Els camins de la ficció

camins-ficcio

Els pròxims cinc anys seràn determinants per al futur de les televisions i hui, el poder, més que mai, està de part de les audiències. La irrupció al nostre territori de canals com Neflix i HBO, i la inminent posada en marxa d’Amazon Prime Video, dóna una oportunitat única a la producció i distribució dels continguts de ficció. Televisions, empreses de telecomunicacions i productores s’han llançat a una carrera pel control dels continguts, en especial, de sèries i pel·lícules. En aquest context, sembla fonamental el paper que pot jugar la nova televisió valenciana com a motor de la indústria audiovisual, catalitzadora del treball de creadors, guionistes, directors, productors, actors i tècnics. També sorgeixen preguntes: quin paper pot jugar la tele pública en la batalla pels continguts?, com deuria ser el consum de televisió a l’època mèdia i transmèdia?, han d’adaptarse els continguts a les noves formes de veure la televisió?

És per tot açò que Acicom · Associació Ciutadania i Comunicació i la Cartellera Túria han organitzat el 1r encontre Els camins de la ficció, i en aquest encontre concret el dramaturg i guionista Rodolf Sirera pralarà de Tendències de la ficció televisiva. L’encontre tindrà lloc aquest divendres 27 de gener a les 10.00 h. en la seu de la Filmoteca a l’Edifici Rialto (Pça. de l’Ajuntament, València). L’aforament quedarà limitarà quan es complete i la inscripció que és gratuïta es pot realitzar al següent enllaç: https://goo.gl/dkJF2l

La fotografia com antidepressiu

walker-evans

En l’àmbit de la fotografia quin dubte cap que les imatges que millor van il·lustrar les seqüeles socials de la Gran Depressió van ser les realitzades pels fotògrafs americans Walker Evans (imatge), Dorothea Lange, Carl Mydans, Arthur Rothstein, Jack Delano, Marion Post, Gordon Parks, Rusell Lee, que van participar en el programa de la Farm Security Administration (FSA. 1935-1944). Afavorida pel govern de la nació per a documentar gràficament el programa de reforma agrària promogut pel New Deal, el projecte va propiciar la construcció del major relat coral sobre la desolació, la misèria i l’emancipació del llaurador americà de l’època.

A través d’una cuidada selecció de fotografies, revistes, llibres i documentals, l’exposició Cas d’estudi. Fotografia Documental als Estats Units. Anys 30 revisa el context històric de l’obra dels fotògrafs de la FSA, així com els treballs d’alguns dels màxims exponents de la fotografia social nord-americana com Lewis Hine, Paul Strand o Ralph Steiner presents en la Col·lecció de l’IVAM. I sobre aquest recorregut audiovisual Horacio Fernández filarà la conferència La fotografia com antidepressiu. Horacio Fernández és historiador de la fotografia, comissari d’exposicions i autor de nombrosos llibres. Professor d’Història de la Fotografia en la facultat de Belles arts de Conca des de 1988, entre 2004 i 2006 va ser comissari general de PHotoEspaña. Sense dubte bon material interàrees per a cursos superiors.

divendres 16 de setembre | 19.00 h. | saló d’actes de l’IVAM
exposició

Els silencis mediàtics de 2015

silencis_15

En educació mediàtica com en altres contextos, sovint passa que més important que allò que es diu és allò que no es diu. Els oblits o els silencis no són casuals i ja ens va advertir Chomsky de les estratègies en la manipulació mediàtica. Per tant, si volem continuar en la tasca d’educar ciutadans crítics i amb interés per conéixer la realitat més enllà del que se’ns mostra, anirà bé tenir en compte aquesta proposta per a dimecres vinent.

L’anuari és un projecte de periodisme d’investigació que cada any treu a la llum temes que han estat silenciats als grans mitjans de comunicació, amb l’objectiu que arribin al coneixement de la societat. L’Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics és un projecte inspirat amb la iniciativa nord-americana Project Censored que naix l’any 2010 amb la intenció de traure a la llum els temes que els mitjans de comunicació han passat per alt durant el darrer any. Al llarg dels cinc anys de vida del projecte, s’han publicat vora setanta reportatges d’investigació de temàtiques socials, econòmiques i polítiques de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Alguns dels temes publicats en les darreres edicions han tingut després un ressò mediàtic important, com és el cas Palma Arena, la vulneració de drets als CIE, la SICAV de la família Borbó o les xifres del frau fiscal. L’observatori crític dels mitjans Mèdia.cat treu a la llum, per sisè any consecutiu, 12 temes que, des del seu punt de vista, han silenciat els mitjans de comunicació tradicionals al llarg del 2015. El resultat d’aquest exercici és l’ Anuari Mèdia.cat.

Inscripció gratuïta mitjançant el formulari  https://goo.gl/Z8vt0W

El festival i la ciutat

festival_ciutat

Que la cosa es mou a la ciutat és ja evident; que comença a moure’s al festival sembla que també. De fet, enllacem dos apunts dedicats a Cinema Jove, des d’on comencen a anticipar-se propostes ben suggerents. Però, com es connecten els festivals amb el públic? Quines polítiques de dinamització de públic engeguen? Quins vincles es generen amb les associacions de la ciutat? Com s’impliquen els mitjas de comunicació? Precisament per repensar el paper del festival en la ciutat i de la ciutat en el festival ens conviden a la trobada que es celebrarà demà 17 de desembre amb Javier Angulo (director de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid i antic membre de l’equip del Festival de Cinema Espanyol de Màlaga) i José Luis Cienfuegos (director del Festival de Cinema Europeu de Sevilla i exdirector del Festival Internacional de Cinema de Gijón), així com amb destacats periodistes de l’àmbit cultural.

Lloc: Aula Magna. Centre Cultural La Nau. Carrer de la Universitat, 2. València.
Hora: Dijous, 17 de desembre de 2015, a les 11.45 hores.
Entrada lliure.

El festival i la ciutat

Dia mundial del patrimoni audiovisual

dia_patrimoni_15

Sota el lema Archives at risk: protecting the world’s identities es celebra hui, arreu del món, el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual. Els documents audiovisuals, com ara les pel·lícules, els programes radiofònics i televisius, els enregistraments sonors i de vídeo, contenen els registres principals dels segles XX i XXI. Per la seua capacitat de transcendir les fronteres lingüístiques i culturals, atreure immediatament la vista i l’oïda, a les persones alfabetitzades i a les que no, els documents audiovisuals han transformat la societat en esdevenir un complement permanent dels registres escrits tradicionals. No obstant això, són extremadament delicats i s’estima que no tenim més de deu o quinze anys per digitalitzar els arxius audiovisuals per tal d’evitar la seua pèrdua. Gran part del patrimoni audiovisual del món ja s’ha perdut irremeiablement a causa de la negligència, la destrucció, el deteriorament i la manca de recursos, competències i estructures, empobrint d’aquesta manera la memòria de la humanitat. Es perdrà molt més si no s’actua en forma més ferma i concertada en el pla internacional.

Tanmateix, ACICOM també celebra des de fa anys aquesta efemèride per tal d’aconseguir la preservació i protecció dels arxius audiovisuals i la seua posada a disposició de la ciutadania. Des de 2013 exigeixen als Governs, autonòmic i estatal, la declaració de BIC dels arxius de RTVV i de RTVE al País Valenciaà. I hui mateix, en aquest context, presenten el projecte La memòria rescatada amb Helena i Valentí, persones associades a ACICOM i membres de Los sueños de la Hormiga Roja. L’acte tindrà lloc al centre Octubre de València a les 19.00 h. i es comptarà amb la participació del seu soci Juli Esteve, d’InfoTV, que intervendrà oferint el seu important testimoni com expert audiovisual que ha recuperat una gran part de la memòria dels valencians exiliats.

Conversa oberta: infomediació digital i dieta mediàtica

social_media

Quan més obertes són les possibilitats que ens ofereix l’entorn per a la comunicació, més sembla que es vol controlar i restringir el fet comunicador. Coexisteixen la llibertat d’expressió i la manipualció mediàtica i per pensar-les ACICOM e ISCOD, han organitzat una Conversa Oberta sobre el paper dels periodistes i del mitjans de comunicació digitals com a infomediadors, o el dret d’informació, i el seu impacte sobre la dieta mediàtica de la ciutadania. L’acte comptarà amb la participació d’un ample ventall de persones expertes amb la interacció del públic assistent i tindrà lloc el dimarts, dia 3 de febrer, de 18:30 a 20:30h. al saló d’actes del Palau Tamarit, situat en C/ Roger de Flor, seu de Fundacode.

Intervindran:

- Jose Ignacio Pastor President ACICOM
- Maite Puertes: Tècnic ISCOD, i Vicepresidenta Coordinadora Valenciana ONGs
- Jose Luis Sanz,  Director de El Faro.net
- Yolanda Álvarez, corresponsal de RTVE en Orient Próxim.
- Joan Canela, Periodista de Mèdia.cat, Observatori Crític dels Mitjans
- Lola Bañón, Periodista, Professora Universitat de València
- Xavier Pérez, Director de La Veu del País Valencià
- Xurxo Estévez, Membre del Projecte Xara de Ca Revolta Audiovisuals pel Canvi Social
- Ana Díaz, Politòloga, Coordinadora Comkal i col·laboradora de Tot per l’aire de Ràdio Malva
- Violeta Tena, Periodistad’ El Temps i membre de la Comissió Executiva de la Unió de Periodistes Valencians.

TEDxBarcelonaED en educació emergent

tedxbarcelonaed_15

Seguim amb més educació; serà qüestió de propòsits per l’inici d’any o propostes que ens portaran cap a noves transformacions? Ja sabeu que TED és un esdeveniment anual on alguns dels pensadors i innovadors més importants del món són convidats a compartir allò que més els apassiona. TED vol dir Tecnologia, Entreteniment i Disseny, tres grans àrees que, col·lectivament, donen forma al futur. De fet l’esdeveniment és encara més ampli, abastint idees que són importants siga quina siga la seua disciplina. Doncs bé, el proper 22 de gener a Barcelona com a subseu TEDx s’organitza aquest esdeveniment que vol ser un aparador dels innovadors de l’educació emergent. Les reflexions i presentacions de format curt i dinàmic giraran al voltant de quatre eixos temàtics:

Conscienciació
Com poden aprendre els estudiants a auto-regular el seu comportament i focalitzar la seua concentració en l’èxit acadèmic? Com donar suport per millorar el rendiment acadèmic a més d’augmentar la presa de perspectiva, l’empatia i l’amabilitat i fomentar l’habilitat de resoldre problemes complexos? Quin és el paper de la neurociència per viure feliç, sa i amb coherència?

Tecnologia
Podem usar la tecnologia per resoldre els reptes educatius? Proporcionar el millor contingut educatiu a les zones més remotes i les comunitats més desafavorides? Garantir l’educació permanent. Adaptar-nos al ritme de cada individu. Gamificar la corba d’aprenentatge. Com podem crear experiències significatives que puguen ser extensibles? Com aglutinar materials, assignatures, experts i experiències que puguen accelerar ràpidament l’aprenentatge? I descentralitzar el procés de generació de continguts?

Valors
Quins valors ensenyem als nostres fills? A través de l’sport o les arts, com desenvolupem el respecte, l’esperit d’equip i la col·laboració? Com canviem la perspectiva de gènere des de la infància? Podem aplicar els principis de “Burning Man” a l’aula per un aprenentatge auto-dirigit o experiments col·laboratius?

Metodologia disruptiva
En un món on els continguts han deixat d’estar en el professor per estar en la xarxa, un dels principals problemes als que ens enfrontem és el d’innovar en les metodologies de generació de coneixements i abandonar els formats verticals com la lliçó magistral. Quines  metodologies són les que veritablement donen poder als estudiants com productors de coneixement al segle XXI (Flip Classroom, PBL…) i quins altres factors (arquitectura i sistemes d’avaluació entre altres) és important canviar perquè l’aprenentatge succeïsca?

Hi ha la possibilitat gens menyspreable d’inscriure’s per poder accedir al livestream.

http://tedxbarcelonaed.com

Converses amb Reis Juan

A l’escola es donen fenòmens que són reflexe o síntoma del que passa fora d’ella. Inclús si van en la línia pedagògica oposada als plantejaments propis. Així, observem amb certa preocupació que l’ús del castellà s’estén qual taca d’oli pels diferents estaments i espais del centre. La nostra reacció és intentar de ser-hi més creatius i generar nous espais per contrarrestar aquestes inèrcies. Per això el curs passat es varen posar en marxa a escolagavina una sèrie de converses lingüístques, obertes, on ens trobem al voltant d’un tema o una persona convidada per parlar-ne.

Aquest curs les hem inciades amb la periodista Reis Juan, un dels rostres més visibles de la reivindicació d’una televisió pública de qualitat. I com que calia aprofitar la seua presència, la coordinació pedagògica va organitzar una trobada prèvia amb alumnat de 3r i 4t d’eso. Hora i mitja que va passar volant pel goig de sentir-la parlar i per l’interés del que contava. Sense pels a la llengua va desgranar les relacions perverses entre poder i mitjans de comunicació; amb molta passió pel seu ofici ens va contar els moments més significatius de 23 anys d’experiència finalment truncada per l’estratègia planificada d’acabar amb l’ens.

Posteriorment vàrem fer aigua doncs cap pare i cap mare s’acostaren a sentir-la en aquesta primera conversa lingüística del curs. Les coses com són. Caldrà analitzar les raons tot i que una vegada pensades, nosaltres continuarem emetent en la mateixa freqüència. De moment ací teniu el resultat d’una entrevista llampec que, amb l’ajuda de Roser i Andreu, vàrem realitzar. No ho perdem de vista: tot allò que fa falta per exercitar el coneixement està en la conversa. Moltes gràcies Reis.

València educa

valencia_vibrant_14

Aquest dimarts 4 de novembre a les 19.00 h. ens trobarem al vestíbul de la Sala Russafa en el segon #EncontreVibrant. Els Encontres Vibrants son una reunió amb distints professionals disposats a aportar les seues idees al voltant d’una qüestió determinada, sempre lligada a la ciutat i les seues oportunitats. Pretenem (intentar) evitar les llargues dissertacions i els debats acaloradament buits.

Este segon encontre parlarà d’educació i ciutat. Quines son les noves iniciatives que entenen l’educació més enllà de les parets de l’aula envaint places i carrers? Com influeix l’educació en les vibracions de la ciutat? Respondran Francesc Felipe i Jordi Orts.

L’educació necessita ser repensada. Entre l’escola tradicional del segle XIX i alguns models actuals que són tan oberts que poden amagar una deslegitimació del sistema públic i universal d’ensenyament ens trobem en el moment de posar en valor pràctiques educatives que permeten avançar cap a aquella escola que volem. I a València? També a la ciutat i el seu entorn trobem experiències educatives al marge de les institucions que podrien arribar a ser hegemòniques.

/ Francesc Felipe és un comunicador heterodox, del treball de trinxera a l’emprenedoria cultural. Treballa a Escola Valenciana, fa el doctorat en economia de la llengua en els sectors culturals a Econcult i és fundador del festival Inquiet.
/ Jordi Orts és orientador educatiu a l’Escola Gavina, porta el cine a les aules i l’escola al cine. Dirigeix 400colps, un espai de construcció col·lectiva sobre l’audiovisual com una ferramenta d’aprenentatge per a la generació transmèdia. També és membre de la xarxa cooperativa d’experiències TIC “Unentretants”

http://valenciavibrant.es/

El vídeo abduït

susana_blas

L’EACC · Espai d’Art Contemporani de Castelló organitza aqesuta conferència que, a càrrec de Susana Blas, permetrà escoltar i compartir algunes reflexions sobre propostes audiovisuals en la creació contemporània. Diluïdes les fronteres entre productor i receptor, el vídeo és hui un material (o potser una ferramenta, una tècnica, un gènere?) esvarós i diluït, alhora que omnipresent i quotidià. Es repassaran alguns dels usos que els artistes fan d’aquest mitjà en l’actualitat: la peça clàssica audiovisual (deutora del cinema o del videoart clàssic), la no-ficció, el vídeo-arxiu, el documental experimental i el fals documental; i altres extensions videogràfiques (vídeo domèstic, vídeo relacional, contaminacions amb la publicitat creativa).

Susana Blas Brunel (Madrid, 1969) és historiadora de l’art contemporani, especialitzada en creació audiovisual i qüestions de gènere. És redactora de l’espai cultural de televisió Metrópolis (TVE2).
Escriu en distintes publicacions sobre vídeo i feminisme, qüestions de gènere i art actual; ha impartit classes, tallers i conferències sobre estes matèries. Ha comissariat innombrables cicles i exposicions sobre videoart.
Des de febrer de 2004 programa regularment videoart en La Casa Encendida en la secció Videomix, i des de 2011 comissaria la marató de vídeo MAV, dins del Festival Miradas de Mujeres, que en 2014 presentarà la seua tercera edició. En l’àmbit internacional ha itinerat alguns dels projectes esmentats, i n’ha concebut d’altres específicament.

Horari: 20.00 h. Entrada lliure fins a cobrir aforament.

Next Page →