Parlar de porno amb xiquets i joves

porno

El contingut d’aquest apunt feia temps que ens rondinava. En converses amb companys docents havíem posat en comú que el visionat de porno per part de l’alumnat de diverses edats era un tema que no teníem resolt inclús podia quedar latent, silenciat. És ara que hem conegut aquesta proposta que valorem no cal pensar molt com explicar-ho perquè precisament ells se n’encarreguen amb molta idea.

Cada dia és més difícil tenir control sobre allò que els xiquets i els joves veuen a Internet. Estan exposats a representacions visuals del sexe des d’edats molt primerenques. I la resposta no es troba en la prohibició o la vergonya, sinó en l’educació i el diàleg. Amb la voluntat de donar una mica de llum sobre el debat de la pornografia en línia, a The Porn Conversation advoquen per uns joves ben informats, perquè siguen capaços i estiguen preparats per prendre decisions motivades pel coneixement, i no per la por. Un terç (!) de tot el tràfic a Internet és porno, així que és molt probable que els fills se’l troben mentres naveguen. S’estima que a partir dels 9 anys els nens es troben accidentalment amb contingut adult. Els xiquets i adolescents busquen pornografia quan senten curiositat sobre el sexe, els ‘tubes’ de porno gratuït en línia només estan a un clic de distància i disortadament el porno esdevé en moltes ocasions l’educació sexual actual.

Erika Lust i Pablo Dobner són un matrimoni que resideix a Barcelona amb dues filles de 6 i 9 anys. El 2005 van fundar una productora de cinema per innovar en el anquilosat món del porno i crear una alternativa basada en una visió positiva de la sexualitat i que pren en consideració a la dona. Els preocupava que les dones i les parelles no poguessen trobar un cinema adult ètic, així que van decidir fer-ho ells mateixos. Actualment, són els propietaris d’una reeixida companyia, i Erika Lust Films suposa l’avantguarda d’un cinema eròtic intel·ligent, femení i feminista. A més a The Porn Conversation posen a l’abast de pares, professors, educadors, eines educacionals i recursos per tenir la conversa tant a casa com en el context d’una acció tutorial. No deixeu de fer un tomb per la web.

En vídeo

hamaca-av

Recentment acabem de rebre dues informacions que totes juntes esdevenen un interessant referent al qual recòrrer per treballar una expressió artística, un llenguatge, que pel que comprovem en la nostra pràctica o realitat més propera, està subestimat: la vídeo-creació. D’un costat les iniciatives de l’organització Vídeo Data Bank (VDB) i d’altra aquella que ens fan arribar tan atentament els companys d’HAMACA.

Comencem per la segona. Apologia / Antologia: Recorreguts pel vídeo en el context espanyol sorgeix de la necessitat de fer accessible i, sobretot, llegible la producció artística audiovisual en el context estatal. Resultat de més de tres anys de treball, ve a cobrir la manca d’una publicació antològica en aquest àmbit. Els seus objectius són fer visible les genealogies, les connexions i els diàlegs entre les diferents obres i artistes inclosos en la publicació, a facilitar el coneixement, la docència i la recerca, i la difusió local i internacional dels usos del vídeo i el cinema com pràctica artística.

A diferència d’altres països, no existeix en el nostre context un recull antològic -ja siga imprés, en línia o en DVD- d’artistes i d’obres que pal·lie la falta d’accés i de llegibilitat del medi en el seu conjunt junt. Apologia / Antologia és la primera vídeo-compilació dels més de quaranta anys de creació audiovisual estatal. La publicació, que parteix del catàleg de la distribuïdora HAMACA i inclou obres significatives de l’audiovisual contemporani, compta amb professionals de diferents generacions que han destacat en el medi. Feu una ullada en la columna central a l’edició que el programa Metrópolis de La2 li va dedicar e el seu moment.

http://www.apologiantologia.net/

vdb

D’altra banda, aquesta tardor Vídeo Data Bank (VDB) celebra quaranta anys de sensibilització i foment del vídeo i el mèdia-art. Fundada a l’Escola de l’Institut d’Art de Chicago (SAIC) en 1976, l’organització s’ha convertit en una font de referència de la creació en vídeo i dels vídeoartistes contemporanis. Al llarg d’aquestes últimes quatre dècades VDB s’ha esforçat per fomentar el coneixement i l’estudi del mèdia-art, sempre advocant pel vídeo entés per ells com la més democràtica i àmpliament distribuïda de les formes artístiques. Amb motiu d’aquesta important fita, VDB porta endavant una sèrie de projectes especials i esdeveniments en els propers mesos. Evidentment són inacessibles per nosaltres però no el seu espai web on sempre podrem donar amb obres d’interés per treballar amb l’alumnat.

Versió postal

Ara que ens fiquem en cap de setmana i alguns passarem pel vídeoclub @#!*… un moment, vídeoquè? Sí, sí, podria passar ja que molts dels nostres alumnes, per exemple, no hagen xafat mai un vídeoclub. De vídeoclubs, aquells locals on periòdicament congregàvem els amants del cinema de tot tipus cada vegada en queden menys, fruit dels canvits produïts per la xarxa pel que fa a la distribució i consum del cinema. Però com sempre hi ha qui sap llegir els canvis i generar-ne oportunitats. És el cas d’aquesta plataforma que sense dubte pot ser un inmillorable recurs per donar amb aquelles pel·lícules que tant ens poden servir a l’escola i que alhora era molt difícil trobar als blocksbusters supervivents*.

Versió Postal és un servei de lloguer de pel·lícules en format dvd i blu-ray per correu postal. Aquest sistema busca una major comoditat, evitant desplaçaments, ja que reps les pel·lícules a la bústia de la teua casa i elimina la data límit de devolució que existeix en els lloguers convencionals.

Al la plataforma s’explica molt clarament com funciona aquest servei que comptem amb un catàleg curosament triat de més de 2.950 títols, procedents de més de 70 països i que va augmentant cada dia. Entre aquests hi trobareu pel·lícules que van des del orígens del cinema amb el mestre Meliès passant per totes les dècades del segle passat fins arribar als nostres dies. Apostem pel bon cinema, pel·lícules que han passat a la història, però també aquelles que s’han convertit en títols de culte per un sector determinat. Aquelles pel·lícules que no et fa res tornar a veure, aquelles que no has vist però te n’han parlat i aquelles de les que no en saps res però fan bona pinta. Intenten evitar que els diguen el que s’ha de mirar, no vole fer cas només a les cartelleres, als anuncis de les parades de bus, a la promoció de les grans estrelles… És més, a Versió Postal els interessa molt els títols que precisament no han pogut estar a les cartelleres i així poder-vos donar l’oportunitat que en pugueu gaudir.

Versió postal

*als vídeclubs especialitzats que encara resisteixen més que un apunt els hauríem de dedicar un documental.

La nova web de CINEscola

cinescola_nova_web

El cinema com a forma de reflexió per a la vida, com a al·licient vital i intel.lectual, com a espai d’aprenentatge, com a via per a la reflexió, com a bot salvavides… Aquesta ha estat la idea que va moure a posar dempeus el projecte de CINEscola des del 2004. Ho assenyalàvem també fa tres apunts amb motiu del nou informe de la Comissió Europea: la integració a l’aula del cinema continua com una necessitat que no pocs professors i professores s’han plantejat des de fa temps, tot i que no no compten amb els mínims recursos necessaris per al seu ús didàctic, no ja pel que fa a espais apropiats o a instruments de projecció, sinó a propostes didàctiques viables per saber com fer servir i rendibilitzar el cinema amb una finalitat educativa. Doncs bé, CINEscola, un dels grans referents en aquesta tasca pedagògica necessària, estrena web. Han depurat el disseny i la navegabilitat apostant per la senzillesa i el gust sense deixar de posar a l’abast de professors i professores un, cada cop més gran, contingent de propostes didàctiques en l’ambit de l’Educació en Comunicació en línia, en format CD i en format paper. No deixeu de capbusar-vos per la diversitat de propostes d’aquest magnífic rebost cinematogràfic.

http://cinescola.info/

Cinema’s cool

cinemascool

Divendres vàrem tenir l’ocasió d’escoltar a Andreu Escrivà que ens va presentar el projecte Cinema’s Cool. Ens interessava conéixer de primera ma una proposta que és situa en aquell espai que nosaltres identifiquem com a el nostre ecosistema natural: la intersecció entre el cinema i l’educació. Cinema’s cool és una iniciativa que pretén acostar el cinema als escolars valencians. El pun de partença és entendre l’audiovisual com a vehicle d’ensenyament, de visió de món i de transmissió de cultura. Però no qualsevol cinema. La vocació d’aquest programa escolar no és programar els títols de caràcter infantil o juvenil que esguiten la cartellera d’estrena. Es pensa en films que complementen el treball educatiu i pedagògic que els mestres i professors realitzen en les aules. Per això, a més de la projecció s’adjuntarà una guia didàctica de cada pel·lícula que amplificarà l’alcanç de les possibilitats de treball pedagògic. Aquestes s’ofereixen en valencià, castellà i en anglés.

Cinema’s cool ofereix una extensa llista de títols considerant les diverses edats que integren el sistema educatiu valencià (Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat/Cicles formatius) i atenent als continguts curriculars impartits als diefrents nivells. Així i tot, en tindre accés a més pel·lícules, Cinema’s cool pot atendre sol·licituds de projeccions d’uns altres títols a petició dels docents. Els objectius pilars del projecte són: entendre l’audiovisual, complementar els continguts de l’aula amb l’audiovisual, el goig del cinema en sales i afavorir una doble consciència crítica dels estudiants per mitjà de l’audiovisual amb l’abordatge de temes com les relacions, la diversitat cultural, els aspectes històrics, el coneiximent del medi natural, etc aspirant a generar punts de vista propis front als missatges que els mèdia o unes altres vies d’informació generen a diari.

Podem ser crítics amb algun aspecte de la proposta com que encara no tenen resolta la modalitat en versió original i en valencià (les pel·lícules es passen en castellà). D’altra banda ja sabeu que no ens alineem en una visió excessivament pedagogicista de la introducció del cinema a l’escola. Però desitgem que el projecte evolucione de manera positiva doncs pensem que n’és un recurs més i que sempre cal celebrar el cinema.

http://www.cinemascool.com
@cinemascool

Llima a millor

llima_14

I anem posant en marxa el nou curs amb els amics. En aquest cas amb els de Llima. Llima és un blog de referència necessària coordinat per Francesc López de l’IES Manuel Sanchis Guarner de Silla i adreçat a estudiants i professorat d’ESO i Batxillerat, especialment de l’àrea de Valencià: llengua i imatge. És un espai de reflexió allà on la imatge i la paraula fan lligam i ara ha canviat de domini. Fins el curs passat Llima estava allotjat a la plataforma de la comunitat educativa d’El País i ara es situa a la blogosfera dins el servei de google Blogspot. Malgrat els inconvenients tècnics que els ha pogut generar el canvi, especialment en la recuepració d’arxius i apunts anteriors, estem convençuts que és per a millor.

Ara per ara han pensat en centrar-se aquest curs en el cinema d’animació i anàlisi de publicitat tot i que l’actualitat educativa i altres temes d’interés pedagògic tindran el seu lloc també. Han començat el curs amb energies renovades i ja hi podeu trobar ressenyes d’interés come aquelles de curtmetratges que poden ser de gran utilutat per treballar amb l’alumnat. Bon curs també als companys de Llima!

http://cinellima.blogspot.com.es/

Senzills trucs fotogràfics

Apunt de diumenge, apunt de recursos. Hem trobat aquest vídeo en el qual, a mode quasi de bricofotografia, presenta set senzills i pràctics trucs per aconseguir efectes interessants a les teues imatges. COOPH The Cooperative of Photography és una revista on-line centrada en la comunitat fotografia i celebra, tal i com expliquen, l’individualisme, l’expressió i la sinceritat. En aquesta era moderna d’oportunitat fotogràfica, miren de reconèixer i promoure visions excel·lents dins de la comunitat i tractar de donar suport als fotògrafs per trencar els límits creatius. COOPH considera la fotografia un vehicle per a la documentació i d’expressió, sobretot en la interacció amb el nostre entorn i la interpretació de la vida que ens envolta. Ja ens contareu si experimenteu amb els trucs.

http://www.cooph.com/

Mirades

mirades

Un nou apunt per la categoria de recursos. I és que, de recursos, els companys d’AulaMèdia no defalleixen en l’afany d’abastir-nos de material interessant per a la tasca docent al voltant de l’Educació en comunicació. Mirades, el nou DVD d’AulaMèdia, tracta diferents aspectes de l’Educomunicació: des de la seua necessària implementació a les aules, fins a la reflexió sobre alguns dels continguts dels mitjans de comunicació (com el racisme o el masclisme), passant per la importància de l’aprenentatge del llenguatge audiovisual o els nous hàbits de consum que implicarà la televisió del futur.

http://www.aulamedia.org/espai/mirades

Samarucs: canta, balla, aprén…

Seguim obrint 400 colps a altres iniciatives que no giren directament al voltant de l’audiovisual però que pensem paga la pena donar a conéixer per l’interés i la creativitat dels seus plantejaments. A més, com podreu comprovar, sí fan servir l’audiovisual per a la promoció de les seues propostes i ho fan amb gust i qualitat.

Samarucs és música i activitats per als menuts de la casa (entre 3 i 12 anys). Ritmes moderns i gèneres musicals actuals. Activitats innovadores que aprofundeixen en les temàtiques transversals de l’educació infantil i primària. I tot això, a través de les noves tecnologies i en valencià. Ofereixen varietat de recursos com repertoris de cançons que apropen els menuts a les situacions que conformen el seu dia a dia i els fan passar una estona divertida; o d’altres didàctics com jocs i activitats per a jugar i aprendre en família o a les mateixes escoles. L’accés als continguts es pot fer mitjançant diversos formats (CD, on-line…) però sempre de manera senzilla i econòmica. Cal destacar a més, que Samarucs és una de les deu iniciatives empresarials a les quals se’ls ha concedit la Beca de l’Itinerari Emprenedor 2013, va ser segon finalista en la categoria Dona Emprenedora dels Premis València Emprén del mateix any i guanyador del Premi d’Educació en el Lleure 2014 de la Fundació Lluís Carulla.

Si esteu farts de buscar desesperadament música i activitats per a entretindre i alhora educar els més menuts, només heu de capbussar-vos amb el samaruc!

http://www.samarucs-musica.es

The Story of Film: An Odissey

Una de recursos per començar la setmana. Categoria per cert més que necessària pensant especialment en el professorat (preparem l’encontre a la mice) però de la qual hem publicat ben poc. Ara, és possible veure on -line, via Filmin en concret, The Story of Film: An Odyssey “una orgia d’història cinematogràfica de 15 hores de durada” segons Indiewire, “un semestre d’estudis cinematogràfics en 15 intensos episodis” segons New York Times. També la més completa revisió de la Història del Cinema realitzada en els últims anys segons tot aquell que l’ha pogut descobrir i gaudir. The Story of Film: An Odyssey explica l’èpica història sobre l’evolució del cinema com mai ningú l’ha explicada, a través d’una apassionant mirada, alhora global i personal, que recorre els més de 100 anys d’història del cinema de forma rigorosa i absolutament imaginativa, partint des d’un prisma reveladorament insòlit que repassa fites, descobreix cinematografies exòtiques, i estableix relacions entre autors de totes les èpoques .

Ha estat emesa amb èxit d’audiència al Regne Unit a través de Channel 4, així com estrenada íntegrament en l’últim Festival de Toronto, o projectada fa tot just unes setmanes al MoMa de Nova York. Aclamada per mitjans com el New York Times, comparada temàticament a les “Histoire(s) du Cinema” de Jean Luc Godard , el prestigiós crític, historiadar i cineasta Mark Cousins​​, aborda la història del cinema des de la seua creació fins els nostres dies, a través de 15 episodis i centenars de fragments cinematogràfics. Des de la creació del cinema fins a l’últim blockbuster cinematogràfic, en ells trobem desenes d’entrevistes amb els principals mestres cinematogràfics del nostre temps (David Lynch, Martin Scorsese, Gus van Sant, Terence Davies, Lars Von Trier, Wim Wenders, Tsai Ming Liang, Samira Makhmalbaf, Ken Loach, Baz Lhurmann, Jane Campion, Jean – Michel Frodon, Claire Denis, Stanley Donen, Bernardo Bertolucci, Claudia Cardinalle… ).

La coneixeu? teniu referències? pot ser ja ocupa un lugar en alguna vídeoteca d’esocla… ja sabeu que podeu fer-nos arribar els vostres comentaris. Per què no, a més, anar pensant la possibilitat de generar xarxa entre el professorat per comaprtir recursos. Seguim!

Next Page →