dia divertit emocionant i inoblidable per a la xicalla del centre i també per a totes les parts implicades al projecte.

25a eacn

Sempre les coses són en funció de la perspectiva. Per això, haver-hi arribat a la 25a edició i mirar cap enrere va generar un component emocional que ha travesat les nostres pells cada dia d’aquesta setmana passada. Entre el 6 i l’11 de juliol, a Xelva una vegada més, va tenir lloc la 25a edició de l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina. Dues edicions cada curs i 12 anys i mig de trajectòria d’un projecte que volem pensar, aconsegueix l’objectiu primer: transformar en positiu el nostre alumnat. Indicadors? els somriures dels alumnes, les paraules en boca de les famílies, les imatges generades per tots, ara, 18 alumnes de secundària dels quatre cursos més tres mestres.

Dilluns els alumnes arriben i després d’acomodar-se a la casa comencen amb la feina cinematogràfica. Primerament amb una xarrada introductòria sobre conceptes bàsics del cinema i algunes pautes de planifiació i realització. I és que a continuació planifiquen amb guió tècnic i story board, el guió d’un fragment d’una seqüència real, en aquest cas de la magnífica comèdia dels Marx, Una nit a l’òpera. De vesprada, realització amb la intensitat del rodatge per equips i l’edició en paral·lel. A la nit fem el visionat comentat i comprovem les diferents eleccions dels equips, moment que resulta molt enriquidor. És una pràctica aquesta que permet l’alumnat trencar ma de rodatge, plantejar-se eleccions personals per abordar la realització i incorporar conceptes vistos anteriorment (el raccord, la pauta de l’eix, la tipologia de plans…). Seguidament i abans de donar descans al cos, presentàrem les altres dues propostes de treball: el projecte central i la proposta de vídeocreacions a partir d’un fragment musical.

Dimarts va ser dia complet de cinema. Encetàrem el rodatge del projecte central i ens va visitar el primer convidat. En aquesta edició la proposta central tenia forma de vídeo-clip. El format era excusa per abordar la temàtica del poder de les imatges i com aquestes poden arribar a modelar la nostra realitat. La Dolce Vita era el tema musical triat i per acompanyar un vídeo clarament diferenciat en dues parts. Una primera amb format, textures i maneres al més pur estil publicitari com si d’una anunci d’Estrella Damm es tractara. Prèviament n’havíem analitzat alguns exemples i reflexionàrem junts sobre com els anuncis acaben per configurar un imaginari col·lectiu d’una realitat editada, possible però llunyana, on s’elideix allò que després acaba per generar frustració. Ja ho sabem, als anuncis i sovint al cinema, l’aigua de la dutxa ix a temperatura, el café i les torrades ja estan preparats i no cal escurar, els cossos són tant bonics com impostats… De vesprada comptàrem amb la particiàció d’un convidat excepcional, Vicent Monsonís. Monso és exemple de constància, capacitat de treball i resistència en un panorama audiovisual valencià que ha viscut moments desoladors. Ens va contar els seus plantejaments, la seua trajectòria, va mostrar-nos en què està capficat ara mateix, donar-nos algunes orientacions de treball ben valuoses i va deixar en l’aire algunes idees de gran interés. Així, va encoratjar l’alumnat a aprendre les eines i les maneres per contrarrestar tanta invasió i manipulació mediàtica a la qual estem sotmesos. Sempre he volgut fer cinema a casa meua i d’alguna manera, tornant-lo a convidar, nosaltres volíem dir-li que l’eacn també és casa seua doncs va ser, ja fa 12 anys, el primer convidat de la nostra proposta. Un retrobament d’allò més emocionant. A la nit, contacte de nou amb la proposta gastronòmica de la Segona nit de la tapa. Per rebre les orientacions adients, comptàrem amb la excel·lent col·laboració de Lluc Teodor, ex-alumne i cuiner professional.

Dimecres fem la primera de les dues grans excursions, la marxa Xelva-Calles-Xelva. L’oratge de calor infernal ens furtava la possibilitat d’una de les imatges tan carismàtiques de tantes edicions d’estiu, la de l’alumnat a l’aqüeducte de la Penya Tallada. I és que optàrem per fer la ruta curta i evitar l’exposició a tant de sol. De camí al blau de la piscina de Calles, converses i càntics al mig del paisatge i la natura, i l’únic incident de la setmana, que finalment va quedar només en un intent d’esquinç. L’alumnat a la muntanya opta per fer el cabra però paradòxicament qui va baixar amb serenitat va ser qui va tenir mala pata. Siga com siga els alumnes necessiten del contacte amb la natura i del coneixement del territori. De vesprada teníem la segona de les visites, també carregada d’emoció. Ens visitaven dos dels components del grup musical Tardor, Àlex Martínez i Cesc Doménech. Però la seua tarja de visita amagava un detall més revelador. Tots dos sigueren alumnes de la primera edició de l’eacn i protagonistes del primer curt que aconseguírem realitzar al complet, Trobada amb el vampir. El seu visionat més les explicacions de l’Àlex sobre a seua experiència audiovisual amb la direcció d’un curt i diversos vídeoclips era només l’antesala a un dels moment més màgics de tantes edicions. La interpretació en directe i acústic d’un parell de temes, va deixar l’alumnat bocabadat i alguna llàgrima a punt de vesar ulls emocionats.

Dijous, passat ja l’equador, va ser segon dia de rodatge dedicat al vídeo-clip però també a tancar les vídeocreacions per parelles. Així que per primera vegada teníem totes les peces tancades un dia abans del nostre microfestival que sempre té lloc la darrera nit. El tema triat per a la vídeocreació era el primer fragment de 16 segons de Vcr del grup The XX. A la nit tornàvem a la gastronomia amb un consolidat concurs de pizzes preparades pels alumnes. Recuperar la fresca del carrer per sopar també sigué un encert.

Divendres, la segona de les grans excursions, la reservada per al tram final per la seua càrrega simbòlica: l’excursió del riu. Remuntar el riu Chelva-Tuéjar sempre amb el component iniciàtic, quasi et gradua quan l’has acabada i has sentit els arraps de canyes i esbarzers però també la ma amiga que t’ajuda a passar o la força d’una aigua que mai és la mateixa, com un mateix quan deixa l’eacn.

Dissabte és tancament. Cada acció porta l’alumnat allà on no vol arribar. Malgrat que estan començant l’estiu, els invaeix una sensació de final perquè, especialment per l’alumnat de 4t, acaben moltes coses. El rodatge dels últims plans, la paella final després de les últimes arruixades sota la mànega, apretar la maleta desordrenada o els darrers moments de jocs intenten mitigar un vuit també necessari de viure.

Sempre queden coses per explicar; les pel·lícules visonades, anècdotes, jocs, converses… Sempre hi haurà coses per millorar, forma part del nostre adn mirar de redissenyar per la millora. Però, al solatge final, queda la satisfacció d’haver aconseguit aquell primer objectius, transformar en positiu els alumnes, amb aprenentatge, rigor i afecte. Viscuda la 25a edició tornem a posar la mirada en les futures edicions.
Per molts anys!

De Mans… D’avions

Ens repetim però no ens cansem per necessari. Rebre un mail, un apunt, on es presenta el treball audiovisual d’altre centre, és per nosaltres paradigma d’allò que volem ser. La conversa a l’ombra de l’om, a la plaça del poble, la del cinema a la fresca. I ens posem poètics doncs no és per menys. Ens escriu Josep Antón (recordeu el Superheroi, premi Wolters Kluwer atrogat Cuadernos de pedagogía en els Tirant de Mice 2014?) per continuar amb aquesta conversa en la qual cada dia sabem un poc més dels altres, d’aquells que fem cinema a l’escola.

De Mans… D’avions

Vos torne a escriure per fer-vos saber que el passat 22 de juny els meus alumnes i jo vàrem guanyar el 1er Premi de la Trobada Audiovisual de Joves a Cinema Jove. Aquest cop el curtmetratge tracta el món de la poesia i en concret, la de Miquel Martí i Pol. Al llarg del curs que ara acaba i junt a la meua companya Dori Palencia, hem portat endavant un projecte poètic amb l’alumnat de les nostres tutories, els alumnes de 5é i 6é de primària del CEIP Sant Joan de Ribera de Burjassot. Al primer trimestre del curs vàrem presentar als alumnes les figures dels dos poetes a treballar: Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés. En aquest trimestre els xiquets varen treballar les poesies i per Nadal, es va fer un recital d’una selecció dels poemes dels autors.

Al segon trimestre, el projecte va continuar amb la realització de dos curtmetratges on es dotava d’una història a dos poemes dels autors treballats. De mans… [dalt], guanyador del premi a Cinema Jove, ret homenatge a Miquel Martí i Pol. Enllaçar les mans, els gestos i els versos, una visió particular de la seua poesia a través d’una breu passejada pel seu poema Dona’m la mà. D’avions [baix]la segona part del projecte, és un vol per la poesia d’Estellés mitjançant el qual els alumnes han anant descobrint-se uns a altres els versos d’aquest autor del nostre poble.

El rodatge dels dos curts es va perllongar fins el mes de març i es va fer íntegrament en horari lectiu. També en aquest segon trimestre, vàrem repetir el recital de poesia amb el repertori dels poetes, però aquesta vegada a l’institut del nostre poble, l’IES Vicent Andrés Estellés on els nostres alumnes recitaren per a l’alumnat de secundària i batxillerat del centre. Finalment, el 20 de maig, els vàrem estrenar a l’escola. No vull deixar d’esmentar que hem rebut el suport de tanta gent per fer els curts: els músics Lluís Llach, Borja Penalba, Tomàs de los Santos i d’altres, varen cedir la seua música perquè formés part del projecte i tantes persones de l’escola i el nostre voltant.

Josep Anton
Mestre del 3er cicle de primària. CEIP Sant Joan de Ribera. Burjassot

Aporue!

Contents, més que contents; piulàvem per raons òbivies diumenge a última hora de la nit. I encara més, de contents, en rebre al dia següent aquest apunt de la ma de la responsable del treball, Carmen Maria, professora a l’iES Lluís Vives de València.

Emilio Martí ha dirigit un super taller d’animació que ha durat així com uns 5 messos, en que els alumnes han treballat segons els venia bé, vull dir, hem treballat a diferents ritmes per tal de poder donar eixida als currículums i les programacions sense problema.Els nostres socis europeus també han treballat en la pel·li durant els tallers que van fer en març, durant els dies que van estar a València. Aquesta pel·li és un conjunt de micropel·lícules, petites unitats narratives construïdes per diferents equips d’alumnes de batxillerat d’arts, totes amb l’objectiu de donar forma al fet de contar el punt de vista de la nostra escola dins d’un projecte europeu Comenius d’intercanvi escolar: Young Artists in Emergency, criticart.

Pot ser amb 15 minuts ens haja quedat un poquet llarga, pot ser hi ha algunes escenes de tipus vídeo-documental que es podrien retallar. Però ara mateix el producte que tenim és aquest. Ah, i estem inmersses, la meua companya de departament Ana Sáenz Aliaga i jo, en altre projecte de dinamització de l’audiovisual, el II concurs de stop-motion al Lluís Vives, que conta amb el suport econòmic de l’AMPA i amb professionals del món de l’animació com Pablo Llorens, Borja Flors (Clay Animation), o professorat de BB.AA. que es dediquen a aquest àmbit. En un parell de setmanes tindrem els guanyadors i vos informarem puntualment.

I si sóu d’altres centres i esteu immersos en finalitzar treballs audiovisuals, no dubteu en compratir-ho!

eacn & #projectehorta (per Paco R.)

eacn_24_02

Lentament amaneix a l’Horta, per la banda de la Punta. El cel és grisenc i fins i tot cau un plugim tènue. Són les 8 i quart del matí i ja n’hi ha algun que un altre soroll a l’habitació de l’entrada. Els de la cambra dormen. Els primers a dutxar-se aprofiten el moment per a prendre-s’ho amb calma.

Des del finestral de la cuina veig els camps. Un llaurador (més tard serà entrevistat pels alumnes) està tractorant en un bancal. Comença el dia a l’escola d’activitats culturals a la naturalesa (EACN) de l’escola gavina. És l’edició d’hivern 2015 (amb aquesta van 24 edicions, o encara com dirien els eaceners més posats, 24 i mitja!).

Entre unes altres peculiaritats, en aquesta edició hem lligat el projecte general d’escola (que enguany és l’Horta) als xicotets projectes de treball dels equips d’alumnes que constitueixen l’eacn. El hashtag #projectehorta ha estat l’emblema escollit per a fer l’arreplega de tota la feina feta. A més, per a proporcionar als alumnes les millors oportunitats, la pròpia eacn es desplaça fins a una alqueria situada a la banda de la Punta. Aquesta casa, meravellosa, acull els setze alumnes que s’han aplegat fins ací per fer realitat els seus projectes, els de cinema i alguns altres…

L’alqueria ens l’ha cedit la família Pasqual-Perales, Jordi i Victòria: pares de 3r d’ESO compromesos amb la recuperació de la bellesa, amb la natura i amb el trellat de mantenir-se en peu davant la mole urbanística que per la banda del nord i de l’oest ja es deixa veure en avançada. Va la nostra gratitud a aquests amics de l’escola i el territori.

Els equips de treball, formats per quatre alumnes, han de fer una mirada calidoscòpica a l’Horta. Han de cercar la bellesa (natural, creada, percebuda), l’Horta habitada (la gent, els oficis, les persones i personatges), el diàleg amb la ciutat (amb el què del model urbanístic valencià) i l’Horta decadent (una realitat que s’hi deixa veure als màrgens de les sèquies, als enderrocs de les barraques). Un minut per a cada paràmetre. Quatre minuts per a cada grup. Una selecció expressiva que pose de relleu que la realitat és editable, segons què volem narrar. Un document i testimoni de què és l’Horta al segle XXI.

eacn_24_01

Això pel que fa al treball tècnic i cinematogràfic principal. Perquè, a banda, hi ha la proposta de la videocreació, 26 segons d’una selecció musical que els participants han d’acompanyar d’imatges amb l’esquisitesa o la vulgaritat que aquesta música els inspire. I, com no, el treball de simple manteniment d’un grup nombrós: la intendència (gestionada per la mestra Sònia Real); la neteja dels espais; la cuina (amb la primera nit de la tapa, en la que ens ajuda un estimat ex-alumne, Lluc Teodoro, cuiner professional). Per més intensitat, les visites de profesionals de món audiovisual,com Marc Sempere (artista multidisciplinar; del col·lectiu “Compartir dóna gustet”. Un col·lectiu que per cert ha rebut un Goya apenes fa uns dies), Mar Gutiérrez (cinepoem) i Julian Garrido (càmera manipulador de Drone). I jocs, pel·lícules, vivències i mil coses més que seria impossible de llistar ací.

Paco Raga | un bloc educat

Participació al Premi Sambori-MiCe 2015

mice_somiant

Com sabeu, aquest any la Fundació Sambori, dins del marc de la 3a MiCe · Mostra Internacional de Cinema Educatiu ha convocat el Premi Audiovisual Sambori-MiCe 2015. La llista, amb 32 obres de 26 centres, si més no, evidencia la bona salut del cinema a les escoles del País Valencià. Nosaltres ja ens posem en marxa per intentar facilitar-vos el coneixement dels processos creatius que hi ha al darrere de tant de treball. Saber dels altres i dels sentit de les propostes en contextos determintas resignifica el seu valor més enllà del producte final. Molta sort a tots!

1 Col·legi Sant Cristóbal Màrtir II (Picassent) – LES LLETRES
2 CEIP Joan XXIII (el Grau de Gandia) – WHEN I’M GONE. (ENS N’ANEM)
3 CEIP El Braçal (Estivella) – EL DIARI DE FRANCESCA D’ESTIVELLA
4 CEIP Villar Palasí (València) – (RE)VIURE
5 CEIP Villar Palasí (València) – VIATGE A LA LLUNA
6 CEIP Villar Palasí (València) – L’ÓS GEGANT I L’ÓSSA MAJOR
7 CEIP Benadressa (Castelló de la Plana) – LA SALSA DE L’AMISTAT
8 CEIP Puig Campana (Benidorm) – LA MALEDICCIÓ DE LA PIRÀMIDE
9 CEIP Heretats (l’Alcúdia) – LA MÀQUINA DEL TEMPS
10 CEIP Heretats (l’Alcúdia) – NEGRETA
11 CEIP Heretats (l’Alcúdia) – L’ILLA DESERTA
12 CEIP Sant Joan de Ribera (Burjassot) – EL SUPERHEROI
13 Col·legi de las Higuerillas (Requena) – VIATGE DE FI DE CURS
14 Col·legi de las Higuerillas (Requena) – IES EL CIM
15 CEIP Martínez Valls (Ontinyent) – “CARLETS” VAIXELL DE JOGUINA
16 CEIP Ciutat Artista Faller (València) – AL RITME D’UN SOMNI
17 CEIP Verge del Rosari (Massamagrell) – PIRULÍN PIRULON
18 CEIP Francisco Giner de los Ríos (València) – EL CALAIX DE LA IMAGINACIÓ
19 CPEE Sanchis Banús (Ibi) – BALLANT A L’ESCOLA
20 CEIP Verge de la Font (Vilallonga) – LA FESTA DE L’AIGUA
21 Col·legi Sant Bertomeu (Godella) – EL JARDÍ
22 IES Malilla (València) – LLEGIR ÉS SOMIAR
23 IES Joanot Martorell (València) – VIDEOLIT DE L’OBRA D’ÀNGEL GUIMERÀ: MARIA ROSA
24 CFPA Sant Carles (Ontinyent) – CAMP DE MAUTHAUSEN
25 Escolania de la Verge dels Desemparats (València) – DEIXA’NS ELS GUANTS, BUTXANA
26 IES Blasco Ibáñez (Cullera) – DESAMOR A PRIMERA VISTA
27 IES Malilla (València) – CINEMA NEGRE
28 IES Torís (Torís) – TRAGÈDIA DE CALDESA
29 IES La Malladeta (la Vila Joiosa) – ZOMBIS
30 Escola Gavina (Picanya) – FULL DE RUTA
31 IES Càrcer (Càrcer) – L’IES CÀRCER, EL NOSTRE INSTITUT
32 IES Doctor Faustí Barberà (Alaquàs) – COSA DE DOS

Eixida 9 d’octubre: fotografies premiades

Per tal de donar més contingut a l’eixida commemorativa del 9 d’octubre, enguany es va decidir a l’IES escolagavina convocar un concurs de fotografia. Es tractava de trobar aquella imatge que captara cert esperit de l’activitat. La proposta va ser molt ben acollida però la resposta i la posterior recepció d’imatges va ser més minsa. Les fotos es podien fer individuals o per parelles. El periode d’enviament de fotografies es va allargar quasi al novembre i posteriorment el jurat (Empar Martínez com a coordinadora d’eso, Rafa Santibáñez com a representant del departamnet d’arts plàstiques i visuals i Jordi Orts com a adminsitrador de 400 colps) ha tardat en trobar el moment oportú per deliberar-hi.

Però tot arriba i finalment ací estan les imatges premiades. La decisió del jurat és irrevocable i en aquesta ocasió s’ha optat per donar el premi ex aequo a dues fotografies de les quals l’autoria de cada una recau en dues parelles de 1r d’eso. Totes dues imatges es complementen i per contrast ens parlen de l’activitat. El premi és un dinar amb el jurat en el qual es farà entrega d’un element sorpresa com a testimoni del resultat.

1r premi ex aequo: fotografia d’Irene Sapiña i Maria Llabrés

1r_irene_maria

El jurat ha valorat la narrativa de la imatge. Al mig del rebombori que suposa portar un nombrós grup d’alumnes per les runes del castell romà de Sagunt, un alumne troba el moment per separar-se del grup i contemplar el paisatge. Ves a saber que estarà pensant (la imatge convida a intuïr-ho) però les fotògrafes estan allà per capturar l’instant. Pot ser els seus pensaments el conviden a eixir del marcat contrallum i posar-se a caminar per eixa estora de camps que el separa de la mar. Figura i fons, llum i ombra, l’adolescent tot sol, al mig del marc que no del món.

1r premi ex aequo: fotografia de Pau Suárez i Mateo Regal

1r_pau_mateo

El jurat ha valorat la plasticitat de la imatge. És l’única de les imatges rebudes que ha optat pel blanc i negre i en contrast amb les altres fotografies aquesta gama de color n’és un recurs valuós. També per la qualitat de l’escala de grisos, ben definits i contrastats. La composició de línies trobades aporta elements tensors però suggerents. Fotografiar és saber alçar el cap i mirar, parar la passejada i observar aquelles dimensions, aquells elements històrics o urbans que donen a entendre que som a Sagunt commemorant el 9 d’octubre.

Next Page →