Eixida del 9 d’octubre

eixida_octubre_15

Sabeu que bona part del nostre treball es basa en la idea de compartir idees, propostes, activitats, que donen protagonisme a l’audiovisual com eina pedagògica. Un any més, a escolagavina els cursos de primària i secundària fan eixides commemoratives del 9 d’octubre. I en concret a secundària, s’aprofita l’avinentesa per llançar dues propostes de treball. La primera, és la segona edició del Concurs de fotografia de l’eixida commemorativa del 9 d’octubre. El curs passat i en la seua primera edició, el concurs va tenir molt bona resposta de l’alumnat i aquestes sigueren les fotografies guanyadores amb la ciutat de Sagunt com a rerefons.

En la segona proposta de treball amb el leiv-motiv de l’eixida el format protagonista serà el vídeo. Així, l’alumnat, per grups de quatre i preestablerts pel professorat, haurà de fer una vídeocrònica de la jornada. El vídeo hauarà de tenir coma llengua vehicular el català, l’anglés i el francés i tindrà una durada màxima de cinc minuts.

Publicarem una selecció dels treballs realitzats i esperem que aquestos resulten inspiradors per a centres a la recerca d’iniciatives semblants. I si en teniu d’altres, no dubteu en compartir-les a 400 colps.

Els alumnes de l’IES Càrcer estrenen el curt musical ‘Invencibles’

invencibles

Ens complau rebre la invitacioó del Departament de música de IES Càrcer que nosaltres fem extensiva per tractar-se de l’oportunitat per conéixer el treball audiovisual protagonitzat i realitzat per alumnat del nostre territori. Aquest dimarts 9 de juny, a les 12.30h, al Centre Cultural Rodríguez Castellano de Càrcer tindrà lloc l’estrena del curt musical Invencibles, fruit d’un projecte inspirat en la cançò del grup valencià Mai Mai, que actuarà en directe en l’estrena.

L’alumnat del centre IES Càrcer va participar en la gravació d’aquest videoclip durant Jornades Culturals dels passats dies 30, 31 de març i 1 d’abril. Aquest videoclip és el resultat del projecte Invencibles, que integra un treball multidisciplinar partint de la cançó del mateix nom del grup valencià Mai Mai (Mario Sancho, el vocalista és de la localitat de Canals). La cançó ha servit de pretext per a filar aprenentatges diversos que van des del treball lingüístic i literari de la cançó (traducció, adaptació, lèxic, sintàctic, …), passant per les TIC, el ball col·lectiu, edició de vídeo i so, rodatge, el tractament de textos (l’entrevista, la crònica, el guió literari, …), treball plàstic, disseny, així com el treball en equip i el foment de la iniciativa i l’autonomia personal.

Aquesta activitat forma part del programa d’Innovació per a la lluita contra el fracàs escolar a través de la realització d’activitats per a la promoció de la música per als centres educatius. El projecte va començar al mes de setembre i ha implicat als alumnes en diferents tasques segons els seus interessos i preferències, de forma que han pogut destacar en algun àmbit i vore’s reconegut/da per la comunitat educativa, projectant aquesta positivitat cap a la resta de la seua vida acadèmica…

#projectehorta: bloc, festa i punt

projectehorta

No és el primer apunt que li dediquem a #projectehorta i ja hem explicat que sota aquest hashtag s’han canalitzat moltes de les propostes pedagògiques d’aquest curs a escolagavina. Des d’ací sempre hem fet un especial seguiment als treballs que han fet servir l’audiovisual com a eina. És per això que tornem a posar la mirada en el projecte doncs, ara que arriba al seu punt final, estrena un nou bloc que serà arxiu i mostra d’aquestos.

Hi ha projectes de les àrees de plàstica, llengua, socials o ètica i els treballs estan íntegrament realitzat pels alumnes sota les directrius dels mestres. Hi ha obres ingenioses i d’altres que resolen intel·ligentment les pautes indicades però tots bé poden ser model de treball per a altres centres. A l’enllaç podeu accedir al blog i fer una passejada per la galeria de treballs que a poc a poc va completant-se.

http://projectehorta.blogspot.com.es/

Vídeomat en primera persona

Les darreres setmanes els curs de tercer ha estat treballant per a un projecte anomenat VideoMat. Aquest constistia en fer un vídeo relacionat amb la matemàtiques (i es feia a l’àreea de mates, clar). Nosaltres vaam decidir de fer el vídeo de les successios, ja que era el tema que estàvem estudiant. Ens vam dividir en grups i cadascú va triar un tema el qual es poguera treballar amb successions o progrssions: quantes hores al llarg de la nostra vida passem passivament, la relació d’un objecte enfocat des d’una càmara i la distància de l’objectiu, els diners que guanyaríem al dia si per cada 50 euros en guanyem 4, si reduïm 1/4 l’àrea d’un quadrat de 16m2 quan de temps ha de passar fins a deixar de veure’l… En fi, un fum d’idees inventades per nosaltres.

El meu grup (la relació d’un objecte enfocat des d’una càmara i la distància de l’objectiu) el primer que va fer va ser repartir-se la feina, ja que havíem de fer diverses tasques: fer fotos, mesusrar les àrees corresponents, treure el m.c.m. Al principi ens va costar ja que no sabíem per on começar, però finalment ens va aclarir i crec que ens va eixir un bon resultat. Aquesta idea també era una mena d’experiment, perquè nosaltres no sabíem si hi havia una relació, aleshores ens vam arriscar i ho vam aconseguir. Després d’haver estat treballant a l’escola vam quedar a casa per gravar el vídeo i muntar-lo. Va ser una mica costós però va merèixer la pena.

Crec que aquest projecte ens ha servit per motivar-nos amb les matemàtiques i a tots ens ha agaradat participar. Al principi no sabíem per on començar, què fer, quin tema triar, però al llarg de les classes i vegent el nostre voltant, va ser molt més fàcil del que pensàvem, és a dir, sols era entendre-ho i prestar atenció.

Pense que va estar molt interessant participar a aquest concurs ja que mai ho havíem fet de manera grupal ni relacionat amb les matemàtiques. Finalment m’agradaria dir que he apres moltíssim i he pogut vuere les mates d’una alta manera i que l’any que ve m’agradaria tornar a participar en aquest consurs tan meravellós per poder millorar, perquè també cal dir que ens haguera vingut millor dues o tres sessions més. En ser el nostre primer any i estar aprenent hem vist que hem de fer-ho millor i posar-li moltes més ganes de les que ja hem posat.

Gal·la Martí | 3r ESO | escolagavina

Gots quan hagem marxat

A l’escola sempre hi ha fenòmens que s’escampen amb efecte viral, bé siguen polseres, baldufes o cançons i ritmes com és el cas. I fer servir el cos i els palmells per acompanyar aquesta cançó, bollia cap a final de curs a 4t de primària tant al pati com a l’aula. Ens ho miràvem amb certa gràcia de la mateixa manera que a les classes calia anar tallant-ho com a element distractor. I vàrem pensar que lo millor era canalitzar-ho per la via creativa al temps que ens servira per treballar qüestions que no li van gens malament a aquest grup i a d’altres. L’adequació al ritme, la capacitat d’escolta, saber esperar, l’aconseguiment d’un repte col·lectiu, els assajos previs i necessaris… La pronúncia i l’entesa d’allò que cantaven, amb Sònia a l’àrea d’anglés; la música, ritme i sincronia, guiats per Ferran; els assajos i la coreografia a la tutoria d’Alba i l’enregistrament i l’edició confiats a 400 colps. El resultat és un divertiment, lleuger, lúdic però que ajuda en la línia de que en grup hi ha coses que resulten millor. I a la fi, quan els alumnes ja han marxat d’estiu, queden els gots.

Fent memòria… RTVV

El proper divendres 6 de juny a les 19:00h de la vesprada, a l’Auditori Municipal Les dominiques (c/ Rector Monzó, 2) de Carcaixent (València), tindrà lloc la presentació del documental Fent memòria… RTVV.

Es tracta d’un treball fet per dos joves carcaixentins de 13 anys que pretén fer un repàs sintètic de la història de l’ens televisiu i especialment donant compte dels moments finals que portaren al tancament. Gravat a la ciutat de València, en ell Sergi Moyano amb l’ajuda d’Esther Andrés a la càmera, entrevisten als distints presentadors de la ràdio i televisió que hi intervenen,  Xelo Miralles, Frederic Ferri, Amàlia Sebastián, Genar Martí i Clara Castelló. L’acte comptarà a la taula amb la presència del propi Sergi Moyano, la periodista Xelo Miralles i del càmera Albert Staromiejski.

Una vegada acabe l’acte hi haurà una taula on es podrà signar la ILP per una ràdio i televisió públiques valencianes. Una bona oportunitat per comprovar que l’alumnat de secundària és capaç de tirar endavant interessants propostes audiovisuals.

BLUE pels protagonistes

Hem baixat un poc en la intensitat de la publicació d’apunts doncs la setmana passada sigué pròpia del periode sobre el qual ja estem al damunt; és a dir, la recta final de curs. La magnífica festa de la primavera d’escolagavina o la trobada d’escoles en valencià de l’Horta Sud han sigut dues de les fites que amb marcada puntualitat i intensitat ja ens indiquen l’entrada en el tram final. Però continuem aprofitant l’impuls no tant de l’obra -el vídeoclip d’Antoni Sendra- com de l’experiència viscuda en aquest cas pels dos protagonistes de BLUE, Víctor i Pau. Ells han volgut també aportar en primera persona unes breus impressions de la pròpia experiència.

victor

Buff espere haver-ho fet molt bé, vaig dir-li a Joan quan vaig eixir de l’aula d’informàtica un cop havia finalitzat la meua prova de selecció per a aquesta entranyable  experiència. Bó, prompte vaig saber que éremPau i  jo  els vertaders afortunats de poder dur-la a terme. Qui sap quantes vegades em tremolaven les cames, em feia aquell mal de panxa pel corresponent nerviosisme que em provocava estar junt a aquells profesionals, perquè ho eren. Allò cert és que poc a poc, gràcies a l’involucrament de tot l’equip meravellós em vaig sentir com a casa. No us puc descriure amb paraules  tot allò que vaig sentir allà on grabàvem, ni tampoc el meravellós tracte que tingueren amb nosaltres. Només som uns simples estudiants d’ESO sense experiència. Em porte de tot, l’aprenentage, que hi fou dens; l’amistat; i les ganes de tots per voler treure el màxim de cadascú. No sóc qui, per jutjar ni avaluar el treball d’Antoni, però em sembla un treball magnífic, extraordinari i meravellós que es mereix tota la meua admiració i respecte.

Víctor Rosen
4t d’eso · escolagavina

pau

Aquesta ha sigut la meua primera experiència en el món del cinema professional i encara que no fóra el personatge que més m’haguera agradat representar, crec que l’experiència ha valgut moltíssim la pena. Després d’anar a l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturales d’escolagavina ja et pots fer una petita idea de què és el món del cinema. Però no és res comparat en un rodatge de veritat. També m’ha servit per orientara-me un poquet en l’audiovisual valencià i veure com està afectant la crisi a aquest mitjà de comunicació. M’ha agradat molt l’experiència i m’agradaria repetir.

Pau Marina
3r d’eso · escolagavina

Antoni Sendra ens conta de BLUE

blue_05

Quan vaig rebre la proposta dʼun grup de rock irlandés per fer un vídeoclip, no vaig dubtar: el faria. La cançò Blue començà a sonar al meu reproductor una vegada rere una altra i cada volta em semblava més inspiradora. Darrere dʼaquella veu un tant histèrica i cridada, sʼentreveia un sentiment de caiguda lliure, una mena de confessió atropellada i brutal dʼun condemnat a mort.

Després dʼun intercanvi de mails en els què posàrem en comú els nostres gustos i barallàrem algunes idees inicials, isqué a la llum lʼassumpte econòmic. Jo havia volgut creure que afrontaria un projecte internacional amb un pressupost internacional però, per contra, el grup disposava de molts pocs recursos econòmics. En aquell moment vaig dubtar uns instants i aparegueren les primeres pors que acompanyen i muten durant qualsevol procés creatiu… Seria capaç dʼafrontar amb garanties el projecte amb aquella quantitat de diners? Em poguéren les ganes i em vaig posar mans a lʼobra.

blue_02

Sʼobrí aleshores una etapa dura i creativa en la què vaig haver de desenvolupar diverses idees que es topetaven contínuament amb dos condicionants: el temps i els diners. Fer quadrar estes dues variables en una producció audiovisual resulta un autèntic mal de cap. Fins que poc a poc sʼanaren constel·lant els astres, lʼinconscient projectà les ombres al conscient i i les idees prenguéren forma sota un nexe comú: lʼadolescència. La història giraria al voltant del desig permanentment insatisfet que caracteritza eixa etapa de la vida. A lʼhora de desenvolupar el guió, vaig comptar amb lʼajuda del meu amic i col·laborador habitual Carles Chiner. Així fou com vam arribar a la història dʼun triangle amorós protagonitzat per personatges amb desitjos creuats i impossibles.

blue_03

Com que el que més li agradava al grup del meu estil era la utilització de diferents técniques als meus vídeos, els vaig proposar la idea de barrejar imatge real amb animació stop-motion. Sabia que el càsting era lʼelement més important en la consecució satisfactòria del projecte i des del principi la primera opció fou lʼEscola Gavina. Recordí que a lʼescola es desenvolupaven activitats relacionades amb la interpretació. Ja quan jo era alumne a principis dels noranta, exisitia el grup de teatre i les representacions conduïdes per Paco Raga. Més tard també vaig conèixer la interessant proposta de l’eacn amb Jordi Orts en la coordinació tècnica. Així fou com vaig contactar amb ell i li vaig parlar del projecte i de la possibilitat dʼorganitzar un càsting amb alguns dels alumnes. Accedí encantat i tot foren facilitats.

El càsting fou una experiència extraordinària. Amb lʼajuda de lʼactriu Marta Chiner vam proposar un càsting que constava dʼuna breu presentació i un xicotet exercici. Jordi havia prese·leccionat a 7 xavals, Adrià Arcos, Pau Marina, Joan Belló, Víctor Rosen, Pau Alemany, Joan Savall i Toni Garcia. El nivell fou extraordinari i els xavals tinguéren una actitut i una predisposició sorprenents. Sabia que lʼelecció final era una qüestió de mirades i de xicotets gestos, ja que tots i cadascún dʼells tenien el que demandaven els personatges. Finalment fou lʼexpressiva mirada de Pau Marina i lʼactitut desperta i resolta de Víctor.

blue_04

El rodatge tingué lloc durant dos dies entre els exteriors naturals de la Pobla de Farnals i la casa de ma mare a Quart de Poblet. Per a la part animada vaig estar un cap de setmana de treballs manuals i dos dies per a animar. Amb aquest treball pretenia explorar les capacitats narratives del gènere del vídeoclip, interpretant la cançò per tractar de donar-li una nova significació. Trobe que ho hem aconseguit. Hem segut capaços de narrar una xicoteta història en poc menys de 3 minuts.

blue_01

BLUE

Si la setmana passada obríem amb l’estrena d’una obra audiovisual amb la qual sentim una afectuosa afinitat, iniciem aquesta amb altra on aquesta relació s’estreta encara un poc més. I és que hem tingut l’oportunitat de col·laborar, posant el nostre gra de sorra, en el darrer treball del realitzador Antoni Sendra, el vídeoclip del tema Blue del duo dublinés We Cut Corners. Amb Antoni ja havíem coincidit en l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa i en aquesta ocasió, ens va demanar ajuda en el procés de selecció dels joves protagonistes de la peça. Motivats especialment per correspondre a l’entrega d’Antoni quan vingué a l’eacn, vàrem preseleccionar els candidats i organitzar una sessió de càsting a la secundària de l’escolagavina. Finalment Pau Marina i Víctor Rosén, dos alumnes compromesos amb l’escola i que sovint aporten en positiu, protagonitzen Blue.

Blue ens ha entusiasmat des del primer visionat. Antoni mostra una vegada més la seua increïble capacitat narrativa en temps reduït amb un àgil i econòmic exercici de síntesi. Al mateix temps, té una acurada posada en escena amb detall i gust tant per la fotografia com per la diversitat d’elements plàstics, d’art i localització. Sense dubte, les actuacions captiven i la part visual arrodoneix el tema musical.

Ja poden estar contents amb el resultat els irlandesos We Cut Corners (Conall Ó Breacháin i John Duignan) que comptaven amb un pressupost ben minso. El treball ha estat realitzat a distància sense la necessitat de que s’hagen vist en persona l’equip de realització i els músics. Aquestos, escriuen cançons curtes a la bateria i la guitarra. El seu primer àlbum Today I Realised I Could Go Home Backwards va ser aclamat per la crítica i nominat com a millor l’àlbum irlandès l’any. El segon àlbum de la banda Think Nothing s’acaba de llançar i Blue n’és un dels singles insígnia.

Tot plegat també estem pagats del fet, una vegada més, d’haver facilitat que el món entre a l’escola i l’escola isca al món. Sense dubte una experiència tan positiva però tan concreta per a un parell d’alumnes, no pot ser generalitzable com a pràctica pedagògica. Però ens pertoca, almenys a 400 colps, continuant sent nexe facilitador per experiencies d’aprenentatge al marge.

Fitxa tècnica
: realització i animació: Antoni Sendra | repart: Pau Marina, Víctor Rosen, Marta Chiner i Héctor Fuster | guió: Carles Chiner i Antoni Sendra | DOP: Jano Sempere | art: Dolo Chanzá | càmera: Carles Chiner | producció: Jara Barrachina | càtering: Raquel Sánchez

http://www.theskinny.co.uk/video/musicvideos/307872-music_video_premiere_we_cut_corners_blue
http://www.delphilabel.com/home/news/we-cut-corners-new-video-blue
@wecutcorners

blue_wecutcorners

Blade Runner en aquarela i el nostre equip

Un d’aquells apunts de referents curiosos que bé poden inspirar maneres de treball en projectes i àrees com la plàstica i l’audiovisual. L’artista suec Anders Ramsell ha realitzat una adpatació més que suggerent de Blade Runner el clàssic de Ridley Scott (al seu temps adaptació d’una novel·la de Philip K. Dick). Ramsell va fer 12.597 per a 35 minuts de pel·lícula en Blade Runner – Aquarelle Edition. El resultat afegeix elements bells, volàtils i evocadors, a un homenatge absolutament digne per aquest títol de culte amb el qual nosaltres vàrem iniciar ja fa cinc cursos el cicle de cinema en versió original d’escolagavina. Aquella va ser una inciativa de la qual estem més que pagats i ara acabem de posar en marxa d’altra nova: l’equip de realització amb alumnes. I la cosa va per molt bon camí quan rebem sol·licituds com aquesta:

Doncs el que més m’interessa de la proposta és la edició de videos, ja que jo als projectes m’encarregue d’aixó i ja estic un poc familiaritzada amb el Final Cut Pro i amb el iMovie, però, no els domine del tot. M’agrada treballar amb la càmera i també la publicació de blogs i interactuar amb el disseny per tractar de fer-lo més atractiu. No crec que me desagrade la idea de conéixer referents culturals, i això de fer una unitat mòbil sona molt bé. Pense que podria ajudar en tot perquè m’agrada cooperar i treballar en equip i més si és fent coses que m’agraden.

Pot ser finalment tot es perga com a llàgrimes en la pluja, però mentres seguirem colpejant.

Next Page →