Spot mice 2017

Febrer és Mice. I Mice és celebar el cinema per a xiquets i joves, el cinema fet a escoles i instituts, o senzillament el cinema. La Mice es projecta sobre el món amb un marc ben proper d’encontres, xarrades, projeccions, tallers, intercanvi d’idees i tot allò que una organització encoratjada posa al nostre abast. I per arrancar el mes, ací teniu l’spot d’enguany que és una invitació a sumar-nos-hi: no vos la podeu perdre!

http://www.micevalencia.com/

Sambori-Mice 2017: El misteri de la Xispa

sambori_mice_17

El misteri de la Xispa

El misteri de la Xispa naix de la idea que ens dóna Dis-capacitat, el curt que presentem l’any passat també al MICE per casualitat. Aquesta participació ens deixa entrevéreu com és de gratificant per al nostre alumnat la difusió i valoració de la seua feina, però sobretot, ens val el seu argument: les capacitats dels nostres alumnes i les possibilitats que resulten de la suma de totes elles.

El treball d’El Misteri de la Xispa comença amb l’elaboració d’una història on els set membres de la nostra aula troben ràpidament el seu lloc. No vam haver de fer càstings ni assignar papers: Jose Luis seria el personatge principal per la seva capacitat d’expressió corporal (és com millor s’expressa i es fa entendre), Vicent ficaria la veu en off (és un gran cinèfil i imita a la perfecció tot tipus de registres), Xavi caracteritzaria als personatges (és un gran dibuixant de còmics i va centrar escenes i vestuaris amb els seus dibuixos ), Maeva ha sigut la tècnic de so (és una amant de la música i ha après a editar les gravacions des de zero), Pablo ha gaudit de cada gravació i sobretot de les preses falses (li agrada gravar veu i imatge de forma quotidiana), Cristian ens va fer el favor de donar-li el toc d’humor al nostre curt (es va llevar la vergonya de damunt per fer de ‘l’espontani’), i Ximo simplement es va comprometre des del principi amb la direcció (cap escena programada es quedava sense gravar i cap començava fins que ell no donava l’ordre de “accissión!!”).

misteri-xispa-02

La idea d’aquesta història a mig camí entre el cine negre i la comèdia, es converteix en un taller que dura tot un quadrimestre on ens adonem que som capaços de millorar-la de a poc amb tots els recursos que tenim al nostre abast. Els alumnes comencen a aportar i repensar a casa: efectes de so, filtres cinematogràfics, bandes sonores, trames… A més a més, aquest curs experimentem amb el croma, cosa que ens dóna molt de joc i ens documentem per tal de donar-li una forma el més ‘cinematogràfica’ possible (de aquí sorgeix la idea de digitalitzar els dibuixos del guió fets per Xavi per a l’entrada del curt.

El millor en aquest cas, el més extraordinari per a mi és l’espontaneïtat. No sé per què, ni si també ocorre amb l’alumnat del centre ordinari, però una de les grans carències dels nostres alumnes és la creativitat, ja que estan massa acostumats a què tot els vinga fet, i a partir d’ací, tractar de repetir-ho.  Aquesta ha sigut la millor part del nostre curt, que la majoria de situacions s’han resolt amb aportacions, sons i cares que han sorgit del seu cap.

Quan les gravacions comencen a rodar, trobem interessant que les famílies vegin l’atmosfera que es crea, així que els convidem a participar d’alguna sessió de gravació… i sens colen al guió! El resultat és espectacular, ja que no solament som ara nosaltres els que esperem i confiem en el resultat final… i eixies expectatives ens fan més gana de fer-ho millor!

El tema de l’edició també ha sigut tot un repte, hem necessitat tots aprendre per aconseguir el que volien, remirar-nos molts tutorials i repetir moltes tomes; el millor d’aquest aspecte, les possibilitats d’autoaprenentatge que tenen els programes d’edició més bàsics, ja que quasi tot ho pots trobar a internet!

misteri-xispa-01

Poc més queda per dir d’ElMisteri de la Xispa, saber que no ha estat elaborat pensant en la MICE, pel que hem hagut de fer un referèndum per vorer quines escenes podrien ser obviades, ja que durava 19 minuts (no va ser gens fàcil arribar a acords), i que ens queda la satisfacció d’haver despertat un ‘cuquet creatiu’ en tots els que hi hem participat, alumnes, mestres i famílies. Esperem que no sigui l’últim dels nostres curts!

Rosana Bas Belda · Tutora de l’aula de TVA
CPEE Raquel Payá (Dénia)

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Sambori-Mice 2017: Vull fer cinema!

sambori_mice_17

Vull fer cinema

Un curtmetratge gravat amb alumnes de primer de primària del CEIP Santa Bàrbera de Benifaió, al maig del 2016 i que s’estrenà al Centre Cultural Enric Valor d’aquesta població el passat 8 de setembre en pantalla gran, el primer dia d’escola com a benvinguda al curs. Una festa audiovisual per entrenar logotip i presentar el blog i les plataformes que ens ajuden a difondre el nostre treball. Això si, abans de les vacances al final de curs, férem la preestrena per als protagonistes i els pares, per veure com havia estat el treball. Va ser molt emocionant omplir la classe de cadires, convidar als pares i mares i fer-los partícips d’aquesta satisfacció de ser important per a tots, de vore’ns a la pantalla digital de la classe, de formar part d’un projecte innovador, amb uns objectius a complir: Educar la mirada.

Vull fer cinema!, és una pel·lícula coral, plena de moments divertits.-Volem que els xiquets i xiquetes la recorden sempre, és per això que hem buscat que tots els alumnes pogueren aportar alguna cosa al film. -confessen Teresa Fuertes i Rosalina Benavent, que han ajudat en tot el procés del rodatge. -Hem preparat materials especials per treballar a l’aula mentre un grup rodava a la classe del costat, ja que mo és gens fàcil organitzar-se a l’escola. -Tot és ganes d’organitzar-se i tindre molta imaginació- afirmen.

vull-fer-cinema-01

Així va ser. L’equip d’Alucinemalcole Teresa Fuertes, Rosalina Benavent i Wilfrid Pelló l’educador d’educació especial, que formen una pinya, es van organitzar per poder rodar amb un grup de 21 alumnes que participaren al rodatge. Organitzant tant els assaigs, com el rodatge per escenes. Cada grup treballava per separat i el conjunt ja s’ha vist a la pantalla, el que va generar, gran expectació. Moltes coses han canviat a l’escola, ja són cinc anys fent cinema i hem anat evolucionant. -Ja som una plataforma audiovisual organitzada, amb un objectiu que a poc a poc ens ha donat nom i amb un camí per descobrir.- diu Wilfrid alma mater de les pel·lícules al centre. Amb aquest curtmetratge volíem aportar alguna cosa més, una idea didàctica que després ponguérem desglossar en projecte educatiu: conceptes de cinema, nou vocabulari, crear formació, potenciar-nos la creativitat… D’ella s’ha dit que és divertida, plena de moments màgics, que en veure-la s’aprecia la il·lusió i la tendresa en que ha estat realitzada. Fins i tot s’ha dit que és un estímul per continuar fent cinema a la nostra escola.

Vull fer cinema! Ha estat un projecte didàctic transversal en el qual s’ha involucrat bona part de la comunitat educativa. Hem rodat en valencià. En tot moment hem tingut al nostre costat els pares i mares de l’alumnat. Entre tots, hem fet possible el rodatge i la producció del film que dura 15 minuts. Tot un rècord si es té en compte la dificultat de dur a terme produccions audiovisuals amb nens i nenes de sis anys i els escassos recursos amb els quals s’ha muntat. Els nens i nenes han fet de tot, fer els decorats, vestir-se, elaborar alguns diàlegs per millorar l’estudi del guió… En definitiva tots hem aprés amb aquesta aventura.

Hi ha molts detalls i treball per part de tots, tant dels mestres que participen directament al projecte, com els que ens han ajudat a vestir, a transportar, motivar, i fer meravelles per complir amb el pla de rodatge. Des d’aci volem donar les gràcies al nostre equip directiu, als especialistes que ens han ajudat i sobretot als pares i mares de l’alumnat que han rebut aquest projecte amb els braços oberts i que a partir d’ara, ja caminen amb nosaltres per participar en la MICE 2017 a València i a Benifaió (enguany sede comarcal de la MICE). I especialment volem donar les gràcies també a  l’ajuntament de Benifaió que a hores d’ara treballa amb nosaltres per fer possible La MICE-Benifaió, que fa aquest projecte més gran donant un ressò important a la resta de la població.

Tant per als alumnes i les seues famílies, com per a tots els mestres que hem col·laborat en la realització d’aquest curt, ha estat una experiència meravellosa que ha fet que en més força tots cridem Vull fer cinema!, cinema a l’escola. I des d´ací vos convidem a tots vosaltres a cantar amb nosaltres la cançó que hem creat per als títols de crèdit de Tu vols llegir amb mi?

Moments per recordar:

La festa Story board que realitzàrem en acabar d’escriure el guió i plasmar en imatges de com seria la nostra pel·li.
L’elecció dels protagonistes i el seu vestuari, amb la seua exposició al corredor de centre.
Lectures i passes de guió, amb la mirada sempre atenta de Rosalina i Teresa, que ens ajudaren a aprendre tot el que havíem de dir; de la mà de Wilfrid que ens mostrava el sentiment que havíem de posar-hi.
El rodatge, de la mà del nostre director Wilfrid que sempre prenia cura que tot estiguera a punt i ben fet.

vull-fer-cinema-02

Vull fer cinema és la quarta pel·lícula que es roda al centre després de L’extra-terrestreLa fàtua humana i La flauta màgica. Tota una cartellera d’èxit pedagògic i com no plena d’aprenentatge emocional. Us convidem al fet que veieu el curt i gaudiu amb nosaltres de l’experiència viscuda, descobrint si finalment Natàlia, aconseguirà rodar a l’escola el seu film.

Teresa Fuertes, Rosalina Benavent i Wilfrid Pelló
CEIP Santa Bàrbera (Benifaió)

Save

Sambori-Mice 2107: L’abecedari gastronòmic

sambori_mice_17

L’Abecedari Gastronòmic

L’Abecedari Gastronòmic ha estat cuinant a foc lent, poc a poc i amb molts ingredients, com els bons plats de cullera que ens preparaven les nostres iaies. Però, quan vam encendre els fogons?

Doncs encara hi feia calor a Dénia, un estiu que no se’n volia anar. El col·legi enguany es va llançar a coordinar un projecte Eramus+ de motivació gastronòmica, el #TastingSchools. tot un tràfec ben motivador. Per preparar el 9 d’octubre, dia dels valencians, des de l’escola ens proposen realitzar un abecedari gastronòmic conjunt. A nosaltres ens toquen les lletres D i G. Però la nostra classe decideix no quedar-se ací! Decidim fer un pas enllà, i buscar aliments relacionats amb totes les lletres de l’alfabet. Comença el comboi! I presentar-nos al Sambori-MICE!

abecedari-gastronòmic-01

Tot el procés creatiu necessitava de persones creatives. I l’elecció de les mateixes va ser ben fàcil: nosaltres mateixos! Calia pensar les paraules i els aliments, obrir el rebost i no deixar-nos-en cap. Poc a poc, i sempre tenint en compte la programació d’aula anual, anem treballant diferents continguts, amb l’abecedari gastronòmic com a fil conductor. Expressió escrita, expressió oral, treball en equip, expressió plàstica i corporal, la nostra cuina, pensament crític, cultura de l’esforç… i així un bon grapat d’objectius aconseguits de manera dinàmica i motivant.

El resultat és tot un recorregut per la gastronomia de la Marina Alta, i també per diferents escenaris de la nostra ciutat. Col·laboren en el videoclip diferents personalitats que, d’una manera o altra influencien la nostra vida. A alguns d’ells els vam escriure una carta per convidar-los a col·laborar. Ens responen positivament cantants, periodistes, cuiners, polítics i il·lustradors importants. Però, també, gent del carrer que dia a dia ens dediquen el seu temps per a ajudar-nos a créixer de manera coherent. Famílies, bombers, netejadores, cuineres, cuidadores, pescadors, associacions, agricultors, mestres, policies, iaies, etc. A tots ells volem, des d’ací, donar les gràcies per estar sempre al nostre costat.

abecedari-gastronòmic-02

I així, poc a poc, amb una classe en ebullició lenta però constant, aprenent de forma diferent i divertint-nos a l’aula, és com va nàixer el nostre rap. Un Abecedari Gastronòmic per dir ben alt: bon profit!

Belen Pavi Mut
CEIP Pou de la Muntanya (Dénia)

Save

Save

Save

Sambori-Mice 2017: Maria no té amics

sambori_mice_17

Maria no té amics

Contextualització de l’experiència
L’experiència que es presenta a continuació, s’ha dut a terme en el col·legi públic Castàlia de Castelló, durant l’any 2016,  en concret a l’aula de 5 anys valencià, on hi ha un total de 14 alumnes/as amb gran diversitat.  El grup d’alumnes és molt divers, en quant a nivell cognitiu, nacionalitats, ètnia… i també hi ha una alumna amb diversitat funcional dins del grup, ja que El CEIP Castàlia és un centre de preferent escolarització d’alumnat amb discapacitat motriu.

Descripció de l’experiència
Per explicar aquesta experiència m’agradaria partir del final, de les opinions i valoracions dels protagonistes, ara que fan primer d’educació primària. Quan els pregunte a alguns d’ells què és el que més els va agradar de gravar una peli, açò és el que em contesten:
-    El que més em va agradar va ser gravar l’escena en què Maria em tirava del joc del pati de les cordes, perquè era mentida, no em tirava de veritat, però en l’escena pareixia que em queia a terra, però com vam posar un soroll tan fort per a fer un efecte especial, pareixia que me tirava de veritat (Aaron)
-    A mi el que més em va agradar va ser posar la veu de l’arbre (Gorka).
-    Fer la boca i els ulls de l’arbre amb la plastilina de diferents formes per a fer que el arbre parlés en la peli (Naira).
-    Ser Maria que era la protagonista de la peli (Balma).
-    A mi m’agrada quan Maria i jo anàvem a la cadira d’escoltar i parlar i fèiem l’escena de solucionar els problemes parlant (Bochra).
-    A mi m’agradava molt ser la mestra i fer la peli amb la meua amiga Nagore (Samai).
-    A nosaltres ens agradava quan fèiem amb la mestra els efectes especials amb l’ordinador a la classe. Vam triar per al bac de Aaron un so molt fort (Cristian i Adrian).
-    A nosaltres ens va agradar molt la cançó de l’arbre (Nora i Eva).
-    A mi m’agradava molt quan tocava gravar escenes. M’ho passava molt bé amb els meus amics (Nagore).

Després d’haver gravat el primer curtmetratge amb el grup d’alumnes de la promoció anterior d’educació infantil, “L’escola dels animals”, tenia molt clar que no podia deixar de repetir aquesta experiència tant satisfactòria amb la nova tutoria quan aquestos van tenir 5 anys, així doncs, aquesta vegada vaig ser jo com a tutora qui va motivar els xiquets per elaborar i gravar un curtmetratge quan vam estar estudiant els mitjans de comunicació.

maria-no-te-amics-01

Des del primer moment, vaig deixar que ells inventaren el guió, vam detallar les escenes (puc dir que els vaig haver de frenar perquè per ells no hagueren parat, volien que Maria fera tot el que puguem imaginar que fa un xiquet que no es porta bé, van plantejar també escena de bufetades, de furtar coses, i un llarg etcètera que vam haver de triar, per tal que el curtmetratge fóra precisament això: un curtmetratge). La temàtica que va eixir va ser el que més els preocupa als xiquets/es d’eixa edat: que algú els diga que ja no vol ser el seu amic o amiga. Com el van decidir ells, el tema els interessava molt i la creació d’escenes va ser molt més senzilla del que em vaig imaginar. El curtmetratge narra la història de Maria, una xiqueta de 5 anys que no tenia amics, ningú volia jugar amb ella perquè pegava, insultava, molestava…

Quan els xiquets es van inventar la història i van dir que hi havia un arbre que parlava, primer vaig pensar -“En quina hora els he dit que podien inventar-se el guió que vulgueren”-, perquè jo no controle molt bé la informàtica i el món de ‘audiovisual, però després vaig aplicar la tècnica del stop-motion, que vaig descobrir quan vaig assistir a les Primeres Jornades d’Audiovisuals organitzades pel CEFIRE de Torrent, per donar moviment així a objectes inanimats, i se’m va ocórrer que podíem fer una cara a l’arbre amb plastilina, anar modelant la boca i els ulls en diferents formes i posicions, fer les fotos i després fer el muntatge per tal que pareguera que l’arbre menejava la boca i parlava.  Per tant, fer projectes com aquest ens fa aprendre també als mestres i poc a poc anar ampliant tècniques i coneixements a base de necessitar-los.

El procés en sí de realitzar un curtmetratge presenta moltes potencialitats i avantatges a nivell educatiu. En primer lloc, l’alumnat s’esforça molt per expressar-se en valencià (hi ha escenes d’aquest curtmetratge que s’han hagut de repetir moltíssimes vegades pel gran esforç que suposa per a ells dirigir-se en aquesta llengua, per a alguns és una segona o tercera llengua), per vocalitzar, suposa també un esforç per perdre la timidesa i parlar clar i alt davant la càmera. A nivell de llenguatge, també cal remarcar la col·laboració de la mestra de Audició i Llenguatge del centre, que va ajudar a recolzar la pronúncia del diàleg que havien de fer els xiquets/es que assistien a la seua aula.  Així i tot, hem subtitulat el curtmetratge per poder facilitar la comprensió i que puga arribar i ser útil a aquelles persones que el vulguen veure i per la temàtica, també, treballar a l’aula per l’educació en valors que porta implícita la història (la cadira de parlar i escoltar la utilitzem molt habitualment a l’aula per resoldre els conflictes parlant, i ha sigut curiós com els xiquets l’han incorporada també al curtmetratge). De fet, saber que molts companys d’altres coles la estan utilitzant a les seues tutories per treballar el comportament, és una cosa que ens ompli d’orgull.

A més a més, també es treballa tant el desenvolupament motriu, el cognitiu, l’estètic, el socio-afectiu i l’expressiu. Mitjançant l’enregistrament de la pel·lícula l’alumnat es mou, balla, aprèn que hi ha torns de parla per comunicar, s’habitua a escoltar a qui parla, memoritza fragments de text, realitza creacions plàstiques (en aquest cas amb plastilina per fer fotos amb diferents cares), a més de treballar de forma cooperativa amb els seus iguals i amb els adults. Per tant, es cobreixen així, diverses de les necessitats dels nens i nenes d’aquesta etapa educativa.

maria-no-te-amics-02

S’ha intentat que tots tingueren un paper protagonista en cadascuna de les escenes intentant potenciar les capacitats de cada nen. El més hàbil físicament a l’escena de les cordes, a qui li costa parlar diàlegs més curts…

Per gravar les escenes contàvem amb un simple telèfon mòbil de la mestra i amb la càmera de fotos de l’escola amb el trípode. La cançó s’ha utilitzat com a recurs didàctic. En concret, fem ús de la cançó “Un arbre un amic”. El seu autor, Salvador Sánchez, gran animador i amic, ha col·laborat amb nosaltres amb aquesta cançó que hem utilitzat i que els xiquets ja coneixien de cantar-la el dia de l’arbre. L’edició d’aquest curtmetratge es va fer en algunes ocasions a l’aula amb l’alumnat, en moments de racons, quan estava la mestra de suport a l’aula, de forma que els xiquets/es venien en grupets per escoltar i decidir diferents efectes especials per a l’escena del bac i de les puntellades.

A l’estrena de la pel·lícula, al saló d’actes del centre, van participar les famílies dels xiquets i xiquetes on vam fer paperines de rosetes i també van passar per una catifa roja signant autògrafs als familiars que havien vingut al cinema. El producte final d’aquest experiència, és a dir, el propi curtmetratge, ens pot servir per avaluar tot el treball realitzat, però no podem quedar-nos sols amb això, sinó que és molt important valorar molt el procés, perquè si el resultat ens ha agradat molt a qui hem realitzat el curtmetratge, el procés ha estat molt més positiu: hi ha coses que no es veuen, però que són més importants que la pròpia pel·lícula final: l’esforç de cada nen/a perquè el curtmetratge sortís “bé”, la paciència a repetir escenes en les quals els companys/as amb n.e.e.s.e. tenien més dificultats, l’atenció posada per saber quan els tocava parlar, l’escolta atenta de l’altre, la improvisació, la motivació com a docent per aprendre coses noves com els continguts audiovisuals que eren molt desconeguts per a mi…Però sobretot la il·lusió que tenien els xiquets i xiquetes sabent que eren actors, actrius, aprenent coses del cinema com les escenes, els efectes especials…

I si voleu saber més, o voleu utilitzar el curtmetratge per si us pot ser útil en sessions de tutoria d’Infantil i 1r cicle de Primària, especialment, podeu veure el curtmetratge a l’enllaç del canal de la MICE

Miate Sos
CEIP Castàlia (Castelló de la Plana)
Centre de preferent escolarització d’alumnat amb discapacitat motriu.

Save

Save

Sambori-Mice 2017: Joanet el mentider

sambori_mice_17

Obrim la setmana donant continuïtat a les presentacions dels curtmetratges als Sambori-Mice 2017. Ens continuen entrant de noves i a poc a poc les anirem publicant. Moltes gràcies de nou a tots i totes que heu respost amb tant d’interés a la proposta.

Joanet el mentider

A la nostra escola treballem des de fa ja uns quants anys la dramatització en valencià. De forma interdisciplinar amb l’educació física i l’educació musical preparem este teatre amb molta motivació.mTots els alumnes del centre quan arribem a 3r de Primària estem emocionats per participar al teatre perquè ningú es queda fora de l’obra i a més ens ajuntem amb els nostres companys de 3r A i B.

Els alumnes sempre col·laborem en l’elaboració de l’obra. Enguany, per exemple, hem composat un rap i també la seua coreografia. Ha estat super-divertit! També hem ajudat als mestres amb el disseny del vestuari i els decorats de l’escenari. I, com que el text no era prou llarg per a que tots els xiquets i xiquetes parlàrem, férem un taller de rimes per a completar els versos de l’obra. No és gens fàcil fer una obra per a tants actors però, no volem que ningú es quede sense actuar.

Per a que tot ens isquera molt bé el dia de la representació férem molts assajos. Primer els feien cada classe per separat a voltes en la classe de Música i a voltes al Gimnàs. I, quan ja començàrem a dominar la cosa ens ajuntàrem els dos tercers a la Classe de Música per a assajar. Va ser dur perquè hagueren de repetir i repetir moltes vegades. Però quan ja s’arrimà el dia de la representació, tots els actors i actrius érem capaços de fer qualsevol paper perquè  tots i totes acabàrem aprenent de memòria l’obra sencera!

Els dies de les representacions estem tots i totes molts nerviosos perquè tots els xiquets i les xiquetes de l’escola (els nostres companys del Joan XXIII) voran la representació. Com tots no caben en la sala multiusos del nostre col·legi hem de fer vàries representacions. Però la representació en la que més nervis passàrem va ser en la del segon dia, perquè els espectadors foren els nostres pares, mares, iaios, iaies, tios…

Ufff, quina sort que tot va eixir molt bé!

Consuelo Santabalbina, Artur i Mari Carmen
CEIP Joan XXIII (Catarroja)

Sambori-Mice 2017: Ja prou

sambori_mice_17

Ja prou

Ja prou és el primer vídeo d’un conjunt de vídeos que volen posar fi a la violència masclista d’una forma primerenca des de l’institut. S’ha realitzat al nostre centre: l’IES Vicente Gandia de Villanueva de Castellón i la idea i el desenvolupament han estat realitzats pels alumnes d’Imatge i Só de 2n de batxillerat.

Després de vore moltes propostes on, de manera general, mostren aquest tipus de violència, els alumnes volien crear un personatge (Valentina), distint, capaç de pensar, valent i que, encara que totalment enamorada del seu xic, ella mateix se n’adona que un control tan ferm no és una cosa normal entre parelles. Aquest control es realitza fonamentalment amb el telèfon, fent ús de les noves tecnologies i amb la coneguda aplicació Whatsapp.

On estàs? En qui estàs? Què fas?… sempre així. El seu cor, que un dia estava ple d’energia per la nova relació va poc a poc esgotant-se. Després d’un temps, Valentina té suficients indicis per saber que aquest xic no li convé i ella mateix talla la relació.

Moltes gràcies per l’oportunitat de fer públic el nostre treball.

Roberto Ortega | Dept. de Tecnologia
IES Vicente Gandia (Villanueva de Castellón)

Save

Save

Save

Save

Save

Sambori-Mice 2017: Una escola divertida

sambori_mice_17

Una escola divertida

El CEIP San Juan de Ribera és un centre menut d’una sola línia i de titularitat pública situat a Alfara del Patriarca, a la comarca de l’Horta Nord. Com cada curs en el nostre centre elegim un Projecte Anual per a tota l’escola  (l’any passat va ser Una escola viatgera) i dins d’aquest projecte anual, cada cicle fa un miniprojecte relacionat amb el mateix.

Des del cicle d’Educació Infantil vam decidir fer el nostre ‘viatge’ dins l’escola viatgera i els nostres xiquets i xiquetes, junt amb els mestres vam començar el miniprojecte que va ser Viatgem a través dels contes tradicionals, ja que pensem que els contes són part activa dins de les nostres activitats en educació infantil i que totes les setmanes realitzem animacions lectores i lectures de contes a la vora de la llar. Per tant, a través d’aquest projecte vam anar descobrint els personatges d’alguns dels contes tradicionals més coneguts com són La caputxeta vermella, Els 3 porquets, La rateta que escombrava l’escaleta i El Flautista d’Hamelí. Alguns dels personatges han vingut a visitar-nos a la nostra biblioteca i ens han contat la seua història, que no sempre coincideix amb la versió tradicional més coneguda. A partir d’ací, al llarg del curs, a les aules d’Infantil vam anar realitzant diferents activitats que ens ajudaren a descobrir els aspectes més desconeguts de cada personatge.

escola-divertida-01

En primer lloc i per a dur a terme aquest projecte, el que vam fer va ser barrejar els 3 nivells d’educació infantil i fer 4 grups per a treballar, al llarg de la Setmana de Projectes, amb els 4 mestres en grups més menuts. D’aquesta manera vam distribuir l’alumnat en els següents grups (groc, roig, blau i verd). En quant a les activitats prèvies, en Infantil vam tindre la brillant idea d’inventar (tècnica de Rodari) una història on aparegueren els persontages dels contes tradicionals que havíem estat treballant al llarg del curs.

Vam fer duess sessions on es vam reunir al pati tot el cicle per poder inventar la història. Ho vam fer a través de les titelles dels personatges que les anàvem utilitzant per anar seqüenciant el conte. Al mateix temps, els alumnes de 5 anys  van estar investigant sobre aquests contes i els seus personatges per poder ajudar als xiquets i les xiquetes de 3 i 4 anys; també van treballar la seqüenciació de les històries i els diferents rols dels personatges (treball cooperatiu amb les famílies). Açò va quedar recollit en un gran llibre, a l’igual que el llibre de les descripcions que van fer de cada personatge. Desprès ho compartírem amb la resta d’alumnes d’Infantil de 3 i 4 anys.

I amb aquesta història i aquestes investigacions es vam començar a preparar, tant alumnes com mestres, per a la Gran setmana del projecte.

escola-divertida-02

Producte final del nostre projecte:
· Creació d’un curt dels contes tradicionals.

Activitats al llarg de tota la setmana (4 grups):
· Procès d’elaboració de tots els components que van a intervindre en el curt:
· Repartiment de papers (guió),
· Text (bafarades),
· Vestuari (disfresses dels personatges),
· Decoració (atrezzo),
· Escenografia (diferents escenes)…
· Memorització, assaig i representació del paper escollit o assignat…

La història del curt l’hem repartit en 4 parts i cada grup ha fet totes les activitats de la seua part de la història que el seu grup anava a representar. Una volta acabat el procès d’elaboració i els assajos, passàrem, el divendres a gravar tota aquesta història inventada anomenada Una escola divertida.

Bárbara Tomás i Vicent Vercher
CEIP San Juan Ribera (Alfara del Patriarca)

Sambori-Mice 2017: On és la Blancaneus

sambori_mice_17

Açò va a bon ritme. Feu una ullada atenta als dos apunts que publiquem hui perquè són les dues presentacions aportades pel Sverí Torres de Castelló i perquè en elles es veu el treball entusiasta de cinema a l’aula amb els més menuts.

On és la Blancaneus

El conte On és la Blancaneus forma part del projecte de les emocions que van estar treballant durant tot el curs 2015-16 els alumnes de la classe d’infantil de 5 anys. Van crear un conte on apareixien diferents emocions que els protagonistes anaven experimentant conforme es desenvolupava la trama del conte.

Al estar tots els alumnes tan involucrats en la història van decidir donar-li vida, tot i enregistrant les seues veus. Va ser una experiència molt enriquidora ja que la majoria no havien emprat mai un micròfon de veritat amb els seus auriculars. El més important és que totes les persones que participarem vam començar a conèixer aquest món més de prop. Pensem que tan important és participar en esta mostra com gaudir de la tasca que fem tots junts a l’aula.

on-es-blancaneus

Glòria Rosa
CEIP Severí Torres (Castelló)

Sambori-Mice 2017: El misteri dels espantacriatures

sambori_mice_17

El misteri dels espantacriatures

Durant el curs 2015-16 els alumnes d’infantil 5 anys treballaren un projecte sobre les emocions. Decidirem fer una pel.licula on concretament es quedara reflectida la por, vista des d’una perspectiva lúdica, on els xiquets i les xiquetes pogueren interioritzar-la com una emoció més.

Els personatges són quatre espantacriatures (protagonitzades per 4 alumnes de 5é Primària), que formen part de la llegenda del poble i  que acaben fent-se amics de tota la classe.

espantacriatures_02

La gravació de la pel.licula va ser una gran experiència per a tots els que vam participar i va tindre lloc en diversos contextos (aula, casa abandonada, paratges naturals…). Gaudirem amb aquesta activitat tant els alumnes com les famílies que van col.laborar molt estretament.

El treball conjunt de tots ha sigut el resultat d’aquest primer curtmetratge que hem fet, però de segur que no serà l’últim.

espantacriatures_01

Glòria Rosa
CEIP Severí Torres (Castelló)

Save

Next Page →