Guardonats de la Secció Inquieta 2010

Publiquem els guardonats de la Secció Inquieta 2010, tot just en acabar una gal·la de cloenda que ha resultat dinàmica i divertida:

- Premi del públic: “Mimilola contra l’imperi de la caca de gos”

- Menció especial Categoria Primària: “La decisió d’Isidre” · CEIP Príncep d’Espanya de Picassent.

- Premi Categoria Primària: “Mimilola contra l’imperi de la caca de gos” · CP Colom de Benetússer

- Premi Categoria Secundària: “Cara b” · Escola Súnion de Barcelona

- Premi Categoria Batxillerat: “Cronos” · Escola Súnion de Barcelona

La més sincera enhorabona als guanyadors i a tots aquells que, amb el vostre treball i la vostra creativitat, heu fet possible un any més que pugam gaudir d’aquesta secció. Precisament parlant amb el professor responsable de l’Escola Súnion de Barcelona ens comentava que no hi ha molts festivals que compten amb apartats dedicats a les produccions realitzades als centres educatius i es felicitava de l’oportunitat que representa l’Inquiet. Així doncs, reiterar la nostra felicitació a tot l’equip responsable de l’organització del festival el quals fa una tasca magnífica pel cinema i l’audiovisual a les escoles. Per molts anys! A seguir inquiets!

http://www.inquiet.org/

Secció Inquieta: “Jaume I, instants d’un rei”

Avui a les 9.30 comencen les projeccions de la Secció Inquieta i és avui que publiquem, per començar aquesta setmana inquieta, la darrera de les publicacions que ens ha arribat. Es tracta del treball realitzat per alumnes del cicle mitjà de l’Escola Príncep de Viana de Lleida els quals, a més de fer un interessant resum del procés de realització, ens conten a títol personal com es varen sentir fent “Jaume I, instants d’un rei”

Fa dos anys, quan fèiem tercer i quart, vam visitar una exposició sobre Jaume I a l’Institut d’Estudis Ilerdencs. A partir d’això, a l’escola, vam començar a treballar el projecte de Jaume I. Casualment, aquell mateix dia, ens va sorprendre veure en el balcó d’una botiga de joguines un playmòbil gegant vestit de pirata.

Treballant el projecte ens va sortir la idea de fer un vídeo, i res millor, que sobre la vida de Jaume I. Discutint sobre quins haurien de ser els personatges, vam comentar que ho podríem fer amb playmòbils. De casa vam portar playmòbils i també altres joguines que ens recordaven a l’Edat Mitjana -vaixells, castells, soldats, cavallers, reis, espases…-. Després vam muntar les joguines com els quadres que hi havien a l’exposició. Llavors, el professor, ens va ensenyar que els playmòbils es podien moure gràcies a l’ordinador. Vam animar tota la seva vida, escena per escena, i després vam escriure la seva biografia i la vam locutar davant d’un micròfon.

Esperem que us agradi el nostre vídeo ja que és molt realista, ho hem fet amb molt esforç i sentiment.

Com em vaig sentir fent la pel·lícula?
Pedro: – Jo em vaig sentir com si estigués a l’època de Jaume I.
Eladi: – Quan ho vaig fer em vaig sentir molt bé, ja que ho feia amb els meus companys i ens ho passàvem bé.
Isaí: – Primer no entenia com fer la pel·lícula, però mentre ho feia, cada dia m’agradava més.
Youssef: – Em vaig sentir molt orgullós de la feina que havíem fet.
Meritxell: – Em va agradar molt fer-ho ja que m’agrada molt la història.
Nouaim:- Quan vaig fer la pel·lícula em vaig sentir com un guerrer.
Sali: – Em vaig sentir com si jo fos un dels personatges.
Khadija: – Quan hem fet el vídeo amb els companys em vaig sentir molt bé.
Ibra: – Em vaig sentir molt bé, perquè ho vam fer amb joguines i era molt divertit estudiar història així.
Amal: – El primer dia em vaig pensar que era avorrit, però després ho vaig trobar divertidíssim.
Betsabé:- Quan vam començar a fer el vídeo estava nerviosa, però al acabar, vaig veure que l’esforç que havíem fet havia servit per alguna cosa.
Moha: – Quan em va tocar parlar tenia vergonya però quan ho vaig fer més vegades em va agradar i tot.
Yasser: – Em vaig sentir molt bé al fer el vídeo, perquè vaig donar el millor de mi mateix.
Mamadou: – Quan feia el vídeo em vaig sentir molt bé.
Desi: – Em vaig sentir molt orgullosa quan vaig veure el resultat final.
Gerard: – El que més em va agradar va ser que els meus playmòbils fossin protagonistes d’una pel·lícula.
Flor: – M’ho vaig passar genial fent-ho.
Antonio: – Al moment de veure el vídeo semblava una pel·lícula de veritat.
Meryem: – Què xula que ens va quedar la pel·lícula!!!

Alumnes de 5è i 6è de l’Escola Príncep de Viana de Lleida

http://www.xtec.cat/ceip-princepdeviana/expoviana/filmjaumeI.htm

Secció Inquieta: “Crisi?”

Al llarg dels darrers anys l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina s’ha consolidat com la gran activitat extraordinària d’acostament a la realització cinematogràfica des d’una vesant teòrica i eminentment pràctica. Els curtmetratges rodats per l’alumnat participant són ja també un bon referent al si dels festivals amb propostes sempre interessants. Avui, Andrea Marina, alumna de 4t d’ESO, presenta la darrera producció, “Crisi?”.

Quin tema si no és més actual? Quin és el tema del que tot el món parla? Qui no espera que acabe prompte? Per suposat, parlem de la crísi econòmica. Els alumnes de l’eacn d’estiu tracten de explicar-nos amb el curtmetratge “Crisi?” que és la crisi, però no només econòmica, si no també parlem de la crisi emocional, crisi dels quaranta, crisi de parella, crisi d’oferta, crisi de demanda… i per fer-ho utilitzem diferents tècniques cinematogràfiques, com ara l’stop-motion, un gran lipdub… si, si tot en un mateix curtmetratge.

Per tal d’explicar el concepte vàrem eixir al carrer per veure que opinava la gent i els entrevistàrem, buscàrem la seua definició al diccionari i sobretot se ho vàrem passar molt bé, arribant a la conclusió de que més tard o més promte s’acaba eixint del clot; i per fer-ho perquè no amb optimisme! Aquesta idea en el curt està reflexada en forma de lipdub, que és tracta d’un pla seqüència, en el que els actor i actrius realitzen el playback d’una cançó (“Island in the sun”), mostrant un lloc i a tots aquells que varen participar en el curt, amb un caràcter divertit, desenfadat i actual.

La idea original del guió d’aquest curtmetratge és de Jordi Orts i sigué arrodonida amb l’alumnat al llarg de l’activitat. Tant l’equip actoral com el de realització són alumnes de l’escola gavina de segon, tercer i quart d’ESO.

Esperem que us agrade!

Andrea Marina
4t d’ESO d’escolagavina

Secció Inquieta: “Cronos”

Són els darrers guanyadors de la secció en la categoria Secundària i han preparat una excel·lent presentació de la seua obra “Cronos” amb la qual ja han augmentat les nostres expectatives de tornar a veure el seu treball.

Des de fa tres d’anys, un grup d’alumnes de l’Escola Súnion de Barcelona realitzem alguns curtmetratges amateurs en el nostre temps lliure, animats pels premis de vídeo que un jurat integrat per professors de l’institut atorguen un cop a l’any, amb motiu de St. Jordi. “Una cadira buida” el 2008, “Cara B” el 2009… Independentment de l’acollida que rebien els nostres vídeos (afortunadament bona!), i de si la temàtica o l’estil agradaven més o menys, hi havia un comentari que es repetia molt sovint: “Quina llàstima els problemes de so”…

El projecte de “Cronos” va sorgir com un intent de cercar una alternativa a un dels temes més complexes en el món del cinema, que afecta des de les produccions més humils (com les nostres) fins les més importants: el treball del so. Era possible fer un curtmetratge sense diàlegs, on l’absència d’aquests esdevingués quelcom natural? Obres com “Paranoid Park” (Gus Van Sant, 2007) ens demostraven que no només el so directe i la música configuraven el mapa sonor d’una pel·lícula; es pot anar molt més enllà. Aquest repte i la voluntat de reflexar el món dels joves i adolescents -el nostre món- des d’una altra perspectiva ens van impulsar a escriure el guió de “Cronos” l’estiu del 2009. Sempre intentem reproduir totes les etapes del procés cinematogràfic a petita escala: des de les escaletes inicials del guió fins als screeners amb amics i amigues previs al muntatge final. Recerca de localitzacions a Barcelona, càsting i planificació del calendari de rodatge…

A finals de gener vam començar a gravar: els problemes i els imprevistos són una constant en aquesta mena de projectes, però també ens és cada cop més habitual superar-los amb solucions imaginatives que poden provenir de qualsevol membre de l’equip. Va ser una etapa esgotadora, però ens en vam sortir: a mitjan març de 2010 ja estava enllestit. Vam aconseguir el premi de vídeo de Súnion i vàrem fer una projecció pública a la nostra escola, que va ser tot un èxit. Estàvem realment satisfets i orgullosos de la nostra feina.

Segons el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, CAC per als amics, en un 70% de les ocasions en què apareixen els joves entre 15 i 29 anys a la televisió, queden retratats com a causants o víctimes d’un problema. Aquest estudi, sobre els diversos tractaments informatius, mostra una realitat evident: els joves, com a col·lectiu, som sovint estigmatitzats i limitats a l’estereotip. Des dels nostres curtmetratges sempre hem intentat demostrar que hi ha més realitats possibles: els personatges de “Cronos” són nois i noies diferents als patrons més habituals, però que també existeixen en la vida real. La seva recerca és, com la de molts de nosaltres, la més elemental: intenten trobar el seu lloc en un món que sovint no els permet ser lliures. La fi del temps, cronos, és la seva única possibilitat per solucionar tot allò que tenen pendent i avançar en el seu camí per la vida.

Esperem rebre els vostres comentaris i crítiques sobre “Cronos”, i poder trobar-nos amb tots vosaltres durant els dies de l’Inquiet. Moltíssimes gràcies a l’excel·lent bloc “400 colps” per aquesta iniciativa, que ens permet compartir les nostres experiències, sovint diferents però unides per una mateixa passió.

Víctor Alonso Berbel,
en col·laboració amb Fran Beltri, Ester Camps, Núria Graña, Clara Rio i Cecilia Sánchez.
Podeu trobar “Cronos” i els nostres vídeos anteriors a SúnionAcció!

Secció Inquieta: “El somni de la mort”

Comencem la setmana amb la segona de les dues aportacions que els companys de l’IES Blasco Ibáñez de Cullera presenten a la categoria Batxillerat de la secció.

“El somni de la mort” (10:40 min, 2010, NEGRA FLOR Pic. / IES Blasco Ibáñez de Cullera; Bèrnia i Gonçal Garcia) és el quart treball videogràfic, tot i que no l’últim, que van realitzar, al curs 2009-10, els alumnes de l’optativa de Cultura Audiovisual de 1r Batxillerat. Es tracta d’un curt que combina humor i fantasia a parts iguals. De fet, l’argument presenta dues parts molt contrastades pel que fa tant al tractament de gènere com a la posada en escena. El títol, clarament al·lusiu a obres de Quevedo i Shakespeare entre altres, ja presagia la finalitat del curtmetratrge: recrear (en clau d’humor) tot un seguit de tòpics al voltant de la mort: el destí advers, el vol astral, la llum al final del túnel, la pau d’esperit…

“El somni de la mort” es una producció que ens va reportar quasi tres mesos de treball, al llarg del 2n trimestre del curs, i està integrament gravat en exteriors, amb l’ús del «croma» per a aconseguir determinats efectes especials. Inclou també, al final, un «rap filosófico de la brevedad de la vida» que serveix de resum del tema que el curt planteja. En definitiva, es tracta (ben mirat) d’un experiment audiovisual que conjumina cinema, música i literatura.

Secció Inquieta: “Tu, jo i… ells!”

A l’edició de 2009 obtingueren el premi de la Secció Inquieta categoria Batxillerat i el reconeixement del públic amb el premi atorgat per aquest. Però a 400 colps els tenim especial afecte per la implicació i la col·laboració d’alguns alumnes de l’IES Doctor Faustí Barberà de les quals ens han fet partíceps. De fet, també en aquesta ocasió són els propis alumnes, comandats magníficament, com no, per la seua professora Pilar Alfonso, els que realitzen la presentació del seu curtmetratge “Tu, jo i… ells!”.


En realitat, cadascú viu la participació en la realització d’un curt a la seua manera. Tot seguit us presentem com vam viure aquesta experiència alguns dels alumnes que van participar en l’escriptura, interpretació, gravació i edició del curt amb què, enguany, participem en el Festival Inquiet.

Sandra Denia (actriu, guió i edició) / Gema Sierra (guió, càmara i edició)
En començar el curs, la professora de LLengua i Imatge ens va anunciar que com a treball de curs havíem de fer un curtmetratge. Que veuríem i analitzaríem pel·lícules, que estudiaríem directors importants… però el que ens va cridar l’atenció fou la realització del curt. Estàvem impacients per començar, ja que havíem vist curts d’altres anys. Nosaltres volíem fer el millor. Teníem moltes idees al cap i no sabíem com començar. Des del primer dia, la professora ens havia comentat la possibilitat de començar com Godard a “Tout va bien”, perquè era un principi “universal”. I així ho férem. Després tota la classe posàrem les nostres idees en un full en blanc, cadascú va desenvolupar la seua idea, i vam triar aquella que més ens va agradar. Primer havíem pensat en el maltractament escolar, però com l’any passat anàrem a les projeccions del Festival Inquiet i vam veure que tots els curts eren tristos, pensàrem que ja era hora de fer-ne un una mica divertit, o, almenys, un on el prota no acabara mort!! Finalment vam decidir que volíem contar una història d’amor. Ens vam passar una classe sencera parlant de les nostres experiències amoroses ( el nostre curt es basa en “fets reals”). Va ser molt divertit! Concretades les idees, calia fer el més important : UN BON GUIÓ. No érem especialistes i mai havíem fet res paregut, però pensem que ens ha quedat molt xulo.

La gravació va ser més senzilla, gràcies als espectaculars actors que van participar, com el nostre professor d’educació física i l’encarregada de la cafeteria de l’institut, sense oblidar les dues stars internacionals: Manu Deep i Sandra Jolie.
El muntatge, en canvi, va ser molt difícil. Ens faltaven alguns plans, d’altres estaven mal gravats i, en alguns, el so estava distorsionat. Un altre problema fou la selecció de músiques perquè volíem posar músiques que ens agradaven però que, realment, no pegaven ni amb cola… Dies i dies pensant i provant… fins que tot va quedar de cine! (és un dir).

Manuel Garcia, o siga: Manu Deep (actor)
Quan unes companyes em preguntaren si la meua barba volia participar en un curt fent el paper de Manu Deep, no ho vaig dubtar: hi vaig acceptar de seguida. Potser, si m’hagueren dit aleshores tots els plans que havíem de gravar, les hores que hauríem de dedicar-hi o que hauria de disfressar-me d’aquella manera, no haguera acceptat tan ràpidament. I, potser, m’hauria equivocat. No, no, n’estic segur: m’hauria equivocat perquè no hauria descobert les sensacions davant d’una càmera (com imposa!), ni els problemes amb la llum o amb l’espai; les dificultats del muntatge o l’experiència de treballar i conèixer un meravellós grup de persones. El món es transforma en un altre món amb el silenci i la paraula “acció!”.

Celia Castellanos (guió i càmara)
Hem realitzat aquesta història amb empatia i il·lusió, en sessions de gravació que han significat un gaudi quasi indescriptible donada la il·lusió per fer realitat aquest humil projecte, que havíem anat desenrotllant classe a classe, mentre augmentava el nostre (si més no, el meu) amor pel cinema. Ha sigut una gran experiència en què hem aprés a treballar en grup, a exposar les nostres idees i a debatre sobre elles d’una forma constructiva. És tot un plaer per a mi saber que hi ha gent disposada a veure el nostre curt.

Secció Inquieta: “Desenllaços”

Són fixes en els diferents festivals que donen eixida a la producció audiovisual escolar i sota el nom de la seua productora Negra Flor Pi. sempre presenten obres de treballada construcció i realització. Són els companys IES Blasco Ibáñez de Cullera i aquest, “Desenllaços” és un dels dos curtmetartges amb els quals participen.

Desenllaços és un projecte audiovisual resultant d’un tríptic de curtmetratges, realitzats per alumnes de 3r d’ESO de l’optativa de Dramatització i Teatre del curs 2009-10. Inicialment concebut com a un exercici interpretatiu per tal d’explorar la complexitat de la conducta humana arran de situacions quotidianes (dues ruptures sentimentals de sengles parelles d’adolescents), va servir al capdavall de pretext per al seu enregistrament posterior en vídeo.

La producció es va dur a terme al llarg del segon trimestre del curs (entre gener i abril de 2010), en les dues hores setmanals de l’optativa. Buscàrem guions que tingueren com a requisit la seua fàcil realització pel que fa als escenaris (el pati i el bar d’un Institut, i el passegi marítim del far), així com el tractament de temes amb els quals els participants es pogueren sentir identificats.

La participació dels alumnes en tot el procés de producció fou decisiva. Des del càsting inicial fins a l’edició final, res no va a escapar al consens del grup: la localització dels sets de gravació, la caracterització dels personatges, l’atrezzo (disseny, per exemple, d’un medicament contra l’esquizofrènia), la tria de les músiques de fons, el buidatge del material enregistrat… En fi, una ocasió immillorable per tal de posar a prova els criteris del treball en equip, la coeducació, la creativitat i responsabilitat compartides, que formen parts dels objectius en la formació integral dels joves.

Secció Inquieta: “El mapa”

A poc a poc ens arriben les presentacions. Insistim en que la idea és que les obres es presenten abans de les projeccions així que no vos amoïneu si penseu que l’heu enviada tard. I comencem la setmana amb la il·lusió que ens proporciona presentar “El mapa” de l’IES Son Pacs de Mallorca on sota la coordinació de Teresa Caimari i José Juan Guijarro es realitza un elaborat i acurat treball de realització cinematogràfica que fa que les seues obres sempre siguen un referent i aporten qualitat als festivals.

Probablement, perquè és una continuació raonable.
Potser perquè la brisa bufa de vegades fort, de vegades tranquil·la.
O perquè fa dos anys rodem “Lladres de somnis” i aquesta va ser la pista…
Preguntem en classe de Cinema: ”Què faríeu vosaltres si poguéssiu demanar un desig?” o reformulada… “què demanaríeu per ser feliços?”
La resposta a aquesta qüestió va ser la pista d’enlairament d’una especial i bella aventura, i la llavor del guió i de la nostra pel·lícula, “EL MAPA”.
Salut, diners, i amor. La fama, per la música, per l’esport. Un somriure. La pau, en definitiva; la pau per créixer, per viure, per ser i pensar. Els nostres alumnes van caminar entre paraules, imatges, propostes alegres, tristes o divertides. Fins a comprovar, era impensable no adonar-se, que és el mateix camí el lloc on es troba la veritat.
La felicitat està en la ruta. Això ens explica “EL MAPA”. Sense ser molt originals, la veritat, perquè ja el camí de rajoles grogues cap a *Oz ja ens ho havia descobert.

“El mapa”, curtmetratge realitzat pels alumnes de segon d’ESO del nostre centre, l’IES Son Pacs, reflexiona sobre els somnis, sobre els desitjos, i sobre l’amistat. Ha estat un de les nostres produccions més complexes; pel vestuari, per les localitzacions, per l’atrezzo… i, no obstant això, és una de les nostres històries més satisfactòries. Per la seva petita poesia. És un conte sobre els contes. És una aventura interior, i una mirada als colors de la vida. Amb la conclusió més senzilla… de vegades, probablement sempre, la felicitat s’amaga a l’interior de les coses petites.

Dues de les persones més insignes de la psicologia positiva, Martin Seligman i Christopher Peterson van elaborar una llista de les sis virtuts imprescindibles per assolir la felicitat:
1. Saviesa i coneixement, que es tradueix en curiositat, creativitat i aprenentatge.
2. Coratge, per a la consecució de fites davant situacions de dificultat.
3. Humanitat i amor, per ser conscient de les emocions i sentiments personals dels altres.
4. Justícia, per tal d’aconseguir una vida en comunitat saludable.
5. Temprança, per protegir-se dels excessos.
6. Transcendència, per donar significat a la vida.

Es varen oblidar… de les xocolatines!

Teresa Caimari
José Juan Guijarro

http://iessonpacs.cat/main/index.php/programes-educatius/cinema-audiovisuals

Secció Inquieta: “El subconscient de les pedres”

El primer dia de presentacions ha anat força bé doncs els comentaris rebuts són ben satisfactoris. Ens interessa remarcar el valor que per a 400 colps té la possibilitat d’oferir un espai on conéixer i saber més dels altres, en concret d’aquells que desenvolupem projectes audiovisuals als centres educatius. A més contem amb l’excel·lent disposició i col·laboració de persones com Josep Arbiol del CP Colom de Benetússer que ens ajuda en la difusió de la inciativa. Dubtàvem avui de si aguantar un dia més (donades les respostes positives via comentari) l’apunt de “Mimilola…” o publicar una nova presentació. Com entenem que es pot haver generat una bona expectativa i d’altra banda que en cas de rebre totes les presentacions necessitarem dies hem decidit presentar-vos avui la més que suggerent “El subconscient de les pedres” realitzada pels alumnes de 2n de batxillerat de l’IES Albal i presentada pel seu professor Josep Fuster.

“El subconscient de les pedres” és la conseqüència d’un descobriment pràcticament casual. Tractant en classe de Llengua i Imatge de 1r de Batxillerat el tema de la mirada es va passar en vídeo l’escena de l’ull i la navalla d’Un gos andalús, el film surrealista de Buñuel i Dalí. Va causar un gran impacte i els alumnes volgueren veure la pel·lícula sencera. Quedaren meravellats de les escenes absurdes que hi apareixien i volgueren fer un curt de característiques semblants. Pot semblar una faena senzilla però imaginar escenes surrealistes (i que estiga al nostre abast poder-les filmar) no és tan fàcil. I donar-li una certa continuïtat i coherència al seguit d’imatges tampoc. D’aquest descobriment del cinema surrealista va sorgir Pedretes en la cara, un curt en blanc i negre que intentava imitar l’estètica del cinema mut.

La idea d’“El subconscient de les pedres” va aparéixer un any més tard. Volien repetir l’experiència anterior i, com passa sovint la inspiració la teníem a tocar. Excepte l’aulari, l’IES d’Albal es tot planta baixa. Les teulades no tenen teules ni estan inclinades sinó que són una espècie de terrasses amb milers de pedretes de grava. Un paisatge que es contempla des d’algunes aules, entre elles la nostra. Amb l’afegit que la terrassa que es veu és el sostre dels vestidors del gimnàs, amb unes quantes claraboies. L’escenari el teníem davant dels ulls, només calia adonar-se’n. La seqüència d’algú eixint de la claraboia era tan poderosa que, sense discussió, la prenguérem com a leit-motiv de la pel·lícula. I molt a prop estava l’hivernacle de l’institut que també podia donar joc.

Imaginar-se algunes escenes va ser una experiència enriquidora i divertida. Després vingueren els problemes logístics. Hi havia una escala prou alta per poder pujar a la claraboia? Podríem simular que l’ascensor duia a la terrassa de pedres? Ens serviria la cortina de l’aula per a fer de porta de l’ascensor? Férem gravacions de prova, discutírem si cada escena valia la pena o no, on calia col·locar la càmera, si era necessari diàleg en alguna escena, si el film seria en color o en blanc i negre, quin títol hi posaríem… Abans de filmar ja hi havia qui proposava una música per a determinada seqüència.

Qualsevol que haja filmat sap quants entrebancs s’han de superar perquè tot acabe bé, des de l’oratge a l’escena que no hi ha manera que quede bé i repetim una vegada i una altra; o que l’actor no ha vingut hui a classe perquè està malalt. I després el muntatge, ajustar la imatge amb la música, rectificar el color, triar els crèdits, accelerar alguna imatge, suprimir-ne alguna…

I al final la satisfacció de l’obra acabada, orgullosos d’haver sigut capaços de fer-la. I la necessitat de mostrar-la a amics i familiars, als companys de l’institut. Presentar-nos a l’Inquiet era posar-li el llacet final a una experiència fascinant per a tots nosaltres.

Josep Fuster

http://lallimadalbal.blogspot.com

Secció Inquieta: “Mimilola Garcia contra l’imperi de la caca de gos”

Ha arribat un dels moments més gratificants i d’especial significació per a 400 colps: la presentació de les obres inscrites a la Secció Inquieta de l’Inquiet · Festival de Cinema en Valencià de Picassent. I ens il·lusiona perquè entronca directament amb els objectius d’aquesta plataforma: facilitar el coneixement d’aquells que desenvolupem audiovisuals als centres educatius, dels processos de realització de les obres, promoure la participació de l’alumnat implicat, generar xarxa i noves sinèrgies i per què no, crear i proposar noves iniciatives. Totes les entrades i presentacions estaran arreplegats sota la categoria “Secció inquieta” que podeu trobar baix del títol de l’apunt o a l’apartat “Categories” de la columna central. Inaugurem doncs la secció d’enguany amb l’acurada presentació que més enllà de la sinopsi del seu curt ens fan, atenció, tres alumnes de 10 anys del C.P. Colom de Benetússer. Amb el que ens conten i mostren tenim ja moltes ganes de poder veure el seu curt i de ben segur que a més, agrairan els comentaris que els pugau fer arribar. Animeu-vos a participar!

Tots els anys al nostre col·legi “C.P. Colom” de Benetússer, fem una pel·lícula. El tema de la nostra, enguany, és la “caca de gos als carrers” com a metàfora d’altres problemes que hem de solucionar entre tots. Triem aquest tema per tal d’intentar donar exemple als ciutadans, ja que han de mantindre el nostre municipi net i acurat: no fer grafits on no corresponga, no tirar papers al terra, tenir cura dels monuments històrics del poble…

Tot va començar un dia quan un alumne va dir:
-Josep, enguany farem una pel·lícula?

I ell ens va contestar:
-Depén del vostre comportament.

Van passar els dies i ens portàrem bé i … Josep va dir:
-Vos heu comportat bé i el premi serà fer un curtmetratge, tal com vam quedar.

Ens vam posar mans a l’obra. Va ser un dur treball: primer vam fer la pluja d’idees on vam decidir el tema principal, el tema secundari, el desenvolupament de la història i els noms dels personatges. Els alumnes triem entre tots el que més ens agrada i al final ho juntem per a fer el guió.

Una vegada el guió escrit, vam fer un storyboard (que es desenvolupar el guió en dibuixos per a quan arribarà el temps d’anar grabant, interpretar les escenes millor i tindre més claretat d’idees). Més tard vam fer un càsting, on nosaltres mateixos votem els protagonistes, per a triar els actors i actrius, i finalment ens vam posar a assajar en el col·legi: en classe, en el pati….qualsevol hora per tal de que la pel·lícula quedarà bé. El curt per fi, va començar a tindre forma!

El següent pas i un dels més difícils, si llevem el moment de la grabació, va ser el tema dels tratges, perquè Josep, el nostre professor treballa molt el tema del reciclatge (R+R+R) i arribàrem a l’acord de fer tratges reciclats i futuristes per a tindre conciència de quan necessari és reciclar, tot i aprofitant que al col·legi estàvem treballant el tema del reciclatge com una forma de mantindre el medi ambient. Aquest repte també l’aconseguirem gràcies als nostres pares i mares, que ens ajudaren a fer els tratges, a cosir xapes, apegar plomes, fer arracades i polseres…. Les sabates tenen una llauna cosida del color que portem la perruca…i finalment les perruques i resta d’accessoris.

Quan ho vam tindre tot, vam fer els plans per a començar a gravar. Van ser sis caps de setmana intensos i un dilluns a la nit. Ens ajudàvem en el que podíem, i vam gravar sempre amb trípode: primer féiem un plànol general, després plànols mitjans, després els recursos i per últmimo plànols curts o primers plànols. Les escenes les van grabar alguns companys, ja que tenen experiència i van fer-ho en un ordre determinat per tal d’evitar baralles de qué a qui li tocava o a qui no. Tot ben controlat i fora embolics.

Quan ho vam tindre tot gravat triem el que quedava millor i ho ajuntem tot per tal de fer el muntatge, on amb Josep, i a poc a poc, anem cosint les escenes. El montage és agobiant, paraula Acabem la pel·lícula, la vam veure al col·legi, ens va agradar i ara estem ací escrivint aquest article que arriba al seu fi.

Maria Selma, Nerea Romero i Asier Colàs.
Alumnes del C.P. Colom de Benetússer. 10 anys

Next Page →